Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

terra que l'acompanyen, arrossegant matolls que el vent o les pluges han	desarrelat	i que reposaven entre les plantes vives. Baix, ensopega amb una cama, els
deturà de sobte, enfonsà prestament el bastó a la vora de la sendera, i	desarrelà	una herbeta, tawag kûgun buladlad (Buchnera
instants més tard, i caminàvem de pressa, féu una aturada semblant per	desarrelar	una petita orquídia terrestre —difícil de descobrir sota la vegetació que
jo sola soch de tot la responsable. Timb· ¿Creus qu' es facil	desarrelar	tan prompte una passió d' amor, que com la flama s' aixeca prepotent y
ingrata fera que destrossa los somnis de ventura, y son hermós pervindre	desarrela	. Roch· [(Ab malicia)] Ja veurás, Timbaler, que be t'
de Casenoves, grogues de les terres del Riberal. La riuada ho havia tot	desarrelat	, en les margenades, arbres blancs i cirerers rogencs, que tot rodolant
pastor brillen com unes gotes de llet escampada. I el brau té la sort de	desarrelar	la Mare de Déu. Brama i s'agenolla per mor que el vaquer s'adoni de son
una horada, ajagut en les canalades de la penya. També m'he entretingut a	desarrelar	les carlines del glever amb la punta del ganivet. Llevat del coscoll
un progrés notable. Però finalment el pagès haurà d'emigrar i	desarrelar	-se del seu tradicional entorn geogràfic. I serà en part aquesta migració
semblava ensenyorit massa ferriament de la seva constitució per ser-ne	dasarrelat	per mitjans humans, jo no podía estar-me d'observar una irritació
un arbre, ben clavat en el sòl que l'ha vist néixer i sap que no el pot	desarrelar	cap vent, per embravit que sigui. Vindrà l'hivern i li prendrà les
i transparents com vidre, i de grans com illots que les onades haguessin	desarrelat	un dia de fort tràngol i van a la deriva. I els grans jardins de coralls
que havia permès realitzacions admirables, tenia un prestigi difícil de	desarrelar	. L'esforç per trobar unes noves maneres d'encarar-se amb les aparences de
que el temperament no es modificable, que les costums son difícils de	desarrelar	, i els nous hábits, difícils, sinó impossibles d'adquirir. Finalment, no
intangible aplicada als sentiments o a les idees, m'ha semblat que volien	desarrelar	-me del món, lluny de l'existència viva de les coses. Perill Tan perillós
de la moneda, la destrucció immediata del progrés material, s'ha de	desarrelar	del cervell humà la idea de pàtria. Això és el que jo crec i, en el meu
envers els fills, els pares, els amics. Però els piadosos s'esforcen a	desarrelar	-se-les del cor, o almenys a considerar-les en el que puguin tenir
viuen aquí dalt fins que el vent les asseca. N'hi ha algunes que el vent	desarrela	i s'enduu. Així que la meva mare es va morir ja em van venir ganes d'anar-
com endinsa la rel, camí del Tàrtar; i per ço és que no la	desarrelen	hivernades, ventades i diluvis; sempre roman en
masculina. L'hereva es casà amb un Medinaceli i la dinastia va	desarrelar	-se de la terra. L'any 1673, quan arribaren a Poblet els llibres
i lamentable, una habitud que més endavant podrà resultar molt difícil de	desarrelar	. Serà, doncs, inadequada qualsevol manifestació de complacència davant
que vivia a casa, a la Riba del Poal, a Xènius... I ja fou impossible de	desarrelar	-li l'obsessió, que esdevingué una delirant mania: vull dir l'obsessió de
Pia, el gran port papal. Hi ha unes tendències naturals, difícils de	desarrelar	-se. Així ho diuen, almenys, els moralistes de més fama. Vaig embarcar-me a
si no volem perdre grans quantitats de temps en esforços buits i àrids;	desarrelin	dels seus sentiments la pueril ximpleria de la idealització del futur.
No és estrany, doncs, que les autoritats de l'Església miressin de	desarrelar	aquest costum, encara que les seves arrels s'haguessin enfortit sota la
de Roma, amb llums a la mà i gran cridòria. El Cristianisme no pogué	desarrelar	del tot aquest costum i per això voltà de lluminàries el bateig dels
i ben pagats. Per a trobar homes útils havem de pagar-los. Cal	desarrelar	per a sempre del nostre pensament la imbecil creença que els educadors,
m'ofereix una manta. Dient això fareu un gran bé a tothom; contribuireu a	desarrelar	del país una extravagant absurditat, una concepció basada en la pura
plany, tot sencer, tot tebi i visceral, però hi havia també la força de	desarrelar	-lo, i el triomf de fer-ne quelcom de supremament bell, de tal manera que
fidelitat, però que, responent a una preocupació inicial molt difícil de	desarrelar	, repugnava tota idea de treball manual o mecànic organitzat. Els temps
uns quants llibres o allò que aquí en diem uns apunts. Això ha d'ésser	desarrelat	completament de la Universitat, com si es tractés de la morfinomania.
de les que tot just començaven a obrir-se pas. Ara bé, és impossible de	desarrelar	, de cop, la totalitat dels prejudicis; en realitat cal fer-ho sempre
mitjà de què disposaven. Però àdhuc aquests procediments acabaren essent	desarrelats	pel pas del temps; o bé desaparegueren de cop, o bé, amb més
obstruït per les argelagues dels prejudicis que mai no acaben d'ésser	desarrelats	del tot. Assenyalen així mateix la necessitat de vigilar atentament les
que tenia aleshores, i d'haver dedicat molt de temps a preparar-m'hi,	desarrelant	del meu esperit totes les males opinions que hi havia admès abans
aquestes grafies; altrament, quan s'ha fet tard, és molt difícil	desarrelar	les formes gràfiques equivocades. Un dels remeis, potser el més eficaç,
d'ell i adreçar-li els seus darrers esguards. En un últim esforç, Hèrcul	desarrela	els immensos pins del bosc, construeix una enorme foguera, s'hi enfila
de la legalitat constituïda, sinó com un perill que s'intenta ofegar i	desarrelar	amb normes i urgències d'ordre públic. Restricció de les llibertats
l'encarnació d'un déu per a fer-nos saltar damunt d'aquest abisme. Cal	desarrelar	aquest prejudici. La societat viu avui quasi sobre el mateix fons
bé. Mitjançant aquesta paraula, desitjava que el pecat i el vici fossin	desarrelats	entre els homes; que el llarguíssim reialme de l'infern i l'obscuretat
contemporani té també orígens clàssics independents de Hegel. L'acció de	desarrelar	Déu es deu aleshores a un moviment de l'esperit que manlleva al temps que
d'una depuració vasta i providencial? El comunisme es creu cridat a	desarrelar	tota religió, però arreu on passa, tan solament destrueix les estructures
pecats comesos; després que es llevi tot afecte envers ells; que siguin	desarrelats	els hàbits viciosos; que les males inclinacions i apetits immoderats,
d'un sol cop tota la prole de vicis de l'apetit inferior, i el llevaràs i	desarrelaràs	si envers tu mateix sents menyspreu, si verament et creus un de tants no
a prestacions assistencials, sinó que endemés s'ha d'esforçar per a	desarrelar	les causes que provoquen la injustícia i per a promoure la transformació
la seva solidaritat evangèlica; que treballi de debò per descobrir i	desarrelar	les causes que provoquen la injustícia i per promoure la transformació de
i aquest amor li pot produir pena i devastació. Encara no pot dominar o	desarrelar	el desig o l'odi, o els seus esforços per agafar i obtenir, i tota la
l'individu del seu propi grup social i cultural —i, en aquest sentit, el	desarrela	—, no li ofereix la contrapartida avantatjosa d'un ingrés objectiu dins
afectades, que el llatí de la romanització no solament no aconseguí de	desarrelar	-la, sinó que en restà ell mateix contagiat de manera indeleble, indeleble
nens que, en l'edat de formar-se, han anat sempre al cinema, com es	desarrelaran	l'hàbit en fer-se grans? I en fer-se grans ja no estaran per seleccions,

Pàgina 1 (de 4)

50 següents