Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a la mort, si ets la llum de la meva jovenesa, si sense tu ma vida és	desconhort	? Estel d'Or Mes no serveix de res la teva vida per l'oblidat
Pels qui aguantaren ferma la bandera en els camps de batalla i	desconhort	: un record. Pels qui moriren per la nova pàtria i en
'l singlot del plor, violentament girat lo rostre vers el coixí. Lo	desconort	de la pobra Toneta seguía encara. De sa pensa excitada pe'l dolor,
calma retornadora després del temporal, amb aquell deix d'enyor i	desconhort	que acompanya com ombra fidel qui tot ho ha perdut i no té cap certesa de
objectes que el volten i la cara se li contrau per un gest de fadiga i	desconhort	. Avui, al capvespre, com tots els dies, ha passejat pels jardins de la
el llibre que va fer en contra l'illa de Mallorca, tan plè de fel i	desconhort	, que no li podia inspirar l'illa, sinó la tristor que ja duia. Sí,
la temor espantosa als secrets designes de la Mort! ¡Oh, quín dolor, quín	desconhort	, si Deu se'ls emportés aquella nena, ni que fos a les llegions dels
Un "pst! pst!" seguit de: "Senyorets! senyorets!" interrompé amb gran	desconort	de María Gloria la peroració de en Lluis, qui al fi s'encaminava per una
més soportable; però, sol i vern en mig de la multitud, quina pena, quin	desconhort	! I en tals circumstàncies!... Tot allò eren senyals de la fi del món, no
perquè no sé què dir. Tu que ets home de món i que no et trobes en el meu	desconhort	, decidiràs millor, després de llegir la meva carta, si els ho has de dir
. —Oh, això prou. Però com hi podríem arribar? —féu en Bau, mirant amb	desconhort	el gorc que s'interposava entre ells i la costa. No va haver de rumiar
era una illa, una roca grandiosa en mig del mar. Desalenat, amb el	desconhort	a dins de l'ànima, en Boi estigué a punt de deixar-se caure i esperar
sens dubte emportat per les terribles onades. Compta filla meva el meu	desconhort	, quan, en ésser salvat i tornat a la vida em trobí sol! Per salvar-me d'
què aturmentar-vos, estimada Isaura? —li digué Marianneta, enternida pel	desconhort	de la dama. —Si el mal ja no té remei, ¿per què plànyer-nos dels
objectes que el voltaven i la cara se li contreia per un gest de fatiga i	desconhort	. Avui, com tots els dies, havia passejat pels jardins de la ciutat. Els
ha comparegut tot d'una i en exposar-li el meu prec m'ha respost amb	desconhort	: —Perdoni el senyor que li digui que no. Sa meua filleta s'està
no li calgué moure's ni cuidar-se de res, que els veïns apiadats del seu	desconhort	avisaren el bagulaire i feren els passos per l'enterrament. ¿Voleu,
apagaren a la boca com un darrer sospir sense per això temperar el greu	desconhort	del seu semblant, que si alguns en veure'l passar se'n reien, els més el
anys enrera, aquest dia! "No hi ha desgràcia per als cors dèbils; el	desconhort	necessita un cor potent" (Dostoievski). Això vol dir, probablement, que
de dos anys de fer-lo exasperats, com a escarada, de la menopausa, del	desconhort	progressiu de les cares.) (En una calma de llosa com aquesta, una
galtones avall i amb els punys es frega les parpelles. Davant de tan gran	desconhort	, el caragol primer li diu: —Per què plores?... Què tens? Que no estàs bé
el somriure, però el noi plorava i va cridar-lo baix amb una inflexió de	desconhort	en la veu... —Pare... —Va agafar-se-li a les robes. Ell va
aquell allunyament gradual del soroll del carro va deixar-li un regust de	desconhort	i de desolació... Es revenia. Va trobar-se sol i la barraca
de cops li va tallar el plorar que li cremava l'ànima, d'aquell gran	desconhort	que la va fer emmalaltir. I plorà. Plorà fins al vespre d'aquella amenaça
del matí. Anneta va restar al seu recó, sense moure's i plorant amb més	desconhort	com més la nit s'avançava. Fora, tota la tarda va sentir el cridar dels
jocs. Tractà de barrejar-s'hi i no en gaudí. Sentí una vaga sensació de	desconhort	i pensà en ell. Ell treballava a una fàbrica i potser no hauria de
fons del carrer. L'esperava fins a molt tard i se n'entornava amb un gran	desconhort	... Els diumenges es quedava sola i eren els dies que hi pensava més... A
les quals els volgueren manifestar els més unànimes sentiments de	desconhort	i veríssims afectes. Eren tants i tan dignes d'estima els favors que,
de la seva esposa santa Anna. Un àngel se li aparegué en el seu	desconhort	i li anuncià el naixement de Maria (cf. P· G· 99,
se li havia apagat el Sol de dintre. La fosca interior i amb ella el	desconhort	, el terror de la mort en tenebra, l'eixutor desoladora del cor abandonat
totalment: © © Aquesta lletra, plena de lleialtat i	desconhort	, explica tan detalladament els fets, que no hi calen els comentaris. Dins
. Al que vingui. El fill, si no mor en tenir-lo, les privacions, el	desconhort	que vindrà, l'enyorament d'haver d'ésser sempre sola; tot això
Pi i Sunyer no fa cara de pànic. No fa tan sols cara de tristesa ni de	desconhort	. Dins la cambra que serveix de Secretaria, Pi explica les seves
i els ossos en relleu sota la pell arrugada. A l'expressió espiritual del	desconhort	s'afegeix la marca de la depauperació corporal. Els grups de refugiats
no coneix gaire la vida real, cremen avui les estrelles fatídiques del	desconhort	i el desencís. "Jo no m'ho mereixia!" diu. I en la seva ànima,
els homes picaren de mans, i la dansa i el cant van començar. Ploraven el	desconhort	de no veure, de no contemplar encara el naixement de la claror, de no
Per la imaginació som decantats devers l'infinit i, per tant, al	desconhort	; però a través de la imaginació substituïm el desconhort incessantment i
i, per tant, al desconhort; però a través de la imaginació substituïm el	desconhort	incessantment i successivament amb la il·lusió sempre renovada i viva.
i hagué de decidir que era mentida i morí després de setanta-cinc anys de	desconhort	. Es parla massa fàcilment. No sé com parar esment a com parlo per fer-ho
les activitats dels jueus. Després, el silenci i la mort, la misèria i el	desconhort	, feien companyia a l'odi dels esclaus, als qui estava reservada la feina
És perillós el teu estat d'ànim. Ramon Corbera no contestà i en el seu	desconhort	pensava en la seva mare i en la Maria Rosa, la seva germana cinc anys més
ab sos rigors la ermita pobra, ab el rebost buyt, la post sense pans y el	desconhort	més negre en la imperfeta convivencia dels que l'habitavan. Aleshores la
era l'ànima d'aquella casa y que fòra ell la dòna quedaría a mercè dels	desconhorts	que l'assetjavan, havía procurat retardar sa baixada tot lo possible,
trencades, ajagudes per terra, ¿què és el que diuen, com no sia amargor i	desconhort	?". Assenyala Piferrer la notable coincidència que una mateixa ràbia
ulls tenia transparències de l'albada. Jo sentia dins meu el	desconhort	d'una vida on l'amor no reposa. I tu venies, i la
tots sols, vostè i jo, a la casa. Amb aquella frase m'eliminava. Quin	desconhort	, amic. No sols jo vivia a la casa (a part dels treballadors, que també
les seves llàgrimes. Durant aquella escena que em deixà desfet, el seu	desconhort	era profund, el penediment semblava sincer. No feia sinó alabar la bondat
el meu mateix pensament i se li va ocórrer comptar els bombons. El seu	desconhort	devia esser gran en notar que en mancava algun i, pagà com era, havia
de llot. L'esforç perdut produeix al fons de l'ànima una sensació de	desconhort	. I l'ànima torna, amb tota la seva voluntat d'acció, cap a la intimitat
pell blavenca que podrien emportar-se, més enllà de la mar, el meu	desconhort	. Sabia que no li arribarien mai les meves ploralles, a na Martina. Era

Pàgina 1 (de 4)

50 següents