Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a quin punt la posteritat, una posteritat precisament ja "progressada",	desconfiaria	d'aquell optimisme bondadós que vaticinava per a l'home un futur cada cop
Recordem que tota una tendència —antiliberal— del pensament europeu	desconfià	sempre del mite del bon sauvage. Els seus representants actuals
mots i la hi allarga—. Teniu. Aneu a veure aquesta persona. —Qui és? —	desconfia	el vell. —Us ajudarà, si encara viu. Aleshores l'home es decideix a
què succeirà; perquè, si li fallàs aquesta herència... Jo en es seu lloc	desconfiaria	de Na Remei. Aquesta gent és beneita. Es referia a la noblesa. Ella no ho
meu àngel era el temor. Poruc, incrèdul, mal armat,	desconfiava	dels meus passos; també dels ulls dels altres: "Reu
la forma que l'embolcalla és la més amarga possible: ens porta a	desconfiar	i no a fer-nos estimar els homes i les coses. És una ironia amb segones
en romandre eternament desesperada. D'ací que, no satisfeta amb fer-nos	desconfiar	del món, la ironia deformadora pretengui fer-nos-el avorrible. En
sent impotent per trobar la copa. Compareix N' Estel d'Or i li diu que no	desconfiï	, que, com sempre, ella li aidarà.] [N' Estel diu que només es podria
un vaitot. El carro anava pel pedregal, les nostres famílies començaven a	desconfiar	d'ell; ell no era toix per a no veure-ho. No solament, doncs, vàrem
i tot. Era una explotació escandalosa. Per fi, veient que jo començava a	desconfiar	d'ells i a enervar-me de tant d'esperar, i després d'haver-los acusats d'
brètol com aquest jove, però fora d'això hauries d'aprendre molt d'ell.	Desconfia	de les primeres impressions. Has de voler conèixer el bo i el dolent. És
parat. ¿Qui podia haver-li fet aquesta insinuació? ¿Calia, en efecte,	desconfiar	de Baroni, que m'acollia a casa seva amb tanta sol·licitud i simpatia?
de reüll i li atribuïssin les intencions pitjors. Em van recomanar que	desconfiés	de Baroni i que anés a casa seva al menys possible. Jo estava consternat.
de Rosmersholm, tot jo m'esgarrifava. Ah!, Ah! ¿Em calia	desconfiar	de la meva propensió al somni que en mi esdevenia una cosa viciosa, una
bany tebi amb un sospir de satisfacció. Jo a sis anys ja era una criada i	desconfiava	de tot i de tothom. [(Una pausa.)] Vés-te'n, ànima bella
a tota l'empresa; qui en fets d'armes excel·leix sobre tots i	desconfia	del seu consell i l'excel·lència pròpia, damunt el
Eva! car ets així, sense pecat ni blasme: no per	desconfiar	et dissuadeixo d'allunyar-te de mi, sinó que evito
com és, la llegenda manifesta la vida pastoral de la Cerdanya. I a fe que	desconfiaria	del qui no la volgués entendre, perquè la ingenuïtat és una planta
Peres, també hi haurà dues claus, que seran una sola clau. —Vol dir? —No	desconfiïs	, Pere. I sense més ni més, amb un somrís d'inefable ironia, el Pare Etern
les formulacions contribueix no poc al fet que l'espectador —adult, ¡ai!—	desconfiï	d'aquesta literatura. Que, d'altra banda, és una literatura amb tradició.
de tràfec habitual... El remei no és la bicicleta, per descomptat.	Desconfiem	dels "retorns": acostumen a ser nefasts, i si no ho són del tot, és
dia, n'hi hagué, i descarats. Un dens sector de la societat occidental	desconfià	dels nous avantatges: en l'expansió de la indústria, en els "invents",
completa dels residus aristocràtics, són els escriptors assimilats que	desconfien	de l'èxit madrileny i coven la gloriola municipal. Els he penjat
teníem ara la sensació que novament ens torbaven i ens precipitaven a	desconfiar	del que s'havia dit fins aquell instant i del que es diria després.
amb tota la predestinació eficaç de les vides propícies a l'holocauste: "	Desconfiem	de tot el que la democràcia té més de càstig que de manament". "No
la boca dels mots de llibertat i democràcia. No per això vàrem	desconfiar	de la llibertat, ni blasmàrem la democràcia. Malgrat aquella trista i
és allà on s'aprèn a distingir el que és veritat del que és incert, a	desconfiar	de les teories ardides que els compiladors sense discerniment adopten amb
de conreu i mirava curiosament els camperols en llurs cabanes. Però	desconfiava	dels homes, perquè Bagheera li havia ensenyat una caixa quadrada amb una
que passen, menant carros arrumbats a camí per a llargues jornades, no	desconfien	pas de la vida, ni del sol de demà.— I àdhuc que no m'inclinés a pensar
corolari d'ella: la fórmula de la gran pintura ornamental. Ara com ara,	desconfiem	de què un art de tan amples horitzons i de components tan complexos, d'un
malfiades totes les coses, recorrent a les armes per por de les armes,	desconfiant	de la fidelitat dels amics, de l'afecte dels fills; que quan ha examinat
de sa meua consciéncia, es descans de ses meues nits... Ho sabia! Àdhuc	desconfiava	d'en Jordi més que atres vegades. Però jo era com es jugador que ha
terres que li volten les onades com una copa, i que, per dir-ho tot, no	desconfiem	que un dia o altre, per la glòria de Catalunya i d'Espanya entera, i si
digué Whistler, "només el treball esborra l'empremta del treball". Cal	desconfiar	de la inspiració quan no estem segurs dels nostres propis mitjans
en el sentit de complaure's en el sabor i la musicalitat dels mots,	desconfiarà	de la retòrica, s'indignarà contra l'academicisme, contra aquells
volgut dir-te és que amb la teva bondat no et deixi's explotar per ningú.	Desconfia	una mica de tothom. De Vilaret, de Saumell, de Tàrrec i de mi.— I sens
afegí: —De mi més que de ningú. —No; de tu ja sé que no puc	desconfiar	. De tu no, Tristany! —respongué emocionat Joan Antoni i li estrenyé la
i té... Ell el coneixia massa per dubtar-ne. Però si li acabava de dir: "	Desconfia	de tothom; de mi més que de ningú". Qui allarga la mà després d'això?
a treure els companys de La Caleta, a desfer-se del majordom, a	desconfiar	de tota persona que l'envoltava; i tot això en profit de la filla i del
de fer-la vetllar aquella nit per Joan Antoni. Aquest, doncs, començava a	desconfiar	àdhuc del seu més fidel company. —Hom diu —exclamà— que cal menjar-se una
els seus ulls de mussol. Un es troba indefens davant d'ell. Per això cal	desconfiar	dels miops... —Per què em dius aquestes coses? —es planyé sorrudament
vida. Després d'una disputa viva, caminaven silenciosament. L'un semblava	desconfiar	de l'altre. Vilaret anava davant, procurava avançar a Joan Antoni de cinc
, fes-nos el favor... —Està bé, vaja —diu. Kropp entra amb ell.	Desconfia	i vol veure-ho. Nosaltres esperem a fora. Müller torna a començar amb les
trobem cap inconvenient que ens convidi a anar a la cantina. Només Tjaden	desconfia	i es manté reservat. Ell també, però, es deixa convèncer quan Himmelstoss
ell no m'havia preguntat, sinó afirmat; ell no havia dubtat de mi, sinó	desconfiat	de mi, i açò m'havia fet l'efecte d'un grapat al sentiment, que me'l
manyaga, enfervorida, l'ofrena d'aquesta pregunta callada: "¿Com has	desconfiat	de mi, amic?", aquesta pregunta que se m'ofegà en la vergonya de les
amb la gent i que desplaïen Xebo. El seu fons de primitiva puresa el feia	desconfiar	dels homes que parlaven massa i, per altra banda, el que ell estimava de
Lloret i Tossa ens sol·liciten a cada instant. Qui, doncs, us ha induït a	desconfiar	de la nostra obra? Qui us ha inspirat aversió al nostre poble?
que la d'haver estat vençut per l'amor de Déu. Si, doncs, no tenim obres,	desconfiem	de la nostra fe com d'un arbre mort; si reculem davant els entrebancs amb
mort; si reculem davant els entrebancs amb què es topa en la vida moral,	desconfiem	de la nostra esperança com d'una font d'energia estroncada; si els

Pàgina 1 (de 15)

50 següents