Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a emplenar-ne la seva habitació. Més endavant, tal vegada en un rapte de	descoratjament	, les destruí totes; únicament conservà la figureta del sant, que a partir
desesperats per allunyar-la d'ell, i Tino Costa, en els seus moments de	descoratjament	, començava ja a preguntar-se si la mare i el padrí, si tot el poble no
era conseqüència de la malaltia, un estat d'excitació, de malhumor, de	descoratjament	passatger provocat per ella. Tal vegada allò passaria; ell era desigual i
en qualsevol atzar estúpid, hom pot acabar víctima dels propis	descoratjaments	o de les pròpies inhibicions: el resultat serà el mateix, si es vol, però
25 de juny L'altre dia parlava de cansament i d'un cert	descoratjament	, més o menys fonamentats. Sospito que, a sota dels fonaments tangibles,
D'ençà que m'havia desprès d'ells, em sentia aferrat pel tedi, minat pel	descoratjament	. Els dies que em deixava dur per aquests pensaments m'aturava a la porta
fins a casa, de vegades amb el plor als ulls. Era una cosa commovedora.	Descoratjament	Fugia decididament dels meus amics íntims per no haver-los de revelar els
M'afanyava a trobar en el teu rostre senyals d'enuig, de nostàlgia, de	descoratjament	, de fàstic; desitjava que els teus estats d'ànim s'assemblessin als meus,
ara ja puc representar fins a la fi, és a dir, amb coherència i sense	descoratjament	, el meu paper sobre la terra. Perquè, aquest paper, no me'l va donar sols
per preveure i suportar els errors, les avaries, les decepcions, els	descoratjaments	("per a què?") que no deixarà de suscitar el viatge analític;
títol "Napoleó i Catalunya". Cap de nosaltres no acceptaria un mot de	descoratjament	i de blasme. Ni que amb depreciativa inapetència diguéssim que ja
però nova i lliure, en la qual pot esperar —o somniar— que vencerà el	descoratjament	i que trobarà unes noves possibilitats d'expressió més espontànies
bé hem d'acceptar que són ben humans la lluita per intentar-ho, i el	descoratjament	si no ens en sortim, i fins unes certes reaccions d'implícita protesta.
de l'economia contemporània. L'instant present, ple d'entusiasmes i de	descoratjaments	, de confusió i de contradiccions, deixa entreveure una fermentació que
forta, encara el daler de la cacera el mantenia dòcil. Després, en el	descoratjament	, es lliurava a les seves rareses de sibarita o de misantrop. En els
abans. —Oh, us prego que em perdoneu —exclamà Alícia en to de gran	descoratjament	, i començà de plegar-los de terra tan de pressa com va poder, perquè
altra vegada a mar i nedar una tan llarga estona, sentia que el	descoratjament	el guanyava, i les més tristes idees s'emparaven del seu esperit. Després
els braços més rendits que altra cosa, no es van deixar dominar pel	descoratjament	; al contrari, es posaren a lluitar contra la tempesta amb una serenitat i
de camí, els rigors del clima, l'acumulació de privacions, fatigues,	descoratjaments	, se us brindés tot d'una un simulacre de llar. L'endemà, de bona hora,
han estat lamentables. A la tarda, a la Biblioteca, tinc un instant de	descoratjament	, de desgana —una mena de rampell enyoradís de la vida primària.
racions eren escassíssimes. A la tarda, tracto d'escriure alguna cosa.	Descoratjament	, fatiga nerviosa davant de les diabòliques dificultats de l'escriure.
estat produeix grans disgustos entre els estudiants i moments d'absolut	descoratjament	. Aquest fet suscita la reacció típica de la joventut: la caiguda fàcil en
pas citar gaires: alguns, segurament. En el curs d'aquells anys, però, el	descoratjament	i la falta de curiositat eren tan grans, que no fèiem pas gaires
—Adéu-siau, fills meus! —va fer de baix en baix amb una tendresa i un	descoratjament	infinits. Segurament el vell volia dir moltes coses més, tantes i tan
realitzar-lo. Pensava: "Fet i fet hi perdràs la vida." En l'estat de	descoratjament	en que es trobava, aquesta fúnebre perspectiva no era pas prou a
sense daler, i el vespre es recollien amb el mateix gest, abatuts més de	descoratjaments	que de fatigues. Pujaven pels camins en gests de lassitud, gairebé sense
coses de sempre... ¿Per què havia de passar aquell tràngol ell?... I el	descoratjament	tornava a venir, però allò era una porta closa. Havia de fugir. Havia de
que no vaig saber entendre per què tots plegats eren presa de tant de	descoratjament	. Quan Herbert vingué, anàrem a esmorzar en una casa de molta anomenada
la pau, contra l'esperança, contra la felicitat, contra tot possible	descoratjament	. D'una vegada per totes: no l'estimava amb la menor minva pel fet de
Herbert, amb el seu alegre estil tot esperançat,— em sembla que en aqueix	descoratjament	d'una tendra passió, esteu mirant el peu del nostre cavall regalat amb un
i Estel·la no l'amollava pas, ara amb encoratjaments, ara amb	descoratjaments	, ara gairebé afalagant-lo, ara menyspreant-lo, ara coneixent-lo beníssim,
els altres edificis volen i es fan a bocins. El director té un moment de	descoratjament	i va per suïcidar-se. Reacciona tot seguit, però, i allí mateix, sobre el
ambiciosos i lents a comprendre; els d'Emmaús, incrèduls per	descoratjament	; el descreient Tomàs; el renegat Pere; lladres com Zaqueu; l'adúltera; la
sota la ploma del cronista, en el qual fora debades cercar dubtes,	descoratjaments	ni pessimismes. En descriure les batalles, ell no s'esparvera pas de cap
vida, que esperava triomfar creient que res no valia tant com amagar els	descoratjaments	que l'havien abatut. Ara seria prop dels trenta anys. Junts respirarien
en els elements dirigits. Allà on hi ha una lluita entre germans hi ha el	descoratjament	gradual i progressiu. Bernat de Rocafort, geni portentós de la guerra,
a la seva edat encara pueril, era propici als engrescaments i als	descoratjaments	sobtats, i el seu cosí Joan —condemnat a fer de simple espectador per la
tornat més pàl·lids i altres que han deixat caure els braços en senyal de	descoratjament	. Han arribat al mas algunes persones que vénen de la capital catalana, i
rebut entre els Déus..." August de Vallclara deixà caure el llibre amb	descoratjament	. El camí de la saviesa? ¿La ruta de la virtut? Bah! Paraules ingènues,
del llit, i mogué la testa a dreta i esquerra, en un gest angoixós de	descoratjament	i desesperació, com si li manqués l'aire per a respirar. —No t'enfadis,
August de Vallclara visqué un llarguíssim període de melangia i	descoratjament	. Trencada la columna fonamental de la seva voluntat animadora, tot
—Perfectament intolerable...! —féu amb un aire de modèstia i de	descoratjament	, deixant caure el cap sobre l'espatlla—. ¿Per què dóna a les meves
no presenta pas un aspecte massa bo... —em digué un dia amb un aire de	descoratjament	—. Aquests escandinaus no semblen pas tenir un interès marcat per la
d'Esmirna. Aprofitant l'afebliment militar del front grec d'Anatòlia i el	descoratjament	que envaïa Grècia pel fracàs de l'empresa de Constantinoble, Mustafà
entre instints primitius i ideals elevats, i en resulta un sentiment de	descoratjament	i desfeta que moltes vegades acaba en estats mentals anormals. La
de la joventut, les activitats i serenors dels temps madurs i els	descoratjaments	i suavitats de la vellúria. Les parets encalades, l'escala de barana de
que féu, exposant-se a una detenció, no en tragué altra cosa que el	descoratjament	, la qual cosa el feia penedir d'haver trucat a la porta de persones
de totes les bones voluntats que tendeixen cap aquest fi, obstacles i	descoratjaments	poden ésser posats davant aquesta realització —una influència determinant
i exclusivismes injustos, i circumstàncies adverses duran el	descoratjament	, o bé la ironia i la indisciplina immotivada que són la revenja del seny
res de tot allò no és realment seu, i això li produeix un profund	descoratjament	, una tràgica anul·lació, i agreuja decididament la natural abúlia que li

Pàgina 1 (de 3)

50 següents