Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de papers escampats per terra. A la teulada hi ha un individu que va	desclavant	les teules i les passa a un altre home que a la seva vegada les dóna a
Diuen les velles de pagès que té aquest color perquè, havent anat a	desclavar	els claus dels peus i les mans de Nostre Senyor quan era a la creu, es va
adoballes? —A mitges. —Vet aquí un ham, Temme. Si te l'empasses no te'l	desclavaràs	sense raons. Quan en Bonosi veurà que et vols escórrer de s'estrop,
penjat; algú diu: Sembla la mà d'un Crist clavat a la creu. Ningú no gosa	desclavar	-lo o arrencar-lo. Tot plegat se us va convertint en una ràbia melangiosa
matem mosquits. Una estranya parella que s'ha aturat davant nostre em fa	desclavar	els ulls del nocturn blau bituminós per fixar-los a la terra roent. La
d'ull; fa esgrima amb el seu espasí. Txec, txec! Giro la mirada quan va a	desclavar	la fulla posant el peu damunt el pit d'un moro. Ha durat hores! Han mort
l'ham hagi esquinçat els seus teixits, poden fer un moviment d'expulsió i	desclavar	-se. El nero, peix vigorosíssim, en sentir-se clavat, penetra en el primer
travessa superior de la reixa, feia una contracció de braços i provava de	desclavar	-se el cap. Hagué de fer molts esforços, i violents, abans d'arrencar-se;
primera gran tallada que els ofereix la pubilla Gassol, en certa part els	desclava	de Verdú i els incrusta a Valls; però poden encara vigilar i controlar
vegades feia l'ofici d'enclusa un tascó clavat a terra que sovint calia	desclavar	i canviar de lloc, ja que s'anava ensorrant. Era temps bo per matar
tan gros d'en mitj... Se'l es gonyat ab la volada...— D'un grapat el nen	desclavà	al boher, ab tota la boca escumejant de babes vert-groguenques. —Goytèu,
les cametes i anar-les estibant a la cofa. Si l'ham porta un peix s'ha de	desclavar	per tal de poder recollir la resta del palangre. Aquesta tasca de
de tir, i també per detenir l'elevació quan s'ha de tallar una cameta o	desclavar	un peix de l'ham. L'última part és formada pel sistema de politges, que
el pou cobert amb quatre fustes clavades. Quan els trobaren, ja havien	desclavat	la tapadora i es disposaven a baixar per endins. —Mira: l'aigua ens
Cent en aquell lloc. Per aconseguir aquesta simetria, el senyor Moncerdà	desclavaria	la làpida del segle XV, que ara és prop del muntant de la porta,
Jesus! tot fonch amor vostro, Señor; perque axí volguereu estar per	desclavar	á totas las ánimas de los vicis y pecats y de las penas que per ells
á ells tenir clavat el meu cor; suplicantvos per este vostron amor, que	desclaveu	las santas ánimas del purgatori de las cadenas, ab que las té lligadas
morir sant i pujâ enlaire; oh, qui es pogués	desclavar	del jou del món, clavetaire! Tu fores, místic
metjes, un sereno, un vigilant y 'l municipal de punt, varen conseguir	desclavar	me, pero deixanthi tres caixals que estavan mes forts allí que á la meva
els barrancs nevats de la portella, d'un tom del seu banyàm va	desclavant	una posta que barra la capella, en son jaç de
Com és abrandada ta mà adolorida que s'és	desclavada	! Lluminós forat de la mà ferida! Sant Crist que
el seu repòs desesperadament, que ha vist un home	desclavant	la reixa, arrapat a les pedres del convent; i a la
restar, gambejant amunt i avall del navili, fins que l'oneig	desclavà	els costats de damunt la carena, i l'ona se l'emportava tot
rentat de vent. A les pedres del torrent l'aigua es clava i es	desclava	. Dels ofegats carrerons, on la fosca densa es cria,
cada arbricell i adonar-se que el fred, lentament, se'ns	desclava	, i que ara tot és a l'abast dels ulls, del cor; que
o si devia ser una imprudència seva, però es cas és que un d'aquells que	desclavaven	es claus, va perdre s'equilibri i es va precipitar cama avall. Tots se
calaixos, calaixons, calaixeres. Claus per clavar, claus per	desclavar	, claus per obrir panys, punys, pinyols, penyores. Jo no faig
de fer-les moure. Encara hi ha nit ran de terra, però les ombres es van	desclavant	i canvien de positura. Els núvols envermelleixen llur blanc repòs. Però
Això és un insult! Balandr· No, és una pota! Només és qüestió de	desclavar	... Horaci Puc anar desclavant, ara que me l'haveu clavada!
és una pota! Només és qüestió de desclavar... Horaci Puc anar	desclavant	, ara que me l'haveu clavada! Balandr· No us entenc!
Quantes arrels de la teva ànima abraçades quan jo arribi! Com	desclavaré	del teu front l'ombra de l'oreneta de les esperes! Quan jo arribi —fort
descalços, ab los dits aixamplats com urpas, gratavan la terra abans de	desclavar	se'n pera avançar de mica en mica. Ab lo cap enlaire, vetllant sempre las
colze que li fendia las costellas y'l feya venir en basca. Hauria volgut	desclavar	se d'aquell lloch de tortura pera poder respirar lliurement, però'l tauló
—Cap hont volguèu... El cas es pendre'l sol...— contestà ell, clavant y	desclavant	lentament el bastó, qu'esgarrapava'l sòl ab la guaspa punxaguda, com ab
se digué en Brianet a n'aquella suposició, mes sense moure'ls peus ni	desclavar	els ulls d'aquella porta. Ara que veya còm havía d'anar, qu'era qüestió
desseguida mans a l'obra, ab tot el compte que podía. No li costà gayre	desclavar	la, la pedra; lo més dificultós era'l desencaixarla y ferla correr, donada
a clavar la llosa... Veyàm quí hauría sigut el temprat que l'anés a	desclavar	! Y en Brianet donava toms pel llit, bufava, se pegava cops a les cuixes,
y carrer avall, els bons díes y la bona nit sens aixecar els parpres ni	desclavar	les mans de la cintura. L'única diferencia que se li notà al mudar de
á aixecarse pera agafar la feyna; l'agafava, fins s'asseya de nou,	desclavava	del hule l'enfilada agulla, 's mullava'l dit ab los llabis, se posava'l
mateix ja se diuen cases de caritat. ¡Tiranía!... Mirêu: ara el	desclavaré	y me vendrá derrera. Si fos deutó, no'm podría veure, just p' es favor
de fins duas y tres anguilas, quinas, al caurer d' allá del marge, 's	desclavan	, corren anguilejant pera tornarsen al aygua; pera evitarho 's tiran dins
se cridá un jutge pera que 'n prengués acte, qui ordena també que	desclavessen	la petita; aquí fou la catástrofe. Aixís que alsan la tapa esplota la
com sos claus ja son clavells, lo bon Jesús se'n	desclava	, y abaxantse de la Creu ja li'n dona una abraçada.
¿Còm baxaré de la Creu si Jesús s'hi queda? ¡Oh Amor!	desclaveu	sne Vos, ò claveume en ella. XXXIII Deus miscet
Quan Déu te clava á la Creu no li digas que't	desclave	; abraça la Creu ben fort y aparèllat per una altre.
a la paret, de per damunt la testa del mestre, va tremolar com si volgués	desclavar	-se els braços i abraçar tots aquells nins en una abraçada protectora.
pujarà pel balcó. Amb un punxó obrirà el forrellat de les persianes,	desclavarà	els llistons que aguanten el vidre, forçarà els portallons... Ningú no el
el mestre "que la que has sentit; el clau amarg del pensament	desclava	, però pensa que al reny m'he decidit en veure que l'orella se't
dels homes fins al cementiri, el desgraciat volia que la tornassin a	desclavar	per ficar-s'hi ell també dedins. Dies més tard Duran va anar
el carro fou molt dificultosa. Tots hagueren de col·laborar-hi per	desclavar	-lo del fang, dames i senyors inclosos, perquè totes les mans, per blanes

Pàgina 1 (de 2)

50 següents