Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sota la pomera on hi ha un cep amb raïms. Les grives miren, miren,	desconfiades	... i fugen. Les merles no són tan vives. Cap al tard, vaig al poble. El
—Ara hi trobareu els escrivents. —Gràcies. Sent la mirada que el segueix,	desconfiada	, però ell camina amb fermesa, es desvia cap a la dreta, on darrera la
al capdavall del munt de palla. Ell continua mirant al seu entorn,	desconfiat	i divertit. —Per què m'hi heu dut, aquí? Us he de fer l'amor,
Coincideixen tots dos arran de porta, on ella el mira interrogativa i	desconfiada	. Però ell no dóna cap explicació, espera pacientment, amb un somrís
secció, ho trobarem —assegura després. Tots el miren, insegurs, una mica	desconfiats	davant el seu silenci, fins que se sent obligat a dir: —Sí. És aquesta. —
foscos, cerclats de grosses parpelles, de mirada inquisitiva, de vegades	desconfiada	, sovint divertida; la boca de llavis prims, si s'enfadava o meditava
les mans dels laics, de la petita noblesa que projectarà l'Acadèmia dels	Desconfiats	i tot seguit la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, dels
Contempla un moment a l'Ernestina i després se'n va de puntetes amb aire	desconfiat	. Ernestina súbitament es redreça i llença un sospir. De seguida els seus
que així correm és considerable, perquè sense adonar-nos-en esdevenim	desconfiats	, descreguts, escèptics. Però això que sembla perseguir la ironia quan
que pot fer és deformar les coses i els homes. És una ironia encara més	desconfiada	que la ironia de Quevedo, perquè mentre aquesta brolla d'una desesperació
que es troben dins l'aigua de la mar, amb les antenes contràctils	desconfiades	i plenes de viscositats corrosives, que en un moment determinat s'obren i
no hi ha de què, però als meus vint-i-cinc anys tenia prou motius d'ésser	desconfiada	i d'estar a l'aguait sobre la meva innocència. Com que ja em començava a
tornat á la despesa y esperat la tercera entrevista ab l' estudiant.	Desconfiada	encara de las declaracions del segon dia, s' enganyava á si meteixa,
De cua d'ull vaig notar que m'observava. La vaig sentir al meu costat	desconfiada	, presa d'esporuguiment. Caminava insegura, ensopegava, topava
rellotge i tot. Hi havia no sé què de bondadós en el seu to autoritari i	desconfiat	. Durant les dues hores que faltaven per a prendre el tren vaig tombar
bell somrís. Ell també estava content. Sota la seva reserva d'amo, d'amo	desconfiat	que es fica a casa seva un vagabund estranger, els seus ulls inquiets em
fill d'Espanya, com la muller. Però com que els italians es mostraven	desconfiats	respecte a Baroni, a qui atribuïen idees burgeses i el qual acusaven
fet quatre passes es girà. —No em toquis res del sac, eh? —Si que ets	desconfiat	! El vaig sentir riure mentre s'allunyava. El seu sac! No se m'hauria
relligat amb una cinta. "Qui sap on deu guardar-les! La casa és gran.	Desconfiada	i previsora, les deu ocultar en un indret estratègic." Però Cosme
que no pas unitats ètniques, la tendència a l'emigració, el caràcter	desconfiat	dels seus habitants, la dualitat entre els qui viuen del mar i aquells
no els fou inútil, i malgrat que, com a bons pagesos, són rutinaris i	desconfiats	, a ells és deguda en una mesura molt estimable l'expansió del regadiu, la
Els teus ulls clars i serens, on reia joiosa la malícia, miren tèrbols i	desconfiats	del fons de les obagues conques. Tot ho has perdut, fins les dues
plantes... I flotava una blasfèmia per sobre aquell somni. L'irascible i	desconfiat	pagès ja no era el renegaire vulgar, quasi inconscient. El seu esperit
estat espiat en sos actes reprobables, hom vigila el cel i la terra amb	desconfiadíssimes	llambregades. Cal deixar l'animal mort, però cal que no us el facin
i es creen, així, un lloc preeminent al festí. Com he dit els marabús són	desconfiats	i difícils de tirar. Hom els veu passar sobre les grans planes humides
De vegades el cap de ramat és un animal que ha estat ferit, i que és	desconfiat	per instint. Sembla fruir d'una real autoritat, almenys entre els
de saber, amb voluntat de captar ràpidament el sentit de la vida,	desconfiada	i innocent. Endevinava en Laia replecs i intencions que l'esborronaven i
quan es veia més segura, li surt d'una cantonada un agent que se la mira	desconfiat	, però ella li planta cara perquè encara no havia oblidat els posats de
adormits mateix que els homes de sota. La veu rogallosa d'un gaig	desconfiat	sonava de tant en tant, mateix que l'alerta d'un sentinella que vetllés
els ulls, molt apagats i enigmàtics, i en voler-la acaronar, molt	desconfiada	i prudent. No sabia per què, en aquestes ocasions, el desig d'abraçar-la
deixat les mans del caçador. Innocenci es compadia de tota aquella gent	desconfiada	i esporuguida, units per instint, com un aplec de tords o d'ànecs
que per la dominació política de l'Espanya. I perquè els nostres lectors	desconfiats	, que tractant-se de qüestions polítiques són molts, no ens puguin dir que
perquè tindria la mà molt dura. És evident, doncs, com va sospitar la	desconfiada	Catalunya l'any 43, que En Prim tenia l'ambició i el do del
raça, cavilava la millor manera de plantejar la qüestió. El seu instint	desconfiat	el decantava a fer-ho d'una manera indirecta; però en aquell moment,
i els seus ulls d'un negre blavós, no pas gota lletjos, guaiten sempre	desconfiats	com si per totes bandes veiessin enemics. Al costat del seu caràcter ben
les cames desencaixades i baixàrem dels muls mal guarnits, i temorosos i	desconfiats	ens apartàrem prudentment dels guies que ens havien fet extraviar, qui
podem viure sense estar dominats i trobem la dominació insuportable. Som	desconfiats	i sentim l'atracció irresistible del que no és ben clar. Quina cosa més
humà del mercat, prenien un interès extraordinari. Hi havia el pagès	desconfiat	, el malalt desenganyat, les noies virolades i uns secretaris de poble que
al costat de la carretera, rústiques i malcarades, tenen un aspecte	desconfiat	. Em costa de veure l'idil·li a muntanya i a tot arreu hi trobo més aviat
manera!... —Ni suposar-ho això, dida! Jo ho hauria sabut... Ella rigué,	desconfiada	: —Tu, de tan bo, vius als llims... —De no saber-ho ho hauria
I doncs, què feia mentrestant Pigmalió? Aquí et vull veure, pensarà el	desconfiat	lector, en aquesta roca t'espero. I és ben cert que aquella pensada
l'amor, que tants d'altres esperona, a ell l'amansia i el feia temerós i	desconfiat	. L'hereu de la Serra Cavallera, el que en la seva infància havia mort el
de viure a Barcelona... Ambdues observacions foren fetes en un to	desconfiat	, que es filtrà al cor de Claudi. Va semblar-li que el seu amic no creia en
has dit, encara. —Si fos cosa meva... —Tant se val... M'agrada que siguis	desconfiat	, sobretot amb una dona. Podries explicar-li que, a punt de fer vint anys,
això", encara que t'esforcis a no pensar-hi. —No es tracta pas de ser	desconfiat	. —Vols dir, de ser prudent... En Santiago, a mi, m'ho conta tot.
hom prefereix el brut conegut que el net per conèixer. Això és terra de	desconfiats	—de desconfiats ancestrals—, de recargolats, de persones convençudes que
el brut conegut que el net per conèixer. Això és terra de desconfiats —de	desconfiats	ancestrals—, de recargolats, de persones convençudes que ací es pot fer
a la casa. En veure'm arribar tothom em mira estranyat, de cua d'ull,	desconfiat	. Iniciar la conversa és difícil. Per fortuna se m'acosten dos gossos
pensat? En les mirades que ens ha dedicat —algunes d'astorament, altres	desconfiades	, algunes de franca ironia—, s'hi traslluïa la pregunta: ¿qui deuen ésser
un d'aquests pisos per dinar amb el notari, la seva senyora i les nenes!	Desconfiat	i inquisitiu em rebia el sòmines de la notaria —l'empleat que sol

Pàgina 1 (de 9)

50 següents