Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Però al cap de poc se'n malfiava. "De debò que no torbaràs el meu	descans	, en lloc de l'altra?" "Pare, de primer sóc la teva filla, no la
amb aquest pes, a les conseqüències de la teva perversa acció. Perdràs el	descans	, perquè Ate, a l'aguait, no reposa mai ni permet que s'abalteixi el
sota la benigna llum de l'hivern i de dictar, durant el guany d'un honest	descans	, amb l'ajut de barates plomes a sou, unes lucratives memòries, amb
també, ara, si els plau, perquè em convindrien unes quantes hores de	descans	, encetaria alguna becaina. No, no es tracta d'un viatge massa llarg, fóra
viduïtat. En l'amor de la filla trobava també ella el seu consol i el seu	descans	. No obstant això, quan Mila es prometé amb Tiago, el seu pare deixà, per
ho fessis així, que renunciessis a totes les teves follies i trobessis el	descans	i la felicitat, que tornessis a ésser el que fores un dia. Tino Costa no
ell girés l'esguard podia descobrir-la al mateix lloc com una promesa de	descans	. Quan arribava allí Tino Costa sentia que la seva simple companyia, el
fustigant la bèstia tot el camí, concedint-li i concedint-se a penes	descans	. Pensava el pitjor; pensava que potser no la veuria més, i es retreia ja
només tristesa, nostàlgia, fàstig de tot, i aquella atroç necessitat de	descans	, com si hagués estat caminant durant segles i segles. Per fi, un dia
no s'adonà que, en general, el fet de seure respon a una necessitat de	descans	, i que aquest descans depèn de la posició del cos. Amb respatllers més o
general, el fet de seure respon a una necessitat de descans, i que aquest	descans	depèn de la posició del cos. Amb respatllers més o menys perpendiculars,
les quals no cal enfilar-se. N'hi deu haver que ja fa dies que esperen el	descans	definitiu, alguns tenen les cares inflades, gairebé líquides, d'altres
quasi sempre apagada, i començava a parlar. El vèieu gaudir d'aquell	descans	. Li anava bé. Que bona que és la vida; "Tonteries". "Més que en
el nostre poble de la masia i emprendre el regrés sense prendre's un	descans	. Moltes vegades tornava quan ja havien menjat. Això no el preocupava;
el canyar; una atmosfera de pau voltava la masia, i tot invitava al	descans	. Llavors Marina era feliç. A l'hivern, els dies eren tristos. Ell, Jaume,
o més bé s'hi encabien, en el ritu del ball. Tothom, en el	descans	, bevia llimonada, i alenava feroç triant entre les xiques.
del lent esguard, en cap sagrera no té	descans	. Marquen vedrunes la pobretat d'aquest meu somni
ben pogut estar... La seva mare quan veia que jo tenia un moment de	descans	s'acostava, si veiessis en Quimet com pateix... La llevadora va fer
l' emboyrada vista pe'l sostre. Tots s' aferravan á la necessitat de	descans	tan recomenada, pera escursar aquellas escenas de crudel tibantor, y la
renills. Explosió d'una eufòria trepidant. Les flamerades seguixen sens	descans	i il·luminen, com a rellampecs, el grup frenètic. Trets i més trets. Sols
una mica estrany. I tan estrany com és! Aquest silenci és un respir, un	descans	, un entreacte, puix que només som al començament de les festes. Qui ha
han passat ja les Carnestoltes i es troben dins la quaresma. Aquell	descans	d'un parell d'hores es trenca. Ixen al carrer els primers disfressats.
dels bancals i l'ocre de les garrigues sota el blavet del cel. Hi ha un	descans	a la Font d'En Segures. Carretera amunt la clerecia ha demanat al nostre
fan un grup més compacte, puix que el menjar i el beure a bondo en el	descans	, aclarix, fixa i unix parers. I la processó, poc després, aplega a
de començadors tenen ales: una corregudeta de tres passes, un temps de	descans	i una altra corregudeta de tres passes. I seguint així al compàs de la
Roc. Entre el dia de la vedella i el de sant Cristòfol hi ha un dia de	descans	: sant Joanet, en el qual els majorals de sant Joan fan celebrar una missa
las dotse, hora en que paraban los treballs per donar lloch á un poch de	descans	als treballadors. Un dia, fá d' aixó uns trenta anys, la mare anaba
No síguis tan poca-pena. [(Ab tó doctrinal)] Del trevall ne vé 'l	descáns	: trevallant s' obté riquesa. Lo trevall es la virtut, es, sí, la virtut
mena de vapors... Quina sagacitat la pregunta de Lluís!... Li era un	descans	mirar-se en aquells ulls que no deixaven de mirar-la, que mostraven un
mort, et saltaré al damunt quan et pensis que finalment t'ha arribat el	descans	!" Tornaria insult per insult, ignomínia per ignomínia. Cosme s'allunyà
camí previst per a l'endemà del triomf. I les parelles que ballaven sense	descans	, i entorn del seu braç altra vegada aquella pressió insistent i càlida
desitjaria que en recordessis uns quants que fossin per a tu un	descans	, una treva, com un petit oasi... La veu de Mònica s'havia tornat prima,
grillons, amb queixes per parlar-nos-hi, sense apiadaments,	descans	ni treva ni esperança de fi? Molt pitjor fóra. De
I Adam a Eva; "Esposa benvolguda, la Nit, i tot, ja en ple	descans	, ens mena cap al mateix repòs; car, per als homes,
Déu ha establert que, com les nits i els dies, la feina i el	descans	se succeeixin, i la rosada de la son, caient-nos amb
que aculliu, cap-al-tard, el sol adolorit, doneu-me, sens	descans	, el gust de l'infinit, oh negríssims xiprers, suspesos á
poc més o menys, que, arribat el moment de prendre's unes setmanes de	descans	, marit i muller no solament se les prenen respecte al treball que
o infeliços: simplement dic que es revelen "cansats". Un parèntesi de "	descans	" —d'allunyament, de repòs, de pensar en una altra cosa— corregiria, sens
l'Atlàntic per passar-hi un parell de setmanes, un mes, un trimestre de	descans	. En realitat, el descans que se'ls ofereix és indefinit. I, per a dir-ho
un parell de setmanes, un mes, un trimestre de descans. En realitat, el	descans	que se'ls ofereix és indefinit. I, per a dir-ho tot, també el "descans
descans que se'ls ofereix és indefinit. I, per a dir-ho tot, també el "	descans	etern". Els fatigats vells eslavo-saxons moriran a Torrevella, i allí
l'ideal clàssic de l'estil, l'escriptor és requerit a treballar sense	descans	les seves substitucions i les seves el·lipsis, en virtut dels mites
la frase. Aquest nou objecte, on s'investeix, des d'ara, sense	descans	, la llibertat de l'escriptor, Flaubert el descobreix amb angoixa. Una
ha lectures de les quals en tornem. Hi ha lectures que ens conviden sense	descans	a caminar. Lectures que ens envelleixen. Lectures que ens acompanyen.
de Zeus, que avui tant l'espanten, que els farà treballar pel seu	descans	en tota mena de feines. I sabrà prevenir-se igualment contra els mals
neguiteja —coses mig pensades i no ben aclarides, que la ignorància és un	descans	, però no el dubte—, com el que em fa sentir tot gloriós per dintre, igual
del repàs trobarà un plat d'escudella calenta a la cuina i a la nit bon	descans	a la pallissa, si no té cap rosec a la consciència. Quin bo sota dels
no existeixen, que potser han passat a millor vida, però no pas a millor	descans	..., i el temps camina pausat, entre una horxata i una gaseosa. Un surt
congestes de les Maleïdes; i abans del capvespre, el mateix jorn, per a	descans	del meu viatge a través de tota l'amplada de la nostra terra, em treia en
conèixer la por ni la fadiga, el primer en el treball i el darrer en el	descans	, estalviador, i amb totes les seves amors concentrades en la mar. I a

Pàgina 1 (de 42)

50 següents