Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

cavalls llavorers i unes eugues de pura sang, ve-li aquí." El comentari	desavinent	escandalitzava Pulcre Trompel·li, però prosseguia, impertèrrit, la lliçó:
un aire que no era el seu; ha viscut posada de biaix en uns motlles	desavinents	. Però, aquells sacrificis, els dedicava de bon grat a Pere, tot i saber
ulls d'ella, aquesta literatura lleu i daurada, esdevenía més fosca i	desavinent	que plom saturní. I ara aquells ulls fulgíen més i més rarament damunt
d'imperi li pidolava premis. Com escapolir-se d'aquell envitricoll tan	desavinent	com enutjós, si era tan poc el que tenia i era molt el que calia per
caçadors, exhuberant de carronya, que no pas als animals morts, a llocs	desavinents	de la selva, que sols per casualitat visita la hiena. La hiena, de nit,
dins la soca balmada d'un gran suro matussalèmic, en un paratge	desavinent	, fantàstic, ple de malesa, anomenat Sot de Frare. D'aquest sot n'eixia de
carta que gaire bé podríem qualificar d'erudita, i que no m'ha semblat	desavinent	continuar en aquestes memòries. Fa així: "Déu te guard: No em parlares
predilecció. Sentir teclejar el piano en una casa de pagès no és cosa	desavinent	. La mare en va portar un amb els seus mobles i de tant en tant s'hi
a tots dos. Un dia, no sé com va ésser, que em vaig queixar del molt	desavinent	que tenia l'estatge del carrer Druot. —Ja diré a la meva parenta, la
i la millor peça de llengua (gens, aleshores, d'aquelles reconades	desavinents	de porc) i, relativament parlant, no prengué cap esment de si mateix.
amb la seva roba dels diumenges. Vaig anar, dant un gran tomb per carrers	desavinents	, a casa de la senyoreta Havisham, i vaig sonar la campana tot empallegat
Això em féu observar, amb més zel que no pas discreció, que era ben	desavinent	de part seva, ja que Startop li havia deixat diners al davant meu una
article, i persistí a parlar, dret, al damunt d'ell, de la manera més	desavinent	. —I com heu crescut —digué Joe,— i us heu fet elegant i ensenyorat —Joe
seus afers a menys d'un centenar de milles del Carrer Major. I poc és	desavinent	dels nostres sentiments personals que el consignem com a Mentor del
a la porta, senyor. —Ei! Escolteu. La dama avui no cavalcarà: el temps és	desavinent	. —Molt bé, senyor. —I jo no vindré a dinar: dinaré a casa de la
matí —digué Wemmick,— que una certa persona no pas d'empreses totalment	desavinents	de les colònies, ni mancada de béns mobles (no sé pas qui serà, ben
—tan familiar— tan íntimament establerta en aquella cambra i regió tan	desavinents	; i em vaig adonar que l'estava contemplant si fa no fa com contemplava el
els dits. La duia, és clar, embenada, però d'una manera molt menys	desavinent	que mà i braç esquerres: aquests els traginava en una xarpa, i no podia
no minva als ulls de l'amor acarrerat d'Ada (a despit dels colors	desavinents	). Les ombres són tèbies amb un punt d'humitat. El cel blavíssim, rera i
la nit, disparitat que pot dependre de condicions locals, com també del	desavinent	de l'hora per fer investigacions a l'aire lliure, en dies que s'hi està
com alegrar o agrir. En cadascun dels mots deslleial,	desavinent	, desigual, hom reconeix, així mateix, dues parts o elements
desamar; desigual, deslleial, descortès, deshonest, desatent,	desavinent	, desagradable, desapercebut, desagraït; desplaer, desordre, desavantatge,
sinó amb el dels humans virtuosos que estan "en gràcia de Déu". Fóra	desavinent	intentar penetrar en aquest reialme íntim de la psicologia del Poeta.
d'aquesta dimensió d'humilitat en la Passió del Crist, no fóra gens	desavinent	que ens hi preparéssim amb una pregària. 2. El deïcidi perpetu
veritat és que el seu hieratisme d'iconoteca era un gonió que se li veia	desavinent	. S'aixeca, es frega altra vegada les mans, somriu i em demana quines
descompte racional, en un llibre de caràcter pràctic. No sembla, però,	desavinent	, tractar-ne aquí. Essent el descompte racional l'interès sobre l'efectiu,
de cables de gran llargada exigiria tambors de dimensions excessives i	desavinents	; és per això que en aquests casos hom sol substituir aquest dispositiu
es produeix, per dissort del conductor, en el lloc i el moment més	desavinent	. Un pistó desacompassat resta al motor una bona part de la seva potència.
que la ventada que acabàvem de sofrir. Al matí, amb aquell temps tan	desavinent	, empreníem el camí de La Cènia amb la càrrega a coll, per haver-se'n
breu que el títol constitueix una distinció, i en algunes de les parts	desavinents	de l'Islam (per exemple, l'imperi colonial holandès) estableix diversos
el deure, d'ésser-ne els defensors, costi el que costi. No ens sembla	desavinent	d'atribuir a les paraules que segueixen, de l'Epístola, una intenció
en compte la mitjana qualitativa de les emissions —molt baixa— i l'hora	desavinent	de la transmissió (a les 5 de la tarda dels dimarts). També la
pernoctar sobre la marxa sense necessitat d'emprar mal acondicionaments o	desavinents	aixoplucs. No cal dir que aquesta nova organització causà una gran
els hi condueixen. Però, si s'escau que en un mercat més llunyà, i fins	desavinent	, hi troben algun avantatge, no deixen pas d'anar-hi, encara que els
vèncer un trajecte major. Però acudir en aquest mercat més llunyà i	desavinent	sempre serà transitori o esporàdic, i potser reduït a determinades
Els temors, les preocupacions, els desigs frustrats i d'altres fets	desavinents	que trenquen la calma mental no tindran cap agafall on aferrar-se. Hom
Nicolau, el bisbe-escolà no assistia a la missa matinal, que era lo més	desavinent	, per haver de matinejar, y estava dispensat de moltes fadigues que tenien
al balcó. Novembre La posta fou vermella, ve el fred	desavinent	; un núvol s'escabella, entre els estels hi ha el
ací, voldria assegurar-hi el tret. No m'he pas embrancat per llocs	desavinents	? Com en diuen, d'aquest carrer? Amb la boira, no he pas arribat a llegir-
no ens costava res en donar-vos una altra cambra. Ara és lluny i	desavinenta	. Voleu que... Jord· La trobo excel·lent, gràcies. Màxi·
de copas xatas, verdas y botarudas, ni aquella nomenclatura de vins,	desavinenta	de pronunciar, que casi bé 's necessita intérprete per sapiguer lo que 's
fred, però en aquesta hora tothom es frega les mans perquè és un moment	desavinent	. Les converses eren apagades i alguna punta de cigarret brillava entre
bocí d'ànima. 6 Barcelona dormia per tercer dia consecutiu en un fred i	desavinent	llit de boira. Algun campanar alt, com el del Pi o el de Santa Maria del
el condemnat de la plaça del Blat o de la Ciutadella, es feien a hores	desavinents	, no com quinze anys enrere. I per més lliure que en fos l'assistència,
indignada perquè totes dues execucions s'havien celebrat en una hora tan	desavinent	. És a dir, que ningú no estava satisfet. Però la ciutat anava fent, pedra
era hora que el fiscal d'Alòs fos allí. L'havia citat a aquella hora tan	desavinent	més que res per comprovar que tot s'havia acomplert com era previst per
banda, encara que aquesta tardor hi vagi gent, sempre serà un lloc	desavinent	. Diem que a mitjan novembre, segons com pinti la cosa, prendrem el nostre
amic, l'escriptor Gomis i altres directius del Centre. La tarda era	desavinent	i a la sala de conferències només hi havia el que podríem dir-ne «mitja
de Sa Majestat, que desembarcaria vora la Portella i no a Porto Pi, més	desavinent	; davant la Casa de la Vila i al Born on se celebrarien els jocs de canyes
em proposo ocupar-me d'un tema més aviat boirós. I potser per a alguns	desavinent	. En aquests temps posthistòrics abunda una mena de filòsofs que quan sent

Pàgina 1 (de 2)

50 següents