×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb descontent |
Freqüència total: 372 |
CTILC1 |
aviat propi dels "progressistes" del XVIII que dels moderns | descontents | de la "tècnica". Mai fins al XVIII ningú no hauria gosat | amb espant les derivacions malèfiques de la ciència, i que es troba | descontent | de les explicacions d'un racionalisme estèril, no sabria acomodar-se ni | operació. Ella mateixa no sabía explicarse com se tornava tan presumida y | descontenta | de sa bellesa. —Mes, en fí, qué hi farém? Aixó no 's compra! — | de cremar acostant-li un llumí. Vivia en una perpètua irritació, com | descontent | de tot i de tothom. Es feia venir l'amant a la farmàcia, es tancaven tots | Portal Nou. La persona m'agrada, en tinc bones referències i sé que està | descontent | del director. Però val més un boig conegut... —Gràcies —vaig respondre | poble. I jo, que vora seu em sentia resplendir, després era un miserable, | descontent | , desficiós. No havia sabut dir la meva devoció delirant per l'art i la | sospito que en té de reserva. Aquests pensaments m'inquieten, estic | descontent | . No els voldria tenir. Després del que ha fet avui! ¡Però m'agrada tant | "utopies". En totes les èpoques i a tot arreu, l'home s'ha sentit | descontent | de la societat en què li ha tocat o li toca de viure, i és lògic que hagi | de justificació; però servia també de diversiu de cara al poble | descontent | , que així era desviat de la seva oposició a la burgesia. A tot arreu —als | ni tot plany. Fet i fet, tothom ve a quedar per un estil de content i | descontent | , quan és hora a la fi de passar comptes. Si el gendarme llueix més de | que és parenta meva, heus aquí el seu estil. Conta un fet que prova el | descontent | que ha de nodrir envers els que li són més pròxims i àdhuc envers els | la ruïna del país, els moneders baten falsa la moneda... Ell està | descontent | del rei En Pere i del seu "entourage". /No ho soferiren los bons | d'un gran nombre d'elements socials "déclassés"; 5) el | descontent | i la desil·lusió de la petita burgesia. ¿Quins són els trets | ha aconseguit evitar que les contradiccions de classe es manifestin; el | descontent | del proletariat, fruit d'una explotació i d'un règim de repressió | de la petita burgesia, la qual comença a manifestar sorollosament el seu | descontent | . Les contradiccions entre la petita i la gran burgesia, entre els | apte i flexible instrument econòmic, havia envellit i era font d'abusos, | descontents | i discòrdies. Avui, amb la perspectiva prou allunyada i suficient | era vingut el temps de saó, començà de sembrar en secret les llavors del | descontent | entre el poble. Era el seu propòsit deliberat, des del començ, ensorrar | per insignificant: fins i tot davallava a les criatures i deixondia el | descontent | en llur sí perquè (segons ell els va palesar) no tenien escola | jutge de la jurisdicció ordinària. Això convertí al duc de Betània en un | descontent | bastant declarat i en conspirador secret; cosa que l'emperador preveié, | La sargantana s'amagà sota una terrossa, a tret de peu. Per | descontent | que estigui un home de la vida, mai s'absté de molestar una bestioleta | de l'ambiciós foren decebuts. I fou ell qui morí a mans dels lladregots | descontents | , i fou rei l'infant, al qual la infantesa mateixa salvà, perquè ja és | contacte amb aqueixa minoria selecta, que mai no falta, formada pels | descontents | de la manera com eren tractats oficialment els alts interessos de la | vagament encara, —com un esquitx d'aigua en mig del front— una mena de | descontent | que mai no li havia vingut de dins. Talment si hagués de sospesar el que | i regirant-se en el llit, avui pensa una mica en tot això i aquell | descontent | que adés sentia va afinant-se i fent-se-li clar. Un dubte se li atansa | cosí i jo, a manca de recurs més satisfactori, l'imitàrem; però jo estava | descontent | d'en Xaneta. Havia esperat que ell manifestaria més confiança en la força | d'ésser jo i els meus companys els qui l'haviem despoblat. Estava | descontent | de mi mateix, cosa braument desagradable. I aquell goig amb què m'havia | absoluta. En consciència calia realitzar un acte audaç i mostrar a l'amo | descontent | que sabia quelcom, que no era un negat en tota l'extensió de la paraula, | situació i abocava totes les tendreses del seu cor; i, després, restà | descontenta | de si mateixa, semblant-li que no s'havia desentranyat prou i esperant | al mas, no trobava amb qui esmerçar la seva eloqüència de polític, sempre | descontent | del govern. Al poble, ultra el rector, que solia conrear el seu hortet | un gran plaer per a mi de destruir aquella llegenda. No solament no estic | descontent | del meu marxant, ni considero la seva tutela com un esclavatge, sinó que | i el cavaller cristià. —Tu has tingut raó, capità —li digué. —En Boi està | descontent | de la teva resolució. Ell diu que ja que ell ha capturat el cristià, | a la porta de Vilaret. II Mentrestant Josep Tristany sentia's | descontent | . Confús, irritat contra d'ell mateix, es deia que no es portava bé amb | excusa. Ja estava fet. S'aplegarien tots aquesta nit. Tristany sentia's | descontent | . Encara, tanmateix, esperava: Joan Antoni —es deia— sabrà fer diferència | no solament contrariats, sinó entristits. Veien a Joan Antoni enutjat, | descontent | de si mateix, excessivament irritable. A les nits s'aixecava, feia hom no | m'agrada, això dels saldos! —Vaja! —exclamà Irene, amb un profund | descontent | .— Estem perduts, Claudi, estem perduts! tu t'has proposat de | rompé a plorar com sempre que es disgustava. Claudi llançà un sospir de | descontent | i de fatiga. Ja tenien un disgust, i ja no dinarien, aquell dia! Exaltat | com brillen! Ho voleu provar? Els Gegants somriuen i no semblen gens | descontents | d'aquesta pensada. En Peret es dirigeix a les pedres precioses. —Pedres | farells lluminosos que assenyalen les fites de la Humanitat. Els eterns | descontents | Els fanals encesos del bar es reflecteixen en el gran mirall i la claror | les taules que resten, s'hi reuneixen en tertúlia quotidiana una colla de | descontents | . Una música dringadora de pisa i culleretes alterna amb les veus: | esmuny; hom diria que té ulls de gat i orelles de llebre. —Sou uns eterns | descontents | —els diu—. És una llàstima que no poseu compte a llançar certes paraules | són armes que vosaltres lliureu graciosament al vostre botxí. Esteu | descontents | ? No culpeu a ningú, ans culpeu-vos; cal l'esforç de tots i de cadascun per | social, car no s'ha d'oblidar que són promotors, homes d'iniciatives, els | descontents | , conspiradors i en general els pertorbadors, gent que no ha trobat una | científica de Barcelona al costat de la de Madrid, ¿és que poden estar | descontents | de llur valor i, sobretot, de llur eficàcia, si recordem que totes | després la nostra història. Si aquest futur ha respost, no podem estar | descontents | . Això voldria dir que, a despit de les grans filades racials d'immutable, | la mateixa manera que l'existència d'una burgesia crítica i una noblesa | descontenta | van debilitar la monarquia. Tota l'estructura que sostenia França durant | que contrarià a la vila, puix que preferia els frares de Sant Francesc. | Descontenta | la Comunitat, entaulà causa contra el canonge Valleri. Entenent els | puixança orgànica de la U. S. C., que no arrelava en les zones obreristes | descontentes | de la política de l'Esquerra, precisament perquè la col·laboració | No té cap nom de cosa col·lectiva, tot al contrari. Es diu egoisme. El | descontent | pel règim actual Així, doncs, com està justificada la desigualtat de | requeriria. La crítica del règim actual no la hem de deixar als | descontents | materialistes. Hi ha en la revolució materialista un bon fons de quelcom | no d'aquests o d'aquells, sinó de tots i cada un dels homes. El | descontent | més profund del règim actual és el que senten els homes d'esperit. I |
|