Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Era una perduda, però la millor de les que la maltractaven no és digna de	descalçar	-li la sabata. Si em dius que Mila... —És una bona noia, Mila —interrompé
brutes i que ja han començat a rovellar-se, sabates de la gent que s'han	descalçat	, cansats d'estar tanta estona drets. La porta s'obre i entra al quiròfan
la noia—. Et sembla que són coses de dir-los, a ells? T'hauria anat	descalçant	i... —Un agent provocador? —s'admira ell, badant molt els ulls. —Digues-
sempre amb l'ai al cor, pensant que esbotzaria les molles. Volia que el	descalcés	i que li posés les sabatilles, de quadrets, de dos colors, de cafè amb
les cadires tota la nit. Darrera del paravent hi havia el tamboret per	descalçar	-nos, i un penjador. L'Antoni sortia amb el pijama posat i jo, abans o
tots berenant i discutint ni ells sabien de què. I quan arribava anava a	descalçar	-me de seguida i m'asseia al sofà i mentre enraonaven encara veia les
entrava claror de sol i vaig anar cap al llit i em vaig asseure i em vaig	descalçar	. El somier va grinyolar una mica, perquè era vell i ja feia temps que
solitud. Els darrers pagesos se n'havien anat, no em veia ningú. Em vaig	descalçar	, vaig ficar els peus al mar, em vaig rebolcar per la sorra. Sentia
d'un tros de prada o la caiguda d'algun roure que el corrent ha	descalçat	, posant-hi no gaire més pocs anys que fulles ell tenia. No hi ha record
i roure, alguna paret de tàpia prop del bassiot exhaurit i de la roca	descalçada	per les pluges, sota la qual hi ha una balma i un romagueró. Assolim
amor que li porta!... Si no és per manar-li coses... Ahir fins es va fer	descalçar	per ella!... A mi m'hauría de venir amb aquestes exigencies!... I si no
saturava l'aire fresc que circulava per aquells paratges. Innocenci es	descalçava	i s'esbandia els peus en els rabeigs i corria pels sorrals, on dibuixava,
la pressió de les sabates noves. Innocenci, molt servicial, s'ajupí per	descalçar	-la. Li agafà un peu i l'atragué, estintolant-lo en un dels seus genolls,
el seu perseguidor. Així arribà a l'últim a la torrentera i, després de	descalçar	-se rapidament; s'hi deixà relliscar. A peu nu anà seguint curs avall,
dels Bufadors i fa una taca incendiada, que fascina. El meu germà es	descalça	i cull unes garotes en els niells immediats —garotes que mengem, obertes
una alosa embriagada de sol, un angeló encarnat d'instant. Rabent es	descalçà	i corregué a l'aigua. Adelaida i jo, quiets, la miràvem. Jo no sé com me
li deia— tu ets la més preciosa de totes... estima-les."" I la va	descalçar	i va besar-li les plantes dels peus fins que li va semblar que ja dormia.
manxa; però no sabia estar-se d'enraonar: "És clar... els anys han degut	descalçar	la roca... Què no destruirà, el temps... Un dia ensorrarà tota l'illa...
que, almenys, no ens hi atrapi a nosaltres... Que s'esperi a haver-nos	descalçat	..." I reia amb bonhomia. Però En Joan sentia el panteix dels infants i
però no donaven abast i en alguns llocs sobreixien pels malecons... Va	descalçar	-se les espardenyes d'espart i s'endinsà per l'arrosser cercant a les
i amb aquella certesa horrible que ningú no la defensaria... L'altra va	descalçar	-se l'espardenya i va córrer peunua sobre les pedres del carrer,
a la roca, s'hi enfilà, girà el cap per tot com si explorés el lloc, es	descalçà	perquè se li assequessin els mitjons i les sabates, i va assentar-se
terra; d'aquesta manera, l'aigua que en un moment ompliria els torrents,	descalçaria	les roques i s'emportaria la terra, va omplint els dipòsits soterranis i
que enterri el cilindre verticalment i, si és possible, d'un sol cop. Es	descalça	el cilindre i, un cop disposat per a desmuntar-lo, s'enfonsa lleugerament
amunt i no s'hi acaba mai d'ésser. En això, el propietari dels esclops es	descalçà	una de les peces i els presents se la passaren de mà en mà i l'examinaren
esporàdic. Hom estiba les coses a dins de la mica d'ombra. El pagès s'ha	descalçat	les espardenyes, s'ha enrotllat els pantalons fins a genolls i tracta,
caps— vol dir cansat dels peus després d'haver caminat. El barceloní es	descalça	i guarda al sarró les sabates que duen la pols pallaresa, les sabates que
treure l'abric i s'assegué vora de la finestra, a la butaca de vímet. Es	descalçà	penosament. Per arribar-se als peus, uns peus ossuts amb la mica de carn
ho havia de fer. Apartava la terra amb els dits, sense tocar les fulles,	descalçava	tot el peu de la planta i l'arrencava amb una estirada seca—. S'ha de
jo, bell amb el seu uniforme d'oficial. Tota la nit estigué vora meu; em	descalçà	, m'escalfà els peus amb les seves mans, em posà la seva pellissa a
i 3er· any. Al mes de març es dóna una cavada d'arpiots i es	descalcen	les plantes. En abril-maig es treuen rebrots, deixant-ne solament dos o
eixarts de les plantes que, és clar, no han d'haver entrat en vegetació.	Descalçada	una mica la soca, l'empeltador talla horitzontalment o oblíquament el
L'empeltament pot ésser fet a flor de terra (en aquest cas es	descalça	una mica el terreny, practicant-se l'empeltament a alguns centímetres
per desafiament i així el rei Pere III es desafià amb Carles d'Anjou. El	descalçar	-se els guants i llençar-los a terra era signe d'intens dolor, com així es
i l'arrebossat, s'endevinaven uns arcs ogivals cegats. Es començaren a	descalçar	i va aparèixer un tros de claustre gòtic, de quatre arcs i quatre
i féu anar-hi un parell de jornalers perquè amb el picot comencessin a	descalçar	les pedres. La idea del meu pare donà el fruit immediat d'un curiosíssim
fregarvos els peus pera tornàrloshi la calentor.— La Mila ho va fer. Se	descalsà	, y ab les mitjes se donà unes fregues ben fortes fins a enrosar la pell
fent xaragalls. A les muntanyes on no hi han boscos, arrossega la terra i	descalcen	les roques. Muntanya avall forma torrentades que ho arrosseguen tot. Les
com escau a un gran pecador com sóc jo". I davallà del bell palafrè i es	descalçà	de les polides sabates i dels esperons, i amb la planta dels peus nus
lector seu, de nom Augustal, demanant-li amb plor llarg que li permetés	descalçar	-lo. Al qual el màrtir benaventurat respon: ""Decanta't, fill meu, que em
Al qual el màrtir benaventurat respon: ""Decanta't, fill meu, que em	descalçaré	jo mateix, fort, alegre i cert de les prometences que el Senyor ha
que anomena Saint-Loup. El gest de malalt quan s'inclina penosament per a	descalçar	-se el porta a reviure com si fos en present el record de l'àvia. En
incrementada per l'acció de les pluges, fa desaparèixer la vida vegetal,	descalça	arbres i arbusts i deixa els camins profundament acanalats. Cal tenir
hi ha qui amenaçà la nuvolada amb un índex acusador i qui, fins i tot, es	descalçà	i llançà les sabates amunt, potser amb l'esperança d'abastar amb un cop
i li estudia la soca, mira de remoure una pedra que farà nosa a l'hora de	descalçar	-lo, calcula l'espessor del brancatge. Mentrestant ha arribat el carro
passen una corda entre les branques del pi i n'aguanten els extrems. Hom	descalça	la soca, i amb una serra llarga comença la tasca. El pi no pot ésser
arrels que hi descobriríem és possible que fossin les mateixes que hem	descalçat	fins aquí; o molt semblants. En tot cas, si ens vaga, aquesta és una
Tots els artistes que venien al Liceu eren dolents per a ell. Cap no li	descalçaria	les sabates cantant. "El dia que els empresaris no siguin tan rucs
lentament. Alçant el marc de fusta, retirarem el rajol de refractari	descalçant	-lo del pla de la fusta amb una espàtula. Una vegada ben sec es courà a la
de l'antiga màscara deformant —que li venia de Grècia i de Roma— i es	descalça	el coturn. Peu a terra, el seu rostre s'encara amb el de l'espectador,

Pàgina 1 (de 5)

50 següents