Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

aquella desvergonyida mostrava les cames aixecant la falda amb molta	descaradura	. Però ¿en què pensa es governador, que tolera tals espectacles? I es
"un altre conformisme". Tot allò que, en els seus començos, havia estat	descaradura	agressiva, ja és moda o costum, i entre la multitud dels adeptes amb prou
Altres cortesans Amb nyepes de nyeu-nyeu desbarba el boc. Estrènua	descaradura	! Rabins Reputem deuterocanònica aquesta basca. I no l'entenem ni poc ni
evidència d'estar tot sol. S'encreuà amb una dona i la mirà amb	descaradura	. Un mur de trenta anys de miraments i de guardar les bones formes
Amb una resolució que semblava avés, s'esbucà damunt el llit. Amb	descaradura	, concità la presència d'aquelles imatges de la seva mare, les quals,
de principis, i seguia apuntant cap als coloms, cada vegada amb major	descaradura	. Un instant després, així com augmentaven de to els advertiments, mogué
-la a prova, mirà, sencer, aquell cos de dona. Ara amb energia i una certa	descaradura	. Tot seguit, la cobrí amb un llençol. Al cap d'un instant pogué constatar
obeint un sobtat rampell, sense dissimular les seves intencions i amb una	descaradura	que el feia sentir jove, pujava la costa cap a veure la viuda del
«un altre conformisme». Tot allò que, en els seus començos, havia estat	descaradura	agressiva, ja és moda o costum, i entre la multitud dels adeptes amb prou
no de convèncer-los. I amb aquesta gosadia furient, amb la	descaradura	que en aquests moments gairebé li confereix una aurèola de grandesa, no
vent i ha fet sort. I ha consumat el seu pas al camp vencedor amb tanta	descaradura	, tan obertament i a plena llum, que de mica en mica ja comença a ser
a què al·ludeix Cendrars. ¿Com va ser el cine d'aquells joves? La seva	descaradura	i barra, la refrescant manca de transcendència, l'agilitat lingüística,
d'ingratitud. En algun punt de la cadena evolutiva de la ingratitud, la	descaradura	esquerda els dics. Tot allò deixa de ser un element de la naturalesa
infinita. Ho hem vist: ser jove acabaria sent una forma nua de	descaradura	. Rarament tenia a veure amb el respecte o la reflexió, excepte si se'ns
en el seu rostre no hi havia ni una ombra de por, ans més aviat ardidesa,	descaradura	, desafiament, un desafiament insultant... Hale substituïa la
criatureta. ¿Qui hauria pensat que seria tan prima i menuda? —Però quina	descaradura	, fer estar la Charlotte a fora amb aquesta ventada! ¿Com és que no entra?
una atenció que amb prou feines hi havia dedicat a la primera lectura. La	descaradura	del senyor Darcy presumint de la tristesa que havia causat feia que
tot el veïnat on segur que no seran mai ben rebuts. No penso aplaudir la	descaradura	d'aquest parell rebent-los a Longboum. L'anunci va provocar una llarga
cadira es va dir que a partir d'aquell dia no posaria mai límits a la	descaradura	d'un descarat. Es va posar vermella, i la Jane també, mentre que les
encara millor que en Wickham, i això que tinc un gran respecte per la	descaradura	i la hipocresia del meu gendre. Si us plau, Lizzy, digues, ¿què va dir
Natural, ni tampoc del Poble, sinó de la potència, de la força, de la	descaradura	—de descarar-se—, del fet de ser, hom, un barrut servint-se
destresa en motllurar el fang de les relacions on la	descaradura	del desig s'ha de reprimir com a un poble revoltat.
amagava darrere d'un munt de runes i llavors, sense deixar de riure, amb	descaradura	, s'apujava el jersei ben bé fins al coll. De vegades, també deixava que
dels dits dins d'aquell racó calent i suau mentre la dona li reia amb	descaradura	l'atreviment. —Hola, guapotes. Yo soy Minerva. —Y