×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb descobrir |
Freqüència total: 17919 |
CTILC1 |
I penso de sobte en Maira, la gossa estimada d'Erígone, en Maira, que va | descobrir | el cos d'Icàrios, assassinat a conseqüència del present fatal de Dionís. | ho aconsellaven. Quin vulgar discurs, eh! Avui no serem capaços de | descobrir | , entre atapeir-nos fins a rebentar o esvanir-nos amb esclat, una tercera | l'artista les devia realitzar sens dubte de memòria. Tres vasos varen ser | descoberts | , reproduint el tema, en el mateix indret, a Akrotiri, a l'illa de Thera, i | totes les qualitats i forces per les quals jo glatia. En ell les vaig | descobrir | aplegades en un grau tan alt, tan eminent, que em vaig refusar a | pels tombants d'un laberint sense més sortida que la que el meu enginy va | descobrir | . Sí, amb l'ajut de l'útil cabdell que una del llinatge em va lliurar, ho | que l'esperava, Mila del Santo sortia al balcó, i ja des de lluny podia | descobrir | -lo. Quan el veia, ella baixava a la porta, i manta vegada pujava àdhuc un | velades per una tènue boira blavenca. Allà dintre, davant d'ells, es | descobria | ja la vacada, amb els lloms negres o vermells de les vaques destacant | dia havia de convertir-se en la fadrina d'ara, la fadrina que Tino Costa | descobrí | per primera vegada, meravellat, plantada al llindar de la porta en una | amb un punt de fanfarró o de presumit, en el qual, els qui el conegueren, | descobrien | els trets del seu pare, aquell soldat de les guerres civils, que un dia, | breu, gairebé freda, i a Tino Costa, recordant-la després, li semblà | descobrir | en tota ella un llarg retret dissimulat a la seva conducta. Quim Bisa li | allò que menyspreaves per allò altre era el que en realitat valia. Se't | descobriran | belleses que no pogueres sospitar que existissin, gaudis nous, i la vida | ve't aquí que, de sobte, veu venir un cavaller. També el cavaller la | descobreix | des de lluny, i una dolça emoció palpita ja en les seves paraules: —Que | lloc per a res. Mila sabia ja que no estava sola. Allà al seu davant | descobrí | la casa i veié sa mare a la finestra. A sa mare, no hi havia dubte, ja | li sagnava a l'esquena. Una estona després passà el vigilant per allí, | descobrí | la figura arraulida a l'ombra del portal i aixecà el fanal per | i se n'anà a veure el seu confessor. S'agenollà davant seu; plorant li | descobrí | el seu estat i li pregà que la perdonés i li donés ajut. —Ell —digué—, | anat coneixent-lo, identificant-se cada vegada més amb ell, i alhora que | descobrí | els tresors de tendresa i de comprensió que havia pressentit en la seva | i de comprensió que havia pressentit en la seva ànima així que el veié, | descobria | també noves virtuts en la pròpia, com si la veiés reflectida en les | aquest estrip. Però un dia Mariana, la més jove de les serventes, el | descobrí | . —Excuses, nostrama: tot són excuses. Va a dintre i s'enduu mig pa, un | gossos enllaçats, acabat de realitzar l'acte carnal. Fou Randa qui els | descobrí | primer. Un pensament criminal li travessà el cervell. Somrigué, agafà la | una font on apagar la set. Arribà en una petita vall, al fons de la qual | descobrí | una llacuna. Uns camperols tallaven joncs brotats vora l'aigua i | dies a penes li adreçava la paraula. Mila mirava cap al fons del carrer i | descobrí | el padrí, que s'acostava cap allí. El saludà amb gest alegre, i ell, des | . Ara li sembla encara veure'l —era al matí— quan, en sortir de casa, el | descobrí | amb la llarga i tosca bata fins als peus, empunyant una escombra més alta | la hi va estrènyer commogut. Això no obstant, en el rostre de l'amic | descobrí | de seguida quelcom que li torbà l'alegria. S'esforçà, amb tot, a no | s'ha tornat com un infant, i tot la fa tremolar. A Mila, ara, li sembla | descobrir | en el succés més insignificant senyals atziacs relacionats amb el seu | la seva clara llum, des de qualsevol banda que ell girés l'esguard podia | descobrir | -la al mateix lloc com una promesa de descans. Quan arribava allí Tino | Àgueda llavors es prometia que quan ell tornaria li parlaria d'allò, li | descobriria | la seva tortura. Però el cas era que aquests records, a poc a poc, en les | màgica del conte en la qual viatgessin tots dos a través de l'aire, | descobrint | a llur pas els paisatges més meravellosos; eren el cavall blanc del | i perllongat redoblament. Els llampecs es succeïen sense interrupció i | descobrien | perfils de negres cúmuls sobre un fons de núvols més blancs. | pensava ja a baixar al carrer, a anar en busca d'ella, quan, de sobte, la | descobrí | . Era a penes una ombra lleu en l'ombra —un moviment—, que s'acostava | , Mila: vull mostrar-te el que he fet aquests dies. S'adreçà a la taula i | descobrí | un objecte que estava cobert amb un drap. Mila va mirar vers allí i quedà | sense saber com, es trobà davant de casa seva. La mare era al portal. La | descobrí | una mica abans d'arribar-hi, confusament, entre les llàgrimes. Però a | quasi negre, inflat i tan desfigurat, que amb prou feines aconseguia | descobrir | en el seu rostre les dolces faccions del minyó que ell havia conegut; | la mirada cercant el cel; a dalt, per damunt de les teulades, molt alta, | descobrí | una estrella que titil·lava solitària al firmament. El carrer, després, | del seu padrí constituí per a ella una immensa alegria, i quan el | descobrí | se li llançà als braços plorant. Ell la rebé també plorant, commogut de | per mi!" I davant del clam de veus, davant d'aquella alba de llum que es | descobria | de sobte a la seva ànima, Mila s'acomiadà del padrí, dient-li que es | semblava ja que anava a sucumbir, quan, de sobte, en girar una corba, el | descobrí | . Ell la veié, també així de sobte, i la mirà esbalaït i joiós alhora, com | a fer un esforç, i de sobte, en coronar un repetjó, Mila allà al fons | descobrí | Argona enmig de la vall. Va aturar-se un altre cop, panteixant. Mila | En el to de la veu de Mila havia ja notat quelcom estrany, i havia | descobert | que aquella que tenia al davant era gairebé una nena; notà també que les | ombres d'arbres, figures tenebroses i immòbils, gestos amenaçadors | descobria | pertot arreu. Lluny, al fons de la vall, en les suaus elevacions | amb la mirada, amb un ardent impuls d'alegria; però al rostre d'ella no | descobria | el més lleu senyal de gaudi: al rostre d'ella es pintava la mateixa | peus cap al llitet en l'obscuritat, fins que els seus ulls desorbitats el | descobriren | com una ombra dreçada allí mateix sobre ella, a la vora del llit, i | ell, el colpís plena d'indignació sobre el seu rostre. Llavors desitjà | descobrir | la veu del seu amic d'infantesa; rebre com la confirmació del càstig | nit a Santa Maria. Però tot el poble sabia ja la nova. Un vailet que els | descobrí | , molt lluny encara d'allí, vingué corrent a dir-ho, i la nova s'escampà | l'evolució històrica del moble comprovem que, sí, de mica en mica, hom va | descobrint | les facilitats oportunes perquè el repòs ansiat es produeixi en millors | d'admiradors que tenia escampat per tota Europa. Erasme s'espantà en | descobrir | la perspectiva que s'obria al seu davant —precisament al seu | de subterfugis i disculpes a què es lliurava l'humanista de Rotterdam | descobrim | de seguida més motivacions que el simple propòsit d'assegurar-se unes | catalana ha revaloritzat el segle XVIII autòcton: hi ha | descobert | unes energies morals i materials que el tòpic simplista de la | curiositat ingènua o d'aqueixa ingenuïtat curiosa, que encara permet de | descobrir | Mediterranis de la manera més honesta— m'ha explicat el seu enlluernament | o teòrica pels seus sols mitjans, Adam posant nom a les coses, Colom | descobrint | continents incògnits, sempre està en el perill de trobar-se amb algú que | religiosa molt bonica i se l'enrotllà al cos; però va témer que, si la | descobrissin | , el matarien, i també la cremà. És pessimista. Està convençut de la |
|