×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desconhortar |
Freqüència total: 26 |
CTILC1 |
l'exhorta a no fer-ho dient: —Prou! Aquest crit el | desconhorta | , l'intimida i el commou: pren el cap que menys | porta, per demanar-vos si em sabríeu dir com puc trobar el Castell que em | desconhorta | , on, el qui hi entra, mai no en pot sortir. Ermità Enfora de la | com més bevia, més set\. El brogit de la ciutat el meu pit | desconhortava | : —Donau-me, Déu meu, la blava ombra d'un camp | enyorem en els nostres àpats de la carretera. Tot això que ens donen ens | desconhorta | . —És que s'ha acabat la carn a Lió? pregunta al mosso, amb una cara d' | que en un instant l'au atacant et desperta i et | desconhorta | ! Ciutat oberta, d'obertes ferides urbanes, de pisos rebentats: | o ço que entenen per feminisme certa part de l'element femení, | desconorta | . Desconorta, sí. Perque el feminisme, que avui impera, o ço que anomenen | ço que entenen per feminisme certa part de l'element femení, desconorta. | Desconorta | , sí. Perque el feminisme, que avui impera, o ço que anomenen feminisme, | "Li agraeixo les molèsties!" Ambdues impressions contradictòries el | desconhortaven | , el neguitejaven! En havent sopat corregué cap a la dispesa. Es | té gana, em fa molta pena i penso que si jo fos petit com ell, també em | desconhortaria | . Mireu, farem una cosa. Seguiu aquest mateix camí fins que trobeu una | eriçat, tot ell esponjat per íntima complaença. Allò que més l'atuïa i | desconhortava | era llegir l'endemà el telegrama amb la rebaixa, donant compte de que les | gleva, desglevar; os, desossar; fons, desfonar; alè, desalenar; conhort, | desconhortar | ; coratge, descoratjar; parença, desaparençar. Notem l'existència de | el premi de l'eterna benaventurança. I no solament això, sinó que als | desconhortats | per algun flagell hom veu més decantada la voluntat del mateix Déu; car | mosso que ho fes sense que ningú ho veiés ni ho sabés. El senyor en fou | desconhortat | , com si li haguessin mort el fill que mai no havia nascut. Els féu | porta; só el teu amor gement i fredeluc; l'oblit me | desconhorta | . En record de ton bes, dóna'm xopluc.— Però ma pensa s'era | però li dóna esclat de sobirà la il·lusió de llum que es | desconhorta | d'ésser llisquenta, de mirâ i passar. Talment així, magnífica | Quan un atzar al davant meu el porta, l'antic joiell ma vida | desconhorta | : plora una dolça figureta nua damunt del jaspi, i és | pregunta: —Qui hi ha, aquí?— I fuig l'amic selvàtic. L'amiga es | desconhorta | , però, discreta, falca de part de dins la porta. VI | els seus germans i germanes, per arrancar-lo al neguit que el | desconhorta | l'encoratjaven cridant-lo amb gests manyacs: ell resistia a les | porta més recel en la partida; jo, que de tots vull la vida y que tot me | desconhorta | . Jo del Enrich la ventura vull, y del pare y de vos; mes per aquest | velocitat y marcant be la transició.)] Abans, —¡oh! cóm me plau y 'm | desconorta | Ensemps eix sant recort!— quant m' assaltava La | t' he fet, Teresa? Sembla, talment, que la desgràcia que a tot el poble | desconorta | i l' enfonsa en la més espantosa misèria haja obrat en tu l' efecte | tot s'arreglaría y qu'ell guardaría'l secret com un sagrari. —Anèm, no't | desconortis | , calla, calla. Deixa fer al temps y confía en mi. Tot s'adobará.— Y | conté 'ls delictes es lo plat que pesa mes. Al ángel, que 's | desconorta | , Jesucrist llavors s' hi atansa, y omplert deixa ab | però li dona esclat de sobirà la il·lusió de llum que's | desconorta | d'esser llisquenta, de guaità i passà. Talment aixís, magnífica | Quan un atzar al davant meu el porta, l'antic joiell ma vida | desconorta | : plora una dolça figureta nua damunt del jaspi i es | ve amb el cor adolorit per la sort d'Antígona, la seva futura esposa, | desconhortat | per les noces fallides? Creont: Ben aviat ho sabrem |
|