×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desarmar |
Freqüència total: 355 |
CTILC1 |
de comitès locals que el Govern català volia sotmetre al seu control i | desarmar | . Avui ha quedat constituït un nou Govern format només per quatre | 24 hores per a lliurar les armes, i es tem que demà s'intentarà | desarmar | la FAI (empresa àrdua!). Una dama arribada al vespre de ciutat assegurava | s'anirà a la mediació, però d'ací a uns quants mesos. Opina que es voldrà | desarmar | la FAI, "si no, d'ací a quatre dies hi tornaríem a ser". Un altre | lentament, fins a arribar a la vora. El tio Jaume deixà els rems; | desarmà | el de la part d'en terra i el diposità sobre el banc, després d'haver fet | colpejar Caín però aquest amb un moviment rapidíssim es desfà de la noia, | desarma | Abel i l'empaita amb la mateixa eina.)] Caín. Llamp de | el seu somrís de superioritat. Té una frescor tota simpàtica amb la qual | desarma | tothom. Jo em trobo entre les seves cames encongit com el gat entre les | pogués revelar el meu estat d'ànim d'aquells darrers temps. Hauria estat | desarmar | -me jo mateix, confessar que me n'anava a l'estranger a fer un treball | caygués inanimat á mas plantas! Ara tot es diferent: son captiveri 'm | desarma | , y 'ls plors de la seva filla me trencan lo cor y l' ánima. Car· | el mirall. Augusta li somriu sorneguera... Aquests somriures d'ella el | desarmen | i l'irriten. Tanca. "Que ens hem entès mai, tu i jo?" És això | la primera síl·laba tan planyívolament. El silenci d'ell, en lloc de | desarmar | -la, li havia encomanat més força. Gosà mirar-la als ulls sense dir cap | això. Una superestructura ben migrada. D'altra banda, el cercle feudal | desarmava | València o li retallava les possibilitats d'acció. Les responsabilitats | els Jurats de València demanen ajuda als Consellers de Barcelona per a | desarmar | la hiena d'Eimerich. Els reis, mentre el lul·lisme va tenir vitalitat, | en la lloança i en la transcendent motivació dels seus actes, seria ja | desarmar | -lo. ¿No recordem tots la malaurança de les vocacions desarmades? Aquells | sense teles i aquells definidors sense escola i sense deixebles! No | desarmem | l'Obiols. Deixem-lo pintar. De totes maneres, però, si el bon atzar ens | no solen tenir criteri. Se'ls pot enlluernar amb l'adulació, se'ls pot | desarmar | amb el servilisme; difícilment se'ls pot convèncer: "Quod principi | s'abalansaren sobre'l qui brandía l'arma, el subgectaren, el | desarmaren | y li clavaren a l'esquena un punyal fins a la creu. La manifestació seguí | ferit, que, ja més mort que viu, no's defensava ni's movía. Ni axò'ls | desarmà | ! Oh, l'odiosa crudeltat de les multituts!... Fet el nus, tots aquells | comodor. Em penso que he arreplegat en aquesta estació el material que el | desarmarà | d'una vegada. Era àcid fènic. En tenia una damajoana. N'esquitxà a son | trobar-me en aquesta necessitat. El to digne i reposat d'en Blai semblà | desarmar | l'altiva expressió del rostre de la noia, que, ja lliure de les fortes | perxò, i si alguna volta l'agressivitat arribava massa enllà, sabia | desarmar | aplomadament tothom sols deixant caure un mot de bon humor. Vora d'ella, | de més grosses. —Cieu aguantant —ordenà a mitja veu un dels vogadors | desarmant | el seu rem i llevant-se dempeus. —Què hi ha? —preguntaren els altres. — | cop d'arma al seu cap, s'anticipà en Bau i d'un cop de rem formidable el | desarmà | i féu vacil·lar i caure a dins de l'aigua. —Erbok és mort! —cridaren els | Hi ha tristesa i desengany en la mirada d'ella, una mirada que | desarma | . —Quan van matar el pare, vaig prometre, vaig jurar que ningú ni res no | i, amb gran mirament el penjava a l'armari... Ei, tu, encantat, ajuda'm! | Desarmarem | el llit: En Santiago fa cap a tot; serveix per tot... I porta les | a taula, assegut en el saler. El noi, amb el seu bon atractiu, ha | desarmat | els gegants de llurs quimeres. La seva gràcia i la seva bona educació ha | que s'aixequi d'un cop de puny sota la barra. Aquella calma acaba de | desarmar | el seu pare. "Ni que el matés..." murmura, i s'embarbussa, "no ho | —Està bé!... Però jo... no demanava tant —féu el pare Armengol | desarmat | per aquella submissió tan incondicional i compungida—. Ja comprendreu, | com va ni com costa. Però tot el que va afegir Mme. Biard no aconseguí | desarmar | la malfiança del Governador que, tot fent reverències, va retirar-se en | el monarca, amb cent cavalls armats (tots els altres cavalls seran | desarmats | per poder perseguir els genets), tindrà la reraguarda. Ningú no haurà de | llança, e una espasa que porta cinta, e un escut al braç", i ferí i | desarmà | ella tota sola a un cavaller francès, qui es va retre a l'heròica | van tornar a les casernes sense disparar ni un sol tret. Després foren | desarmats | . Els acusats pretenen no haver sabut res de la rebel·lió del Marroc, i | de la qual tenia necessitat. Però ell ha restat abatut i això l'ha | desarmada | . ¿No haurà estat cruel? No ho havia estat ell amb ella? Doncs per què | hauria resistit el seu natural esponjament. La seva manca de coqueteria | desarmava | . I Zeni, del primer dia, s'hi sentí lligat sense saber com. Al tren havia | alguna cosa suggerí que algú parlés a Zeni. Ell no fóra, perquè Zeni el | desarmaria | tot seguit: —Si em diu "No estimo Carme", què faré? ¿He de matar | que hi havien aparegut. Schültz havia alçat els braços i Joan l'havia | desarmat | . Llavors veié que Franklin avançava pel corredor amb la pistola a punt. | malament, fins ara? —Veig que si seguiu en aquest to, potser arribareu a | desarmar | -me. Jo venia disposada a increpar-vos, a lluitar, a insultar-vos... ¿ | dir, que em farà un gran bé a mi... —Però, amb una prometença: no em | desarmeu | més! No conec cap recepta per a aquest mal. M'heu agafat de sorpresa i | seu error... I aleshores, què? Què podria fer? Si li deia la veritat, la | desarmava | . Si fos capaç de confessar-li la seva debilitat, com es podria fer la | en referir-se a coses de la mar. Amb això veig que el meu company | desarma | els rems i que treu la petaca. —Ja som a la Farmàcia? —Som al Poal, | d'Eroles. Abans, però, que el primer pogués defensar-se, havia estat | desarmat | per la policia. El "Nelo" pogué disparar impunement. El "Brau", mig | acte de desinterès o d'amabilitat. Si els feu notar la contradicció, us | desarmen | : —Ho he fet perquè m'ha semblat que s'havia de fer. Però no espero pas que | En què us puc servir? —Oh, mireu, venia a dinar —vaig dir-li realment | desarmat | pel seu aire sincer—. Si no puc quedar-me aquí, us asseguro que no sé on | fortuna gelosament guardada, però el xoc amb la lògica més elemental els | desarmava | . D'altres s'inclinaven a creure en l'existència d'uns documents que no | pals i caigudes les vergues. Per a desguassar un veler hom començava per | desarmar | tot el que hi havia a dins: lliteres, taules, armaris i bancs. Totseguit | i el moll tot ple de fusta i ferro vell. Llavors, arribava l'hora de | desarmar | tots els pals. Primerament, eren arriades les vergues, del pal | deia amb una timidesa, amb un complex d'inferioritat tan visible, que em | desarmava | . Semblava un parent pobre demanant un favor al cosí llunyà carregat de | la cadena que els ajuntava a tots per la mà i amb actitud amenaçant | desarmaren | el caporal. En aquell indret de la carretera els atrapà la nit; nit | L'espectacle de les dues parelles i del meu amic em va glaçar i em va | desarmar | , perquè Bóveda s'estava de colzes a la taula, mig amagant-se el cap i amb | la persona de tipus receptiu, per exemple, en afrontar el perill, | desarma | l'adversari amb la seva simpatia. El tipus retentiu es retreu i no té | dels interessos, dels raonaments, és, pròpiament parlant, trasbalsadora. | Desarma | el refús oferint a l'altre un valor eminent als seus propis ulls, en el |
|