Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

—diu plàcidament al seu costat un individu que fuma un cigar pestilent,	descomunal	. —L'ordenança, voleu dir? —Sí. Sempre s'amaga. —Per què? —
d'Àustria, que era poliglot, quedà astorat. —Aquesta senyoreta és	descomunal	i sembla posseïda —digué, sense concretar si per les muses o pel dimoni.
verd de llegum o blau de turquesa, que reien estúpidament sota el barret	descomunal	, acompanyades d'un gos probablement robat d'una tela de Van-Dyck. La
farina. I ells es defensen també amb farina. I què us diré? Heus ací unes	descomunals	batalles en què la pólvora de blat de seixa emblanquina persones i fa
y tant sa cara com las mans, estaban tenyidas de sanch. Una roca	descomunal	, una d' aqueixas pedras que 's veuhen tot sovint per las montanyas, que
de trobar ajut. Pel que es refereix a mi, va interessar-me aquell home	descomunal	i pintoresc, en plena angoixa, lliurant-se a excessos de furor i
en els seus ulls; voracitat de flaires silvestres en els seus narius	descomunals	; voracitat d'aigua neta en les seves mans peludes i cepades; voracitat de
de flor de saüquer corrien a dojo per dintre i per fora d'aquella córpora	descomunal	, resseca i ardenta com les parets d'una bòbila abrandada. El promès de la
gruix, i sembla immens i ho emplena tot i fa cruixir amb la seva pesantor	descomunal	la corda, la biga i àdhuc els ossos de la seva carcanada. —Diguem un
de la mediocritat burgesa. Pel demés, la que servia d'ergàstula a una	descomunal	anguila, tampoc resultava atraient. L'anguila, quan no romania ensorrada
braços roigs i molsuts de pagesa exuberant. De seguida arribava la llesca	descomunal	de pa de casa, la plata groga amb l'amanit abundós d'olivetes del terrer,
terror.— Oh, ara rebrà el seu nasset de rosa —féu quan una cassola	descomunal	en volà arran i gairebé li llevà. —Si cadascú es captingués de la seva
els dos hipopòtams s'enfonsaven junts, i prosseguien davall l'aigua llur	descomunal	batalla. De vegades dues enormes esquenes, apareixien un moment, com les
els segons terribles del seu martirologi...? La desfeta d'En Sànchez fou	descomunal	, inenarrable. El seu adversari el féu materialment a trossos; sense
massa. Suant com un descarregador del moll, amb una excitació de nervis	descomunal	, completament absent de tot i d'ell mateix, En Sànchez sentia que el cap
d'aquests enginys de guerra i de pau tan disformes i espantosos com les	descomunals	bestiasses antidiluvianes. El cel, la terra i les aigües reviuen avui
cap a l'indret tràgic. I de la susdita anella en penjava una cadena	descomunal	que, per l'altre extrem, venia a entortolligar-se al braç d'en Met.
d'últims del passat segle, i allà veureu les dames d'empolvades i	descomunals	perruques, de faldilles estufades i d'inflats plecs, reunides a l'estrada
de muntanya alterosa que tallava l'horitzó. Era poblada de suros vells,	descomunals	, i, sobretot als capvespres, llurs siluetes reproduïen mil formes
entre el musc de la rusca, produïa un efecte màgic com una floració	descomunal	. El pare d'Innocenci, en mànegues de camisa, dret devora en Manon,
antidiluvians. Els carboners, per tal de reunir aqueixos socs, a vegades	descomunals	, maldaven del matí al vespre, amb sol, pluja o neu. Ja fos estimbant-los o
amb totes dues mans i alçar una mica la cama... Es tornà búdic, faceciós,	descomunal	i lleuger com una palla. Dels amics antics, de tants que anaven a passar
els queixals, el Guenyo tenia una llengua viperina i li sortia una barra	descomunal	. No deixava en peu ni honra ni llinatge. Gervasi tenia treballs per a
amb les seves anques d'euga pagesa, meravelloses. És d'una procacitat	descomunal	purament mecànica. Des dels arbres de la Rambla sembla sentir-se —sense
de la dona. Les tendes de calçat exposaven models de fantasia de talons	descomunals	, de robes i cuiros delicats; altres polacres; botes d'amazona; xinel·les
tingués deu. I cadascuna d'aquestes mans desnodrides feia l'efecte d'una	descomunal	aranya blanca i gelatinosa trafiquejant d'ací d'allà amb un aire tot las,
mà foradada que tenia ell. Li calien satèl·lits que enrondessin l'òrbita	descomunal	del seu orgull. D'aquests satèl·lits el que li anava més prop era Carles;
li resultava, tanmateix, l'obra de l'arquitecte, a desgrat de les seves	descomunals	proporcions, en comparar-la amb aquella altra de la Naturalesa! Però
tions, cols verdes amb allioli, patates bullides aixafades en una cassola	descomunal	amb una llossa recremada i ensiamades amb el sofregit de xulles de por...
En la seva imaginació, aquells canots esquifits es transformaven en	descomunals	transatlàntics que tapaven tot el panorama... I les sirenes llunyanes de
exactament a aquella noia que —segons Winston— li havia donat una llauna	descomunal	de més d'una hora, l'últim dissabte, justament a l'hora de plegar...
sorgit un nou Continent, amb muntanyes enormes, massisses, d'una altitud	descomunal	, i en el cim de les quals es veien unes resplendors apocalíptiques, que
galons d'alferes. Ell sí, que els duia! I uniforme complet, i una pistola	descomunal	que li decantava cap avall el cinyell per la part esquerra. Es deia
dia Serraclara invità a dinar Carles Altadill. Li serví un plat d'arròs	descomunal	, que fou despatxat a gran velocitat. —Vols més arròs? —li preguntà
una pàgina de Mozart, del trist, jovenívol, fugisser Mozart davant del	descomunal	bramul de la naturalesa. Sobre les muntanyes gelades i mortes, pura
d'esforços genialoides, capriciosos, merament crematístics i generalment	descomunals	, com tots els capricis i gratuïtats —si s'exceptua, és clar, la
joc totes les seves martingales d'ex-bidell per impedir que una perla tan	descomunal	anés a reforçar la "república del biberon". A hores d'ara, els
d'un gust dubtós, amb un excés de miralls i marcs daurats i aranyes	descomunals	de vidre imitant cristall. Una cambrera el conduí al saló. El paviment
les ruïnes de les cases. A la llar del capità flamejaven quatre bigues	descomunals	. Les flamarades, no cabent dins la campana, llepaven el sostre i fumaven
adornades d' esmolades ungles, ab un cap gròs, casi quadrat, ab una boca	descomunal	, sempre obèrta, ensenyant unes dents y quixals com a fèrros de llanses y
después de un fòrt temporal, lo que la mar trau, sa pell de sarvajo, y	descomunals	ales de rata penada, arrematant el còs una llarga cúa a mòdo de sèrp;
ni els girs: estan en mans de capitalistes estrangers, que, com	descomunals	tentacles, fiblen tota la vida econòmica del país. Amos del mar que érem,
com els gossos van haver-hi de posar el coll de debò. Era una lluita tan	descomunal	, que estic segur que si hagués durat gaire més, no hauríem pogut pas
hi cabrien quatre sabaters estirant el nyinyol. Està suspesa d'una viga	descomunal	formada per altres sis juntes que descansa en dugues arcades de pedra
segons el temps. I en quant al capell, portaven una veritable teula,	descomunal	, amb les ales girades sobre la copa subjectades per dos cordons. Fou a
aplicava jo, com Intern de la visita, un d'aquells termòmetres	descomunals	, en forma de pistola, en l'aixella de la malalta, i l'hi mantenia
explicant-nos farses tabarinesques, històries irreverents i butllofes	descomunals	, que indignaven la meva mare, perquè l'oncle Lluís s'entusiasmava i
seva corbatassa de setí negre a la manera de Rossini, amb el seu barret	descomunal	ple de pols com el de don Basilio, i amb els pèls del cap i els del
penya, i passem a la figura de Francesc Pujols. Aquest home autènticament	descomunal	, que tant havia d'influir-me —a mi i a tots els de la meva generació—
acabat de vestir, entrà per la porta entreoberta de la meva cambra un	descomunal	cavaller curt de cames i llarg de braços, com els goril·les, amb pell de

Pàgina 1 (de 7)

50 següents