×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desconfiança |
Freqüència total: 1161 |
CTILC1 |
per a l'home un futur cada cop més noble i feliç. Crec que dir-ne " | desconfiança | " no serà excessiu. Només els romàntics de la branca reaccionària, i la | desconcerta i desvetlla inquietuds que acaben convertint-se en | desconfiança | : desconfiança envers el "progrés", envers la "tècnica". L'home | i desvetlla inquietuds que acaben convertint-se en desconfiança: | desconfiança | envers el "progrés", envers la "tècnica". L'home corrent i vulgar no | d'aquí ens mirem la mar —la mar aventurera i temptadora— amb una certa | desconfiança | . Però també, sens dubte, perquè el nostre "model" de llibertat és ben | ampit, solitaris, es marfonen dos testos sense flors. —Perdoneu la meva | desconfiança | de primer —s'excusa l'home—. Ignorava que coneixíeu el comissari... —Ens | nou en un món que reclama explicacions enutjoses, bastit amb mentides i | desconfiances | . —Diu simplement que en acabar amb aquesta intervenció torni a casa. —No | d'Europa. El gos sempre va amb la pedrada al cul i sempre mira amb | desconfiança | , perquè coneix el perill de caure dins de les graelles pútrides i | en el pas de l'estret. Llums i embarcacions de tota mena; circumspecció i | desconfiança | . Els vaixells de guerra anglesos i francesos del control ens projecten | Però també és el crit de l'autenticitat del país, la manifestació de la | desconfiança | contra l'engany, que es desencadena com a depreciació crítica del que no | [(Tapant-li la boca amb una mà i mirant vers la cuina amb | desconfiança | i atenuant la veu.)] No parlis d'aquesta manera, que em faries | la falleva al rodar la sorprèn i resta quieta com empedreïda, mirant amb | desconfiança | a l'entorn. Es revé tot seguit i obre d'una estirada, ferma i decidida. | a Catalunya perill més greu que el de lliurar-se sense reserves i sense | desconfiança | a totes les seves exigències. I si Catalunya viu, en general, | l'americana del que passés per aquells indrets no tenia de cordar-se amb | desconfiança | . Les dames i els cavallers aturats a la porta de "La Criolla" cridaven | dels ulls d'un home hàbil i comprensiu com era el P. Masdeu. Malgrat la | desconfiança | del P. Masdeu, que a estones era positiu escepticisme, el mestre de | la confiança d'algú, ella que viu reclosa en la soledat orgullosa de la | desconfiança | envers els altres, aquells altres que sempre han mirat amb indiferència | que, molt lluny d' esser coqueta, venía revestida de la serietat y | desconfiansas | que porta ab si l' amor naixent. En Lluís se trobava ara devant d' una | qu' escoltava sense aixecar lo cap de la feyna; reullant ab marcada | desconfiansa | , arronsant las espatllas com pera allunyarse tot lo possible, callá una | Hi hagué un moment de general espectació. La Toneta agafá 'l nen ab | desconfiansa | , clavá en ell sos ulls grossos y encesos, li apartá la brodada gorra pera | Sí, ella, plantada al peu d' una escaleta, regirant tot son entorn ab | desconfiansa | . En Lluís buscava pantalla entre 'ls vianants, desitjava fóndres per un | niu i què sé jo més, tot rient. Jo el vaig mirar per primera vegada amb | desconfiança | . Vaig adonar-me del seu esguard de llampec, que s'apagava i s'encenia en | tancat darrera la porta, i aquesta amb pany i clau i forrellat, i on la | desconfiança | recíproca és més estesa encara que no apareix i, ai las! plenament | per tant, el declaro "inconvertible". I aquí comença la bancarrota. La | desconfiança | , la nova emissió, fuga de capitals... inflació! Crèdit financer A | allò que Déu ha prohibit, explícit. És tendre amor, no pas | desconfiança | , que em duu a avisar-te; semblantment avisa'm. Ferms | molt dures, passions violentes —ira i odi, recels, | desconfiances | i discòrdies—, i, amb amarga escomesa, commovien llur | pràctica científica, ens lliga ben fort i fa que apareguin índexs de | desconfiança | davant pràctiques com les que ara assenyalava. ¿Quin feix d'enunciats | una sèrie de processos, de flirts, de lluites pel poder, de | desconfiança | , agressivitat, sexe, etcètera, la cara rep, ho dèiem abans, major atenció | (Els afeccionats al malabarisme de la semàntica poden allargar la | desconfiança | a base d'especular amb el vocable: "condescendiente", | de misericòrdia, etc.. ¿Per què no recalcar-les també en presència de la | desconfiança | , de l'odi, de l'enveja? Per cert que un home profundament religiós, que | combat a partir del qual s'havia començat la lluita. El pessimisme i la | desconfiança | cruixien ja des del principi la migrada esperança dels resignats | ens en interessen dos particularment: la mollor dels seus estadans i la | desconfiança | i el recel que els caracteritzen. Pel que fa al primer punt, tinc per a | lluita que la ciutat emprenia contra els senyors feudals justificava la | desconfiança | dels "ciutadans" envers tot l'estament aristocràtic. Tanmateix, molts | i l'Oda d'Aribau a penes havia transcendit. Qualsevol | desconfiança | suggerida per l'ús de la llengua privativa en paper imprès hauria de | força d'ésser injustificada. Doncs a València, en 1837, aquesta | desconfiança | , ja la professa "un español" —és la seva firma— que polemitza | arreu que és la que hem explicat i des d'ara li recomanem que es miri amb | desconfiança | tot el que no tingui una base catalana, perquè pot estar ben segur de que | En el fons hi ha en tots ells, per defecte o per excés d'ideal, una | desconfiança | íntima respecte les possibilitats de Mallorca, desconfiança que determina | d'ideal, una desconfiança íntima respecte les possibilitats de Mallorca, | desconfiança | que determina o bé el dubte o bé la desviació. Els mateixos Costa i | que la major part de les vegades els conflictes esclaten per recel i per | desconfiança | : podríem dir que les guerres són gairebé sempre, "guerres preventives". | fiés de tots i de tot-hom; que quan una persona és jove no li escau la | desconfiança | , i que el pobre, pel pes dels anys, les finques i les obligacions, no | d'expansionar-se, amb tres o quatre amics de confiança i alguna dòna de | desconfiança | , i quan havia cridat que /mi mare\, i que el | Que de vegades la nostra actitud envers els altres és de recel i de | desconfiança | , no ho podem negar. Les causes poden ser diverses. Però és una veritat | com a manera de fer ha estat sempre molt precari, i en bona part per una | desconfiança | implícita de l'artista en allò que en els mitjans d'expressió hi | a pensar, i quan la té ben pensada, per sobra de reflexió i per excés de | desconfiança | , sol acabar per no fer-la. Per això Palma es distingeix més pels poetes | A casa nostra, l'obrer —avesat a ésser governat hostilment— té una | desconfiança | plena en la intervenció directa de l'Estat. Tota organització futura o | que poden perdre, què és, què significa? És por i confusió. Significa una | desconfiança | màxima en les virtuts de la llibertat i en la capacitat democràtica del | la pobra filla del Carolí; havia, finalment, insuflat en el cor enamorat | desconfiances | , recels, menyspreus, vanitats, exigències, altiveses... innúmeres causes | quedar il·luminada bruscament, i els uns i els altres vàrem mirar-nos amb | desconfiança | . Darrera l'home havien anat entrant, com en família, una dama endolada, | d'aquella fortuna inesperada, Eugeni va sentir l'hostilitat prudent de la | desconfiança | . La por d'un desengany penible li refrenava la frisança del desig. Tornà | aleshores que la democràcia burgesa en general sofreix una crisi de | desconfiança | , aleshores que àdhuc la implantació d'un règim de democràcia burgesa | i assimilació. Entre els defectes foren els principals, l'enveja i la | desconfiança | en els altres, l'egoisme i la competència deslleial, la vanitat, la | —¿Y tu? —Home, jo nó!— Però aquell diablet se'l mira ab la | desconfiansa | més delatora de la terra y... ell qu'exclama: —¡Embuteeeero! El |
|