Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ressentida. —No en facis cabal —s'excusa l'oncle. —És la Beatriu. No podem	desavesar	-la d'escoltar rera les portes. —Pobra criatura! —es plany Laura: —tan sola
i és a prop. Tenim la rectoria a quatre passes per anar a missa. Allí	desavesaré	la Laura de tant de fer el senyor i es posarà bona; perquè amb l'enrenou
, i d'aquest gust, ara que l'havia tastat, no me'n sabia ni me'n volia	desavesar	, ultra intuir que d'aquella vida no n'havia esgotat totes les
dubte que a voltes els ataquen, i aleshores hom els pega; i si no se'n	desavesen	són destruïts: de manera que l'hàbit, amb algun grau de selecció, ha
de l'espectacle. L'autoritat És molt difícil d'arribar-hi si abans no ens	desavesem	d'anomenar autoritats locals les nostres autoritats populars i
de la mort del pare, la mare no podia suportar sentir-me riure. Me'n vaig	desavesar	fins al punt que les rialles dels altres m'ofenien... Feia anys que no
a l'escudeller, però no s'hi havia fixat tant com avui. Avui no sap pas	desavesar	-se'n, i mira que mira la gerreta! I veu una cosa molt estranya: si els
allò devia ésser desuet a Londres, però vaig dir que sí. —Me n'he tant	desavesat	! —digué el senyor Wemmick,— llevat que sigui en unes acaballes. He tingut
possible. D'altra banda, ell no presenta cap mal costum del qual hagi de	desavesar	-se. La seva formació piadosa, doncs, és per tot això facilíssima;
com a meu va fer-me passar molta estona sense poder dormir. M'havia	desavesat	al matalàs i als llençols i quan van entrar els oficials, xerraires i
avis ho varen posar de moda a les glorietes dels jardins. Però ja me n'he	desavesat	: l'experiència escurça la vista i no puc enterbolir-la amb destorbs,
als xuclets de goma o de drap que hom dóna a les criatures per tal de	desavesar	-les de mamar. Estranyesa que es comparteix amb el costum d'ensumar rapè,
igualment dels antics com dels moderns: això ajudarà a molts lectors a	desavesar	-se de considerar fronteres entre dues categories d'autors, tingudes
tan decadents, quan el col·leccionista no existeix, quan la misèria ha	desavesat	els rics d'aquest gros dispendi que representa l'escultura de saló. És
mancats d'un nom, van recórrer a l'antic nom romà de la contrada. Caldria	desavesar	la gent de veure en el nom Ibèria un sinònim d'Espanya o de Península
la tria. Sàtira LXIX Conjugal Per tal que em	desavesi	d'inútil plany, ai las!, si faig esment d'un cert culinari
, de vegades, potser encara se'n dol, i que, tanmateix, ja no se'n sabria	desavesar	. Lluïsa [(a Antonieta)]: Hi ha dies que penso que al capdavall
un cor i diu: —Serà mon confident— a poc a poc el	desavesa	d'enraonies amb la gent. Qui Déu escolta de tot es
entre enfadada i riallera.)] Gelós, més que gelós! No et podré	desavesar	mai d'aquesta tírria instintiva que tens, a tots els que m'estimen una
li hagués llevat pes. Al cap de pocs minuts mirà el cel —se n'havia	desavesat	, perquè sempre el trobava ple de núvols o boira— i hi va descobrir grans
grans i els ceballuts joves, ningú no sabia llegir català, n'estaven	desavesats	, i en terres de Lleida es considerava quasi subversiu, o si més no,
era imprecís. No hi havia mercat, existia ben poc públic que no estigués	desavesat	, físicament i psíquica, de llegir en català. I amb l'esforç que requeria
pesa com una pedra dins el pit, o que l'instint se'ns	desavesa	de tot amor desarraulit, aquell matí en Joan sentia
més fort que mai, però apartat dels cinc sentits, que es	desavesen	de tot contacte sensual. És trist, molt trist,
i per la inexistència d'un públic; en tot cas si hi era, estava	desavesat	de fer cap esforç davant la novetat. Públic per públic Pedrolo tenia el
poder esbandir aquest llast, que és blederia. Jo no vull	desavesar	-me a mirar des del ribàs l'espaiosa ginebreda.
com una jove flor del captard. Les seves mans estaven ja tan	desavesades	a la unió amb un home, que només el contacte
ràbia barrejades, i el temor propi de les tribus pacífiques de ramaders,	desavesades	de la violència, esperaven amb la gola seca l'aparició dels assaltants.
als peus de l'estimada; veus i mots d'abans: me n'he	desavesat	de tots. 15 Ai, Tatiana, dolça Tatiana! Ploro com tu, i
tous deux doivent s'entraider. Paul Cézanne Em	desavesaré	de les roses I deixaré el paradís verd de la crueltat
les roses I deixaré el paradís verd de la crueltat Em	desavesaré	de les clarors I entraré en la bellesa cegadora Em
de les clarors I entraré en la bellesa cegadora Em	desavesaré	de la memòria I trobaré el reialme de les carícies Em
de la memòria I trobaré el reialme de les carícies Em	desavesaré	de les aparences I descobriré un bosc de fragilitats
les aparences I descobriré un bosc de fragilitats Em	desavesaré	de les tisores I tallaré amb mots els cors Em
de les tisores I tallaré amb mots els cors Em	desavesaré	de tot tu I entraré en el jardí de les epifanies