Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

per obra d'aquesta investigació, quedava tan encegat, que fins i tot	desaprenia	el que anteriorment pensava conèixer sobre moltes qüestions, per exemple,
seculars als pobles en naixença o renaixença, als pobles que no han	desaprès	de sentir i escoltar la veu misteriosa, tivant de prometences, de la
ell amb la seva llengua implacable, després que amb repetits insults	desaprengué	d'enrogir-se, ¿per què no haurà de poder-ho aquell que amb els estudis
tots els delictes. I si és així, ¿què m'importa aquesta ciència que mana	desaprendre	la humanitat i tanca el port més segur que hi ha contra la fortuna, el de
millor de mi mateix. ¡Quantes i quantes són les coses que he hagut de	desapendre	de les apreses en les fulles mortes! I en canvi, quantes coses dec a
ell comandava, Catalunya cau per dos segles. De Claris se n'arriva fins a	desaprendre	el nom. "I així com el nom del patrici —diu Duran i Sanpere— s'estrafeia
ofendre. Desaparèixer. Es conjuga com conèixer.	Desaprendre	. Es conjuga com aprendre. Desatendre. Es conjuga com
llavors sobre un mateix pla formes de col·laboració i convivència, poden	desaprendre	tot allò que han après en contra nostre. Catalunya, al costat d'Euzkadi,
què un estudi tan pertinaç per aprendre el que un cop après valdria més	desaprendre	? És que existeix una intemperància de lletres vexadora no altrament que
mentre podien afalagar el mal gust plebeu i fer-se una extensa clientela:	desaprenien	les dificultats vençudes de l'ofici, menyspreuaven de bon grat l'alt
mirall obscur, sabràs que Déu és acte pur. Quan	desaprens	això, ninot, et colgues viu al fons del
que animà un jorn ma vida taciturna ¿què vols de mi si he	desaprès	ton nom? Massa et creguí per la esplendor del jorn quan del meu
i que ens tornem jo i ella transparència... I, tot i	desaprendre	l'alenar, mos ulls, no el cos inert, fan reverència
de lluna i al vent; m'enganyen, però, talment, no	desaprenc	de somriure'n. Quan en sos vans aldarulls mori qui em fa batre
Allunyats del viu repòs de la natura salvatge, hem	desaprès	el llenguatge dels estels i de les flors. Ni
consistència Passejo sense pensar en res que no sigui	desaprendre	de fer-me cap propòsit, filant teranyines —atrapar-hi
terrasses altes de la nit. Llegeix-me els ulls. M'aprenc i em	desaprenc	sense dir res. Tant d'horitzó sobrer i aquesta
de tú. I quines ballades que farèm! Ja tenim la cobla llogada. No ho has	desaprès	de ballar, oi? Encare ho serà que me descuidaves. Ah! Pardal, Pardalet!
que acaba de deixar-nos, és sempre el darrer que va a colgar-se, perquè ha	desaprès	la son. —En la darrera tongada de la fosca, els ulls mortals no saben
mal, que això sigui, per una nit, com si no hagués estat. I sobretot, que	desaprenguis	, per una nit, el pitjor mal, que és el d'haver après a ferir-te tu
posés patètic prou tinc por que te'n riuries, si no fos, Senyor, que has	desaprès	el riure. Jo, en substància, del sol i altres planetes no en sé res. En
No entens aquesta llengua que t parla entre perills? Has	desaprès	d'entendre an els teus fills? Adéu, Espanya! 1898 Cant
prometença s'ha anul·lat per gèneres i gèneres? ¿Ha	desaprès	de compadir-se Déu o ha reclòs sa clemència dins la còlera?"
del seu cos eren vius, tota la resta del seu temps ho havia hagut de	desaprendre	per reconèixer-se com a mortal: es va dir a si mateixa que això era una
s'han autosotmès uns radicals i estructurats processos de regressió, per	desaprendre	l'après, negar la facilitat, retornar a les arrels. El cas especial
que anàvem aprenent conforme anàvem fent allò que fèiem. No teníem res a	desaprendre	perquè no sabíem res. En tot cas, ens trobàvem que allò que dèiem no
de l'arpa. Però no pas només això. També perquè aquesta nostra època ha	desaprès	què era l'autèntica literatura. I tot li devem a ell, els que encara
encarregades de posar en pràctica aquella ètica. Els treballadors han de	desaprendre	la seva dedicació i implicació personal en la feina i el seu lligam
una societat més humana i més justa, també hi ha moltes coses que hem de	desaprendre	. Educar és també deseducar. No podrem educar-nos prou bé si
d'aprendre i al mateix temps algunes coses que al nostre entendre hem de	desaprendre	—els adults primer que ningú—, per convertir-nos en persones millors i
i la mateixa afectivitat. Hem de canviar d'hàbits i actituds, hem de	desaprendre	per ser persones més càlides i més properes, i aquestes actituds ens les
copses com lentament, de tu has començat a	desaprendre	't. La por enlairada La por enlairada ja no pot
i vaig haver d'aprendre els trucs bruts d'aquest món, que ara	desaprenc	per esdevenir un altre cop, per dir-ho així, un nen petit per poder
al punt de preguntar-li qui era i tot seguit saberut ho, i immediatament	desaprendre	'l una altra vegada, li hauria agradat, com aquell dia, agafar-li la mà i
d'ella i que es va dedicar des d'aleshores a mirar de ser bona noia. A	desaprendre	. «Dels disset als vint anys, la mare ho sabia tot de la pintura. Després,
més bonica de veure. Va començar que en sabia molt i s'ha passat la vida	desaprenent	. Per això, a voltes, pareix que no sap res de res». Mentre esperem el taxi
de seixanta anys d'escola obligatòria pensada i organitzada també per	desaprendre	el català. El full està signat per la nova unitat de coordinació
més? El millor resum el teniu just dalt, a les línies de Raimon: la pluja	desaprendrà	, encara més, a ploure. Els patrons de precipitacions són extremadament
a mantenir relacions homosexuals. I si hagués estat maricó, ¿què? •	Desaprendre	la por. • Em sorprèn que un home en aparença tan seriós com T. S. Eliot
mort, la moral i el plaer, l'aprenentatge i el que ella mateixa anomena «	desaprendre	». La seva darrera novel·la, Cadenes (2015), és
revisable. Molts ho haurien de ser. Filosofar és un constant aprendre i	desaprendre	de la filosofia mateixa; construir i destruir, creativament, perquè el
La mà, el braç, fins a la ferida del cap, tot el costat està adormit i ha	desaprès	de convertir la veu en paraules. —Ara el revisaré i espero la seva total
sexe. Perquè potser el primer que hauríem d'aprendre sobre el sexe és a	desaprendre	. Desaprendre el desig que ens han ensenyat que hem de sentir, desaprendre
potser el primer que hauríem d'aprendre sobre el sexe és a desaprendre.	Desaprendre	el desig que ens han ensenyat que hem de sentir, desaprendre la vergonya.
desaprendre. Desaprendre el desig que ens han ensenyat que hem de sentir,	desaprendre	la vergonya. Oblidar els cossos que ens han d'agradar obligatòriament,
va en contra de tot el que ens han ensenyat sobre com funciona el món, i	desaprendre	-ho no és senzill. De cara a generacions futures, podem deixar de dir a
igualment un procés d'aculturació, però d'alguna manera ha de "	desaprendre	" certes formes d'actuar de la pròpia cultura per poder adaptar-se a les
Hi vaig posar la màxima voluntat i, quan ja ho havia	desaprès	tot, vaig continuar desaprenent amb tant de desfici,
i, quan ja ho havia desaprès tot, vaig continuar	desaprenent	amb tant de desfici, que vaig desaprendre a desllegir.
vaig continuar desaprenent amb tant de desfici, que vaig	desaprendre	a desllegir. I, esclar, com que negar dues vegades és afirmar,

Pàgina 1 (de 2)

50 següents