×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb descalçar |
Freqüència total: 246 |
CTILC1 |
Era una perduda, però la millor de les que la maltractaven no és digna de | descalçar | -li la sabata. Si em dius que Mila... —És una bona noia, Mila —interrompé | brutes i que ja han començat a rovellar-se, sabates de la gent que s'han | descalçat | , cansats d'estar tanta estona drets. La porta s'obre i entra al quiròfan | la noia—. Et sembla que són coses de dir-los, a ells? T'hauria anat | descalçant | i... —Un agent provocador? —s'admira ell, badant molt els ulls. —Digues- | sempre amb l'ai al cor, pensant que esbotzaria les molles. Volia que el | descalcés | i que li posés les sabatilles, de quadrets, de dos colors, de cafè amb | les cadires tota la nit. Darrera del paravent hi havia el tamboret per | descalçar | -nos, i un penjador. L'Antoni sortia amb el pijama posat i jo, abans o | tots berenant i discutint ni ells sabien de què. I quan arribava anava a | descalçar | -me de seguida i m'asseia al sofà i mentre enraonaven encara veia les | entrava claror de sol i vaig anar cap al llit i em vaig asseure i em vaig | descalçar | . El somier va grinyolar una mica, perquè era vell i ja feia temps que | solitud. Els darrers pagesos se n'havien anat, no em veia ningú. Em vaig | descalçar | , vaig ficar els peus al mar, em vaig rebolcar per la sorra. Sentia | d'un tros de prada o la caiguda d'algun roure que el corrent ha | descalçat | , posant-hi no gaire més pocs anys que fulles ell tenia. No hi ha record | i roure, alguna paret de tàpia prop del bassiot exhaurit i de la roca | descalçada | per les pluges, sota la qual hi ha una balma i un romagueró. Assolim | amor que li porta!... Si no és per manar-li coses... Ahir fins es va fer | descalçar | per ella!... A mi m'hauría de venir amb aquestes exigencies!... I si no | saturava l'aire fresc que circulava per aquells paratges. Innocenci es | descalçava | i s'esbandia els peus en els rabeigs i corria pels sorrals, on dibuixava, | la pressió de les sabates noves. Innocenci, molt servicial, s'ajupí per | descalçar | -la. Li agafà un peu i l'atragué, estintolant-lo en un dels seus genolls, | el seu perseguidor. Així arribà a l'últim a la torrentera i, després de | descalçar | -se rapidament; s'hi deixà relliscar. A peu nu anà seguint curs avall, | dels Bufadors i fa una taca incendiada, que fascina. El meu germà es | descalça | i cull unes garotes en els niells immediats —garotes que mengem, obertes | una alosa embriagada de sol, un angeló encarnat d'instant. Rabent es | descalçà | i corregué a l'aigua. Adelaida i jo, quiets, la miràvem. Jo no sé com me | li deia— tu ets la més preciosa de totes... estima-les."" I la va | descalçar | i va besar-li les plantes dels peus fins que li va semblar que ja dormia. | manxa; però no sabia estar-se d'enraonar: "És clar... els anys han degut | descalçar | la roca... Què no destruirà, el temps... Un dia ensorrarà tota l'illa... | que, almenys, no ens hi atrapi a nosaltres... Que s'esperi a haver-nos | descalçat | ..." I reia amb bonhomia. Però En Joan sentia el panteix dels infants i | però no donaven abast i en alguns llocs sobreixien pels malecons... Va | descalçar | -se les espardenyes d'espart i s'endinsà per l'arrosser cercant a les | i amb aquella certesa horrible que ningú no la defensaria... L'altra va | descalçar | -se l'espardenya i va córrer peunua sobre les pedres del carrer, | a la roca, s'hi enfilà, girà el cap per tot com si explorés el lloc, es | descalçà | perquè se li assequessin els mitjons i les sabates, i va assentar-se | terra; d'aquesta manera, l'aigua que en un moment ompliria els torrents, | descalçaria | les roques i s'emportaria la terra, va omplint els dipòsits soterranis i | que enterri el cilindre verticalment i, si és possible, d'un sol cop. Es | descalça | el cilindre i, un cop disposat per a desmuntar-lo, s'enfonsa lleugerament | amunt i no s'hi acaba mai d'ésser. En això, el propietari dels esclops es | descalçà | una de les peces i els presents se la passaren de mà en mà i l'examinaren | esporàdic. Hom estiba les coses a dins de la mica d'ombra. El pagès s'ha | descalçat | les espardenyes, s'ha enrotllat els pantalons fins a genolls i tracta, | caps— vol dir cansat dels peus després d'haver caminat. El barceloní es | descalça | i guarda al sarró les sabates que duen la pols pallaresa, les sabates que | treure l'abric i s'assegué vora de la finestra, a la butaca de vímet. Es | descalçà | penosament. Per arribar-se als peus, uns peus ossuts amb la mica de carn | ho havia de fer. Apartava la terra amb els dits, sense tocar les fulles, | descalçava | tot el peu de la planta i l'arrencava amb una estirada seca—. S'ha de | jo, bell amb el seu uniforme d'oficial. Tota la nit estigué vora meu; em | descalçà | , m'escalfà els peus amb les seves mans, em posà la seva pellissa a | i 3er· any. Al mes de març es dóna una cavada d'arpiots i es | descalcen | les plantes. En abril-maig es treuen rebrots, deixant-ne solament dos o | eixarts de les plantes que, és clar, no han d'haver entrat en vegetació. | Descalçada | una mica la soca, l'empeltador talla horitzontalment o oblíquament el | L'empeltament pot ésser fet a flor de terra (en aquest cas es | descalça | una mica el terreny, practicant-se l'empeltament a alguns centímetres | per desafiament i així el rei Pere III es desafià amb Carles d'Anjou. El | descalçar | -se els guants i llençar-los a terra era signe d'intens dolor, com així es | i l'arrebossat, s'endevinaven uns arcs ogivals cegats. Es començaren a | descalçar | i va aparèixer un tros de claustre gòtic, de quatre arcs i quatre | i féu anar-hi un parell de jornalers perquè amb el picot comencessin a | descalçar | les pedres. La idea del meu pare donà el fruit immediat d'un curiosíssim | fregarvos els peus pera tornàrloshi la calentor.— La Mila ho va fer. Se | descalsà | , y ab les mitjes se donà unes fregues ben fortes fins a enrosar la pell | fent xaragalls. A les muntanyes on no hi han boscos, arrossega la terra i | descalcen | les roques. Muntanya avall forma torrentades que ho arrosseguen tot. Les | com escau a un gran pecador com sóc jo". I davallà del bell palafrè i es | descalçà | de les polides sabates i dels esperons, i amb la planta dels peus nus | lector seu, de nom Augustal, demanant-li amb plor llarg que li permetés | descalçar | -lo. Al qual el màrtir benaventurat respon: ""Decanta't, fill meu, que em | Al qual el màrtir benaventurat respon: ""Decanta't, fill meu, que em | descalçaré | jo mateix, fort, alegre i cert de les prometences que el Senyor ha | que anomena Saint-Loup. El gest de malalt quan s'inclina penosament per a | descalçar | -se el porta a reviure com si fos en present el record de l'àvia. En | incrementada per l'acció de les pluges, fa desaparèixer la vida vegetal, | descalça | arbres i arbusts i deixa els camins profundament acanalats. Cal tenir | hi ha qui amenaçà la nuvolada amb un índex acusador i qui, fins i tot, es | descalçà | i llançà les sabates amunt, potser amb l'esperança d'abastar amb un cop | i li estudia la soca, mira de remoure una pedra que farà nosa a l'hora de | descalçar | -lo, calcula l'espessor del brancatge. Mentrestant ha arribat el carro | passen una corda entre les branques del pi i n'aguanten els extrems. Hom | descalça | la soca, i amb una serra llarga comença la tasca. El pi no pot ésser | arrels que hi descobriríem és possible que fossin les mateixes que hem | descalçat | fins aquí; o molt semblants. En tot cas, si ens vaga, aquesta és una | Tots els artistes que venien al Liceu eren dolents per a ell. Cap no li | descalçaria | les sabates cantant. "El dia que els empresaris no siguin tan rucs | lentament. Alçant el marc de fusta, retirarem el rajol de refractari | descalçant | -lo del pla de la fusta amb una espàtula. Una vegada ben sec es courà a la | de l'antiga màscara deformant —que li venia de Grècia i de Roma— i es | descalça | el coturn. Peu a terra, el seu rostre s'encara amb el de l'espectador, |
|