Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el sometent en aquella clara diada de Corpus, que la fúria dels catalans	desbotà	com la ira de Déu contra la soldadesca que els feien a tort tenir
plena de discòrdia, sediciosa, desfrenada, prompta, si romp aquest jou, a	desbotar	en perjudici dels altres i en el propi, i en acabat, dir-se a si mateix:
molestant els ciutadans honrats i pacífics... Claudi no pogué més, i	desbotà	: —Sí! La gran honradesa d'un matutaire! Vaja, no el defensi, oncle, el
riure tan forta, que no trobà maneres de reprimir-la. Hagué d'asseure's a	desbotar	-ne les ratxades: i quan n'acabava d'esbravar una, una altra l'escometia.
de "les isobares en V" que sòl anar acompanyat de gropades que	desboten	intenses y simultanies en la zona escombrada per la ratlla vèrtix de les
de tants cops que el seu marit havia clavat al ventall, la porta s'anava	desbotant	. El pare, cofoi, fet un braser de goig, demanava pel fill. La dona es
cop de colze a l'estómac. Queda amb el seu clampsar als dits, botint-se i	desbotint	-se com una manxa de ferrer, i quan li torna l'alè, cuita de denegar-se
ls primers caps-de-brot de la negra nuvolada que ara comença a	desbotar	. A la prevenció de sos efectes i al remei de ses destroces consagraren
cursa i els braços en ritmes d'esport. Si el cel que	desbota	el mira amb amor, ¿què hi diré que valgui,
a ferho?... Oh, cah! Tampoch, tampoch tenía prou franquesa ab ell pera	desbotar	contra aquells cunyats que li havían robat y retingut la filla en moments
porta de la casa; la trovaren tancada. Obligats per maliciosa sospita, la	desbotaren	y trobaren un hermós infant, lligat en una creu y ja dessangrat. En una
apres de suspensions, y amparantme en la conveniencia del preámbul, vaig	desbotá	. La mare m' escoltava tota cofoya; lo pare al revés, se investí de tota
esgarrifanças a la pell, com si ja sapiguessin que 'l cel, ofès, anava a	desbotar	sobre d'ells las malediccions divinas. El moment s'acostava,
li anavan á raig fet: cada llágrima era aixís, com una pera! Al últim	desbota	'l llanto, s' aixeca, m' abrassa y picantse 'l front com si piqués
parlar de robos de conills i gallines pels voltants, i en el poble mateix	desbotaren	dos o tres patis. Allò sí que l'aixafà an el vell Canela. Ell mai havia
dir an el pare,— lo que té la vostra noia es un enfit que per ell mateix	desbotarà	quan sigui l'hora." "—Donques, vol dire que no es pas que hagi
notá la mare del Albert que s' amiga plorava. Plena d' alarma, la feu	desbotar	. —Es una ridiculesa, ja ho sé; pero déixim treure aquesta opressió del
Bernat heu fet la bestiesa de barallarvos, mentres jo he estat fòra...—	desbotá	en mitx de son acalorament en Foix. —¿Que jo m'he barallat ab ton germá?
això meteix has de callar tu y no jo;— replicá ella ab valentía. —Donchs	desbota	d'un cop y veyemho;— cridá en Foix, perdent la templansa que s'havía
m'ha d'ofendre; tu ho compendrás. —Donchs, no t'ofenguis y digas.	Desbota	d'una vegada. ¿Ahont son aquells títols? —Son venuts y substituhits per
hi diu? —Què vols que hi digui? Res, no diu. Aquest matí, con han	desbotat	la porta, l'han trobada farta de plorar i d'esgargamellar-se, ajeguda en
Tots se posaven d'espatlles contra de la porta per empedi'l ferrer de la	desbotar	; com si aquet haguès tingut ganes d'entrar malgrat ells. —Ay! pobres
que es ben cert, que en tumult mirareu la vila tota, y está la gent que	desbota	desde que 'l fet no es ocult. No son mas rahons quimeras, ¡ben esventat
per tot ressonan bandurrias y fluviols, els cors	desbotan	sas penas y fatichs en dolsas notas. Aixeca el ferm
y diré 'l colp terrible que, rebatentla al fons, feu	desbotar	als amples Mediterrá y Atlántich per desunir los mons! Al temps
agonía cridará al espantable juhí del Criador, sa veu	desbota	rústega pel cel que s' incendía, com de cent rodants carros
d' arenes que 't te presa; foch que bulls dins la terra,	desbota	sota 'l mar; cayeuhi, negres núvols, com llops damunt la presa;
deixantlos volar á tota brida, atura 'l mar de llágrimes ab que	desbota	'l cor. Per sempre despedintsen ab un ay de agonía, dos rierons
esbadella y romp. Esferehits reculan, mes ohint ja á llur sobre	desbotar	del Arcángel lo tormentós alè, capitombant rebátenshi, quan més
Anem dins y t' ho diré. Pepeta. Veyam donchs si	desboteu	. [(Vanse dreta.)] Escena XXIV. [Feliu, Barretet.] [(
casa de un jornaler, Y per robarli l' diner Una caixa	desbotá	: Lo pobret se despertá, Y vent lo fí del brugit,
tu el Messías?— Diu: —Jo só,— y ab crit molt fort	desbotan	llenguas impías: —¡Blasfemá! ¡digne es de mort!— Judas tem que
de venir a trepitjar la nostra terra! Ventura [(mig rient)] Qui	desbota	la porta de l'hostal rep un fotral! Jordi Mè per què venir a nos
secret? Broq· Es secret y no es extrany; y es que l' amor quan	desbota	... Pas· ¡Pum! Fa aixís mateix y explota com l' ampolla de
—Un tren d'artilleria? —digué l'oncle Toby. —Un tren de ruqueria! —va	desbotar	el pare—, que se segueixen i succeeixen les unes a les altres en la
Toby es va asseure a la vora del foc i havia omplert la pipa, el pare va	desbotar	d'aquesta manera. capítol xxxiii Que cal prendre
vils sorolls, conreu de tota mena de folls. ¿I quan	desbota	per la ciutat i el carrer explota
s'escolava dins meu, com un mitjó girat al revés, com un globus que se'm	desbotís	a la boca, com un embut on es precipités el suc d'una vida (les