×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb descordar |
Freqüència total: 378 |
CTILC1 |
| protesta, renega. Però un el subjectava ja per darrera. Rafael li | descorda | la camisa i aixeca a l'aire la bosseta. No vulguis saber la ràbia d'ell i | | de l'abdomen, es redrecen amb posat satisfet, es treuen les corbates, es | descorden | les americanes, un d'ells fins i tot encén una cigarreta. Aleshores veu | | —mormola deferent. L'home refusa la ploma que li ofereixen, es | descorda | la guerrera i exhibeix un bolígraf d'argent. Per dissort, durant les | | semblen bessons, tots dos albins. Es dirigeixen directament al toll, es | descorden | . Ell s'admira: —Per què no ho fan a les tasses? Un dels xicots el fita | | seus companys. —D'acord. Ell, sense una paraula, es torna a aixecar, es | descorda | els pantalons, se'ls treu, es lleva la camisa i, tot seguit, amb la roba | | els va torrant i obliga els homes a treure's les americanes i les dones a | descordar | -se les bruses... —Feia molt de temps que no havia pogut parlar d'una | | carns. La xicota, que ja tenia dos botons de la brusa descordats, es | descorda | el tercer i després la veu bracejar d'una manera incòmoda, lliurada a tot | | per a tots dos? —pregunta. Tinc els pits molt plens —fa l'altra mentre es | descorda | el vestit—. No us sembla? La mestressa s'incorpora una mica, li palpa la | | dir—: Toqueu... Ell abandona la cadira, insegur, mirant els dits que ara | descorden | els primers botons de la brusa amb l'esperança de recollir una mica més | | Però ja s'ha tret l'americana, s'inclina cap a les sabates que es | descorda | , de manera que la noia no contesta, només diu: —Jo també estic cansada... | | alçades a l'altura dels primers botons de la bata que ja s'ha començat a | descordar | , i ell deixa la copa a terra, als peus del divan. —Veniu —demana. La | | autèntic: callat, encantat, inconscient i amb el somriure a punt de | descordar | -li l'ànima. A Tahití, no hi viu cap mena de bèstia feroç. Diuen que, | | per la beta, i feia l'orni quan Frederic tornant de caçar, exigia que li | descordés | les polaines la Soledat, que era la gran del masover, una noia que | | una noia que gastava coloret i mitges de gassa; i Frederic mentre ella li | descordava | les polaines, engegava els seus ulls, com dos perdiguers medievals, en el | | sense afaitar-se. S'entretenia amb una afició rupestre quan Soledat li | descordava | les polaines i es tornava vermell si la Francisca s'adonava de la | | a les fosques, i amb el panteix i l'emoció naturals, la feina de | descordar | es va fer una mica lenta. Soroll feble de sedes i de llana, soroll | | vull dir— em trec l'americana, i quan tanta en fa em trec la corbata i em | descordo | el pit i em pujo les mànegues... I he vist algun company que, a l'estiu, | | què hi tenia i per a què servia. Jo estava atordit de confusió. Em va | descordar | els pantalons i em va tocar. Es va descordar els seus i em va obligar a | | atordit de confusió. Em va descordar els pantalons i em va tocar. Es va | descordar | els seus i em va obligar a tocar-lo fins a haver satisfet el seu gust. | | sentiment, em vaig llevar l'americana, per tal de provocar la malaltia i, | descordant | -me la camisa, em vaig oferir, tot espitregat, al bat de l'aire i de la | | les dues cadires es tocaren. —Escolta, Bubulina meva —digué, provant de | descordar | el tercer, i decisiu, botó de la brusa de madam Hortènsia—. Escolta el | | n'encomanaràs una garrafa. I si són pólvors... —Un sac! —va fer Zorbàs, i | descordà | el tercer botó. Els gats, que havien callat una estona, de nou començaren | | primavera —digué— regna Satanàs. Els cinturons s'afluixen, les bruses es | descorden | , les velles sospiren... Eh, senyora Bubulina, fora les urpes! —Zorbàs... | | rodona coberta de molsa, hi havia asseguda una mare jove que s'havia | descordat | sobre el muscle el seu vestit fosc i satisfeia la set del seu menut. I | | perquè fugia i ella, sense respondre res ni obrir la boca, es va | descordar | el vestit que portava cordat fins al coll i apartant se la roba, com una | | cosa. En aquell punt la Tecla es posava el nen sobre els genolls i, | descordant | -se el cos, se tragué el pit per donar-l'hi. Era dona recatada, i | | les entranyes a l'acció resolutiva dels raigs espectrals. Si poguessin | descordar | -se l'estèrnum o les tavelles de la panxa com els botons de la samarreta, | | arremangat el pantalon. Està vermell i tremola visiblement. —Melrosada: | descordi | 's les vetes i lligui-se-les una mica més amunt de manera que el mitjó | | un veritable atac de nervis. Les bessones es feren càrrec de la vídua, li | descordaren | el vestit, i la calmaren amb un sens fi de til·les. Paulina era | | per si mateixa; arrossegà el cos vers la butaca tal com va poder; li | descordà | el coll amb ses mans tremoloses i escampà una mica d'aigua sobre el front | | fa; però és ben cert que es lleva la gorra i es poleix els cabells, es | descorda | , s'allisa i torna a cordar-se el levitó. Passen carros, tramvies, cotxes | | es gratava l'orella, feia tota mena de sorolls bucals, es cordava i | descordava | l'armilla. Defugia de les perruques i barbes postisses, i s'esforçava | | en la roda massissa del ball. —Aneu amb compte... —Estic sufocada, | descorda | 'm el gafet del coll...— Els llums tornen al seu primer i franc | | la cua de la corbata. Dos gestos més i la hi va haver desfeta, i | descordat | el coll; però ja ell la tenia abraçada, premuda al llarg del cos, i amb | | amb la Trianera? Arnau va deixar caure la sabata a terra i es començà a | descordar | l'altra. —Jo amb la Trianera? Per què la pobra noia se m'arramba una mica | | una mà. Que perdia la timidesa tot d'una, estirava el cordó del paiama, | descordava | ; tocava la pell. Una mà humida. Una forta repulsió es barrejava a l'enuig | | amb el bust enfora; i, de la batzegada, un dels seus preciosos collarets, | descordant | -se-li, li va saltar sobre un muscle i, esmunyint-se per un plec de | | joia que de vegades m'agafa un vapor, em surt fum del cap i m'haig de | descordar | la camisa i la faixa. La vida és admirable. La sagese de la vida | | entretant, amb molta delicadesa, però amb dits inhàbils, maldava per | descordar | la sabata de la núvia. Per fi el peu d'ella restà alliberat. Era un peu | | pagesos de costums ordenats, havia eixit, de bona hora, fosc encara, tot | descordant | -se la faixa, i fou ensurtat per la presència dels civils. Encara resultà | | revòlver. Repares què vull dir? Al revòlver. Jo vaig acabar la paciència: | descordo | la funda, arrenco el revòlver i amb tota la força i ple d'indignació el | | furibunda a la seva dona. D'una revolada es desenganxà l'espasí i es | descordà | la guerrera i les polaines i es llevà les calces. Quedà en calçotets i en | | el millor seria que la criatura s'esquitllés com pogués sota el banc i li | descordés | la sabata. Tornàrem a posar la cama natural i la nena desaparegué de la | | encara si el pas de la República és franc. A la fi, cansat de cordar-se i | descordar | -se l'americana, Maura, amb els ulls fora de les òrbites diu: —/Ha | | els membres balbs i amollats com els d'un cadàver. Sense perdre temps li | descordo | l'abric i l'americana, i aleshores la meva mà ensopegà amb un cos dur | | tenia un bon trau al sagí, segons certificaren els metges després de | descordar | -li les calces i deixar al descobert tota la regió mitjana. I està clar! | | estrident que Haie endolcia de seguida, altra vegada. Aleshores Tjaden va | descordar | els elàstics a Himmelstoss i li abaixà els pantalons. Entretant aguantava | | ara perden llur fixesa, les parpelles es clouen, la tensió minva. Li | descordo | el coll de la guerrera i li emplaço el cap amb més comoditat. Té la boca | | l'aigua groga que es filtra. L'engoleix. Li'n porto més. Després li | descordo | la guerrera per embenar-lo, si és possible. He de mirar de fer-ho, de | | El transport li produeix dolors molt forts. No parlem a penes. Em | descordo | el coll de la guerrera i respiro amb força; suo, i tinc la cara tota |
|