×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desapiadat |
Freqüència total: 21 |
CTILC1 |
lectura. Oblidat de tot, em lliurava al turment d'una autòpsia moral | desapiadada | . I, acabat de llegir, no el vaig poder cloure. Vaig tornar enrera, vaig | dones que fugien. La policia havia rebut ordres severes i feia una ràtzia | desapiadada | . Ella que trenca de camí i, quan es veia més segura, li surt d'una | va predir quan escriu que cal tenir present que una conducta dura i | desapiadada | sembrarà en les classes pobres l'odi contra de les riques i produirà | incompresa dels que el voltaven. Quan el poeta critica i es plau | desapiadat | en la pintura d'un defecte d'altri, penseu que és aquest el fet, el plany | et detindràs vençut i impotent davant la mort en si mateixa, imperiosa i | desapiadada | . Si ets sacerdot, curaràs les ànimes, ablaniràs totes les llagues llurs | el mal de tots, la dolor de la seva pàtria, compromesa en la guerra més | desapiadada | i horrible que els segles mai no hagin vist. Un any abans de començar-se | llevors que han de reproduhir las especies. Donchs bé: aquells dos hómens | desapiadats | venían á destruhir totas aquestas maravellas, y aixó en lo moment més | puig se trobá ab la fusta del esclop. Rés d' aixó deturá ni conmogué als | desapiadats | dallayres, ans bé continuáren impertérrits y ab més puny llur | Qui está despert s' adorm, qui dorm no despertará." altres | desapiadada | y aspre: "—Si 's moren que 's morin ja 'ls enterrarán, | y sos viatges passarian á la historia! ¡Qui havia de dirnos que la mort | desapiadada | segaria sa vida, encare jove pera consagrarse al servey de sa patria y de | havian de curar las encara sagnants feridas que havia deixat tan llarga y | desapiadada | lluita. Aixis ho va fer Fra Canellas tornant á agafár la ploma al | judíos posaren sobre el vostro cap santíssim aquella corona de agudas y | desapiadadas | espinas, ab tanta crueldat, que unas clavadas per lo interior llagaven y | Oh! Ella sí... ella que mori. Per ella no hi há destorb. Va ser cruel, | desapiadada | ; no va voler dá' un perdò, va matá al fill de ma vida, y á la muller | la seva.)] mes pensa avans, infelís, que vas á se ingrat aixís ab ira | desapiadada | ab tots quants aquí en trist dia van amparar ta orfandat; puig si ton | de resultas de lo qual la patria Catalana expelí y desheredá al | desapiadat | monarca, proclamant successivament tres reys intrusos, y sostenint una | campanas aixordant ab lo farest toch de somatent y lo ronch bram del canó | desapiadat | y seguit, heuse aquí lo que de sopte se 'ls presentá venintlos á sommoure | materialistas despossehidas de tota idea d' ultra tomba; la negació | desapiadada | de las hermosas y consoladoras veritats del cristianisme, distava molt de | l' historia d' aquella malaltia. Va ser la mirada penetrant, filosófica, | desapiadada | , y freda del metje: va ser una escursió atrevida al territori de la llum | cap torná á parlar ab veu mes trista encara, dihent:" "—Si no ets verge | desapiadada | , ajúntam' al meu cos y cúram la nafra que sangueja dessobre lo cor meu." | dessobre lo cor meu." "Pero Margarida li va respondre:" "—So Verge | desapiadada | : no t' ajuntarè al teu cos; no 't curarè la nafra que sangueja dessobre | pera la pobre noya, mes en aquella hora no podía tenir pietat devant dels | desapiadats | succesos. ¿Esperar més? Una treva representava un martiri dos colps |
|