Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Amb les últimes tempestes s'havia inflat el corrent: les aigües es	desbordaren	pels camps, i els camperols ploraren una vegada més llurs collites
bullint ací i allà en remolins. En alguns indrets les aigües s'havien ja	desbordat	, i lívides orles d'escuma avançaven rabents sobre amples extensions de
i grossa com un tossal que arrapa contra el ventre una bossa negra d'on	desborden	monedes de totes denominacions. —Aquí... ordre... —No... —comença ell,
més, fins a fer-me cridar com a una boja. Les meves queixes a estones	desborden	la cambra, emplenen el passadís i ressonen per tota la casa. De vegades
feina i de dur-la a terme. Tan bon punt ens posem a treballar de valent,	desbordem	les possibilitats mentals dels castellans, els quals ens comencen a
extraviar les intel·ligències, afeblir la moral i fer que les passions es	desbordin	i condueixin a crims tan horrorosos com els comesos en les persones de
rebia un paquet postal: era una capsa de seda pintada. En obrir-la, es	desbordà	de violetes. Una targeta deia amb lletres daurades: La Violeta de
cort, comparegué la cosina, molt tirada de manteta, un poc mostosa,	desbordant	afecte intempestiu: —bono, filleta, acab de sebre que te vesties... Unes
manera els contorns de l'ànima catalana, que si no sabéssim que un poble	desborda	sempre els límits de tota definició i de tota paraula, l'escolliríem com
l'omnipresència de la mesura ens forçaria a expressar en mots allò que	desborda	a cada instant tota paraula: la vida mateixa, en tota la seva plenitud i
d'ell; ni el saluda; tanca la porta. I allí, en la foscor és on es	desborda	tot l'horror de la seva fúria; els dits enfebrats premen terriblement la
sincer; sembla com si ja no pogués contenir tant d'amor: com si ja li	desbordés	. En comptes de respondre es reclina a la taula, defallent, el rostre al
. Després, la usurpació de Pere, del seu Pere! I en la foscor de la nit es	desborda	tota la ira de Teresa contra la insolència d'aquella sobrevinguda,
d'acció: a primera vista almenys el totemisme o el presumpte totemisme	desborda	el marc d'un simple llenguatge, no s'acontenta establint regles de
les fronteres tribals, traçant l'esbós d'una societat internacional:	desborda	també, de vegades, els límits de la humanitat en un sentit no ja
[(horroritsada)] Ton. No puch. Al fí totas mas penas	desbordan	y dech dirte la vritat que del cor cap á tu vola. ¿No has descubert en mos
de la seva força, sembla anul·lar la delicada presència de la seva dona,	desbordar	del marc i reclamar volum i aire. Després d'un prolongat silenci, és
repetit amb vehemència, implicava continguts excessos sentimentals que es	desbordaven	. Calia prevenir-se. Cent vegades l'havia pressentida, aquella inevitable
et trobaves en un estat d'ànim tan confortable. Tens ganes de perorar, de	desbordar	-te com una d'aquestes ampolles... On ets, tu? Allà baix! Ombra sense
cambra, ni sentir-se solitari, indefens, davant d'una imaginació que es	desbordava	. I Mònica, tan pròxima i que finalment acaparava tota la seva nit!
temps de pau atrau i absorbeix les corrents laterals o secondaries s'es	desbordada	i l'empenta formidable del desbordament ha interromput el curs general de
preferiria ésser fill d'un modestíssim mico." La tribuna pública es	desborda	. Una vella dama anglesa va tenir un treball! El Darwinisme s'arrapa
i començava a treballar. Els ulls se li il·luminaven, la memòria se li	desbordava	, li sortien ales als peus, ballava. —Digue'm què fas d'allò que menges i
florit? Una icona de sant Bacos, que havia vist a l'església, havia fet	desbordar	el meu cor de felicitat. Tot el que més profundament em commou: la
a cantar, i després, una mica més enllà, un altre, i un altre. La nit	desbordava	amor. Jo no podia dormir. El cant del rossinyol es barrejà amb les
i no volia morir... A poc a poc, el bosc que envoltava el monestir	desbordà	de cants de rossinyols, fets d'amor i de passió, que pujaven del fullatge
del fullatge humit. I juntament amb ells jugava, plorava, s'inflava, es	desbordava	també el cor de l'home. I així, sense adonar-me'n, amb la Passió de
satisfeta. Després d'un curt silenci, de nou va prendre alè. El cor se li	desbordava	, no el podia dominar: —Hi hagué un temps que em deia: aquest és un turc o
si combreguessis amb la sang de la terra, i t'enferotgies. Les venes et	desbordaven	energia i bondat; si eres covard, et tornaves valent; si eres valent, una
metàl·lic camí de Son Sant Joan. El flabiol i la xeremia se senten	desbordats	, un moment, per la competència indecorosa. Però ningú no alça la vista,
I per molts "llocs de treball" que es creïn, la plètora demogràfica	desborda	qualsevol previsió. D'altra banda, això que coneixem per "nivell de
torn i el sociòleg improvisat envesteixen el tema, els plantejaments es	desborden	, les intencions apareixen tan heterogènies com vagues, i el debat
forta i en plena eufòria ambiciosa. El rei estava decidit a no deixar-se	desbordar	per les pretensions dels senyors aragonesos. Si la conquista es feia,
"perifèrica" dels valencians no arriba, al segle XIX, a	desbordar	el condicionament "provincià". Potser perquè se sentien "poca cosa"
el camí obert al seu particularisme beneit. La ciutat havia estat	desbordada	per massa pulsions socials que els seus veïns eren incapaços de captar.
en la seva "vernacularitat". Ho veiem sempre que un valencià se sent "	desbordat	" per qualsevol presumpta arrogància provinent de Castella o del
límit: la realitat s'amagreix i es familiaritza, entra dins un estil, no	desborda	el llenguatge: la Literatura resta essent el valor d'ús d'una societat
dels fets dins un marc legendari, propici a que la imaginació poètica es	desbordi	, però que de cap manera no satisfà la curiositat i l'exigència de
en nom de qui parlava —vull dir, que no l'abandonarien, ni tampoc no els	desbordarien	. Demés, la mútua confiança que unia el President Macià i el President de
de l'intel·lecte, o si més no, en el seu perfil, neixen preguntes i ens	desborden	. Veieu la sorprenent imatge de l'home reduït a una xarxa de venes;
altres: un arbre, un ós, un monstre, una cabellera, una roba, tot el que	desborda	la silueta humana, la distén, l'atreu vers regions llunyanes d'ella
"realitat"), i una obra poètica, en què el que és real és incessantment	desbordat	per una altra cosa (l'altre és el signe de tots els
—i és un dels seus encisos—, la reconstrucció anecdòtica de l'aventura és	desbordada	sovint pel record insistent, efusiu, d'un moment, d'un lloc). Aquest
si en nosaltres hi ha força, entussiasme, decisió. Si la nostra voluntat	desborda	lliurament, si ens sentim vius i forts. Per això, tota idea que tendeixi
de la burgesia, però, a la base, a les organitzacions locals, es veien	desbordats	per la classe obrera. S'esdevingué amb certs sindicats feixistes quelcom
més que un temor: que l'acció llargament continguda de les masses	desbordi	i posi en perill l'ordre capitalista. I per això, malgrat les seves
que s'hi movien per tots indrets. Prou sabia que, quan la Jungla es	desborda	, només els homes blancs són capaços de fer-la recular. No havien pas de
veu damunt de la remor: És la Por, petit caçaire, és la Por! Es	desborden	els rius, mentre els penyals rodolen i es veuen, quan els
indignitats. En quant a la acció colectiva, ja veiéu quant el poble	desborda	, fa lo mateix que sempre; i els de dalt, fan lo mateix també amb el poble;
el mar gris, furiós. Un torrent, engruixit per les pluges s'havia	desbordat	i envaïa els prats bo i arrossegant plantes i fruits, fulles i

Pàgina 1 (de 13)

50 següents