DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
desconsol M 287 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb desconsol Freqüència total:  287 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i allunyar-se d'ella per sempre. La Pigadeta es posà a plorar, plena de desconsol. —No cal que ploris, ni que gemeguis, ni que facis res. Ja ho saps.
veig com una ombra la torre bruna i sent recòndit ton desconsol. L'esfinx Com una llàntia suspesa de l'alta volta de
Rosa llunyana de primavera es perd en l'aire ton desconsol: /D'aigua passada molí no en mol\. Cançó oblidada, que
figura blanca i vibrant, dolorida per la mort de la seva criatura, amb el desconsol sobri de les persones discretes que no es planyen amb grans queixes
l' haurian pogut portar directament al cementiri... Ja 's pot figurar lo desconsol de la meva pobre mare. No m' ha pogut contar may lo que li va passar en
Novament la intervenció de Cosme va promoure una pausa anguniosa. —El desconsol de la família fóra unànime! —declamà Humbert. —Fallaria l'estratègia
que s'ocultés en boscos espessíssims, abandonat al desconsol; més dures són, tanmateix, les que li esqueixen l'ànima,
se va fer encontradís amb la Bepa. La veu ofegada, mostrava un gran desconsol. —Ja ho saps, Bepa. El teu i el meu eren tocants. El meu ja no
on el pastor el fa morir com per donar a entendre son propi desconsol: "Si me n'hi he estat tres anys —sens veure persona nada, sinó un
que no sia meu, volguent aconsolar aquella ànima que glatia per mi amb desconsol, li vareig donar a entendre que els seus ulls no eren muts, que els havia
comprometedors. Les dones, rodejant-la, posaren sordina al seu desconsol intempestiu i sorollós. Li taparen el cap amb un mocador de caputxa i
L'una era l'expressió de la suprema alegria, i l'altra, del suprem desconsol. I entre les dues fluctuaren els infinits matisos de la seva vida
concreta; és un tros de paper acolorit que no ha de moure a consol ni a desconsol. I qui diu una estampa, diu un retrat de família, un rellotge que no
i voluptuosa /Calipso\, representació mitològica dels desconsols i enyorances de l'amor perdut. En Triadó procura fer-nos assistir al
darrer. Són cecs de plor els ulls de Maria, i els llavis es clouen amb desconsol, desconsol mut, angoixa teixida de silencis, de records fugissers, de
Són cecs de plor els ulls de Maria, i els llavis es clouen amb desconsol, desconsol mut, angoixa teixida de silencis, de records fugissers, de claredats
qual feien sentir-se clapes d'enuig d'haver de dedicar l'atenció a aquell desconsol. —Què tens, què et passa? Dins l'ombra que el minyó projectava damunt el
de Ramona. La noia s'explicava amb un somicó lleument grotesc. En el seu desconsol il·lusionat, Ramona l'atribuïa a un suposat enuig d'Arnau per l'actitud
plor de la natura era agraït per Innocenci com una participació en el seu desconsol. A l'entorn d'ell, homes i dones es lliuraven a demostracions d'alegria.
concretar les coses. Innocenci finí per sentir-se responsable d'aquest desconsol i d'aquesta ansietat. Es considerà un feble, un poca-pena, un nin que
les espatlles. —A mi no m'hauria plorat ningú, mentre que a tu, quin desconsol la pobra Marianna! En sentir aquest nom tan volgut, una onada de tendresa
a tots els joves que passaven la ratlla fronterera. Però veient que el desconsol de Marianneta, augmentava, no volgué ensentimentar-la més i callà. Regnà
paraules que em va dir, i no podrà esborrar-se mai més del meu record el desconsol que s'apoderà de la pobreta damisel·la quan, tot sanglotant, em digué el
fingir uns sentiments que no alenen en mi —afegí, sanglotant. I el seu desconsol era tan gran, que la senyora Isaura se n'hagué de compadir. —Pobreta
sanglotava profundament, tot fent el que podia per dominar el seu desconsol i poder demanar més noves al soldat. —Pobre Boi Delit! —exclamà. —Ell era
amb la seva mà dins de la meva. Marianneta tornà a caure en el seu trist desconsol, i cap paraula aconhortadora no podia tornar-li la calma. El soldat,
que com més consols prodigava a la seva filla, més ella s'abandonava al desconsol. Comprengué llavors que la causa de les llàgrimes que Marciana vessava
Isaura no trigà a recobrar els sentits, però fou per caure en un fort desconsol en donar-se compte de la tragèdia que acabava de passar. Tan aviat com
sense poder arrencar-li una paraula ni saber endevinar la causa del seu desconsol. Aprofitant que el baró li adreçava una mirada d'angoixa, en Boi Delit li
dolor sense mesura, esqueixava el cor. —Oh, senyor!... Calmeu el vostre desconsol —li digué Marianneta, enternida. —Assereneu-vos, i penseu que, malgrat
de la tirania i no parava de brincar, riure i baladrejar. Aquest estat de desconsol durava una, dues o tres setmanes, fins que a l'hora de la lliçó, un
nous els sentiments que li feien plorar la mort de l'oncle amb aquell desconsol i agrair l'oferta de l'amic amb tan ingènua fuga de carícies. Per què
comunicant una exaltació xardorosa, ara glaçant els cors amb esglaiador desconsol. Els bons burgesos de Perpinyà, que pels catalans d'ençà del Pirineu
de damunt sense voler amb una rebufada, i ella que estava madura per al desconsol anà a asseure's en la cadira de la vora del llit i s'hi féu un tip de
s'esglaià amb aquell exabrupte, i van seguir-lo amb la mirada plena de desconsol. Era al cor de la nit. En Vadoret no havia tornat. Ningú no s'havia
per als germanets de la casa. Doncs bé, com que em feia pena el desconsol d'aquells infantons, se'm va ocórrer de posar-hi un obsequi millor. —Una
vailet! En Peret plora amb molt de sentiment, plora que plora, i el seu desconsol és tan gran, que En Tom el sent de la porxada estant. En Tom, ben al
em vaig sentir mig decantat a deixar caure llàgrimes d'enquimerament i desconsol en donant Biddy expressió al sentiment d'ella i meu. Vaig dir-li que li
enternir-nos i plorar la pèrdua irreparable amb llàgrimes de veritable desconsol. Ja no veurem el "sheriff" amb la seva pistola de repetició, que
com si volgués retenir més temps la il·lusió davant d'algun possible desconsol o d'alguna broma de mal gust. Tot es podia esperar d'un noi tan
poc. Conegué el món alhora com a home i com a artista. Sofrí el desconsol de viure i veure morir. La seva terrible experiència es reflecteix en les
maneres: pot adoptar una actitud de súplica o d'amenaça, de despit o de desconsol, de fugida o d'agressivitat i domini; pot esfondrar-se més i més o
i principalment al seu "leader" Cambó. En mig de la desesperació, del desconsol i l'enyorança, Cambó és la sol·lució que tothom acceptaria com a sedant
peninsular, durant quaranta anys, Catalunya, en moments d'eufòria i de desconsol, ha hagut de recorre al maquiavelisme del polític Cambó, com a sol·lució
seu fill. Robert ha estat més bo. Aviat se n'anirà... No sap quin gran desconsol l'envaeix, que la fa ésser absent dels projectes de partença. Anna anirà
mur i desapareixia per l'altra banda. No cregueu, però, que en sentissin desconsol, d'aquella dolça realitat que se'ls esfumava com una visió. Un sentiment
bé havia estat prou serena, fent el seu fet tal com calia, sense aquells desconsols. Sense aquells somnis a les nits; cares ferotges, negres com el sutge, o
es desfà, als ulls de Cristeta, en llàgrimes abundoses. Plora atiada pel desconsol, estintolada al respatller d'un banc, minúscula dins la gran volta de
Li agraeix que no hagi complicat aquells patètics moments sumant-se al desconsol i experimenta una certa recança per haver-se oblidat d'ella, en absolut,
de suportar-los correctament. No oferiria al públic l'espectacle del seu desconsol massa expressiu de la seva pena. Descendeix l'escala darrera els portants

  Pàgina 1 (de 6) 50 següents »