×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desconsolar |
Freqüència total: 56 |
CTILC1 |
contra un heroi més experimentat i poderós que ell. L'altra figura es | desconsola | prop del cadàver. Varen ser des de la infantesa amics inseparables, i el | d' esperar d' en Lluís...? —Y sí, dona; prou qu' ho sabém. No 't | desconsolis | per aixó. —No tingueu, donchs, reparo: escondiu lo meu nom y res més. — | roquers! I l'ombra amb el vent s'atansava, i l'aspre vinya 's | desconsolava | , la vinya ont no passa un vol clar de perdius! I mal | la dansa. No ho endevina, tanmateix, qui fora de mesura se n'afligeix i | desconsola | . Quantes hores plaents entre la mort i la naixença! Abans l'hivern no | a la neboda y, agafantla per la cintura, dirli encara sanglotant: —No't | desconsolis | axís, filla. Be sabs que sempre t'he estimat. Les teves cosines ja totes | el separava de la noia, li digué posant-se al séu costat: —No t'has de | desconsolar | per això. A la teva edat i amb la teva figura tens mólt camí per córrer. | Ja ho trobarem. Preguntaven a llurs homes: —Tampoc, avui? —Tampoc. Es | desconsolaven | . —Una ja no pot més. Trista vida! Manava el marit: —Calla, dona. | i que cada jorn esdevenia més espantós, començà d'afligir-se i a | desconsolar | -se. A fi que pogués valer-se poc o molt per a ésser transportada a Girona, | era pas un casament propi per a afalagar ningú. La noia ho comprenia i es | desconsolava | , també, pensant en la solitud en què deixava els seus pares i en | la pobra noia, sentint que les forces l'abandonaven. —No t'has de | desconsolar | així... —féu el marxant, una mica esverat en veure les conseqüències de | i el vostre pervindre?... ¿Per què ploreu, damisel·la? ¿Per què us | desconsoleu | així, quan tantes en el vostre lloc es sentirien venturoses?... Escolteu; | moment,— tal vegada. Sí. Com voldreu. —Però Estel·la, escolteu-me. Em | desconsola | que encoratgeu un home tan generalment menyspreat com és Drummle. Ja ho | , i vaig dir, repetint-los amb èmfasi: —I bé! És per això que em | desconsola | . Tanmateix, si hagués pogut creure que Estel·la afavoria Drummle amb la | que Estel·la afavoria Drummle amb la menor idea que jo... que jo em | desconsolés | , ho hauria vist amb millor coratge, però d'aquella manera que ella | , què tens? No ploris, no ploris, Averneta! ¿Què t'he dit que hagi pogut | desconsolar | -te així? —i el Llevantó va córrer a abraçar la seva dona. —Tu, no | una disciplina de l'esperit que ens deixi veure la prudència de no | desconsolar | -nos massa, i que ens ensenyi que la millor regla de conducta és el no | Llobregat y cada vespre veus planyívolas se oiren perdudas pels camins, | desconsolant | se per la mort del gran poble. La hora n' es arribada qui te | 'l perill, peró jugará; perdrá sos interessos, peró jugará; fará plorar y | desconsolar | als qui més estima, peró jugará; veurá cáurer sobre d' ell la ruína y la | esmortuhit del malalt infantet, per fer el valent, el cor fort y no | desconsolar | més á la ja prou atribulada y desconhortada esposa... no plora devant | un mal? Y are sobre aqueix fenòmen, he de consolar als qui'l deplorin y | desconsolar | als qui'l celebrin. Als qui el deplorin, diré per consol que la Torre de | desencolar. despenjar. escuar. descollar, sobrepujar. desencordar. | desconsolar | . descontar. escornar. desengruxir. desempedrár. obrir. desenterrar. | retut per la vellesa i pel treball, mig mort!— Mireia, en tant, es | desconsola | : renta el ferit i l'agombola. L'un duu filetes; | seríen el menjar!— I, desvetllada i tota sola, la donzelleta es | desconsola | : bullent d'amor i febre vol exhalar son pit. De ses | l' hi havia torsat. Estava ferit. Lo dugueren á casa séva. Lo que mes lo | desconsolá | quan torná en sí, després de una bona sangría, fou l' idea de que 'l | los ceps de dita desgraciada població. Alguns pagesos, en lloch de | desconsolar | se, varen tenir lo felis pensament de podar novament los destrossats ceps | o el que es refia massa d'aquest món. I no cal que la mort us | desconsoli | si manteniu el cor i el pensament, com un setrill que | se els ulls)] Jesús! Pens en que Na Magdalena se'n ha de tornar i això me | desconsola | . Pep· —Tens raó fieta, fas molt de buit a la casa. Cat· | torna, la tisana sense la llar. La tisi pulmonar que | desconsola | el barri, i tota la misèria dels grans centres. Però, llanes, | home! Broll Us acompanyo á ne 'l sentiment. Miquel [( | Desconsolant | se.)] Ay, Verge pura, que s'ha mort? Quina malestrugansa! Bon· Be, | Quina malestrugansa! Bon· Be, bon home, per aixó no hi ha que | desconsolar | se. Aquestas cosas s' han de pendre ab resignaciò. [(La serp se desfá.)] | Fina tristor de la tardor ara que el dia es | desconsola | de tanta nit i tenebror minvant sa dèbil gloriola. | de l'incident de Joan Feliu que els feia acudir). I aquell silenci la | desconsolava | més. Per això havia decidit que seria millor tornar a les clarisses, a | qué voléu? Paula. Que 'm digas per mor de Dèu cóm es qu' així 't | desconsolas | . Roseta. ¡Que jo 'm desconsolo! Paula. Si. ¿Que no ho | mor de Dèu cóm es qu' així 't desconsolas. Roseta. ¡Que jo 'm | desconsolo | ! Paula. Si. ¿Que no ho sabs que la dideta tè aprop tèu una | , y la dida t'ha seguít, y, pe 'l furát de la clau, ha vist que 't | desconsolavas | ?... ¿qué 't passa? ¿Per qué ploravas? ¿Pot sè es que 'l nuvi no 't | viscut amb mi, avui seria d'allò més totxa. Filocomàsia. Això em | desconsola | : que m'arrenquin dels braços d'un home com tu. Perquè tu ets capaç | sabria pas que dir-vos... Parleu-me com la vella governanta. Altrament em | desconsola | l'actitud en que us veig. Esteu molt aclaparat! Fant· Molt més | á qui tan venerava y estimava. —Calmauvos, deya, calmauvos; no vos | desconsoleu | ... Apartau del cap eixos recorts. —Impossible, Guillemet, impossible! Mon | desgraciada so! —Expansiónis ab mi y ab la seva amiga. Pàrli, pàrli; no's | desconsoli | axís. —L'Osita, la pobra! Demà'm té de dexar. Se'n va de Barcelona | plors comensà a amaynar.— Si jo gosés, Pilar, li preguntaría per què's | desconsola | axís? Asserènis una mica y veurà com no hi hà per què. Si jo no ho he | aquells ulls rodons plens de rialles. —A vostè, a vostè. —Donchs, no's | desconsoli | : víngui a vèurem alguna vetlla a casa la Pilar. —Tornèmhi ab la Pilar; no | xich de vida, abans de morir! —Sí, que viuràs, sí, filla. No't | desconsolis | axís, escólta; —feya l'Osita, sense dexar de bregar braument. Però una | menys fantasma, ço es, més dur y real, més punxagut...; refreda més, | desconsola | més, y ab sa mole inmensa esclafa y fa malbé tot allò que revesteix | m, mare, dissimulém y obrém; demá, ben d' hora, me 'n iré. No 's | desconsoli | ; tornaré aviat. Da. Francisca s' aixecá pera llensarse en estreta | encoixinat del cotxe encongintse tant com pogué. —Blanxeta, per Deu, no't | desconsolis | aixís, no'm donguis culpa de res. Jo no t'he fet res; jo no t'he | home d' experiencia que sab de qué dependeix l' écsit de son plan. No s' | desconsoli | y portim demá á mitj dia en Matheu. Vosté veurá com li trech lo | L'esgarrifança percudeix els brins; la nua fontanella es | desconsola | . Cerco ma casa abandonada i sola; sense girar la faç, | sa Mareta broda, vehent sagnar son front tota 's | desconsola | : —¿Per què feu això, mirall de la gloria? | deixi? Això no pot ser! Ell és nostre! És meu! Don Albert No's | desconsoli | i escolti am serenitat. Madrona Jo no vui que en Fidel se'n | [(Plora.)] Guillem [(agafant-li la mà)] Sofia, no t | desconsolis | , que jo no t'abandonaré mai. Sofia Oh! Però tu ets d'una altra |
|