×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb desconfiar |
Freqüència total: 704 |
CTILC1 |
| a quin punt la posteritat, una posteritat precisament ja "progressada", | desconfiaria | d'aquell optimisme bondadós que vaticinava per a l'home un futur cada cop | | Recordem que tota una tendència —antiliberal— del pensament europeu | desconfià | sempre del mite del bon sauvage. Els seus representants actuals | | mots i la hi allarga—. Teniu. Aneu a veure aquesta persona. —Qui és? — | desconfia | el vell. —Us ajudarà, si encara viu. Aleshores l'home es decideix a | | què succeirà; perquè, si li fallàs aquesta herència... Jo en es seu lloc | desconfiaria | de Na Remei. Aquesta gent és beneita. Es referia a la noblesa. Ella no ho | | meu àngel era el temor. Poruc, incrèdul, mal armat, | desconfiava | dels meus passos; també dels ulls dels altres: "Reu | | la forma que l'embolcalla és la més amarga possible: ens porta a | desconfiar | i no a fer-nos estimar els homes i les coses. És una ironia amb segones | | en romandre eternament desesperada. D'ací que, no satisfeta amb fer-nos | desconfiar | del món, la ironia deformadora pretengui fer-nos-el avorrible. En | | sent impotent per trobar la copa. Compareix N' Estel d'Or i li diu que no | desconfiï | , que, com sempre, ella li aidarà.] [N' Estel diu que només es podria | | un vaitot. El carro anava pel pedregal, les nostres famílies començaven a | desconfiar | d'ell; ell no era toix per a no veure-ho. No solament, doncs, vàrem | | i tot. Era una explotació escandalosa. Per fi, veient que jo començava a | desconfiar | d'ells i a enervar-me de tant d'esperar, i després d'haver-los acusats d' | | brètol com aquest jove, però fora d'això hauries d'aprendre molt d'ell. | Desconfia | de les primeres impressions. Has de voler conèixer el bo i el dolent. És | | parat. ¿Qui podia haver-li fet aquesta insinuació? ¿Calia, en efecte, | desconfiar | de Baroni, que m'acollia a casa seva amb tanta sol·licitud i simpatia? | | de reüll i li atribuïssin les intencions pitjors. Em van recomanar que | desconfiés | de Baroni i que anés a casa seva al menys possible. Jo estava consternat. | | de Rosmersholm, tot jo m'esgarrifava. Ah!, Ah! ¿Em calia | desconfiar | de la meva propensió al somni que en mi esdevenia una cosa viciosa, una | | bany tebi amb un sospir de satisfacció. Jo a sis anys ja era una criada i | desconfiava | de tot i de tothom. [(Una pausa.)] Vés-te'n, ànima bella | | a tota l'empresa; qui en fets d'armes excel·leix sobre tots i | desconfia | del seu consell i l'excel·lència pròpia, damunt el | | Eva! car ets així, sense pecat ni blasme: no per | desconfiar | et dissuadeixo d'allunyar-te de mi, sinó que evito | | com és, la llegenda manifesta la vida pastoral de la Cerdanya. I a fe que | desconfiaria | del qui no la volgués entendre, perquè la ingenuïtat és una planta | | Peres, també hi haurà dues claus, que seran una sola clau. —Vol dir? —No | desconfiïs | , Pere. I sense més ni més, amb un somrís d'inefable ironia, el Pare Etern | | les formulacions contribueix no poc al fet que l'espectador —adult, ¡ai!— | desconfiï | d'aquesta literatura. Que, d'altra banda, és una literatura amb tradició. | | de tràfec habitual... El remei no és la bicicleta, per descomptat. | Desconfiem | dels "retorns": acostumen a ser nefasts, i si no ho són del tot, és | | dia, n'hi hagué, i descarats. Un dens sector de la societat occidental | desconfià | dels nous avantatges: en l'expansió de la indústria, en els "invents", | | completa dels residus aristocràtics, són els escriptors assimilats que | desconfien | de l'èxit madrileny i coven la gloriola municipal. Els he penjat | | teníem ara la sensació que novament ens torbaven i ens precipitaven a | desconfiar | del que s'havia dit fins aquell instant i del que es diria després. | | amb tota la predestinació eficaç de les vides propícies a l'holocauste: " | Desconfiem | de tot el que la democràcia té més de càstig que de manament". "No | | la boca dels mots de llibertat i democràcia. No per això vàrem | desconfiar | de la llibertat, ni blasmàrem la democràcia. Malgrat aquella trista i | | és allà on s'aprèn a distingir el que és veritat del que és incert, a | desconfiar | de les teories ardides que els compiladors sense discerniment adopten amb | | de conreu i mirava curiosament els camperols en llurs cabanes. Però | desconfiava | dels homes, perquè Bagheera li havia ensenyat una caixa quadrada amb una | | que passen, menant carros arrumbats a camí per a llargues jornades, no | desconfien | pas de la vida, ni del sol de demà.— I àdhuc que no m'inclinés a pensar | | corolari d'ella: la fórmula de la gran pintura ornamental. Ara com ara, | desconfiem | de què un art de tan amples horitzons i de components tan complexos, d'un | | malfiades totes les coses, recorrent a les armes per por de les armes, | desconfiant | de la fidelitat dels amics, de l'afecte dels fills; que quan ha examinat | | de sa meua consciéncia, es descans de ses meues nits... Ho sabia! Àdhuc | desconfiava | d'en Jordi més que atres vegades. Però jo era com es jugador que ha | | terres que li volten les onades com una copa, i que, per dir-ho tot, no | desconfiem | que un dia o altre, per la glòria de Catalunya i d'Espanya entera, i si | | digué Whistler, "només el treball esborra l'empremta del treball". Cal | desconfiar | de la inspiració quan no estem segurs dels nostres propis mitjans | | en el sentit de complaure's en el sabor i la musicalitat dels mots, | desconfiarà | de la retòrica, s'indignarà contra l'academicisme, contra aquells | | volgut dir-te és que amb la teva bondat no et deixi's explotar per ningú. | Desconfia | una mica de tothom. De Vilaret, de Saumell, de Tàrrec i de mi.— I sens | | afegí: —De mi més que de ningú. —No; de tu ja sé que no puc | desconfiar | . De tu no, Tristany! —respongué emocionat Joan Antoni i li estrenyé la | | i té... Ell el coneixia massa per dubtar-ne. Però si li acabava de dir: " | Desconfia | de tothom; de mi més que de ningú". Qui allarga la mà després d'això? | | a treure els companys de La Caleta, a desfer-se del majordom, a | desconfiar | de tota persona que l'envoltava; i tot això en profit de la filla i del | | de fer-la vetllar aquella nit per Joan Antoni. Aquest, doncs, començava a | desconfiar | àdhuc del seu més fidel company. —Hom diu —exclamà— que cal menjar-se una | | els seus ulls de mussol. Un es troba indefens davant d'ell. Per això cal | desconfiar | dels miops... —Per què em dius aquestes coses? —es planyé sorrudament | | vida. Després d'una disputa viva, caminaven silenciosament. L'un semblava | desconfiar | de l'altre. Vilaret anava davant, procurava avançar a Joan Antoni de cinc | | , fes-nos el favor... —Està bé, vaja —diu. Kropp entra amb ell. | Desconfia | i vol veure-ho. Nosaltres esperem a fora. Müller torna a començar amb les | | trobem cap inconvenient que ens convidi a anar a la cantina. Només Tjaden | desconfia | i es manté reservat. Ell també, però, es deixa convèncer quan Himmelstoss | | ell no m'havia preguntat, sinó afirmat; ell no havia dubtat de mi, sinó | desconfiat | de mi, i açò m'havia fet l'efecte d'un grapat al sentiment, que me'l | | manyaga, enfervorida, l'ofrena d'aquesta pregunta callada: "¿Com has | desconfiat | de mi, amic?", aquesta pregunta que se m'ofegà en la vergonya de les | | amb la gent i que desplaïen Xebo. El seu fons de primitiva puresa el feia | desconfiar | dels homes que parlaven massa i, per altra banda, el que ell estimava de | | Lloret i Tossa ens sol·liciten a cada instant. Qui, doncs, us ha induït a | desconfiar | de la nostra obra? Qui us ha inspirat aversió al nostre poble? | | que la d'haver estat vençut per l'amor de Déu. Si, doncs, no tenim obres, | desconfiem | de la nostra fe com d'un arbre mort; si reculem davant els entrebancs amb | | mort; si reculem davant els entrebancs amb què es topa en la vida moral, | desconfiem | de la nostra esperança com d'una font d'energia estroncada; si els |
|