Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

els homes de lletres no trobarem mai un heroi. Hi ha hagut, i hi ha,	descarats	—com Villon, Juan Ruiz o Jean Genet—, senyorets —com Goethe, Ausiàs
—el frare hauria dit, en tot cas, "nacionisme"— amb una	descarada	deliberació anacrònica. Hem de reduir-lo, també, en el seu abast, a allò
els procediments dels pornògrafs. No són això, no és això. La presentació	descarada	del sexe té, en Miller com en molts altres escriptors actuals, un designi
pistola, gorra amb "galteres" cordades a dalt, cabellera llarga i aire	descarat	. A la tarda plovia i, sota el cel de plom, davant les fleques hi havia
que els imita i es va aixecant les faldilles fins a la forca amb un gest	descarat	, però sense provocació, perquè fa anys que ha passat l'edat canònica.
de dandi ciutadà, de passada rondina del llit incòmode, de la brutícia	descarada	, del menjar que no pot arribar a engolir, mentre callen les campanes del
era casat; la dona era de fora, una dona una mica rara, pintoresca i	descarada	, que havia tret no se sabia d'on, i que havia fet parlar molt. La casa del
colonitzador és el xinès. El seu paper en les illes és encara molt més	descarat	i s'aguditza i es concreta molt més que a Papeete. El xinès és el que
no li heu de donar es "Vossa Mercè", perquè no el té. És ver que fa	descarat	dir-li "vostè" a ella tota sola; lo millor és que no li digueu res.
Fixem-nos que la capellina és adjudicada a un turc (i que és "	descarada	", o sia sense cara o careta), i no oblidem que l'anònim autor d'aquesta
moment que l'escaramucina va combinada amb mitja bavera, que pot ésser	descarada	("sin vista") i que se subjecta amb corretges, és molt
se n'eixien a treballar al camp, i fins i tot hi havia llauradoret	descarat	i insolent, descregut o poca-solta, que el mateix dia del sant dels
pots pasarla per la pedra. [(Chirantse de espales.)] Pilar.	Descará	! Escalda-cabells! lladrona! Mer· Oy! so embustera!
Cervell d'innocent, carn que no ha vist mai el sol... —va mormolar amb	descarat	desdeny. I jo vaig sentir vergonya de les meves mans delicades, de la
." "Jo em vaig encendre. Em van venir ganes de tòrcer-li el coll, la	descarada	! Però em vaig contenir, vaig sentir pietat d'ella i vaig cridar el
, amb un mocador negre al cap i fent el senyal de la creu. —La infame! La	descarada	! La criminal! —cridaren unes veus a la plaça—. I encara té la barra de
i les pretensions dels homes, i en aquestes actituds, un hipogastri massa	descarat	podria causar desconcerts entre la clientela. Més que més, si tenim en
els recels enfront del "progrés". En el seu dia, n'hi hagué, i	descarats	. Un dens sector de la societat occidental desconfià dels nous avantatges:
comercials amb l'exterior és reduïda al mínim, mentre l'explotació	descarada	i l'especulació acaben essent les notes predominants del moment. Moltes
El capdavanter és sempre una criatura apta per a befes i	descarats	esclafits de rialles. No està de més recordar que al nostre país la gent
de 1264, els aragonesos acorralaven Jaume I amb llur petició	descarada	. Reclamaven la divisió del País Valencià en senyorius, que haurien de
fet de convocar les Corts particulars fora del regne era ja una ofensa	descarada	, que el valido es permetia per allò: "que tenemos a los
la revolta. La "insurgència" crònica del XIX és desafiant i	descarada	. Tanmateix, es veia forçada també a entrar en el joc general de l'Estat.
l'Alemanya, que ha representat sempre el geni septentrional d'una manera	descarada	sense vels ni caretes, i que és un poble que si nosaltres que el tenim
una sinceritat en la pregària". Tot això, que pot semblar una confessió	descarada	de naturalisme, o de psicologisme, em sembla que no és altra cosa que
em faré passar la ràbia que em regira de tant temps, per culpa d'aquesta	descarada	que ni un moment no s'atura de cantar, de ballar i de riure, com si jo fos
i se'n dóna vergonya per endavant. Troba que és massa mostrar a la	descarada	com és ell afable i bondadós per dintre, i li sembla escandalosa
hagué un moment d'esbalaïda sorpresa. Ningú no es podia avenir d'aquella	descarada	revolta. Era tant fora de les lleis naturals com si els arbres, de sobte,
amb totes ses conseqüències. No podia, està clar, atacar obertament, a la	descarada	perquè hauria estat la derrota a bestreta, però obraria subterràniament,
de situacions ambigües, ella l'emprengué un dia en mig del pati, a la	descarada	, no important-li ja qui pogués veure-la o deixar-la de veure. —Escolta
concreta, hauria comprès que si, avui com avui, la dictadura burgesa	descarada	ha triomfat només en els països econòmicament endarrerits, es deu, en
fins al punt de prescindir-ne en absolut i de passar al règim dictatorial	descarat	si el proletariat, per la seva banda, no enderroca abans tot l'entarimat
en 1922 i la instauració d'un règim típic de dictadura burgesa	descarada	, és un producte directe de la guerra. Un cop d'ull a la situació
l'atac a les millores conquistades pels obrers i en un concurs directe i	descarat	al feixisme. Els patrons reduïren els salaris, llençaren al carrer els
l'aixafament de la classe obrera i la instauració de la dictadura	descarada	. Aquesta base social fou la burgesia. I en això la burgesia veié just.
per a guarir, s'imposa l'adopció d'un remei heroic: la dictadura	descarada	de la burgesia. Aquesta és la concepció real de l'autor de "Les
que la immoralitat sigui major en els règims de dictadura capitalista	descarada	que en els de democràcia burgesa: al capdavall el nombre de representants
entès, aquesta prendrà formes noves, puix el descrèdit de la dictadura	descarada	fa molt difícil la seva restauració pura i simple. La idea central del
lloch y que del aldarull armat de corredisses, crits de perdó y rialles	descarades	, ja no'n restava sinó'l rondineig de gemechs y plors dels qui més mal
i glorioses excepcions, la conduí a la política de col·laboració	descarada	amb l'imperialisme durant i després de la Gran Guerra i a la substitució
rebutjaren tota solidaritat no solament amb els social-patriotes	descarats	com Scheidemann, Sudekun, Sembat, Thomas, Henderson, Plekhànov, etc.,
però que heu oblidat completament, i a les quals acabeu responent les més	descarades	falòrnies. Després el noi és tancat al col·legi, la muller se us ha
se'l miraven i que de segur parlaven d'ell, així com les maniobres de les	descarades	trotadores que passaven per davant de la taula i li llançaven llangorosos
d'unes parpelles una mica roges, netes de pestanyes. El nas prim i	descarat	emergia d'entre unes celles hirsutes i, a sota, els llavis del vell, es
cop que aqueix mal germà venia a destorbar-lo com un testimoni inoportú,	descarat	i cínic. Naturalment, això el cohibia. Una estranya aprensió s'emparà
els suros marcats, li n'aterrarien més del compte, si no d'una faisó	descarada	, procurant que els grossos caiguessin sobre els petits, per tal
la capelleta de llur convent; una francesa desparionada i amb un nasset	descarat	, la punta del qual se li arruga de fàstic cada cop que la parella dels
follament i a mossegar-me els llavis amb desvari rabiós. Quina dona més	descarada	. S'hi podia posar un escambell! Pugnant per deseixir-me'n, caiguérem, bo
a espurnejar, i quan els posava en els meus, amb un mirar calent i	descarat	, allargava els morrets àvids de besar. Jo duia, tanmateix, la lliçó ben
lluny i que quan s'acostava als rotllos paraven el xiu-xiu. Alguna de més	descarada	que les altres li tirava una indirecta sibil·lina que ella no entenia

Pàgina 1 (de 10)

50 següents