Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

quan ell s'atura vacil·lant a frec d'una porta de fusta de doble full,	descolorida	i menjada pels aires i les pluges, alguna cosa espetega al llindar del
es persegueixen per uns prats florits de roselles que el temps ha anat	descolorint	i que ara semblen tan marcides com els personatges. L'atreu més, però, la
davant dels pals de les goletes. He vist tres camions desllorigats i	descolorits	pels productes químics, dintre dels quals feien gresca una dotzena de
núvol inflat, voltat d'una sanefa de color de mandarina, que se li anava	descolorint	d'una banda, i Nostre Senyor va obrir els braços a gran amplada, que els
feia temps que havia canviat perquè les roses i les margarides s'havien	descolorit	i empastifat i en comptes d'aquelles flors hi tenia tulipes i branques
li comprés llibres. Sempre vaig veure els mateixos a l'aparador, pocs i	descolorits	pel temps. Jo, que de bona gana li n'hauria comprat, no tenia diners. A
Dintre meu tornava la rancúnia contra Josep. Davant Lió La tarda es	descoloria	; la seva grisor passava de la cendra al plom. Començava a pesar damunt
Les flames de la llar es concentraven en un botó de foc vermell que es	descoloria	i s'esvaïa. Es sobresaltava amb els seus propis roncs. El cap, cada
aïllada, en una acció quasi desapercebuda. De vegades la seva ànima	descolorida	per mil llums de sol diferents, semblava reconèixer el foc diví que
la casa feta, en els vidres de la qual el reflex del cel s'enganxa i es	descoloreix	com un tros de paper. ¿No haveu entrat mai al magatzem o a la fàbrica,
Mentre en això pensava l'Enric va treure de sota proa una capsa	descolorida	per la salabror on hi havia una vella brúixola catalana, i va donar amb
un cafè cantant, de porta aspra pintada de color de sang de bou, una mica	descolorit	per l'aire de la mar i el salobre. Nit i dia era ple de mariners de tot el
autor del mètode contemplava el descoloriment de la nostra terra, que es	descoloria	al bell mig de la florida universal que iniciava. El segon dels nostres
això feia trampa. Sens dubte, abans d'estrenar-los els refregava fins a	descolorir	-los i els rebregava fins a deixar-los en l'estat lamentable d'un vell
en sou de dolces amb els herbatges verds...\ I quan els cims anaven	descolorint	-se, tornar a la masia, encara a temps de sentir la donzella, cantant a la
insofrible. El sol s'abocava ràpidament a les muntanyes i el cel es venia	descolorint	. Els treballadors d'allà dalt anaven plegant. Les últimes colles de
però aquesta modalitat expressiva nascuda de l'afecte de parlant, va	descolorint	-se per la freqüència de l'ús, bo i alleugerint-se semànticament, fins a
atòmics subjectes a lleis precises i immutables... La imatge del món es	descoloreix	; la seva aparença brillant i seduïdora és suprimida i substituïda per un
i de la gent de mal viure. Tot el que contenien els aparadors era	descolorit	per l'acció de la llum i per la manca de tracte amb els espolsadors.
la construcció. Van en mànegues de camisa, duen uns pantalons apedaçats i	descolorits	per l'ús i l'acció de la calç, i els cenyeix el ventre prominent una mala
us ho ensenyaré... —Girà més fulls i em mostrà una altra fotografia, ja	descolorida	pels anys—; aquí la veureu, poc abans de casar-se... Era quan tenia més
al llindar, la minyona festejant amb un caràcter sintètic lleugerament	descolorit	pel temps, la senyora vella distingida, vestida com una mona d'italià
pas d'algun líquid confortant que una mà compassiva li acosta als llavis	descolorits	per la feblesa, esvaiex aquells monstres en un fum de no res. La casa
endiamantat. Dins el voraviu brillant, va veure el somriure del seu pare,	descolorit	pels anys, el de la fotografia de l'àlbum, fent costat a la de la seva
molt perquè els còdols eren pintats de coloraines; però, així que van	descolorir	-se, el rostre del gegant va decandir, ja no va semblar un manaia. Mentre
casa plenes de retrats de família. Era un retrat de cartó molt gruixut,	descolorit	pels anys i les humitats, i el vaig treure del calaix: agenollada i
del brutal realisme de la passió que nosaltres, covards, hem deixat	descolorir	; però aquell espectacle horrible no tindria tot el seu sentit si
d'una àuria cabellera onejant? Els vostres vicis, donzelles, entelen i	descoloreixen	la vostra faç: vénen a ésser com una apacible mort que acaba amb vostra
de cabals), que no sigui un contracte sobre efímers colors que el temps	descoloreix	, sinó sobre fermes qualitats i naixents perfeccions que el temps arrela i
les parets sien ben seques, per a evitar els efectes de la humitat que	descoloreix	i rebaixa la tonalitat dels colors, cosa que estimem quelcom dificil en
i aquelles tintes de preus elevats que perduren, que tarden en	descolorir	, que fan vibrar sempre i dónen ànima als cartells d'aquesta mena. Que hem
al 3 per 100 d'alum fèrric amoniacal, que els va	descolorint	fins obtenir el to desitjat (tot això sota el microscopi, amb dèbil
/tache jaune\. Aquesta taca es manifesta a la tosca i	descoloreix	el teixit suberós dels seus voltants. Són taques d'un gris-clar
del gloriós S. Pau: és tota tosca, rústica, i en gran manera torrada,	descolorida	i desfigurada pels raigs de sol, per les pluges, vents i demés
capell del bolet, poc o gens resguardada de l'acció dels raigs solars, es	descoloreix	fortament, i es torna gairebé blanca, en contrast amb la pinta i la cama,
la /República\ de Plató, ja que s'hi descriu, amb mà mestra no	descolorida	pels segles, el paper de la matemàtica en l'educació. La matemàtica
si bé pertorba els colors, principalment els blancs, però es	descoloreix	al cap d'unes setmanes. Junt amb els aglutinants es requerien matèries en
la pintura es torna forta i quasi impermeable i inalterable, ja que no es	descoloreix	. 3) Daurats i platejats Junt amb la tècnica del tremp trobem, en
en aquella trista i monòtona /banlieue\ parisenca que ha de	descolorir	infal·liblement l'ànima dels qui hi habiten anys seguits. L'únic esplai
del món. Però, malgrat que la mateixa evolució econòmica hagi desgastat i	descolorit	el vell argument, encara segueix usant-se amb contumaç insistència.
amb veritable elegancia i hardidesa, sempre amb el somriure als llavis ja	descolorits	pels anys; somriure que te quelcom de menyspreu pel jovent que de ciutat
han adquirit son complert desenrotllo, se las veu paradas; no menjan; se	descoloreixen	, y es que se 'ls hi acosta lo moment crítich de cambiar d' estat, de
enmascara per l' exterior ab una cortina de color á fí de fer allargar y	descolorir	las fullas de las xicoiras, cuan surten. La grana se obté de las plantas
de la provincia, més enemic som encara del cosmopolitisme ideologic qui	descoloreix	i afluixa les potencies, fent-les créixer com l'aigua fa créixer el vi.
a memòria quan és present encara. Les imatges d'ahir	descoloreixen	el teixit del temps. Percepció del temps quan el vivim,
mesos. També cal recordar que des de sempre s'utilitza aquesta planta per	descolorir	el cabell i donar-li un ros natural. Aquest suc es pot trobar en botigues
preparada. Res no redimeix més que l'or que salva. Els sanglots es	descoloreixen	si tenim el cos ple de fumera. També la mort ensuma el baf de l'or. Que no
fa d' evangelista y, ab veu sencera, que 'ls anys y la predicació no han	descolorit	encara, canta 'l Passio de Sant Joan: "En aquell temps: sortí
en nostres climas, son nom tant sols nos aterraria, cada dia, s' anava	descolorint	y quedant mes abatuda, mes débil y delicada. Feya quatre dias que 'l
un noi ros amb el cabell tallat com els patges, un blue jean	descolorit	pel lleixiu i un abric de pastor turc folrat de pell de cabra. Anava amb

Pàgina 1 (de 2)

50 següents