×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desconfiat |
Freqüència total: 408 |
CTILC1 |
sota la pomera on hi ha un cep amb raïms. Les grives miren, miren, | desconfiades | ... i fugen. Les merles no són tan vives. Cap al tard, vaig al poble. El | —Ara hi trobareu els escrivents. —Gràcies. Sent la mirada que el segueix, | desconfiada | , però ell camina amb fermesa, es desvia cap a la dreta, on darrera la | al capdavall del munt de palla. Ell continua mirant al seu entorn, | desconfiat | i divertit. —Per què m'hi heu dut, aquí? Us he de fer l'amor, | Coincideixen tots dos arran de porta, on ella el mira interrogativa i | desconfiada | . Però ell no dóna cap explicació, espera pacientment, amb un somrís | secció, ho trobarem —assegura després. Tots el miren, insegurs, una mica | desconfiats | davant el seu silenci, fins que se sent obligat a dir: —Sí. És aquesta. — | foscos, cerclats de grosses parpelles, de mirada inquisitiva, de vegades | desconfiada | , sovint divertida; la boca de llavis prims, si s'enfadava o meditava | les mans dels laics, de la petita noblesa que projectarà l'Acadèmia dels | Desconfiats | i tot seguit la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, dels | Contempla un moment a l'Ernestina i després se'n va de puntetes amb aire | desconfiat | . Ernestina súbitament es redreça i llença un sospir. De seguida els seus | que així correm és considerable, perquè sense adonar-nos-en esdevenim | desconfiats | , descreguts, escèptics. Però això que sembla perseguir la ironia quan | que pot fer és deformar les coses i els homes. És una ironia encara més | desconfiada | que la ironia de Quevedo, perquè mentre aquesta brolla d'una desesperació | que es troben dins l'aigua de la mar, amb les antenes contràctils | desconfiades | i plenes de viscositats corrosives, que en un moment determinat s'obren i | no hi ha de què, però als meus vint-i-cinc anys tenia prou motius d'ésser | desconfiada | i d'estar a l'aguait sobre la meva innocència. Com que ja em començava a | tornat á la despesa y esperat la tercera entrevista ab l' estudiant. | Desconfiada | encara de las declaracions del segon dia, s' enganyava á si meteixa, | De cua d'ull vaig notar que m'observava. La vaig sentir al meu costat | desconfiada | , presa d'esporuguiment. Caminava insegura, ensopegava, topava | rellotge i tot. Hi havia no sé què de bondadós en el seu to autoritari i | desconfiat | . Durant les dues hores que faltaven per a prendre el tren vaig tombar | bell somrís. Ell també estava content. Sota la seva reserva d'amo, d'amo | desconfiat | que es fica a casa seva un vagabund estranger, els seus ulls inquiets em | fill d'Espanya, com la muller. Però com que els italians es mostraven | desconfiats | respecte a Baroni, a qui atribuïen idees burgeses i el qual acusaven | fet quatre passes es girà. —No em toquis res del sac, eh? —Si que ets | desconfiat | ! El vaig sentir riure mentre s'allunyava. El seu sac! No se m'hauria | relligat amb una cinta. "Qui sap on deu guardar-les! La casa és gran. | Desconfiada | i previsora, les deu ocultar en un indret estratègic." Però Cosme | que no pas unitats ètniques, la tendència a l'emigració, el caràcter | desconfiat | dels seus habitants, la dualitat entre els qui viuen del mar i aquells | no els fou inútil, i malgrat que, com a bons pagesos, són rutinaris i | desconfiats | , a ells és deguda en una mesura molt estimable l'expansió del regadiu, la | Els teus ulls clars i serens, on reia joiosa la malícia, miren tèrbols i | desconfiats | del fons de les obagues conques. Tot ho has perdut, fins les dues | plantes... I flotava una blasfèmia per sobre aquell somni. L'irascible i | desconfiat | pagès ja no era el renegaire vulgar, quasi inconscient. El seu esperit | estat espiat en sos actes reprobables, hom vigila el cel i la terra amb | desconfiadíssimes | llambregades. Cal deixar l'animal mort, però cal que no us el facin | i es creen, així, un lloc preeminent al festí. Com he dit els marabús són | desconfiats | i difícils de tirar. Hom els veu passar sobre les grans planes humides | De vegades el cap de ramat és un animal que ha estat ferit, i que és | desconfiat | per instint. Sembla fruir d'una real autoritat, almenys entre els | de saber, amb voluntat de captar ràpidament el sentit de la vida, | desconfiada | i innocent. Endevinava en Laia replecs i intencions que l'esborronaven i | quan es veia més segura, li surt d'una cantonada un agent que se la mira | desconfiat | , però ella li planta cara perquè encara no havia oblidat els posats de | adormits mateix que els homes de sota. La veu rogallosa d'un gaig | desconfiat | sonava de tant en tant, mateix que l'alerta d'un sentinella que vetllés | els ulls, molt apagats i enigmàtics, i en voler-la acaronar, molt | desconfiada | i prudent. No sabia per què, en aquestes ocasions, el desig d'abraçar-la | deixat les mans del caçador. Innocenci es compadia de tota aquella gent | desconfiada | i esporuguida, units per instint, com un aplec de tords o d'ànecs | que per la dominació política de l'Espanya. I perquè els nostres lectors | desconfiats | , que tractant-se de qüestions polítiques són molts, no ens puguin dir que | perquè tindria la mà molt dura. És evident, doncs, com va sospitar la | desconfiada | Catalunya l'any 43, que En Prim tenia l'ambició i el do del | raça, cavilava la millor manera de plantejar la qüestió. El seu instint | desconfiat | el decantava a fer-ho d'una manera indirecta; però en aquell moment, | i els seus ulls d'un negre blavós, no pas gota lletjos, guaiten sempre | desconfiats | com si per totes bandes veiessin enemics. Al costat del seu caràcter ben | les cames desencaixades i baixàrem dels muls mal guarnits, i temorosos i | desconfiats | ens apartàrem prudentment dels guies que ens havien fet extraviar, qui | podem viure sense estar dominats i trobem la dominació insuportable. Som | desconfiats | i sentim l'atracció irresistible del que no és ben clar. Quina cosa més | humà del mercat, prenien un interès extraordinari. Hi havia el pagès | desconfiat | , el malalt desenganyat, les noies virolades i uns secretaris de poble que | al costat de la carretera, rústiques i malcarades, tenen un aspecte | desconfiat | . Em costa de veure l'idil·li a muntanya i a tot arreu hi trobo més aviat | manera!... —Ni suposar-ho això, dida! Jo ho hauria sabut... Ella rigué, | desconfiada | : —Tu, de tan bo, vius als llims... —De no saber-ho ho hauria | I doncs, què feia mentrestant Pigmalió? Aquí et vull veure, pensarà el | desconfiat | lector, en aquesta roca t'espero. I és ben cert que aquella pensada | l'amor, que tants d'altres esperona, a ell l'amansia i el feia temerós i | desconfiat | . L'hereu de la Serra Cavallera, el que en la seva infància havia mort el | de viure a Barcelona... Ambdues observacions foren fetes en un to | desconfiat | , que es filtrà al cor de Claudi. Va semblar-li que el seu amic no creia en | has dit, encara. —Si fos cosa meva... —Tant se val... M'agrada que siguis | desconfiat | , sobretot amb una dona. Podries explicar-li que, a punt de fer vint anys, | això", encara que t'esforcis a no pensar-hi. —No es tracta pas de ser | desconfiat | . —Vols dir, de ser prudent... En Santiago, a mi, m'ho conta tot. | hom prefereix el brut conegut que el net per conèixer. Això és terra de | desconfiats | —de desconfiats ancestrals—, de recargolats, de persones convençudes que | el brut conegut que el net per conèixer. Això és terra de desconfiats —de | desconfiats | ancestrals—, de recargolats, de persones convençudes que ací es pot fer | a la casa. En veure'm arribar tothom em mira estranyat, de cua d'ull, | desconfiat | . Iniciar la conversa és difícil. Per fortuna se m'acosten dos gossos | pensat? En les mirades que ens ha dedicat —algunes d'astorament, altres | desconfiades | , algunes de franca ironia—, s'hi traslluïa la pregunta: ¿qui deuen ésser | un d'aquests pisos per dinar amb el notari, la seva senyora i les nenes! | Desconfiat | i inquisitiu em rebia el sòmines de la notaria —l'empleat que sol |
|