Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

d'una altra, tots participem, però, en la sort de Sísif, que no es va pas	descoratjar	. Nosaltres, els homes, tampoc no ens desanimarem i ajudarem Sísif en la
en què més s'obstinava ell a no recordar, ressuscitava a la seva ment, el	descoratjava	. Aleshores Tino Costa abandonava el treball i sortia per la ciutat. No
els títols i els temes serien suficients per a apartar-nos-en, per a	descoratjar	-nos de la seva lectura, a les persones com jo, transeünts senzills i
van posar al fons de tot, en una subdivisió on només hi ha dones. Això	descoratja	els més animats. L'ascensoret va pujant, silenciós i ràpid. —No he vist
o provoquen els vostres superiors interrupcions com les dels altaveus per	descoratjar	els oients? Els tres homes es miren entre ells, entre divertits i
a les Aulines. La indiferència, l'aversió que la volta com una reixa, la	descoratja	en el seu propòsit. És l'illot de glaç que ja no li pot contenir els
una interpretació." (Needham, 1, pàg. 426). És	descoratjar	-se massa de pressa. Per a adonar-se de l'abast de la seva remarca només li
El meu primer animador havia estat Goethe. Però aquest, a la llarga, em	descoratjava	amb el seu saber universal. Més prop de la meva situació d'inculte
de la seva existència. A raig fet m'aboca el seu optimisme. Ell no es	descoratjarà	pas. Ja no tem res. —Que no ho saps? em diu. Ah, és cert
la nit! —exclama. —Abans de les dues he baixat i ja roncaves! Humbert es	descoratja	. Augusta troba sempre la manera de rebaixar els seus mèrits. Contempla
somni, tu mai, desperta, accediràs a fer-ho. No et	descoratgis	, doncs, ni posis núvols als teus ulls, més serens i més joiosos
i als seus, l'irrevocable exili. Amb tot, per evitar que es	descoratgin	en escoltar la lúgubre sentència complerta durament
de la nostra herència de fills de Déu; espiritualitat que, lluny de	descoratjar	la nostra demanda, l'allibera de l'angoixa, del dubte, de la necessitat
convent proper l'estrenyen gairebé per totes bandes però la nena no's	descoratja	, dominada per la seva idea ha trobat una pedra, un ferro que sobresurt de
pictòrica. Per això, quan el pintor se sent més o menys desenganyat i	descoratjat	per la insuficiència i la limitació de les maneres de fer que inclouen
el fet central del qual depèn. La imperfecció i la limitació que ens	descoratgen	, o contra les quals ens rebel·lem, no són en els mitjans
defensa de llurs prevencions, a la facció oposada i a llur pròpia càbala;	descoratgen	amb mil contradiccions els poetes i els músics, retarden el progrés de
dits de la mort. Els elefants ferits que, esparverats pel tro del tret o	descoratjats	per la pèrdua de sang o per la càrrega infructuosa abandonen el camp, i
baixava l'escala i els jugadors arreplegaven els sueters. No es	descoratjava	, però, i estava convençut que amb una santa constància ben administrada
en l'espectacle d'aquell ball dels afores, quelcom que aclapara, que	descoratja	i entristeix. Aquells menestralets mudats i aquelles noies vestides de
Però, si avui va malament, demà anirà millor: ell, en Temme, no es	descoratjava	. Com tots els pescadors de canya, de cada fracàs treia una ensenyança amb
a posar al costat teu per tal que m'ensenyis què és la pietat i no et	descoratgis	abans d'hora. Mira si no et sembla que necessàriament tot acte de pietat
Esperava que, assistit intel·ligentment, poca cosa trobaria que em	descoratgés	, i aviat podria passar-me de cap ajut fora del seu. En tot el seu estil de
que es posava a mirar al seu volt més esperançat cap al migdia; que es	descoratjava	quan compareixia a dinar; que, havent dinat semblava destriar bastant
Però no va saber cantar-la en els seus dístics. Volava més baix. No ens	descoratgem	. Ni judiquem de la nostra cultura pel ramell d'epigrames que per tal
les censures i suspicàcies de què la revista fou objecte no trigaren a	descoratjar	-los; així es desprèn del to amb què rebutgen aquells comentaris adversos.
el Temple no compta amb l'ajut que seria de desitjar. Però això no ens	descoratja	; de vegades la indiferència dels uns es tradueix en entusiasme d'uns
qui, com a bon cristià que era, li donà acolliment durant unes hores.	Descoratjat	, Dacià, de la fugida de sant Sever, envià soldats a la seva recerca, els
desossar; fons, desfonar; alè, desalenar; conhort, desconhortar; coratge,	descoratjar	; parença, desaparençar. Notem l'existència de sinònims com
ni el coneixement de l'ofici. Diu Amar, "que els principis americans	descoratgen	les vocacions, car hi ha en aquestes un element no mecànic que escapa als
d'oblidar que el pessimisme és contradictori. Deprimeix i dóna forces;	descoratja	i exalta. No obstant i això, la consideració del mal ens infon valor per
temps. —Aquestes coses —digué Josep—, aquestes petites coses són les que	descoratgen	més. El fet d'estar en guerra no eximeix de curar el detall. Si hem de
en les llibertats que es restabliran, en la llengua que persistirà. No em	descoratjo	, no renuncio, no deserto. I somnio en la més gran Catalunya la més gran
dels queviures a la nostra disposició. Aquest darrer recompte ens va	descoratjar	: racionant-lo molt bé, teníem menjar per un parell de dies. Acordàrem
són una causa de pertorbació en el descabdellament de la política, car	descoratgen	els derrotats i inutilitzen molts valors. Esmein declara que la
fosc desig de domini, l'afany de vèncer una resistència. Però aviat es	descoratjà	; si per cas coincidien en un mateix espectacle, la veia rodejada per la
m'hauría dút fatalment a un inevitable fracás; fracás que fins m'hauría	descoratjat	per l'exercici de la cirurgía, ja qu'encegat per la paternitat de l'obra
la feina esmerçada no ho ha estat endebades, i no podem sentir-nos	descoratjats	per la grossa tasca que encara resta a fer. Avui ja sabem que, per gran
autors vells, poden servir per enllaminir els lectors que, per temor de	descoratjar	-se a les primeres topades en la tasca de comprensió que suposa l'empresa,
de les grans ofenses que s'han fet al Redemptor del món." No us	descoratgeu	, doncs, V. G. i E. F. N., ni caigueu en la temptació de la ira per a una
, per a torbar-vos, per a falsejar-vos l'esperit i la consciència, per a	descoratjar	-vos, per a tancar-vos la boca i privar-vos d'obrir-la, per
d'un tort podia ésser expiat mitjançant d'atorgar-la. Altrament, no en	descoratjava	en cap manera la captura o el tràfec; i el tràfec d'esclaus que avui
regularment la segona i la tercera en el més gran nombre de casos, i	descoratja	la quarta i la cinquena, encara que en aqueixos darrers indrets la
En lloc de precipitar els llavis de pregaries literals i fredes,	descoratjant	-se si no són oïdes totseguit, hem de posar la més vera gravetat en cada
de sectarisme que subsistiran. No hi ha, en això, cap motiu per a	descoratjar	-nos. Del costat catòlic, el concili ha obert un camí. veus ací que es
tantes vegades la inutilitat de llurs esforços i activitats, que aviat es	descoratgen	. Molts milers de principiants en l'apostolat estiren més el braç que la
plans, siguin malalties, o falses imputacions, o coses pitjors, no et	descoratgis	, ans, munit de confiança en Déu, confia't al seu govern; car per aquests
tràmit. Si obstaculitzen molts impediments el que ha ben començat, no es	descoratja	; no l'ajup la càrrega, ni vacil·la, una volta ha acceptat un deure, ans
que els seran donades. Sens dubte, molts cristians a l'hora actual es	descoratgen	perquè no veuen com es pot traduir en actes una concepció cristiana de la
fins en l'àmbit interior del cristianisme. Molts s'han espantat, s'han	descoratjat	! i més quan ja no es manifesta en els no cristians una especial

Pàgina 1 (de 4)

50 següents