×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb descoratjar |
Freqüència total: 161 |
CTILC1 |
d'una altra, tots participem, però, en la sort de Sísif, que no es va pas | descoratjar | . Nosaltres, els homes, tampoc no ens desanimarem i ajudarem Sísif en la | en què més s'obstinava ell a no recordar, ressuscitava a la seva ment, el | descoratjava | . Aleshores Tino Costa abandonava el treball i sortia per la ciutat. No | els títols i els temes serien suficients per a apartar-nos-en, per a | descoratjar | -nos de la seva lectura, a les persones com jo, transeünts senzills i | van posar al fons de tot, en una subdivisió on només hi ha dones. Això | descoratja | els més animats. L'ascensoret va pujant, silenciós i ràpid. —No he vist | o provoquen els vostres superiors interrupcions com les dels altaveus per | descoratjar | els oients? Els tres homes es miren entre ells, entre divertits i | a les Aulines. La indiferència, l'aversió que la volta com una reixa, la | descoratja | en el seu propòsit. És l'illot de glaç que ja no li pot contenir els | una interpretació." (Needham, /1\, pàg. 426). És | descoratjar | -se massa de pressa. Per a adonar-se de l'abast de la seva remarca només li | El meu primer animador havia estat Goethe. Però aquest, a la llarga, em | descoratjava | amb el seu saber universal. Més prop de la meva situació d'inculte | de la seva existència. A raig fet m'aboca el seu optimisme. Ell no es | descoratjarà | pas. Ja no tem res. —Que no ho saps? em diu. Ah, és cert | la nit! —exclama. —Abans de les dues he baixat i ja roncaves! Humbert es | descoratja | . Augusta troba sempre la manera de rebaixar els seus mèrits. Contempla | somni, tu mai, desperta, accediràs a fer-ho. No et | descoratgis | , doncs, ni posis núvols als teus ulls, més serens i més joiosos | i als seus, l'irrevocable exili. Amb tot, per evitar que es | descoratgin | en escoltar la lúgubre sentència complerta durament | de la nostra herència de fills de Déu; espiritualitat que, lluny de | descoratjar | la nostra demanda, l'allibera de l'angoixa, del dubte, de la necessitat | convent proper l'estrenyen gairebé per totes bandes però la nena no's | descoratja | , dominada per la seva idea ha trobat una pedra, un ferro que sobresurt de | pictòrica. Per això, quan el pintor se sent més o menys desenganyat i | descoratjat | per la insuficiència i la limitació de les maneres de fer que inclouen | el fet central del qual depèn. La imperfecció i la limitació que ens | descoratgen | , o contra les quals ens rebel·lem, no són en els mitjans | defensa de llurs prevencions, a la facció oposada i a llur pròpia càbala; | descoratgen | amb mil contradiccions els poetes i els músics, retarden el progrés de | dits de la mort. Els elefants ferits que, esparverats pel tro del tret o | descoratjats | per la pèrdua de sang o per la càrrega infructuosa abandonen el camp, i | baixava l'escala i els jugadors arreplegaven els sueters. No es | descoratjava | , però, i estava convençut que amb una santa constància ben administrada | en l'espectacle d'aquell ball dels afores, quelcom que aclapara, que | descoratja | i entristeix. Aquells menestralets mudats i aquelles noies vestides de | Però, si avui va malament, demà anirà millor: ell, en Temme, no es | descoratjava | . Com tots els pescadors de canya, de cada fracàs treia una ensenyança amb | a posar al costat teu per tal que m'ensenyis què és la pietat i no et | descoratgis | abans d'hora. Mira si no et sembla que necessàriament tot acte de pietat | Esperava que, assistit intel·ligentment, poca cosa trobaria que em | descoratgés | , i aviat podria passar-me de cap ajut fora del seu. En tot el seu estil de | que es posava a mirar al seu volt més esperançat cap al migdia; que es | descoratjava | quan compareixia a dinar; que, havent dinat semblava destriar bastant | Però no va saber cantar-la en els seus dístics. Volava més baix. No ens | descoratgem | . Ni judiquem de la nostra cultura pel ramell d'epigrames que per tal | les censures i suspicàcies de què la revista fou objecte no trigaren a | descoratjar | -los; així es desprèn del to amb què rebutgen aquells comentaris adversos. | el Temple no compta amb l'ajut que seria de desitjar. Però això no ens | descoratja | ; de vegades la indiferència dels uns es tradueix en entusiasme d'uns | qui, com a bon cristià que era, li donà acolliment durant unes hores. | Descoratjat | , Dacià, de la fugida de sant Sever, envià soldats a la seva recerca, els | desossar; fons, desfonar; alè, desalenar; conhort, desconhortar; coratge, | descoratjar | ; parença, desaparençar. Notem l'existència de sinònims com | ni el coneixement de l'ofici. Diu Amar, "que els principis americans | descoratgen | les vocacions, car hi ha en aquestes un element no mecànic que escapa als | d'oblidar que el pessimisme és contradictori. Deprimeix i dóna forces; | descoratja | i exalta. No obstant i això, la consideració del mal ens infon valor per | temps. —Aquestes coses —digué Josep—, aquestes petites coses són les que | descoratgen | més. El fet d'estar en guerra no eximeix de curar el detall. Si hem de | en les llibertats que es restabliran, en la llengua que persistirà. No em | descoratjo | , no renuncio, no deserto. I somnio en la més gran Catalunya la més gran | dels queviures a la nostra disposició. Aquest darrer recompte ens va | descoratjar | : racionant-lo molt bé, teníem menjar per un parell de dies. Acordàrem | són una causa de pertorbació en el descabdellament de la política, car | descoratgen | els derrotats i inutilitzen molts valors. Esmein declara que la | fosc desig de domini, l'afany de vèncer una resistència. Però aviat es | descoratjà | ; si per cas coincidien en un mateix espectacle, la veia rodejada per la | m'hauría dút fatalment a un inevitable fracás; fracás que fins m'hauría | descoratjat | per l'exercici de la cirurgía, ja qu'encegat per la paternitat de l'obra | la feina esmerçada no ho ha estat endebades, i no podem sentir-nos | descoratjats | per la grossa tasca que encara resta a fer. Avui ja sabem que, per gran | autors vells, poden servir per enllaminir els lectors que, per temor de | descoratjar | -se a les primeres topades en la tasca de comprensió que suposa l'empresa, | de les grans ofenses que s'han fet al Redemptor del món." No us | descoratgeu | , doncs, V. G. i E. F. N., ni caigueu en la temptació de la ira per a una | , per a torbar-vos, per a falsejar-vos l'esperit i la consciència, per a | descoratjar | -vos, per a tancar-vos la boca i privar-vos d'obrir-la, per | d'un tort podia ésser expiat mitjançant d'atorgar-la. Altrament, no en | descoratjava | en cap manera la captura o el tràfec; i el tràfec d'esclaus que avui | regularment la segona i la tercera en el més gran nombre de casos, i | descoratja | la quarta i la cinquena, encara que en aqueixos darrers indrets la | En lloc de precipitar els llavis de pregaries literals i fredes, | descoratjant | -se si no són oïdes totseguit, hem de posar la més vera gravetat en cada | de sectarisme que subsistiran. No hi ha, en això, cap motiu per a | descoratjar | -nos. Del costat catòlic, el concili ha obert un camí. veus ací que es | tantes vegades la inutilitat de llurs esforços i activitats, que aviat es | descoratgen | . Molts milers de principiants en l'apostolat estiren més el braç que la | plans, siguin malalties, o falses imputacions, o coses pitjors, no et | descoratgis | , ans, munit de confiança en Déu, confia't al seu govern; car per aquests | tràmit. Si obstaculitzen molts impediments el que ha ben començat, no es | descoratja | ; no l'ajup la càrrega, ni vacil·la, una volta ha acceptat un deure, ans | que els seran donades. Sens dubte, molts cristians a l'hora actual es | descoratgen | perquè no veuen com es pot traduir en actes una concepció cristiana de la | fins en l'àmbit interior del cristianisme. Molts s'han espantat, s'han | descoratjat | ! i més quan ja no es manifesta en els no cristians una especial |
|