×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb descolgar |
Freqüència total: 64 |
CTILC1 |
i sobretot s'ha de fer constar en l'història de la ciència catalana, que | descolgant | la base de tota aquesta polèmica que té quatre volums i centenars de | vol convertir-se en cap i entrenador d'un equip d'investigadors que | descolguin | i restaurin tot el món de les nostres lletres i de la nostra cultura. Com | pagès que em diu que no són petjades d'elefant: diu que són forats on | descolgà | tanys plantats per a arbres d'ombreig quan vingué glaçada hivern darrer. | , estic amb vós. A la una!... Som-hi. Ara, doncs, Lloyd, | descolguem | la vostra història mentre jo preparo la beguda. —Descolgar-la? Còm! Altra | doncs, Lloyd, descolguem la vostra història mentre jo preparo la beguda. — | Descolgar | -la? Còm! Altra vegada? —Altra vegada? Què voleu dir amb això? —Oh | . —Tant se val —digué Mowgli. —Fes el clot ben pregon. Quan ens despertem, | descolgaré | allò per tornar-me-n'ho. Dues nits després, mentre la cobra blanca | inicial en l'edat mitjana, i demanen una mirada retrospectiva que, | descolgant | les arrels de la nostra història moderna, examini la història medieval, | de la nostra història moderna, examini la història medieval, com el qui | descolga | o arrenca una planta per tal d'estudiar les arrels de la tija, les | i enterrades a terra, fins a l'època del Renaixement, que les desenterra, | descolgant | llibres i estàtues, i mentre dormien sota terra deixaven la | que havia anat a estabellar-se entre aquelles roques. En Boi pogué | descolgar | fàcilment el cap de la post que estava esperant, amb l'ansietat que cal | Tarragona tan aviat colga els tresors romans que troba com els torna a | descolgar | . Ah, desventura la nostra! Així que sentim congriar una tamborinada en | Farem servir els mateixos pans de terra barrejada amb les arrels que | descolguem | amb l'arada per pujar les parets que als primers temps hauran | Per a la lluita contra les larves, és una pràctica molt seguida | descolgar | un xic l'arbre, descorçar la zona afectada, extreure les larves i després | arrels estan molt atacades, les branques s'assequen i l'arbre mor. En | descolgar | un arbre malalt, es troben les arrels mig descompostes i sota l'escorça | del peix. Així que la bèstia va sentir que la tocaven, d'una cuetada es | descolgà | i fugí com un llampec. —Ara em sap greu d'haver-lo molestat; potser | i ha eixit tota esvalotada. Això és el que ha fet —digué Joe, tot | descolgant | lentament el foc amb el seu burxó per entremig de les barres inferiors i | immediatament a una bona profunditat, per tal d'evitar que els gossos els | descolguin | i els escampin. És millor encara cremar-los; aquesta operació és | L'Albuixech hagué d'insistir bastant perquè el cobrador es decidís a | descolgar | la maneta i a fer baixar el vidre de la finestrella de la Vicky, molesta | el cabalós riu social femení, que tots els anys, com la neu que es | descolga | de les alteroses muntanyes i mor al mar, va a morir a ciutat, per a | homes van decidir-se a sortir per veure què passava. Aleshores Josep es | descolga | i amuntega altra vegada la terra, a fi que el sentinella no s'adoni de | davant per davant de la pagesia El Vilaró (fig. 36), s'hi | descolgà | un sepulcre, en el qual no és trobà el més petit senyal d'inhumació. Per | colorant dels ossos que colga, ho hauríem observat en els cranis que hem | descolgat | coberts d'aquesta terra, i seria bon xic major el nombre d'exemplars | la racció animal, puig prou cullita haurán fet las gallinas de cuchs | descolgats | pels trevalladors. Al istiu, pastorant á montanya, ó prop de la riera, | de mal... Pensant trobar frescors de gebre, un nou caliu ha | descolgat | . Cregué fugir de set i febre, i en roman més abrasat. | la cleda? ¿Enterreu, de nit, la vostra harmonia i la | descolgueu | a punta de dia? Oh aquest cant d'avui, al llarg del | com qui diu, a l'entrada de casa. No creieu que és desgràcia? [L'Home ha | descolgat | la creu, i la deixa a terra. Els nens s'hi acosten i la miren.] Nen | a Déu sense recança perquè el vent de la venjança, | descolgant | el cendrer a ultrança, no ens rebati aquestes cendres algun dia | Tambè m' ha dat mala espina. En Rocafort es la roca que l' amo | descolga | , y cau á damunt de qui li plau. Pero no hi fa ré; á la soca si | refiarnos si encara n' hi ha alguna de perruca colgada y ben fonda; vinga | descolgar | y ab lo ques haurá de procurar sobre tot ab caixas de mort y axamplar | les conseqüencies; més eren tants els crits que féu, que tot seguit la | descolgaren | i, aixugant-se la cara, escupint, s'espolsava la roba, quals amagatalls | el dimoni, y ademés era tan rich, tan rich, havía fet mans y mánigas pera | descolgar | se de terra, fins a tornar a eixir del fossar. Quan, de cent en quaranta, | com de gent que, havent estat soterrada per llarch temps, s'hagués | descolgat | de terra pera comparèixer a la cita. Arribavan tots taujans y | agafantlo pe 'l brás lo feu seguir fins al celler de la casa. Alli | descolgá | unas quantas pedras y va mostrarli un preciós y rich tresor. —Eixas | pero l' unsa ¡ni un sol brót! Yo que sí, lluny d' enfadarmhi la | descolgo | adalerat y en lloch d' ella vaig trobarmhi cuatre | diu que 'ls abres á la nit las mans se dónan, y | descolgan | las arrels y fan rodonas. Y 'ls camins torsan són | ara fugint de la que avensa, fotxava ab els peuhets assí y allá, | descolgant | de la sorra xopa unas cucas vermellas y lluhentas com coral mullat. | puc paca el camp del só Feliu, y així que asoles em viu, vach, y | descolgue | el trabuc; men vinc asi desedit en una furia que brame, buscant á eixa | deixa'm dur-te allí on verdegen les pomes; amb les meves llargues ungles | descolgaré | les tòfones de terra; vull ensenyar-te el niu del gaig i dir-te com el | si la recerques com l'argent, i com els tresors la | descolgues | , aleshores comprendràs la temor de Jahvè, i la | dels Vinyals. Van córrer de pujar-hi amb pales i tota mena d'estris per | descolgar | i obrir un túnel. Davant, però, d'aquella muntanya de neu que anava de | cap pastor. Per fi, sota l'embigat del corral de la darrera borda, van | descolgar | el primer cadàver humà. Tot i que el cos estava molt magolat a causa del | muntanyes de neu i de troncs, els veïns no sabien pas per on començar a | descolgar | . Una dona va portar un gall mariner —ningú no sabia d'on l'havia tret— i | insistí fent moure els bracets: —Vui tumfa! Vui tumfa! Per fi, la mare va | descolgar | una patata de la cendra i la va donar a la malalta: —Té, menja trumfa! | de l'arribada de l'hivern. Més que no pas el fred, li molestava haver de | descolgar | l'herba de sota la neu amb el morro. I els en cal tanta de pastura a les | sabien, des de xics, què era un fàstic. Les paraules meloses de la madama | descolgaven | la seva tendresa com també la seva pitrera abundant els encenia l'instint | la tarda, se'n torna al poble, deixa passar la nit i fins l'endemà no pot | descolgar | el carbonet. Té temps de tot. Són moltes hores. —¿Ho has dit a ca teva | plantat l'any anterior amb tisores de podar, després d'haver-lo | descolgat | una mica pels costats, i es tallava arran de l'altura de la terra. A | a ponent i brota a llevant i la terra el colga i el | descolga | , com si, després dels colors, després de tots els | un forat per saber a quina fondària es troba l'argila bona. Després es | descolguen | les capes que no s'aprofiten fins arribar a la veta bona. Acte seguit es | anar a fer la descolga En el procés d'extracció a Verdú primer es | descolgava | el terreny ben bé fins a un metre amb el pic i la pala fins arribar als |
|