Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

"Almenys esdevindré una liliàcia bulbosa, exòtica, de fulles amples, que	desclou	les seves flors en la humida dolcesa dels ruixims que enceten la
a les fires de València." Han arribat les calors; els botons d'or s'han	desclòs	a la vora de les senderes, i la corretjola ha escampat les seves
en un estat de sopitesa ben marcat. Sols a l'anar-se'n en Víctor ha	desclòs	les parpelles, seguint-lo amb la mirada. Després torna a adoptar el seu
vers Ernestina.)] Ernestina, què tens? Ernestina. [(Sense	descloure	els parpres i amb un gest despectiu en la boca.)] Res, home, res!
Prescindeix de mi... [(En dient això referma els ulls, que havia	desclòs	un instant, i es posa en actitud de trencar el son. En Víctor resta
l'ou. El traficant de gent morta un gran embolcall	desclou	i, car la tria ho comporta, l'altre sospesa i remou.
dir-li: "perdona'm", amb una veu gairebé imperceptible. Maria Lluïsa va	descloure	una mica les dents, i per l'escletxa oberta entre els dos rengles de neu
i a les orelles. Quan es trobaren sols dins de la cambra, Maria Lluïsa va	descloure	els llavis per dir-li: —Si vols que em despulli has d'apagar el llum. Es
fresca l'olor de cap brot d'alfabreguera. Mai les flors foren	descloses	amb perfum tan exquisit, com el que exhalen les roses
l'esperit la flor exquisida que els nostres llavis no han	desclòs	al vent. Muts en la nit, el somni volateja amb les paraules que
tenebres de l'altura. I quan els cors esperen tremolosos que es	descloguin	els cels amb la naixença del Déu Infant, i quan palpita tota
I sumida en somnis: —quin desassossec, els ulls mig	descloure	a cada llampec! S'acaba el setembre i s'endola el
en contacte amb un home. Ara que un nou sentiment —el primer— comença a	descloure	's en la seva consciència, Laura creu que bé val per un amor: no s'adona
del germà, i és la pressió convulsa dels punys de Pere obligats a	descloure	's, a afectar simplicitat, amb el cigarret o la copa de conyac als dits. I
retrunyía l' alegría y esclatavan rialletas en tots los llabis, com fá	descloure	flors y exhalar aromas lo sol al llambregar la campinya. —Quan lo veyém
primera plana de las becerolas, las lletras mayúsculas. Y apesar d' aixó,	desclogué	la carta y l' estengué devant seu, clavanthi 'ls ulls, fentlos correr ab
impertinent. L' agafá per una de sas puntas, la mirá y remirá sense	descloure	á una distancia despreciativa, y l' hauría llansada per allí ab enuig á
seu fillet fossin vergonyants y sigilosos com los del fill del crim. No	desclohía	'ls llabis; mes, per son rostre descolorit rodolava tot un desfet de
confidents meus. ¿No eren sospirs subtilíssims d'un esperit que es volia	descloure	, en els breus moments en què no l'atordien les sorolloses turbulències?
els havia sabuts avivar, que m'havia mancat calor i enginy per a fer-los	descloure	bellament i organitzar-los amb una vida poètica independent i forta, però
Sovint expressava la temença de veure el seu talent aturar-se a mig	descloure	's. Sovint li entrava un pessimisme horrible, d'home que pressent el seu
l'alè és la imatge de la meva tornada a la joia. Així que els punys se li	desclouen	i els ulls se li obren, per la mateixa llei de força que una bona regor
coll, com si de tan feixuga li obstruís la gorja. Al mateix temps que va	descloure	els llavis obrí els ulls. —T'has d'atrevir a escoltar-me, ja que jo m'
del seu rostre. Així que avançaren cap al llit la senyora Clotilde va	descloure	les parpelles. Va somriure. —Us esperava! —exclamà no podent contenir la
li arrugava el front mentre llegia; al final un somriure sarcàstic li va	descloure	els llavis. —Magnífiques notícies! Durant dos anys seguits has fracassat
immortal amarant que una vegada pel Paradís ja es començà a	descloure	, a la vora de l'Arbre de la Vida; però en fou tret
la dreta de Glòria va aixecar-se; i el sacre tercer dia es va	descloure	, i aurorejà pel Cel. I surt tot d'una, i amb el
vaig acaronar el tronc sec de l'ametller, ple de misteri, que havia sabut	descloure	aquell miracle florit. Zorbàs anava davant, lleuger, airós: la gana se
Les branques brostaven, els pits s'inflaven, l'ànima també es	descloïa	com un arbre; senties que ànima i cos són fets de la mateixa substància.
somni dels morts! Crist bisantí En la vessana avui la viola és	desclosa	. Maravella romànica, flor de Sant-Saturní, l'iglesia
que és tot just nat, i que la pluja ha regalat, ja	desclourán	, ben perfumades, tot un eixám de flors nevades. Salut, abril,
grogues que dansa esparverada en son teler, un bri d'herba movedís que fa	descloure	una volva d'aire, i tal vegada alguna salamandra, tot això són coses ben
i expontània i ja se sap que quan la sensibilitat i la voluntat no's	desclouen	per si soles, la intel·ligència de l'home no pot crear ni inventar les
una tremolor damunt els llavis. Un minut després s'amollaven,	descloent	una linia brillant de dents nacrines. L'estupefacció ara es batía dins el
la llur fixesa vidriosa, per contemplar els llavis minces i encongits. Se	desclogueren	; i dins un somriure d'una singular significació, les dents de la
sòn com el de la mort. Del temps que durà, no en sé res; però quan vaig	descloure	novament els ulls, els objectes entorn de mi eren visibles. Gracies a una
altres arbres són fullats temps ha, ell comença tot just, tímidament, a	descloure	les primeres gemes. Temps enllà, entrat l'estiu, anirà enfosquint-se de
donada a la tasca de ben florir, dreta la tija i tot el seny posat a fer	descloure	acompassadament el seguit de flors que s'hi arrastellen. No és pas tot u
Idil·li Blanc, verd, gris i blau, flor de meravella, avui s'ha	desclòs	en la memòria el record d'una tarda d'estiu d'aquells dies tan clars de
aleshores, s'enteren de tots els armaris, registren les arquimeses,	desclouen	el secret de les arques, i tria per aquí, tria per allà, al veure quelcom
per l'ira i la basarda, que li centuplicaven les forces. A la fi, pogué	descloure	la tenalla d'ossos que la oprimia, i, amb un esforç suprem, se
Esteve, hont s'esqueya'l forn. Halo, halo, halo, anaven avensant sense	descloure	'ls llavis, quan, de sobte, paam!... peta una escopetada que no se sab
la seva mort imminent. Paulina ho escoltà tot, plorant a estones, sense	descloure	els llavis; s'anà despullant a poc a poc, i es ficà al llit. La mare no
—vol dir: bon dia. —Ja veus! I així, a poc a poc, va	descloure	's l'esperit de la Catarina formosament humà. Cor enfora sapigué palesar
son cap s'havia redreçat, fent un ràpid moviment; sos llavis s'havien	desclòs	, dispostos a dir el secret que l'amarava, però tot seguit les paraules
de la tardor passada havia encarnat en un nen que dintre seu començava a	descloure	's com una flor, desitjós de veure la llum del món. Tan bon punt va sentir
de cua que donava el gos per despertar-nos, i el qui primer de nosaltres	descloïa	els ulls saltava de peus en terra i anava a obrir. Tot seguit entrava el
negres i espesses, sobre el ferm tirat del nas i els llavis mig se li	descloïen	de tant en tant, lluint-li la blancor forta de les dents. Enfondia els
de Montcada. Demés, tant l'una com l'altra tenen una bellesa que es	desclou	totjust, i són com un paisatge suau de mirar, sense cingleres ni brolla
a una butaca vora el sofà, una cama sobre l'altre. Fa una cigarreta i	descloent	els llavis llença torterols de fum que s'escampen com els seus

Pàgina 1 (de 9)

50 següents