×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desconsol |
Freqüència total: 287 |
CTILC1 |
i allunyar-se d'ella per sempre. La Pigadeta es posà a plorar, plena de | desconsol | . —No cal que ploris, ni que gemeguis, ni que facis res. Ja ho saps. | veig com una ombra la torre bruna i sent recòndit ton | desconsol | . L'esfinx Com una llàntia suspesa de l'alta volta de | Rosa llunyana de primavera es perd en l'aire ton | desconsol | : /D'aigua passada molí no en mol\. Cançó oblidada, que | figura blanca i vibrant, dolorida per la mort de la seva criatura, amb el | desconsol | sobri de les persones discretes que no es planyen amb grans queixes | l' haurian pogut portar directament al cementiri... Ja 's pot figurar lo | desconsol | de la meva pobre mare. No m' ha pogut contar may lo que li va passar en | Novament la intervenció de Cosme va promoure una pausa anguniosa. —El | desconsol | de la família fóra unànime! —declamà Humbert. —Fallaria l'estratègia | que s'ocultés en boscos espessíssims, abandonat al | desconsol | ; més dures són, tanmateix, les que li esqueixen l'ànima, | se va fer encontradís amb la Bepa. La veu ofegada, mostrava un gran | desconsol | . —Ja ho saps, Bepa. El teu i el meu eren tocants. El meu ja no | on el pastor el fa morir com per donar a entendre son propi | desconsol | : "Si me n'hi he estat tres anys —sens veure persona nada, sinó un | que no sia meu, volguent aconsolar aquella ànima que glatia per mi amb | desconsol | , li vareig donar a entendre que els seus ulls no eren muts, que els havia | comprometedors. Les dones, rodejant-la, posaren sordina al seu | desconsol | intempestiu i sorollós. Li taparen el cap amb un mocador de caputxa i | L'una era l'expressió de la suprema alegria, i l'altra, del suprem | desconsol | . I entre les dues fluctuaren els infinits matisos de la seva vida | concreta; és un tros de paper acolorit que no ha de moure a consol ni a | desconsol | . I qui diu una estampa, diu un retrat de família, un rellotge que no | i voluptuosa /Calipso\, representació mitològica dels | desconsols | i enyorances de l'amor perdut. En Triadó procura fer-nos assistir al | darrer. Són cecs de plor els ulls de Maria, i els llavis es clouen amb | desconsol | , desconsol mut, angoixa teixida de silencis, de records fugissers, de | Són cecs de plor els ulls de Maria, i els llavis es clouen amb desconsol, | desconsol | mut, angoixa teixida de silencis, de records fugissers, de claredats | qual feien sentir-se clapes d'enuig d'haver de dedicar l'atenció a aquell | desconsol | . —Què tens, què et passa? Dins l'ombra que el minyó projectava damunt el | de Ramona. La noia s'explicava amb un somicó lleument grotesc. En el seu | desconsol | il·lusionat, Ramona l'atribuïa a un suposat enuig d'Arnau per l'actitud | plor de la natura era agraït per Innocenci com una participació en el seu | desconsol | . A l'entorn d'ell, homes i dones es lliuraven a demostracions d'alegria. | concretar les coses. Innocenci finí per sentir-se responsable d'aquest | desconsol | i d'aquesta ansietat. Es considerà un feble, un poca-pena, un nin que | les espatlles. —A mi no m'hauria plorat ningú, mentre que a tu, quin | desconsol | la pobra Marianna! En sentir aquest nom tan volgut, una onada de tendresa | a tots els joves que passaven la ratlla fronterera. Però veient que el | desconsol | de Marianneta, augmentava, no volgué ensentimentar-la més i callà. Regnà | paraules que em va dir, i no podrà esborrar-se mai més del meu record el | desconsol | que s'apoderà de la pobreta damisel·la quan, tot sanglotant, em digué el | fingir uns sentiments que no alenen en mi —afegí, sanglotant. I el seu | desconsol | era tan gran, que la senyora Isaura se n'hagué de compadir. —Pobreta | sanglotava profundament, tot fent el que podia per dominar el seu | desconsol | i poder demanar més noves al soldat. —Pobre Boi Delit! —exclamà. —Ell era | amb la seva mà dins de la meva. Marianneta tornà a caure en el seu trist | desconsol | , i cap paraula aconhortadora no podia tornar-li la calma. El soldat, | que com més consols prodigava a la seva filla, més ella s'abandonava al | desconsol | . Comprengué llavors que la causa de les llàgrimes que Marciana vessava | Isaura no trigà a recobrar els sentits, però fou per caure en un fort | desconsol | en donar-se compte de la tragèdia que acabava de passar. Tan aviat com | sense poder arrencar-li una paraula ni saber endevinar la causa del seu | desconsol | . Aprofitant que el baró li adreçava una mirada d'angoixa, en Boi Delit li | dolor sense mesura, esqueixava el cor. —Oh, senyor!... Calmeu el vostre | desconsol | —li digué Marianneta, enternida. —Assereneu-vos, i penseu que, malgrat | de la tirania i no parava de brincar, riure i baladrejar. Aquest estat de | desconsol | durava una, dues o tres setmanes, fins que a l'hora de la lliçó, un | nous els sentiments que li feien plorar la mort de l'oncle amb aquell | desconsol | i agrair l'oferta de l'amic amb tan ingènua fuga de carícies. Per què | comunicant una exaltació xardorosa, ara glaçant els cors amb esglaiador | desconsol | . Els bons burgesos de Perpinyà, que pels catalans d'ençà del Pirineu | de damunt sense voler amb una rebufada, i ella que estava madura per al | desconsol | anà a asseure's en la cadira de la vora del llit i s'hi féu un tip de | s'esglaià amb aquell exabrupte, i van seguir-lo amb la mirada plena de | desconsol | . Era al cor de la nit. En Vadoret no havia tornat. Ningú no s'havia | per als germanets de la casa. Doncs bé, com que em feia pena el | desconsol | d'aquells infantons, se'm va ocórrer de posar-hi un obsequi millor. —Una | vailet! En Peret plora amb molt de sentiment, plora que plora, i el seu | desconsol | és tan gran, que En Tom el sent de la porxada estant. En Tom, ben al | em vaig sentir mig decantat a deixar caure llàgrimes d'enquimerament i | desconsol | en donant Biddy expressió al sentiment d'ella i meu. Vaig dir-li que li | enternir-nos i plorar la pèrdua irreparable amb llàgrimes de veritable | desconsol | . Ja no veurem el "sheriff" amb la seva pistola de repetició, que | com si volgués retenir més temps la il·lusió davant d'algun possible | desconsol | o d'alguna broma de mal gust. Tot es podia esperar d'un noi tan | poc. Conegué el món alhora com a home i com a artista. Sofrí el | desconsol | de viure i veure morir. La seva terrible experiència es reflecteix en les | maneres: pot adoptar una actitud de súplica o d'amenaça, de despit o de | desconsol | , de fugida o d'agressivitat i domini; pot esfondrar-se més i més o | i principalment al seu "leader" Cambó. En mig de la desesperació, del | desconsol | i l'enyorança, Cambó és la sol·lució que tothom acceptaria com a sedant | peninsular, durant quaranta anys, Catalunya, en moments d'eufòria i de | desconsol | , ha hagut de recorre al maquiavelisme del polític Cambó, com a sol·lució | seu fill. Robert ha estat més bo. Aviat se n'anirà... No sap quin gran | desconsol | l'envaeix, que la fa ésser absent dels projectes de partença. Anna anirà | mur i desapareixia per l'altra banda. No cregueu, però, que en sentissin | desconsol | , d'aquella dolça realitat que se'ls esfumava com una visió. Un sentiment | bé havia estat prou serena, fent el seu fet tal com calia, sense aquells | desconsols | . Sense aquells somnis a les nits; cares ferotges, negres com el sutge, o | es desfà, als ulls de Cristeta, en llàgrimes abundoses. Plora atiada pel | desconsol | , estintolada al respatller d'un banc, minúscula dins la gran volta de | Li agraeix que no hagi complicat aquells patètics moments sumant-se al | desconsol | i experimenta una certa recança per haver-se oblidat d'ella, en absolut, | de suportar-los correctament. No oferiria al públic l'espectacle del seu | desconsol | massa expressiu de la seva pena. Descendeix l'escala darrera els portants |
|