Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

protesta, renega. Però un el subjectava ja per darrera. Rafael li	descorda	la camisa i aixeca a l'aire la bosseta. No vulguis saber la ràbia d'ell i
de l'abdomen, es redrecen amb posat satisfet, es treuen les corbates, es	descorden	les americanes, un d'ells fins i tot encén una cigarreta. Aleshores veu
—mormola deferent. L'home refusa la ploma que li ofereixen, es	descorda	la guerrera i exhibeix un bolígraf d'argent. Per dissort, durant les
semblen bessons, tots dos albins. Es dirigeixen directament al toll, es	descorden	. Ell s'admira: —Per què no ho fan a les tasses? Un dels xicots el fita
seus companys. —D'acord. Ell, sense una paraula, es torna a aixecar, es	descorda	els pantalons, se'ls treu, es lleva la camisa i, tot seguit, amb la roba
els va torrant i obliga els homes a treure's les americanes i les dones a	descordar	-se les bruses... —Feia molt de temps que no havia pogut parlar d'una
carns. La xicota, que ja tenia dos botons de la brusa descordats, es	descorda	el tercer i després la veu bracejar d'una manera incòmoda, lliurada a tot
per a tots dos? —pregunta. Tinc els pits molt plens —fa l'altra mentre es	descorda	el vestit—. No us sembla? La mestressa s'incorpora una mica, li palpa la
dir—: Toqueu... Ell abandona la cadira, insegur, mirant els dits que ara	descorden	els primers botons de la brusa amb l'esperança de recollir una mica més
Però ja s'ha tret l'americana, s'inclina cap a les sabates que es	descorda	, de manera que la noia no contesta, només diu: —Jo també estic cansada...
alçades a l'altura dels primers botons de la bata que ja s'ha començat a	descordar	, i ell deixa la copa a terra, als peus del divan. —Veniu —demana. La
autèntic: callat, encantat, inconscient i amb el somriure a punt de	descordar	-li l'ànima. A Tahití, no hi viu cap mena de bèstia feroç. Diuen que,
per la beta, i feia l'orni quan Frederic tornant de caçar, exigia que li	descordés	les polaines la Soledat, que era la gran del masover, una noia que
una noia que gastava coloret i mitges de gassa; i Frederic mentre ella li	descordava	les polaines, engegava els seus ulls, com dos perdiguers medievals, en el
sense afaitar-se. S'entretenia amb una afició rupestre quan Soledat li	descordava	les polaines i es tornava vermell si la Francisca s'adonava de la
a les fosques, i amb el panteix i l'emoció naturals, la feina de	descordar	es va fer una mica lenta. Soroll feble de sedes i de llana, soroll
vull dir— em trec l'americana, i quan tanta en fa em trec la corbata i em	descordo	el pit i em pujo les mànegues... I he vist algun company que, a l'estiu,
què hi tenia i per a què servia. Jo estava atordit de confusió. Em va	descordar	els pantalons i em va tocar. Es va descordar els seus i em va obligar a
atordit de confusió. Em va descordar els pantalons i em va tocar. Es va	descordar	els seus i em va obligar a tocar-lo fins a haver satisfet el seu gust.
sentiment, em vaig llevar l'americana, per tal de provocar la malaltia i,	descordant	-me la camisa, em vaig oferir, tot espitregat, al bat de l'aire i de la
les dues cadires es tocaren. —Escolta, Bubulina meva —digué, provant de	descordar	el tercer, i decisiu, botó de la brusa de madam Hortènsia—. Escolta el
n'encomanaràs una garrafa. I si són pólvors... —Un sac! —va fer Zorbàs, i	descordà	el tercer botó. Els gats, que havien callat una estona, de nou començaren
primavera —digué— regna Satanàs. Els cinturons s'afluixen, les bruses es	descorden	, les velles sospiren... Eh, senyora Bubulina, fora les urpes! —Zorbàs...
rodona coberta de molsa, hi havia asseguda una mare jove que s'havia	descordat	sobre el muscle el seu vestit fosc i satisfeia la set del seu menut. I
perquè fugia i ella, sense respondre res ni obrir la boca, es va	descordar	el vestit que portava cordat fins al coll i apartant se la roba, com una
cosa. En aquell punt la Tecla es posava el nen sobre els genolls i,	descordant	-se el cos, se tragué el pit per donar-l'hi. Era dona recatada, i
les entranyes a l'acció resolutiva dels raigs espectrals. Si poguessin	descordar	-se l'estèrnum o les tavelles de la panxa com els botons de la samarreta,
arremangat el pantalon. Està vermell i tremola visiblement. —Melrosada:	descordi	's les vetes i lligui-se-les una mica més amunt de manera que el mitjó
un veritable atac de nervis. Les bessones es feren càrrec de la vídua, li	descordaren	el vestit, i la calmaren amb un sens fi de til·les. Paulina era
per si mateixa; arrossegà el cos vers la butaca tal com va poder; li	descordà	el coll amb ses mans tremoloses i escampà una mica d'aigua sobre el front
fa; però és ben cert que es lleva la gorra i es poleix els cabells, es	descorda	, s'allisa i torna a cordar-se el levitó. Passen carros, tramvies, cotxes
es gratava l'orella, feia tota mena de sorolls bucals, es cordava i	descordava	l'armilla. Defugia de les perruques i barbes postisses, i s'esforçava
en la roda massissa del ball. —Aneu amb compte... —Estic sufocada,	descorda	'm el gafet del coll...— Els llums tornen al seu primer i franc
la cua de la corbata. Dos gestos més i la hi va haver desfeta, i	descordat	el coll; però ja ell la tenia abraçada, premuda al llarg del cos, i amb
amb la Trianera? Arnau va deixar caure la sabata a terra i es començà a	descordar	l'altra. —Jo amb la Trianera? Per què la pobra noia se m'arramba una mica
una mà. Que perdia la timidesa tot d'una, estirava el cordó del paiama,	descordava	; tocava la pell. Una mà humida. Una forta repulsió es barrejava a l'enuig
amb el bust enfora; i, de la batzegada, un dels seus preciosos collarets,	descordant	-se-li, li va saltar sobre un muscle i, esmunyint-se per un plec de
joia que de vegades m'agafa un vapor, em surt fum del cap i m'haig de	descordar	la camisa i la faixa. La vida és admirable. La sagese de la vida
entretant, amb molta delicadesa, però amb dits inhàbils, maldava per	descordar	la sabata de la núvia. Per fi el peu d'ella restà alliberat. Era un peu
pagesos de costums ordenats, havia eixit, de bona hora, fosc encara, tot	descordant	-se la faixa, i fou ensurtat per la presència dels civils. Encara resultà
revòlver. Repares què vull dir? Al revòlver. Jo vaig acabar la paciència:	descordo	la funda, arrenco el revòlver i amb tota la força i ple d'indignació el
furibunda a la seva dona. D'una revolada es desenganxà l'espasí i es	descordà	la guerrera i les polaines i es llevà les calces. Quedà en calçotets i en
el millor seria que la criatura s'esquitllés com pogués sota el banc i li	descordés	la sabata. Tornàrem a posar la cama natural i la nena desaparegué de la
encara si el pas de la República és franc. A la fi, cansat de cordar-se i	descordar	-se l'americana, Maura, amb els ulls fora de les òrbites diu: —/Ha
els membres balbs i amollats com els d'un cadàver. Sense perdre temps li	descordo	l'abric i l'americana, i aleshores la meva mà ensopegà amb un cos dur
tenia un bon trau al sagí, segons certificaren els metges després de	descordar	-li les calces i deixar al descobert tota la regió mitjana. I està clar!
estrident que Haie endolcia de seguida, altra vegada. Aleshores Tjaden va	descordar	els elàstics a Himmelstoss i li abaixà els pantalons. Entretant aguantava
ara perden llur fixesa, les parpelles es clouen, la tensió minva. Li	descordo	el coll de la guerrera i li emplaço el cap amb més comoditat. Té la boca
l'aigua groga que es filtra. L'engoleix. Li'n porto més. Després li	descordo	la guerrera per embenar-lo, si és possible. He de mirar de fer-ho, de
El transport li produeix dolors molt forts. No parlem a penes. Em	descordo	el coll de la guerrera i respiro amb força; suo, i tinc la cara tota

Pàgina 1 (de 8)

50 següents