×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb descansar |
Freqüència total: 3354 |
CTILC1 |
el mal temps, abrigat per la terra. Lluny de l'estimadora, el jove hauria | descansat | i s'hauria envigorit, però en la tenebra Persèfone el reclamava. L'una i | de conversa, la en la meva obstinada bona fe difunta Alcestis, que | descansi | en pau. Ella m'enllaminia de debò, els caràcters a part, i l'enigma en | desitjo és sempre la meva suprema raó. Entretant, anem-nos-en al palau i | descansem | , que la nit m'hi convida. Els meus llaços d'afecte són feblíssims, però | íntima i recollida de la seva filla, en el seu altar familiar. El violí | descansava | sobre el teclat, i a la xemeneia brillava un foc agradable. L'ancià, | donant ordres i afanyant-se al cap de tots, nit i dia, si convenia sense | descansar | . Era possiblement un d'aquells homes dels quals ha dit un savi que quan | sense mirar-lo. —Seu una estona, home; no et faràs pas pobre per això. | Descansa | , que per a tot hi ha temps, fins per a morir. —Si et penses que tots | passaria arreplegant llenya per a coure els seus llegums, s'asseuria a | descansar | . A banda i banda del carrer es disposaven dues i àdhuc tres rengleres de | canviat, com si l'hagués en part perdut.) Però, fora d'això, no podia | descansar | -se en ell per a res. En canvi, a l'ancià Baldà, gairebé sense proposar- | davant d'ella; després la serviré, l'ajudaré en tot perquè ella pugui | descansar | ." Jo aleshores cremava en un desig mortal de veure la meva mare —els | en una dolça actitud, i el seu cap —el posà sens dubte amb intenció— | descansava | sobre el meu braç dret... Vaig apartar-li el cap curosament; vaig | al capvespre sota les acàcies florides; era el temps en què la rella | descansa | i el pagès es dóna al repòs mentre a les hortes va formant-se el gra, | Els carreters van romandre algunes hores al poble i, mentre els animals | descansaven | , ells anaren voltant pel poble visitant les tavernes. Entre dos foscants | imatge, i aquella mateixa nit començà a treballar. A estones s'asseia a | descansar | ; encenia un cigarret, i entre les espirals del fum, amb aire distret | a la seva ànima, Mila s'acomiadà del padrí, dient-li que es retirava a | descansar | , i es tancà a la seva habitació per estar sola amb la seva alegria. "Ho | quan sortí de la masia—. Només una vegada va asseure's un moment a | descansar | vora un rierol; apagà la seva set i menjà una mica del pa i del formatge | ella es llençà devers ell i sentí els seus braços forts entorn del cos i | descansà | el cap damunt del seu muscle, i sanglotà. Ell li apartà els cabells que | què representaven davant la benaurança que esperava assolir? Es veia ja | descansant | al costat seu, salvada de tots els perills, explicant-li-ho tot, perdonat | entre el seu desig de prosseguir i aquella irresistible necessitat de | descansar | que l'abatia. De sobte, molt a vora seu sentí una veu que li parlava: —On | qui eren s'apressà a obrir-los. Els digué que Mila estava aixecada; per a | descansar | -la del llit l'havien asseguda en un balancí, però afegí que estava molt | temis, Mila... Mileta. No he vingut per això... Anirem on tu voldràs. Ara | descansa | ; després parlarem del que hem de fer. Abans que tot has de posar-te | amb una nena: —Ara has d'obeir el teu padrí. Com estàs encara molt feble, | descansaràs | aquí fins que estiguis restablerta del tot. Parlaré amb aquesta dona. | por!" Maria Àgueda seguia la seva lluita tenaç amb les aigües; no podia | descansar | : abandonar-se un moment significava la mort per a ella i el seu fill, i | cap i el mirava amb ulls de desesperança, es dirigí a l'habitació on ella | descansava | . Però en arribar-hi, el padrí trobà que la porta era tancada. Pensà que | i conceptuosos dels trobadors. La innovació eròtica dels trobadors | descansa | , abans que res, en un reajustament del lloc de la dona dins la societat. | de ser registrats. En una societat subdesenvolupada, posem per cas, que | descansi | fonamentalment en una economia agrària, uns anys de sequedat continuada o | de responsabilitat, escala de valors, la imago mundi sobre la qual | descansava | tot això, queden en precari dins una societat que els contradiu o els | molt estimades. En acabar la lectura us ensenyarem la casa i si voleu | descansar | una estona, com espero, podreu fer-ho en una de les habitacions del | premia les dents i tenia por de perdre els sentits. —Em ficaré al llit, i | descansaré | —es deia. Però els llençols s'arrugaven i el llit era dolorós i la claror | sempre n'hi havia algun que sabia vogar i li agafava els rems. "Vostè | descanse | ", i era, a més a més, l'ocasió de parlar, baldament fos breu. Això | de pescadors, va avançar cap a ell. —Deixe'm vogar a mi, tio Jaume. Vostè | descanse | , que ja ha vogat prou. —Ja ho pots ben dir, fillet, que porto les | m'apretava molt, pensava en Cuba, i em passava tot. De tant en tant, ell | descansava | , s'eixugava la suor, i tornem-hi, que no ha estat res... A vegades | costat i s'assegué al pedrís de la porta. Va romandre una estona immòbil, | descansant | , mentre les dones, aturades aquí i allà, en grups, davant les portes, | . Però jo sé, estic segura, que el cos de Marina, que mai no fou trobat, | descansa | al fons de la mar, cobert de sorra i d'algues en el lloc exacte on les | seu cos nu, perfecte, i en romangueren encisades. I sé ben cert que ella | descansa | allà perquè en aquell redós hi he vist florir roses. Roses vermelles, com | florits. Com que aquestes feines ja estan fetes i he tingut temps de | descansar | una mica, intentaré contestar la pregunta que em proposava a mi mateix. | i amb uns dits fins i llargs, passejant la cigarreta pel nas o deixant-la | descansar | sobre els llavis, igual que si repartissin benediccions i indulgències. | Jo podia triar entre la "Denise" i la "Potii", perquè totes dues | descansaven | a Borabora. Per un cantó, havia quedat malament amb el capità de la | . I llavors, apa, a fer l'ànec, que aquí no ha passat res i en pau | descansi | . /Maria\ Aleshores... /Anguila\ Aleshores, ja ho saps. | ¿No la coneix? —preguntà Dona Ramona. —Sí —digué la baronessa—, però vol | descansar | . —No és veritat que l'hagi coneguda —digué l'altra en veu baixa a Dona | corregué cap a la baronessa i la besà amb efusió: —Dona Obdúlia està | descansant | —digué; però la malalta ho va sentir i cridà autoritàriament des de la | conversau baix —deia el fusteret veí a la dona i a la filla—, sa senyora | descansa | . —¿Amb què l'adormen? —preguntava una mestressa. —Amb unes | . La seva mamà, Ernestina, és al pis de sota; la Júlia se n'és anat a | descansar | , suposo. Tenia migranya. Merceneta. [(Servint el got | Merceneta estarà llesta de la cuina li direm que se l'endugui a | descansar | . [(En Víctor tracta de seure una altra volta i rependre la | si fos una persona gran m'escoltava i un dematí passa de pressa. Em vaig | descansar | amb la senyora Enriqueta. M'hi vaig presentar sola i tremolant; no a casa | dormitori dels joves, que era el dels vells, perquè la seva filla estava | descansant | . I ella i el nen es van posar a caminar de puntetes i jo també. Vam | mimosa. Tenia la cara emplujada de gotetes de suor i de seguida se'm va | descansar | . —Ahir al vespre volien matar el meu marit. —Qui? vaig dir, i ella va | pelat i castigat, amb la tendra bonhomia d'una persona que se n'anava a | descansar | sense intencions de fer patir ningú. Rosa, quan efectuava aquesta mena de | Rosa va fer participant del seu mocador el propi nas de Frederic, i ell | descansà | un moment amb l'olor, aclucant els ulls i cercant la forma d'atacar el | el greix difunt de les galtes. El sotabarba del Marquès de Sitjar | descansava | incòmodament sobre un coll de tallar pa. Sembla que el Marquès només dos | va casar i el dia que varen portar-lo al cementiri. Sota d'aquell retrat, | descansava | en un sitial de frare el nét del Marquès de Sitjar, don Tomàs de |
|