Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de persones. La situació creada és totalment nova, i aquesta "novetat"	desconcerta	i desvetlla inquietuds que acaben convertint-se en desconfiança:
d'incredulitat en el "realment". La seva bona fe —no en dubto pas— em	desconcerta	. Ell llegeix una altra mena de papers: en tot cas, mai no s'interessaria
—...se la persegueix per intervenir-la —prossegueix ell sense deixar-se	desconcertar	—. Se la perseguia, hauria de dir, perquè ara ja és morta. Ni ella ni jo
comencem a saber com aprofitar les debilitats de l'ocupant. —Encara ens	desconcerta	—comenta ell. —Ben cert, obeeix unes motivacions que ens costen de
a ell com el perfum d'aquelles barques que han navegat per moltes mars i	desconcerten	amb les ressonàncies contradictòries de tots els ports que han visitat.
nou la seva actitud, sabent com sabien que li agradava fer l'original i	desconcertar	el seu públic. Rosa, encara que, d'una manera vaga, tenia esment de la
ulls d'ella amb els d'ell, es tornaren vermells, tremolaren tots dos i es	desconcertaren	; però això durà dos segons, perquè Conxa, fent un gran sospir, tornà a
la Baronessa mantenia sempre aquell estat de domini sobre el minyó, el	desconcertava	, l'humiliava, es reia d'ell en els moments en els quals un home és
enamorat; després la trobà massa dona per a ell. Maria Lluïsa el	desconcertava	; la malícia d'aquella xicota ultrapassava les seves combinacions. Pat
tan solemnes, que ell s'hi veia completament perdut. I és per això que el	desconcertava	la manera d'ésser tan poc protocolària, tan directa i tan simple de Maria
d'una manera més nerviosa. El temperament de Maria Lluïsa era allò que	desconcertava	i refredava les cabrioles de Pat. Ell que estava tip d'anar amb tota mena
Fa un dia meravellós; els colors són més nets ara que en ple estiu i em	desconcerten	de tant que se'm fiquen a dintre. Viure en un moment donat, oblidant-ho
anaven dient en l'escena, una mica sorpresos. I els qui escoltaven,	desconcertats	per la novetat, no aconseguien de fer cap judici; els mancava la
etc.—, la perfecció esdevé rigorosament absoluta. I és aleshores que em	desconcerta	. Com si, enmig de la contemplació totalment absorbent d'aquella expressió
que l'experiència viscuda ens descobreix en llur interioritat. Ens	desconcerten	només llurs condicions constitutives, que són diferents en cada cas.
"encarnat". Pres en si mateix, aquest sistema no ofereix res que pugui	desconcertar	l'etnòleg: la meva relació amb el president de la República consisteix
copsar el meu esglai, i esclafí una rialla. Allò em tranquil·litzà tot	desconcertant	-me. —Quantes vegades m'has dit infeliç aquest vespre —va fer—, i no saps
què us agrada de fer el vagabund? La pregunta, feta en aquesta forma, em	desconcerta	. Per què? Li hauria de dir qui sóc jo, les crisis que m'han portat a
de malícia i de dolçor, que és el seu enigma inquietant. Aquest home em	desconcerta	i m'atreu. Atracció i repulsió El pintor s'ha desvetllat. Veu el nou
temors es confirmaven: el dinar havia estat un parany, però el que el	desconcertava	era el simulacre de fredor de Cosme, l'aplom amb què havia preparat
fos un parany. Amb quina lucidesa ho havia previst tot! Res no el podia	desconcertar	. —...seguir vivint així, com si fóssim dos fantasmes que cada dia, a unes
Eren ben bé els seus ulls, el seu front, i era aquella la seva boca...	Desconcertat	pel seu propi gest va recular excusant-se i apagà els llums. Es va
no la deixa sortir. Aprofita els diumenges, quan no hi ha ningú... La	desconcerta	que demani una altra ampolla! No tinguis por: jo també necessito coratge.
reposar... somniar... En ser al replà, i amb un accent de tristesa que va	desconcertar	Gaspar, completà, no entengué quin pensament, amb aquesta expressió
esforçar a comparar-la amb la teva mare. Les meves preguntes la devien	desconcertar	i, entre totes, una: ""No tens pas cap cosí a Amèrica?""
del mirall. —T'ho confesso, ho esperava; però no pas pensant en mi. El	desconcertava	que Mònica, a quaranta-set anys, posseís tantes misterioses reserves per
—Aquí, patró, passa un miracle... Un estrany miracle, i la meva raó es	desconcerta	. Totes aquestes infàmies, robatoris i matances que vam cometre nosaltres,
entendre, perquè la ingenuïtat és una planta necessària. I quan se	desconcerta	la intel·ligència ella l'atura i la fa penetrar en l'estança del passat.
procedit d'un sol origen, prevalen arreu del món. Llur distribució em	desconcertà	molt, de bell antuvi, per tal com llurs ous no han estat transportats
i que l'envelliment encara reforça. Ha d'adaptar-se a un món múltiple que	desconcerta	la rigidesa lineal de l'instint. Ha de respondre sense remissió a la
de les quals tenim referències directes, l'espectador havia estat	desconcertat	per altres maneres de fer imprevistes; pensem només en el desconcert que
¿què seria de vós i d'ell si benauradament no sobrevingués algú per	desconcertar	el ròdol i fer oblidar la narració? Sento Teodecte de l'avantcambra
Menéndez Pelayo. La publicació del /Cachetero del Buscapié\ va	desconcertar	-me, vaig témer pel seu èxit. No per l'èxit editorial, naturalment, perquè
objectiu, materialista, els raonaments d'aquest gènere senzillament el	desconcerten	i li produeixen el mateix efecte que li causaria, per exemple, un geòleg
un convent de les Indies Orientals. Jo confesso que la tia Paulina em va	desconcertar	, de primer moment: em semblà una mena de cacatua intolerable; però així
com si tal cosa; però els efectes que produïen en l'ànim de Paulina	desconcertaren	els petits de mala manera. La seva germana se n'adonà. Recomanà als
finament no enterar-se de res. Aquestes paraules de la Lluïseta van	desconcertar	-me, i fins em varen indignar. És que la Lluïseta volia riure's de mi? ¿
Si ho hagués comprès, és clar que no m'hauria indignat ni m'hauria	desconcertat	, ni hauria molt menys contestat el que vaig contestar. La torbació de la
—Això és peix al cove. Isabel es mantingué en una discreta reserva, que	desconcertà	en Melrosada, i de seguida una flama li encengué el rostre, i es quedà
fa dies que no l'ha vista, ha començat a sentir un moviment al cor que el	desconcerta	. Intenta posar-se al costat de la Isabel, però per ara és inútil: les
no se li estroncaven del tot: decididament aquelles noces l'havien	desconcertada	. El sopar a casa d'en Víctor fou trist. Els nens no tenien gens de gana:
cosa que tranquil·litza el professor, perquè la sinceritat infantil el	desconcerta	. Hi ha la Maria de la Mercè, la tia Paulina, i la Lluïseta i el seu
pensat el que diría a la noia; però, davant del gest enterc d'aquesta, es	desconcertà	un bon xic, i digué: —Dispensi que la torbi en aquestos moments, però...
de ronc brunzidor que semblava venir de tot arreu. Era aquell soroll que	desconcerta	els llenyataires i vagabunds que dormen al ras i de vegades els fa córrer
de viure tan extraordinària devia ésser aquella, però la cosa la va	desconcertar	en tanta de manera que digué altra vegada: —Però per què hi vivien al
de l'obra en el seu sentit abstracte no tenía secrets per a mi, me	desconcertava	per complet l'inèdit plasticisme de l'agrupació singular, amb ses
el fons més permanent de l'evangeli de Ruskin; però em desplavía i em	desconcertava	l'anàlisi pueril, per minuciós, que, segons el mestre, ha d'aplicar el
joiosa, de la sirena. Un se'n va de davant del quadro amb un dubte que el	desconcerta	. ¿Per què somriu d'aquella manera estranya? ¿Ho sab que estira un cadàver
agressiu; però es veia que aquella explicació no se li havia acudit i el	desconcertava	una mica.— Ja heu compost l'editorial de L'Esgarip? —Ara
se val que no acudim als exemples perquè de tan abundants com són ens	desconcertarien	. No, el color no és innocent, no ha arribat fins a nosaltres en estat de

Pàgina 1 (de 10)

50 següents