Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Què se li'n donava? Baixà les escales sense pressa. En ésser a baix va	descórrer	el forrellat i obrí: al seu davant hi havia el seu ex-nuvi. Mila
amb bigoti i barbonet ballava sol enmig de la sala, una copa a la mà. Es	descorria	la cortina i sobre un fons de tapisseria granat apareixia una dona
per la Toneta, finalment arribá. L' Aurora, com diría algun retórich,	descorregué	ab sos dits rosats la cortina de la nit. Lo dia nasqué clar, seré com lo
El menut de la casa, una criatura de deu anys, grossera i violenta,	descorria	la cortina, pujava damunt el meu llit i es posava a fer-hi putxinel·lis
Aguilera havia estimat feia deu anys. Obrí de bat a bat les persianes, va	descórrer	les cortines i deixà que la llum viva i fresca del matí primaveral
fins llavors, i gloriosos mentre foren fidels? ¿Com puc	descórrer	secrets d'un altre món que no m'és lícit de revelar
és a punt per a engegar. La resposta és afirmativa i el senyor Rodrigo	descorre	la corda i invita el públic a tirar endavant. L'inici de l'itinerari
de senyoretes y de jovincels que s'afanyaven a issar les estores y a	descórrer	les cortines per mellor veure'l carrer. Per les aceres d'aquest, tot era
transatlàntic sense que el cor se li n'anés. Semblava que unes arrels li	descorrien	cos avall i penetraven en la pedra, retenint-lo com si fossin les potes
a una balda. N'hi ha d'altres que porten uns forrellats enormes que cal	descórrer	. En general són portes que s'obren empenyent-les o estirant-les, segons
tenen assegurada una llarga vida i seran represes quan es torni a	descórrer	la cortina de la nostra escena nacional. Autor còmic essencialment, és,
que fa l'aigua i en la corba tivant de la panxa de les veles; ara es	descorre	una glassa i surt un manyoc de mangre que encén un robí en la capçana de
boca; la dona grossa l'agafa i el sacseja bruscament i d'una estirada li	descorre	avall la "cremallera" del jersei. L'home, si bé és posseïdor d'una
en mi, amb una curiositat respectuosa. Vaig causar tanta sensació que, en	descórrer	la cortina, fins el protagonista de l'obra restà un moment com astorat,
aquest Rabbí vol esforçar-los a romandre fidels a la raça. S'atansa,	descorre	la cortina de l'armari, n'obre les portes i davant dels nostres ulls
conèixer. Desconvenir. Es conjuga com prevenir.	Descórrer	. Es conjuga com córrer. Descosir: ind. pres.
es quedà prou tranquil i gojós. I tirant mà a la faixa, tragué lo cap,	descorregué	l'anella com si anara a soltar les aguiletes i li preguntà al procurador
Deixe que jo me les trobe! ¡Les guilopes!... I sense tirar de la faixa, ni	descórrer	l'anella, ni més raons que les dites, obrí la porta i tornant-la a
s'atansés, només, de tant en tant, alguna papallona blanca. Ell tirava i	descorria	les cortines d'un bell vermell grana que havien penjat entre les
de Pascua. Ya 'ls vèls morats que tapaven els altars de la Iglesia s' han	descorregut	, les pòrtes de les cases s' han aubèrt de bat a bat, els carrers están
. El Cine sembla inventat per a dir-ho tot, per a no amagar res, per a	descórrer	tots els vels, per a fer triomfar la impudència i el desvergonyiment. Per
si t'arreplegui! ¿Voste cusir aqueixa llengarra de nunci?— Y	descorré	'l forrellat de la porta. El gos se li tirà al demunt, com si anés a
En Pin sap escorcollar sagaçment l'ànima dels seus personatges y	descorre	admirablement el vel de llur vida interior. Quan, en la novela /La
ha actituds, paraules, moviments, escrits i dibuixos, en els quals, sense	descórrer	cap vel, les persones, si volen, poden fer gala d'un impudor
es manifesta és incorrecte o de mal gust. Allò que és prioritari, no és	descórrer	el vel, sinó el bé, tant si es veu com no. És evident que no està bé
ho gosaria mai per la meua poca preparació i xics alcanços. Només vaig a	descorrer	una mica el vel, perqué pugau abarcar quant d'interés té el tema. Si
i s'espolsà les molles de pa de la faldilla. S'acostà al finestral.	Descorregué	la cortina. Una claror de matinada començava a posar-se damunt de la
res més important a consignar (però per a ella tot ho era) se li ocorria	descórrer	una cortina—: Ja ho veis, un penjador que és la comoditat més grossa...
es desprèn dels números i del concert dels estels. Les boires corrien i	descorrien	alternativament les seves cortines davant el Puig del Teix i davant
exquisida, sublim i invisible, quan arribà la gran Revelació Cristiana,	descorrent	el vel que cobreix l'enigma de la vida. El Cristianisme és la llei del
de la pròpia existència. Un descobreix la seva situació real. Es van	descorrent	els vels que, limitant la visió del passat i de l'avenir, ens havien
menjador. "No, no m'hi han tancat, aquí, no m'hi han castigat".	Descorre	la balda i surt. L'Eusebi el crida: —Anem, jefe? L'Eusebi, l'Àngel
y matas, lo refilet dels aucells de ressó en ressó 's perdia y en lo pla,	descorrent	se la boyra que cada dematí 'l tapa, anavan mostrantse poch á poch las
débil y trencadís peró exquisit y dolç, com á frúyt del cel, no vé á	descórrer	lo vel de sos misteris ab son primer vagit, qu' aixís apar un plany d'
naturalment més gran será l'amor. ¡Oh, Senyor, si les meves mans podíen	descorre	aquestes cortines que us tapan, y veureus els meus ulls tal com sou
hi ha que son fosforescents, que entran en acció tot seguit que la nit ha	descorregut	son negre manto, v. gr. las llumaneras (Lampyris), quals femellas, que
més apartada dels camins del Senyor, y ab dolorosos accents de l' ánima	descorreguerem	lo vel que cubría los tristos pressentiments de nostre esperit si en lo
l'obstruccionista de la nostra victòria contra el feixisme, el qui	descorri	la vena a l'ignorant, el qui marqui i remarqui les tasques de la
en què ella desaparegué de casa seva i, en una darrera entrevista, va	descórrer	el vel de la seva existència, la qual, tot i aparèixer normal i recta,
y cristallina, aigua, que eixint de la rústega penya de pissarra, se	descorría	joganera per entre un llit de molsa y de falgueras, atravesant la
cançó, de las que parlan al cor, quant ab infantivola alegría vejé	descórrer	s tranquilament de la rústega penya de pissarra lo raig cristallí de la
Gafarró * * * [1] Talla-caps... ...Saluda atentament al	descórrer	li l' astora y vore la llum del día, á tot el veinat, qu' en son
i de l'arrelament de l'Església càtara en el Migdia. El fenomen ens	descorre	una mica el vel de la propagació i l'arrelament del cristianisme deu
—concedí ell. Maria havia encès el llum de la botiga. Tancà la porta i	descorregué	la cortina de dril. —Pugem —digué. —No tens desmai? —He berenat just anar
de gat, efectivament, repetir, una llarga i tres curtes, passes. De dins	descorren	dos forrellats. En Jordi, nom de guerra. Com tots els que aquells dies
el viu delit no atreu les meves mirades. I tu vols	descórrer	el vel que em fa l'ànima indecisa: ¿per què, Maria
-te sa esposa.— I ens casarem. Ara la mà em tremola al pensar que haig de	descorrer	la cortina de ma cambra de nuvia. M'apar que la castitat del nostre llit
els cipayos que no's mouen del bot, esperant a la maleïda dòna que té de	descorrer	la cortina que'm tapa tan dolorós misteri. La faig entrar en mon camarot,
Però, llanes, cautxús, farmàcia, somni, cortines que es	descorren	altes als balcons de les platges davant de l'oceà de teulades
ens fan indiferents al càntic i a l'estel; quelcom diví	descorre	cada any, anit, el vel d'una incompresa glòria. Si ja no hi ha

Pàgina 1 (de 3)

50 següents