Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

els dons, els privilegis, els èxtasis. Les cerimònies em	desassosseguen	: el culte, el núvol sacre. I voldria sentir-lo i
perquè és això el que espero i és això el que desitjo..." Mònica es	desassossega	. Si no fos massa absurd, voldria sortir al balcó i dir de cara al cel tot
de relacions capitalistes. Però el proletariat no tenia motius de	desassossegar	-se per la sort de la revolució, disposant, com disposava, del poder
té una importància completament secundària. Al leader regionalista no el	desassossega	més que un temor: que l'acció llargament continguda de les masses
i la sacsejà com si ella fos un enze sense sentits, els ois que aviat la	desassossegaren	, sobretot després de les hores de menjar. A la boca del cor se li feia un
que aquests horrors havien de produir. Però un estrany neguit el	desassossegava	i el mantenia silenciós. Gerd l'havia tornat a agafar pel braç i Franklin
tornaven a tirar, perquè ell, Josep Pruna, la contemplés ben bé. Volien	desassossegar	-lo, era evident. però si ho aconseguien, no era pas de la manera que es
de cal·ligrafies salvatges? Però el dubte pitjor, el que en veritat el	desassossegava	, era produït per la temença de no haver sabut interpretar els discursos
de llançar-se enmig del vertigen del món; sent un formigueig que el	desassossega	i baldament sigui per a conèixer els homes, vol caminar pels paratges
dels habitants de les Borges, ni l'estrany neguit de pau que els	desassossegava	. Pertot arreu veien cares llargues i oïen converses pessimistes. Es
l'Andreu podien donar-li la pau definitiva, era quan el seu pensament el	desassossegava	amb la imatge inesborrable de l'èxode dels catalans i el dolor de la
molts motius de disgust a la capital catalana; motius que fins i tot	desassossegaven	als moderats. Hom parlava d'un projecte de tractat amb Anglaterra que el
els nois no volen consolar. No els pertoca fer-ho. Al revés, burxen,	desassosseguen	. També sense voler. Sort que l'Eusebi parla poc. I encara de camions i de
aborrir. desacertar. desacordar. desaprobar. desalentar. afluixar.	desassossegar	. desatinar. descendir, baixar. desconcertar. desencolar. despenjar.
tracta, li interessava la xafarderia; però, per motius privadíssims, el	desassossegava	. En una altra tauleta seien don Joan Monlió i el jutge, i també parlaven
mica errat; això de combatre la ignorància i el fanatisme és una cosa que	desassossega	molta gent grossa de Cassana, desperta bastants recels contra vostè, i
i ens mirà a poc a poc, amb una força trista que ens	desassossegà	: com si ens veiéssim enxampats en malifetes o en mals
silenci. Aquest embruix, llunyà i distant, que ara et	desassossega	cou a foc lent les herbes del poema. Ja et beuràs la mixtura.
Però en trobo, d'homes grollers i mal educats! La vulgaritat em	desassossega	, em fereix. Quan estic prop d'un home poc fi, poc sensible, ordinari, em
matí? Has corregut, quan m'has vist, com si fugires d'alguna cosa que et	desassossegava	... Ho preguntava amb una veu tan natural, que ella es trobà, també de
en pau; era una pau, però, que tot i asserenant-la per una banda, la	desassossegava	per l'altra. Tornava a pensar en aquelles enigmàtiques llàgrimes de la
concentro per anar prenent notes del que diu, que fins i tot la mà se'm	desassossega	sobre el paper. No m'hi entendré, o bé tan sols a mitges. Li demano uns
La renovada claustrofòbia de la porteria-vivenda sense llum natural	desassossegava	Abel com una nàusea. Tot cercant l'àlbum de fotografies entre un munt de
pintat d'escuma, amb aquest blau atònit que no	desassossega	les gavines. Quan tanco els ulls el veig, llençol
els peus dels germans; [3] i quan, per la pèrdua del càrrec, es	desassosseguen	més que per perdre la feina de rentar els peus, van acumulant més i més
l'autoritat per a fer-se valdre: i quan, per la pèrdua del càrrec, es	desassosseguen	més que per perdre la feina de rentar els peus, van acumulant més i més
que no el remet a cap categoria exemplar marcada pels models del mite, es	desassossega	. Fóra el mateix desassossec de qui escolta una composició que acaba en
La remor del vent hauria entristit el meu cor; aquella foscor m'hauria	desassossegat	; en canvi, ara, tot allò em causava una estranya excitació, i,
als seus ulls de falcó, tanta tendresa i tanta passió, que em vaig sentir	desassossegada	durant un instant. Però vaig reaccionar. Calia témer perilloses escenes
estona, després de ficar-me al llit, no em vaig poder adormir: estava	desassossegada	i angoixada. El vent, cada vegada més fort, semblava ofegar a la meva
la calma egoista i la comoditat. Confio que de nou les teves energies et	desassosseguin	amb la seva força. El vaig mirar amb sorpresa. —St John —vaig fer—, que
que ho estava, però a ratxes. Si un instant s'interrompia la conversa, es	desassossegava	, em tocava i deia: «Jane.» —Ets de debò un ésser vivent, Jane?
de comunicar-se amb els mons dels altres per similars que fossin. Em	desassossegava	pensar que amb l'edat es propendia d'una manera inconscient però
Ell no era culpable de res, però el conjunt de les seves activitats el	desassossegava	. Li semblava que en perdia el control i la direcció, i se sentia en fals.
immediatesa d'un perill, o, pitjor, d'un misteri... Tampoc no el podien	desassossegar	les remors i els xisclets dels ocells dirimint els seus drets
per jurament i, tanmateix, conjurat amb l'únic plaer que l'empeny i el	desassossega	. Durant una dècada s'enfronten a l'escenari de la Història Universal —o
esgarriacries. Com que no pot amagar la insuficiència respiratòria es	desassossega	i això encara accentua més l'ofec. —Estic content de veure't, Jaume. —Jo
qui em creuàs perquè aquelles històries em posaven els pèls de punta i em	desassossegaven	prou—, el rus i la seva colla enllestien la feina en aquell iot amb la
d'en Rafel es manifesta en una voluptat exacerbada. Que ella no reculi el	desassossega	. —No sé què dir-te. —Em podries dir que tu també ni estimes. —
i també es remet sovint a santa Teresa, però la seva tasca autoimposada i	desassossegada	de "negació", de "des-creure", de "desposseïment" el porta a