Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

contra un heroi més experimentat i poderós que ell. L'altra figura es	desconsola	prop del cadàver. Varen ser des de la infantesa amics inseparables, i el
d' esperar d' en Lluís...? —Y sí, dona; prou qu' ho sabém. No 't	desconsolis	per aixó. —No tingueu, donchs, reparo: escondiu lo meu nom y res més. —
roquers! I l'ombra amb el vent s'atansava, i l'aspre vinya 's	desconsolava	, la vinya ont no passa un vol clar de perdius! I mal
la dansa. No ho endevina, tanmateix, qui fora de mesura se n'afligeix i	desconsola	. Quantes hores plaents entre la mort i la naixença! Abans l'hivern no
a la neboda y, agafantla per la cintura, dirli encara sanglotant: —No't	desconsolis	axís, filla. Be sabs que sempre t'he estimat. Les teves cosines ja totes
el separava de la noia, li digué posant-se al séu costat: —No t'has de	desconsolar	per això. A la teva edat i amb la teva figura tens mólt camí per córrer.
Ja ho trobarem. Preguntaven a llurs homes: —Tampoc, avui? —Tampoc. Es	desconsolaven	. —Una ja no pot més. Trista vida! Manava el marit: —Calla, dona.
i que cada jorn esdevenia més espantós, començà d'afligir-se i a	desconsolar	-se. A fi que pogués valer-se poc o molt per a ésser transportada a Girona,
era pas un casament propi per a afalagar ningú. La noia ho comprenia i es	desconsolava	, també, pensant en la solitud en què deixava els seus pares i en
la pobra noia, sentint que les forces l'abandonaven. —No t'has de	desconsolar	així... —féu el marxant, una mica esverat en veure les conseqüències de
i el vostre pervindre?... ¿Per què ploreu, damisel·la? ¿Per què us	desconsoleu	així, quan tantes en el vostre lloc es sentirien venturoses?... Escolteu;
moment,— tal vegada. Sí. Com voldreu. —Però Estel·la, escolteu-me. Em	desconsola	que encoratgeu un home tan generalment menyspreat com és Drummle. Ja ho
, i vaig dir, repetint-los amb èmfasi: —I bé! És per això que em	desconsola	. Tanmateix, si hagués pogut creure que Estel·la afavoria Drummle amb la
que Estel·la afavoria Drummle amb la menor idea que jo... que jo em	desconsolés	, ho hauria vist amb millor coratge, però d'aquella manera que ella
, què tens? No ploris, no ploris, Averneta! ¿Què t'he dit que hagi pogut	desconsolar	-te així? —i el Llevantó va córrer a abraçar la seva dona. —Tu, no
una disciplina de l'esperit que ens deixi veure la prudència de no	desconsolar	-nos massa, i que ens ensenyi que la millor regla de conducta és el no
Llobregat y cada vespre veus planyívolas se oiren perdudas pels camins,	desconsolant	se per la mort del gran poble. La hora n' es arribada qui te
'l perill, peró jugará; perdrá sos interessos, peró jugará; fará plorar y	desconsolar	als qui més estima, peró jugará; veurá cáurer sobre d' ell la ruína y la
esmortuhit del malalt infantet, per fer el valent, el cor fort y no	desconsolar	més á la ja prou atribulada y desconhortada esposa... no plora devant
un mal? Y are sobre aqueix fenòmen, he de consolar als qui'l deplorin y	desconsolar	als qui'l celebrin. Als qui el deplorin, diré per consol que la Torre de
desencolar. despenjar. escuar. descollar, sobrepujar. desencordar.	desconsolar	. descontar. escornar. desengruxir. desempedrár. obrir. desenterrar.
retut per la vellesa i pel treball, mig mort!— Mireia, en tant, es	desconsola	: renta el ferit i l'agombola. L'un duu filetes;
seríen el menjar!— I, desvetllada i tota sola, la donzelleta es	desconsola	: bullent d'amor i febre vol exhalar son pit. De ses
l' hi havia torsat. Estava ferit. Lo dugueren á casa séva. Lo que mes lo	desconsolá	quan torná en sí, després de una bona sangría, fou l' idea de que 'l
los ceps de dita desgraciada població. Alguns pagesos, en lloch de	desconsolar	se, varen tenir lo felis pensament de podar novament los destrossats ceps
o el que es refia massa d'aquest món. I no cal que la mort us	desconsoli	si manteniu el cor i el pensament, com un setrill que
se els ulls)] Jesús! Pens en que Na Magdalena se'n ha de tornar i això me	desconsola	. Pep· —Tens raó fieta, fas molt de buit a la casa. Cat·
torna, la tisana sense la llar. La tisi pulmonar que	desconsola	el barri, i tota la misèria dels grans centres. Però, llanes,
home! Broll Us acompanyo á ne 'l sentiment. Miquel [(	Desconsolant	se.)] Ay, Verge pura, que s'ha mort? Quina malestrugansa! Bon· Be,
Quina malestrugansa! Bon· Be, bon home, per aixó no hi ha que	desconsolar	se. Aquestas cosas s' han de pendre ab resignaciò. [(La serp se desfá.)]
Fina tristor de la tardor ara que el dia es	desconsola	de tanta nit i tenebror minvant sa dèbil gloriola.
de l'incident de Joan Feliu que els feia acudir). I aquell silenci la	desconsolava	més. Per això havia decidit que seria millor tornar a les clarisses, a
qué voléu? Paula. Que 'm digas per mor de Dèu cóm es qu' així 't	desconsolas	. Roseta. ¡Que jo 'm desconsolo! Paula. Si. ¿Que no ho
mor de Dèu cóm es qu' així 't desconsolas. Roseta. ¡Que jo 'm	desconsolo	! Paula. Si. ¿Que no ho sabs que la dideta tè aprop tèu una
, y la dida t'ha seguít, y, pe 'l furát de la clau, ha vist que 't	desconsolavas	?... ¿qué 't passa? ¿Per qué ploravas? ¿Pot sè es que 'l nuvi no 't
viscut amb mi, avui seria d'allò més totxa. Filocomàsia. Això em	desconsola	: que m'arrenquin dels braços d'un home com tu. Perquè tu ets capaç
sabria pas que dir-vos... Parleu-me com la vella governanta. Altrament em	desconsola	l'actitud en que us veig. Esteu molt aclaparat! Fant· Molt més
á qui tan venerava y estimava. —Calmauvos, deya, calmauvos; no vos	desconsoleu	... Apartau del cap eixos recorts. —Impossible, Guillemet, impossible! Mon
desgraciada so! —Expansiónis ab mi y ab la seva amiga. Pàrli, pàrli; no's	desconsoli	axís. —L'Osita, la pobra! Demà'm té de dexar. Se'n va de Barcelona
plors comensà a amaynar.— Si jo gosés, Pilar, li preguntaría per què's	desconsola	axís? Asserènis una mica y veurà com no hi hà per què. Si jo no ho he
aquells ulls rodons plens de rialles. —A vostè, a vostè. —Donchs, no's	desconsoli	: víngui a vèurem alguna vetlla a casa la Pilar. —Tornèmhi ab la Pilar; no
xich de vida, abans de morir! —Sí, que viuràs, sí, filla. No't	desconsolis	axís, escólta; —feya l'Osita, sense dexar de bregar braument. Però una
menys fantasma, ço es, més dur y real, més punxagut...; refreda més,	desconsola	més, y ab sa mole inmensa esclafa y fa malbé tot allò que revesteix
m, mare, dissimulém y obrém; demá, ben d' hora, me 'n iré. No 's	desconsoli	; tornaré aviat. Da. Francisca s' aixecá pera llensarse en estreta
encoixinat del cotxe encongintse tant com pogué. —Blanxeta, per Deu, no't	desconsolis	aixís, no'm donguis culpa de res. Jo no t'he fet res; jo no t'he
home d' experiencia que sab de qué dependeix l' écsit de son plan. No s'	desconsoli	y portim demá á mitj dia en Matheu. Vosté veurá com li trech lo
L'esgarrifança percudeix els brins; la nua fontanella es	desconsola	. Cerco ma casa abandonada i sola; sense girar la faç,
sa Mareta broda, vehent sagnar son front tota 's	desconsola	: —¿Per què feu això, mirall de la gloria?
deixi? Això no pot ser! Ell és nostre! És meu! Don Albert No's	desconsoli	i escolti am serenitat. Madrona Jo no vui que en Fidel se'n
[(Plora.)] Guillem [(agafant-li la mà)] Sofia, no t	desconsolis	, que jo no t'abandonaré mai. Sofia Oh! Però tu ets d'una altra

Pàgina 1 (de 2)

50 següents