×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb descarregar |
Freqüència total: 1448 |
CTILC1 |
comentat tota mena d'assumptes. "La veritat és que l'eterna Moira va | descarregar | el treball sencer en les nostres espatlles. Jo filo i embullo a vegades | que hi havia sobre la taula, i amb tota la força de la seva còlera la hi | descarregà | enmig del rostre. L'encertà al front, damunt les celles, amb tanta força, | no! Et dic que no! Se li llançà sobre amb el puny enlaire, crispat; l'hi | descarregà | en ple rostre amb tanta força, que es sentí la mà ferida. L'altre | cap a l'individu. —Ah, no? Qui ho ha dit? —Jo. —Es | descarrega | l'escopeta de l'espatlla, repenja vagament la culata a terra, a tocar del | Aleshores atura el carret. —El camí deu ser públic, però... —El camí, sí. | Descarrega | el cabàs i la pala davant l'ull indiferent de l'home. —Cavarem aquí —diu. | camioneta esbalandrada, d'on un parell d'individus amb gorra daurada van | descarregant | feixos i més feixos de bitllets que passen a engrossir les pileres de les | pugen cap a la banda dels moneders, obligats per un gros camió-grua que | descarrega | àncores de nau, avancen per l'estret passadís on sembla haver minvat la | ràdio, va cercant amb el dial, fins que troba una emissora estrangera que | descarrega | tot d'explosions barrejades amb notes que no identifica. Ell s'inclina al | la mar i l'horitzó. —Ara haurem de baixar. De primer, però, s'ha de | descarregar | la noia del coll, perquè tots dos no passarien, l'obertura és estreta. El | se n'anà cap a la figuera. S'aturà al davant de l'arbre i començà a | descarregar | destralades contra la soca; ho feia rabiosament, com si ho fes contra un | i, davant de tots, Pere Lasca, armat amb el garrot. Va aixecar-lo i el | descarregà | amb tota força sobre l'animal i el deixà estès. Caigué de costat; un | sense forma tan sols d'animal, i encara els nois li disparaven pedres, li | descarregaven | cops amb els bastons. Després es feien comentaris pertot; es parlava dels | Marina callava, comprensiva, i acudia a ajudar-lo a desenganxar, a | descarregar | el carro. Havien passat mals dies també, dies de lluita aferrissada i | un crit de joia. Voltejà l'aixada entorn del cap i amb tota la força la | descarregà | , amollant-la sobre l'altre. Se sentí el cop contra els ossos, i el veié | violent i dur, sense pietat, com si s'hagués tornat de pedra. I la | descarregà | sobre l'altre, i el colpí al cap, i tornà a aixecar-la, i el tornà | i tota la resta se'ls hagués evaporat. Però hàbilment varen començar a | descarregar | , sense patir gaire i sense embrutar-se els dits. A la resta de la | de la barraca, vaig trobar que al moll els xinesos havien acabat de | descarregar | farina i es disposaven a carregar unes cabretes de simfonia pastoral a | mai no s'acontentarà d'aquesta. Adam. Tu rai! La ira de Jahvè va | descarregar | gairebé tota damunt meu: "Amb la suor de ta faç menjaràs el pa". Això | els cops moltes vegades terribles que la realitat es complau en | descarregar | -hi, sembla tractar-se d'una cosa constitutivament cega, d'una mera | fermentosas y viroladas á cada ómnibus de familia qu' anava avansant pera | descarregar | didas, criaturas y pares candorosos. Ficada entre aquellas empentas, hont | fatal, filla de la naturalesa, ningú, ningú pòt condemnarme á | descarregar | te á tu pera carregarme á mí més de lo que 'm pertoca. Tu corrías més risch | aturar-me davant un vapor noruec. La coberta era blanca de taulons a mig | descarregar | . Dissabte havien deixat interrompuda la feina que reprendrien dilluns. La | d'això. Anem a fer un bon dinar. Rebentem-los d'una vegada. Demà tots dos | descarregarem | carbó al moll. A moments, durant aquests dies, em va doldre de menjar-me | mas, jo, junt amb altres que ja s'esperaven dalt de les moles d'alfals, | descarregàvem | el carro i apilàvem l'herba ben trepitjada, omplint els tous on | són gairebé deserts, hi saltironen ocells. —Espera'm aquí, em diu, seu, | descarrega | 't. Pujo un moment a casa el notari. Després partirem... Em quedo sol. És | o bé l'estimada, els joves de la colla, a indicació de l'enamorat, | descarreguen | trabucs i escopetes sobre la blancor de la portalada. Ai, quins trons! | l'imiten. Les fadrines, en el seu passeig, els topeten i els envolten. I | descarreguen | sobre ells grapatades de farina. I ells es defensen també amb farina. I | fora, vaig vestit com un senyor, però per dins encara sóc l'home que ha | descarregat | carros, que ha remenat cubells, que ha encès els forns... —No t'hi sé | ha molts d'aquests fòtons en un raig de llum? Einstein. —El sol | descarrega | 250 milions de tones d'energia per minut. I es tracta de bales | moriré per ell, a l'últim, de grat; la Mort en mi que | descarregui | tot el furor; en el poder ombrívol, vençut no estaré | testimoni, tu testimoni, oh Cel!, mentre nosaltres | descarreguem | la nostra part. Alerta, vosaltres designats per a un ofici, | ha estat imposat per la sentència, contra el cruel Serpent. No | descarreguis | la teva fúria en mi, per l'infortuni que ens | de raki. —Salut de part del capità Mavrandonis! —digué el criat tot | descarregant | el ruquet—. És poca cosa, diu, però molta la voluntat. Vam saludar el | d'una isba. Baixem. D'un cop d'espatlla la noia obre la porta i entrem. | Descarreguem | la llenya al pati, agafem els peixos i el pa i entrem a l'habitació. Hi | anàleg a l'aparell elèctric, tot i que, com afirma Mateucci, no | descarrega | electricitat. Hem de confessar, doncs, que som molt massa ignorants per a | perspectiva és temptadora perquè és optimista. En certa mesura implica | descarregar | tota la confusió i pobresa teòrica actual damunt els lloms que | de la societat. Fins confessaré que un intolerable pes d'angoixa es | descarregà | momentaniament del meu pit per la súbita i extraordinaria interrupció que | nosaltres mateixos; que més que no caldria el fem servir per a | descarregar | la pròpia agressivitat; que en les relacions amb els altres no busquem un | que n'heretà la feina a la mort del seu pare, quan els fills ja l'havien | descarregat | del pes fort del negoci. El guarní amb l'ajuda dels néts més petits i | sé que els deixaria en bones mans i altrament em semblaria que m'he | descarregat | un punt del deute." El sant somrigué afablement i després li féu de | de modernitat a ultrança— i només la reflexió i el raonament ens en poden | descarregar | una mica —no pas del tot— quan voldríem mirar d'endevinar com | que són un tragí reclòs, i ara en surten vapors, i ara n'entren, i aquí | descarreguen | , i allí piquen, i les sirenes fan uns udols com si els trepitgessin | fer bon sot per obrir la porta y de part de fòra enfilarse al llosat per | descarregar | lo de glas tant com podía, a fi de que no se'ns ensorrés, y, després, | el pès de la superioritat que li reconexíen sos convehins, va voler | descarregar | el pap que duya plè, de la plasseta ensà. Axecà la vista al cel, com | vam saber què volía dir), y que, llensantse contra nosaltres enfellonit, | descarregués | sobre'ls nostres caps, espatlles y brassos y colzes en l'ayre, ayre per | del manicomi? Vaig portar-lo a una pròxima universitat, i vaig fer-li | descarregar | el feix de les seves rimes perseguidores dins les fàcils orelles de | una forma llargaruda i escardalenca, amb la gorra encesa, sobre la qual | descarregava | manotades furioses, tot brincant a salt de ca. D'una empenta salvatge | —exclamà. Després d'una pausa durant la qual la Catarina ajudà sa mare a | descarregar | -se les monedes tintinejants i lluentes i a col·locar-les sobre la taula, | darrera d'ell; i, un cop a dins, invitant-nos, ens va dir: — | Descarregueu | -vos. A on? Nosaltres no hi llucàvem gran cosa: tal era la fosca. Ens va | . Ja tornem, doncs, a ésser-hi: vinga un altre carro, vinguen homes, vinga | descarregar | i recarregar i tornar a descarregar. No n'hi ha poc de tripijoc... ui, |
|