DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
desbordar V 652 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb desbordar Freqüència total:  652 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Amb les últimes tempestes s'havia inflat el corrent: les aigües es desbordaren pels camps, i els camperols ploraren una vegada més llurs collites
bullint ací i allà en remolins. En alguns indrets les aigües s'havien ja desbordat, i lívides orles d'escuma avançaven rabents sobre amples extensions de
i grossa com un tossal que arrapa contra el ventre una bossa negra d'on desborden monedes de totes denominacions. —Aquí... ordre... —No... —comença ell,
més, fins a fer-me cridar com a una boja. Les meves queixes a estones desborden la cambra, emplenen el passadís i ressonen per tota la casa. De vegades
feina i de dur-la a terme. Tan bon punt ens posem a treballar de valent, desbordem les possibilitats mentals dels castellans, els quals ens comencen a
extraviar les intel·ligències, afeblir la moral i fer que les passions es desbordin i condueixin a crims tan horrorosos com els comesos en les persones de
rebia un paquet postal: era una capsa de seda pintada. En obrir-la, es desbordà de violetes. Una targeta deia amb lletres daurades: La Violeta de
cort, comparegué la cosina, molt tirada de manteta, un poc mostosa, desbordant afecte intempestiu: —bono, filleta, acab de sebre que te vesties... Unes
manera els contorns de l'ànima catalana, que si no sabéssim que un poble desborda sempre els límits de tota definició i de tota paraula, l'escolliríem com
l'omnipresència de la mesura ens forçaria a expressar en mots allò que desborda a cada instant tota paraula: la vida mateixa, en tota la seva plenitud i
d'ell; ni el saluda; tanca la porta. I allí, en la foscor és on es desborda tot l'horror de la seva fúria; els dits enfebrats premen terriblement la
sincer; sembla com si ja no pogués contenir tant d'amor: com si ja li desbordés. En comptes de respondre es reclina a la taula, defallent, el rostre al
. Després, la usurpació de Pere, del seu Pere! I en la foscor de la nit es desborda tota la ira de Teresa contra la insolència d'aquella sobrevinguda,
d'acció: a primera vista almenys el totemisme o el presumpte totemisme desborda el marc d'un simple llenguatge, no s'acontenta establint regles de
les fronteres tribals, traçant l'esbós d'una societat internacional: desborda també, de vegades, els límits de la humanitat en un sentit no ja
[(horroritsada)] Ton. No puch. Al fí totas mas penas desbordan y dech dirte la vritat que del cor cap á tu vola. ¿No has descubert en mos
de la seva força, sembla anul·lar la delicada presència de la seva dona, desbordar del marc i reclamar volum i aire. Després d'un prolongat silenci, és
repetit amb vehemència, implicava continguts excessos sentimentals que es desbordaven. Calia prevenir-se. Cent vegades l'havia pressentida, aquella inevitable
et trobaves en un estat d'ànim tan confortable. Tens ganes de perorar, de desbordar-te com una d'aquestes ampolles... On ets, tu? Allà baix! Ombra sense
cambra, ni sentir-se solitari, indefens, davant d'una imaginació que es desbordava. I Mònica, tan pròxima i que finalment acaparava tota la seva nit!
temps de pau atrau i absorbeix les corrents laterals o secondaries s'es desbordada i l'empenta formidable del desbordament ha interromput el curs general de
preferiria ésser fill d'un modestíssim mico." La tribuna pública es desborda. Una vella dama anglesa va tenir un treball! El Darwinisme s'arrapa
i començava a treballar. Els ulls se li il·luminaven, la memòria se li desbordava, li sortien ales als peus, ballava. —Digue'm què fas d'allò que menges i
florit? Una icona de sant Bacos, que havia vist a l'església, havia fet desbordar el meu cor de felicitat. Tot el que més profundament em commou: la
a cantar, i després, una mica més enllà, un altre, i un altre. La nit desbordava amor. Jo no podia dormir. El cant del rossinyol es barrejà amb les
i no volia morir... A poc a poc, el bosc que envoltava el monestir desbordà de cants de rossinyols, fets d'amor i de passió, que pujaven del fullatge
del fullatge humit. I juntament amb ells jugava, plorava, s'inflava, es desbordava també el cor de l'home. I així, sense adonar-me'n, amb la Passió de
satisfeta. Després d'un curt silenci, de nou va prendre alè. El cor se li desbordava, no el podia dominar: —Hi hagué un temps que em deia: aquest és un turc o
si combreguessis amb la sang de la terra, i t'enferotgies. Les venes et desbordaven energia i bondat; si eres covard, et tornaves valent; si eres valent, una
metàl·lic camí de Son Sant Joan. El flabiol i la xeremia se senten desbordats, un moment, per la competència indecorosa. Però ningú no alça la vista,
I per molts "llocs de treball" que es creïn, la plètora demogràfica desborda qualsevol previsió. D'altra banda, això que coneixem per "nivell de
torn i el sociòleg improvisat envesteixen el tema, els plantejaments es desborden, les intencions apareixen tan heterogènies com vagues, i el debat
forta i en plena eufòria ambiciosa. El rei estava decidit a no deixar-se desbordar per les pretensions dels senyors aragonesos. Si la conquista es feia,
"perifèrica" dels valencians no arriba, al segle XIX, a desbordar el condicionament "provincià". Potser perquè se sentien "poca cosa"
el camí obert al seu particularisme beneit. La ciutat havia estat desbordada per massa pulsions socials que els seus veïns eren incapaços de captar.
en la seva "vernacularitat". Ho veiem sempre que un valencià se sent "desbordat" per qualsevol presumpta arrogància provinent de Castella o del
límit: la realitat s'amagreix i es familiaritza, entra dins un estil, no desborda el llenguatge: la Literatura resta essent el valor d'ús d'una societat
dels fets dins un marc legendari, propici a que la imaginació poètica es desbordi, però que de cap manera no satisfà la curiositat i l'exigència de
en nom de qui parlava —vull dir, que no l'abandonarien, ni tampoc no els desbordarien. Demés, la mútua confiança que unia el President Macià i el President de
de l'intel·lecte, o si més no, en el seu perfil, neixen preguntes i ens desborden. Veieu la sorprenent imatge de l'home reduït a una xarxa de venes;
altres: un arbre, un ós, un monstre, una cabellera, una roba, tot el que desborda la silueta humana, la distén, l'atreu vers regions llunyanes d'ella
"realitat"), i una obra poètica, en què el que és real és incessantment desbordat per una altra cosa (l'altre és el signe de tots els
—i és un dels seus encisos—, la reconstrucció anecdòtica de l'aventura és desbordada sovint pel record insistent, efusiu, d'un moment, d'un lloc). Aquest
si en nosaltres hi ha força, entussiasme, decisió. Si la nostra voluntat desborda lliurament, si ens sentim vius i forts. Per això, tota idea que tendeixi
de la burgesia, però, a la base, a les organitzacions locals, es veien desbordats per la classe obrera. S'esdevingué amb certs sindicats feixistes quelcom
més que un temor: que l'acció llargament continguda de les masses desbordi i posi en perill l'ordre capitalista. I per això, malgrat les seves
que s'hi movien per tots indrets. Prou sabia que, quan la Jungla es desborda, només els homes blancs són capaços de fer-la recular. No havien pas de
veu damunt de la remor: És la Por, petit caçaire, és la Por! Es desborden els rius, mentre els penyals rodolen i es veuen, quan els
indignitats. En quant a la acció colectiva, ja veiéu quant el poble desborda, fa lo mateix que sempre; i els de dalt, fan lo mateix també amb el poble;
el mar gris, furiós. Un torrent, engruixit per les pluges s'havia desbordat i envaïa els prats bo i arrossegant plantes i fruits, fulles i

  Pàgina 1 (de 14) 50 següents »