×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb descavalcar |
Freqüència total: 149 |
CTILC1 |
manament diví. Ella fou ma primera visió quan vaig | descavalcar | en vostra terra, i és d'allà dalt que ve l'elecció: | tempesta. Quan se toparen a l'arrel del mont, la bella Abigaïl | descavalcà | , humilià sobre la terra el front an els peus de | V, pàg. 84). Poc després, quan Guillem Escrivà ha | descavalcat | per tal de rematar amb el coltell un francès ferit, "a l'encorbar | penjant de l'arçó del cavall; i la primera era emprada quan, en ésser | descavalcats | , calia prosseguir la lluita a peu. Ben clar apareix això quan Lluís | cúpula rodona. Es deixà caure a terra, va fer el senyal de la creu. Vaig | descavalcar | , vaig entrar a la fresca esglesiola. En un racó, una vella icona | —Quina meravella, quina solitud, quina felicitat! —vaig murmurar. Vam | descavalcar | , passàrem el portal de mig punt, vam pujar al locutori; ens van servir | caigui damunt meu! —digué. 19 La primera persona que trobàrem en | descavalcar | a la nostra platja, ja negra nit, fou madam Bubulina, arrupida davant la | les teves obres —mormolava. Mentrestant arribaren els altres monjos, | descavalcaren | ; el monjo hostatger portava en braços la icona miraculosa, pujà dalt | pollí blanc, i en cerca de l'aixopluc previst. Sant Josep ajuda la dona a | descavalcar | , lliga el pollí, i disposa l'acampada. I en un moment que la llum cedeix | i secalló. No gaire lluny de l'indret dels rocs d'en Mercé, en Cames va | descavalcar | , i en Tubau, amb l'euga, va tornar-se'n, emprenent la davallada. Durant | la planura, donant banyades, guits i esbufecs. Mowgli esperà el moment i | descavalcà | del llom de Rama, repartint garrotades a dreta i esquerra amb el seu | que des que el baró marxà a Terra Santa no havia estat oberta. El baró | descavalcà | , i prenent a Marianneta pels braços, l'obligà a alçar-se, tot dient-li: | el trotar d'un cavall parà davant del portal de llevant, i un genet | descavalcà | . Uns moments després, un patge anunciava, des de la porta del saló dels | tota la nit, i havia rebut el guspireig humit de la rosada. El caporal | descavalcà | , i d'un cop de ballesta el varen despertar. —¿Què fas ací, gandul? — | Baixo a terra... Vilaret el prengué pel braç, després d'haver-lo ajudat a | descavalcar | . —Ja ho veus, fred a primers de juliol. Què vols més? I mira, mira | trotava Gonelí, el mestre de ball. Però aquest no seguí la companyia; | descavalcà | vora un matoll i s'estenellà al sol, com un llangardaix. Sonaren clarins, | i després de guaitar si encara la seguia, es ficà al pavelló del llac. Jo | descavalco | , deixo el cavall a un grum i me'n vaig de dret cap a la dama la qual m' | de Tremp a punta de dia i es sentia lassat— aquí podríem menjar un bocí. | Descavalcà | , estirà les cames amunt i avall del camí, i havent desembeinat del | carreter de casa, qui muntava el cavall a pèl i qui, d'un salt sense fre, | descavalcà | corrent a l'alqueria. Ta mare ja hi sortia cor-menada de pressentiments. | el record d'una altra cançó, que exaltava la gesta d'un genet que, sense | descavalcar | , havia passat el portal d'una església per a raptar una dona casada. | i es pensen que no les entendries, sinó a vergassades. I quan el genet | descavalca | , tu espera'l hores i hores, que ell poc pensa en tu tant si plou com si fa | passes, s'aturaren en sec i tots els genets —mitja dotzena— varen | descavalcar | amb una lleugeresa pasmosa. De seguida, varen córrer cap als catalans amb | capital del Paraguai, i un bon dia, al caure la tarda, el nostre home va | descavalcar | a la porta de Madame Biard. L'ànsia amb que ella i la seva filla li | avantatge per llurs probables perseguidors. És per això que cada cop que | descavalcaven | cuitava a encastar l'orella a terra i a fer-li-ho fer a Cuati, en la | en absència seva i presència de la seva muller. I aquell pagès magnífic | descavalcà | de la somera de dalt del seu trono de pells, amb un gest august se | africans gairebé malarecs i propensos a empinar-se. Alguns dels soldats | descavalquen | , per tal de maniobrar més lliurement. Semblen folls o embriacs i, amb les | Eulàlia", i assegura la tradició que en aquell mateix pujador la santa | descavalcava | quan venia a costura, a la nostra ciutat. Estigué tan arrelada aquesta | deu ésser Gil Garcés d'Azagra, va avançar fins al portal de la ciutat, i, | descavalcant | ell i els seus cavallers, va acostar-se al pont i va voler-lo trencar. | a pujar-lo còmodament, per tal que a les dones els fos fàcil cavalcar i | descavalcar | dels rossams ensellats. Com que la casa allotjava fadrines i dones joves, | els de casa. Vaig arribar a fer jornades de catorze hores gairebé sense | descavalcar | , arrossegant el Poum a un isolament que la bèstia no volia | uns passos pel camí, però després feia una mitja volta. Vaig haver de | descavalcar | i prendre'l pel ronsal fins més endavant. Després vam passar una hora | com a present, una coca, que era portada dintre unes alforges. Els Reis | descavalcaven | davant de l'església. Després d'adorar l'Infant, al presbiteri, el rector | Reis d'on vénen i on van. Després d'un diàleg, els Reis reprenen el camí; | descavalquen | a l'església. Després d'adorar l'Infant, es fan fonedissos per | no ho sabia del cert: ¿podia deixar-la parlar en aquella posició sense | descavalcar | ? ¿Era correcte baixar de cavall només que per canviar unes paraules de | Cansament. Un capaltard es presenta un genet. L'han hagut d'ajudar a | descavalcar | . Dos soldats el porten davant el nostre cap a pes de braços. —Està groc, | cames, a les cuixes. Caigué a terra i fins al peu del codolar. El príncep | descavalcà | . Amb la punta de l'espasa aixecà la seva faldilla i li enfonsà l'acer al | begudes. Un parell de dones, amb pantalons llargs i jaquetes de cuir, | descavalcaven | de llurs motos. Travessaren la vorera treient-se guants i casc amb ampla | practicable per la banda del sòl ixent de la sèrra; ya dalt, tot lo mon | descavalcava | , pues no havía naixcut que s' atrevira a abaixar per l' empedrat camí, ya | i retornar, seguint tiránselo el u al atre fins a que cau en tèrra que | descavalcant | es posen ells a parar pujant els atres. La atracaeta Feta una ralla | no triguen a arribar en aquest refugi. Ella va muntada sobre un pollí, i | descavalca | amb cura ajudada pel marit. La il·luminació perd vats a fi que el Nen | mana que l'acompanyi fora del castell, i, en esser un tros lluny, el fa | descavalcar | i, amb els ulls vermells d'ira, l'acusa de traïdor, i dir-li aquesta | a ferir el cavaller alemany que li travessà el cos de part a part i el | descavalcà | . Pren aleshores el cavall del vençut per les regnes, el mena a una banda | havia d'esser cremada. I quan el cavaller va esser davant l'Emperadriu, | descavalcà | , ficà els genolls a terra i li va demanar mercès: que fes d'ell el que | al seu retorn a Catalunya, tan bon punt albiràs la ciutat de Tarragona, | descavalcàs | , es descalçàs i es despullàs fins a restar en bragues i camisa, i encara | dels nostres amics, els desconeguts perseguidors canviaren de tàctica. | Descavalcaren | i prengueren així mateix posicions de tir, al voltant del carruatge, però | ràpida al seu entorn, com cercant quelcom. La situació era desesperada. | Descavalcà | amb urgència. Tallà tres branques de copiós fullatge de pi comú i, | general Cabrera, qui és? —Sóc jo, per servir-vos —digué aquest mentre | descavalcava | . Llavors, es tombà vers Montpalau amb el rostre ple de llàgrimes. Els dos | "Senyor, ¿per què?" —"Per ço que has fet." Una vegada va | descavalcar | el ballester, disposà don Jaume que li prenguessen el cavall, el perpunt, | assetjada. Fou aleshores, arribat aquest moment, quan don Jaume decidí | descavalcar | del seu cavall i retirar-se també a un raal pròxim, (casa de camp | al aire ses nòtes, els tamborins y els tabals sos redobles; Panarra | descavalcá | y va anar á besarli la ma 'l Rey, seguint después la comitiva cap el |
|