×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desclavar |
Freqüència total: 77 |
CTILC1 |
de papers escampats per terra. A la teulada hi ha un individu que va | desclavant | les teules i les passa a un altre home que a la seva vegada les dóna a | Diuen les velles de pagès que té aquest color perquè, havent anat a | desclavar | els claus dels peus i les mans de Nostre Senyor quan era a la creu, es va | adoballes? —A mitges. —Vet aquí un ham, Temme. Si te l'empasses no te'l | desclavaràs | sense raons. Quan en Bonosi veurà que et vols escórrer de s'estrop, | penjat; algú diu: Sembla la mà d'un Crist clavat a la creu. Ningú no gosa | desclavar | -lo o arrencar-lo. Tot plegat se us va convertint en una ràbia melangiosa | matem mosquits. Una estranya parella que s'ha aturat davant nostre em fa | desclavar | els ulls del nocturn blau bituminós per fixar-los a la terra roent. La | d'ull; fa esgrima amb el seu espasí. Txec, txec! Giro la mirada quan va a | desclavar | la fulla posant el peu damunt el pit d'un moro. Ha durat hores! Han mort | l'ham hagi esquinçat els seus teixits, poden fer un moviment d'expulsió i | desclavar | -se. El nero, peix vigorosíssim, en sentir-se clavat, penetra en el primer | travessa superior de la reixa, feia una contracció de braços i provava de | desclavar | -se el cap. Hagué de fer molts esforços, i violents, abans d'arrencar-se; | primera gran tallada que els ofereix la pubilla Gassol, en certa part els | desclava | de Verdú i els incrusta a Valls; però poden encara vigilar i controlar | vegades feia l'ofici d'enclusa un tascó clavat a terra que sovint calia | desclavar | i canviar de lloc, ja que s'anava ensorrant. Era temps bo per matar | tan gros d'en mitj... Se'l es gonyat ab la volada...— D'un grapat el nen | desclavà | al boher, ab tota la boca escumejant de babes vert-groguenques. —Goytèu, | les cametes i anar-les estibant a la cofa. Si l'ham porta un peix s'ha de | desclavar | per tal de poder recollir la resta del palangre. Aquesta tasca de | de tir, i també per detenir l'elevació quan s'ha de tallar una cameta o | desclavar | un peix de l'ham. L'última part és formada pel sistema de politges, que | el pou cobert amb quatre fustes clavades. Quan els trobaren, ja havien | desclavat | la tapadora i es disposaven a baixar per endins. —Mira: l'aigua ens | Cent en aquell lloc. Per aconseguir aquesta simetria, el senyor Moncerdà | desclavaria | la làpida del segle XV, que ara és prop del muntant de la porta, | Jesus! tot fonch amor vostro, Señor; perque axí volguereu estar per | desclavar | á totas las ánimas de los vicis y pecats y de las penas que per ells | á ells tenir clavat el meu cor; suplicantvos per este vostron amor, que | desclaveu | las santas ánimas del purgatori de las cadenas, ab que las té lligadas | morir sant i pujâ enlaire; oh, qui es pogués | desclavar | del jou del món, clavetaire! Tu fores, místic | metjes, un sereno, un vigilant y 'l municipal de punt, varen conseguir | desclavar | me, pero deixanthi tres caixals que estavan mes forts allí que á la meva | els barrancs nevats de la portella, d'un tom del seu banyàm va | desclavant | una posta que barra la capella, en son jaç de | Com és abrandada ta mà adolorida que s'és | desclavada | ! Lluminós forat de la mà ferida! Sant Crist que | el seu repòs desesperadament, que ha vist un home | desclavant | la reixa, arrapat a les pedres del convent; i a la | restar, gambejant amunt i avall del navili, fins que l'oneig | desclavà | els costats de damunt la carena, i l'ona se l'emportava tot | rentat de vent. A les pedres del torrent l'aigua es clava i es | desclava | . Dels ofegats carrerons, on la fosca densa es cria, | cada arbricell i adonar-se que el fred, lentament, se'ns | desclava | , i que ara tot és a l'abast dels ulls, del cor; que | o si devia ser una imprudència seva, però es cas és que un d'aquells que | desclavaven | es claus, va perdre s'equilibri i es va precipitar cama avall. Tots se | calaixos, calaixons, calaixeres. Claus per clavar, claus per | desclavar | , claus per obrir panys, punys, pinyols, penyores. Jo no faig | de fer-les moure. Encara hi ha nit ran de terra, però les ombres es van | desclavant | i canvien de positura. Els núvols envermelleixen llur blanc repòs. Però | Això és un insult! Balandr· No, és una pota! Només és qüestió de | desclavar | ... Horaci Puc anar desclavant, ara que me l'haveu clavada! | és una pota! Només és qüestió de desclavar... Horaci Puc anar | desclavant | , ara que me l'haveu clavada! Balandr· No us entenc! | Quantes arrels de la teva ànima abraçades quan jo arribi! Com | desclavaré | del teu front l'ombra de l'oreneta de les esperes! Quan jo arribi —fort | descalços, ab los dits aixamplats com urpas, gratavan la terra abans de | desclavar | se'n pera avançar de mica en mica. Ab lo cap enlaire, vetllant sempre las | colze que li fendia las costellas y'l feya venir en basca. Hauria volgut | desclavar | se d'aquell lloch de tortura pera poder respirar lliurement, però'l tauló | —Cap hont volguèu... El cas es pendre'l sol...— contestà ell, clavant y | desclavant | lentament el bastó, qu'esgarrapava'l sòl ab la guaspa punxaguda, com ab | se digué en Brianet a n'aquella suposició, mes sense moure'ls peus ni | desclavar | els ulls d'aquella porta. Ara que veya còm havía d'anar, qu'era qüestió | desseguida mans a l'obra, ab tot el compte que podía. No li costà gayre | desclavar | la, la pedra; lo més dificultós era'l desencaixarla y ferla correr, donada | a clavar la llosa... Veyàm quí hauría sigut el temprat que l'anés a | desclavar | ! Y en Brianet donava toms pel llit, bufava, se pegava cops a les cuixes, | y carrer avall, els bons díes y la bona nit sens aixecar els parpres ni | desclavar | les mans de la cintura. L'única diferencia que se li notà al mudar de | á aixecarse pera agafar la feyna; l'agafava, fins s'asseya de nou, | desclavava | del hule l'enfilada agulla, 's mullava'l dit ab los llabis, se posava'l | mateix ja se diuen cases de caritat. ¡Tiranía!... Mirêu: ara el | desclavaré | y me vendrá derrera. Si fos deutó, no'm podría veure, just p' es favor | de fins duas y tres anguilas, quinas, al caurer d' allá del marge, 's | desclavan | , corren anguilejant pera tornarsen al aygua; pera evitarho 's tiran dins | se cridá un jutge pera que 'n prengués acte, qui ordena també que | desclavessen | la petita; aquí fou la catástrofe. Aixís que alsan la tapa esplota la | com sos claus ja son clavells, lo bon Jesús se'n | desclava | , y abaxantse de la Creu ja li'n dona una abraçada. | ¿Còm baxaré de la Creu si Jesús s'hi queda? ¡Oh Amor! | desclaveu | sne Vos, ò claveume en ella. XXXIII Deus miscet | Quan Déu te clava á la Creu no li digas que't | desclave | ; abraça la Creu ben fort y aparèllat per una altre. | a la paret, de per damunt la testa del mestre, va tremolar com si volgués | desclavar | -se els braços i abraçar tots aquells nins en una abraçada protectora. | pujarà pel balcó. Amb un punxó obrirà el forrellat de les persianes, | desclavarà | els llistons que aguanten el vidre, forçarà els portallons... Ningú no el | el mestre "que la que has sentit; el clau amarg del pensament | desclava | , però pensa que al reny m'he decidit en veure que l'orella se't | dels homes fins al cementiri, el desgraciat volia que la tornassin a | desclavar | per ficar-s'hi ell també dedins. Dies més tard Duran va anar | el carro fou molt dificultosa. Tots hagueren de col·laborar-hi per | desclavar | -lo del fang, dames i senyors inclosos, perquè totes les mans, per blanes |
|