Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Els pantalons li queien formant plecs sobre les sabates, portava el gec	descordat	; avançava balandrejant; cantussejava una antigua cançó i amb els passos
—ha de viure en ordre, doncs. Solament un tipus de mentalitat anarcoide,	descordada	i febricitant, podria col·locar-se contra l'ordre per principi i
rostint i liquidant carns. La xicota, que ja tenia dos botons de la brusa	descordats	, es descorda el tercer i després la veu bracejar d'una manera incòmoda,
i davantera dels pantalons plens de taques resseques, els botons encara	descordats	i que ara introdueix als traus amb dits una mica insegurs. Aleshores es
accepta feliç les lleis per transgredir-les, i es passejava amb la sotana	descordada	com molts altres currotacos barcelonins, i lluïa els pantalons de
com fer reunions superiors a sis individus, com passejar amb la sotana	descordada	, com dur camisa de randes i llaços de colors a les sabates, com llegir la
xinesos, sempre s'arribava al moll de l'os. I, en aquest moment íntim o	descordat	, dues vainés ballaven l'hupa-hupa (dansa sexual del país),
monosíl·labs d'una manera canina, i riuen i gesticulen en la forma més	descordada	i més cafre. Cada vegada que passo davant d'elles em saluden agitant la
té res d'esportiva ni de colonial; amb la friolera i el botonet metàl·lic	descordat	, podria perfectament haver estat robada a qualsevol chef de gare
amb ratlleta blava, amarada sota els braços, i amb el botó del coll	descordat	. I aquell noi tot d'una se'm va girar d'esquena i es va aixecar de
Frederic no s'esverava davant les possibilitats d'adoptar una actitud	descordada	: de si estava enfangat per un cantó, acabar-se d'enfangar per un altre;
deformada i amb algunes taques; don Tomàs duia el coll de la camisa	descordat	, i en lloc de corbata es mig embolicava en un mocador de seda d'un color
al vestíbul. Es presenta al menjador amb els cabells airejats; la camisa	descordada	, d'home que sempre té calor; el coll poderós; la cara encesa; tota la
entre sí, buscavan rahons al mosso y parlavan desaforats, l' armilla	descordada	y dantse grans cops al pit. Al mitj de la fingida disputa encenían
panses i figues o allò que vullgau. I després demanen amb veu	descordada	: —Llistes! Llistes!...— Des de la Mola —puix que les escoles són a la
de cacauets i els hi tirà. Portava la roba dels diumenges, camisa blanca	descordada	, gec gris, pantalons verds i les botes bones de sola de goma; i el
feroços, i van mirar d'aconseguir que el moviment no s'esgotés en pura i	descordada	rauxa. Ells van fer útils les escasses reformes polítiques realitzades,
això, en última instància, pertany al capítol del "provincianisme" més	descordat	. Des del punt de vista que ara ens ocupa, Blasco va significar un
més ò menys, al exir al carrer. Dins de l'aula, el portava sempre	descordat	, y si la calor apretava, se l'atrossava fentse un doblech de tres
els cabells i no duia res més que un refajo i un pentinador	descordat	. Aquestes fetes eren severament castigades pel pare de la canalla; els
vençut, afadigat. Amb una migranya terrible, amb el polç fluix, el coll	descordat	i els ulls plens de llàgrimes; Paulina no sabia què dir. Remenava una
encara estesa sobre l'estora amb el cap recolzat en la butaca i el coll	descordat	. El camàlic, vermell i barbut, tenint els braços un xic apartats del cos,
el bigoti caigut amb els primers fils blancs, i una armilla flonja i	descordada	damunt el ventre. La soledat de la seva vida i aquest esdevenidor
llargues dissimulen sa curtesa dets vostros cossos. Deixe-vos-les ben	descordades	... Així! Àngela!... estufades, esbalandrades... Ara, entortolligueu-vos
-se a la de la rècula. Duia les xurriaques a la mà, i anava amb l'armilla	descordada	i el gec penjat al muscle. I com que el gec estava girat del revés, se'n
de pomes agres a la seva petita galeria i, aguantant-se la trinxa dels	descordats	pantalons, se fica precipitadament dins un gabinet, del qual tothom
de tabola familiar, d'afluixament benigne de l'energia, de casolanisme	descordat	i triomfal. No és pas aquest estat d'esperit el més a propòsit per a les
i hom no sabia si volia riure o renyar. Parlava sense mesura un francès	descordat	i, sobretot, simple. Semblava referir-se als hipopòtams morts, que encara
cabells el retingué de nou en un banc, visiblement emocionada, la brusa	descordada	fins al pit que dolçament amorosia el braç d'En Sànchez. Eliana era la
De primer fou desfeta la corbata d'Arnau; després, el coll de la camisa,	descordat	, arrabassat; la jaqueta, l'armilla, els elàstics d'Arnau hagueren d'obeir
per la cadena de rellotge amb medalló que penjava de llurs armilles	descordades	i pels paperets de bicarbonat que treien al final de llurs àpats en la
corbata, una bufanda multicolor que sortia de sota una camisa amb el coll	descordat	. Res al cap. Ni a l'hivern. I aquella suficiència despectiva del mascle
portaven sabates amb botons, moda sinistre. Em va rebre amb les sabates	descordades	, les pales de les sabates caigudes, els pantalons a dins de les sabates.
coses que no poden ésser. No ho veieu clar? Dandisme, sabates de botons	descordades	, Mallarmé... És massa fort. No pot ésser. Maurras El senyor Maurras, s'ha
Tot agafa un aire de verbena reeixida, un aire de joia directa i	descordada	. La gent s'abraça, crida, sua, canta. Passen sobre la multitud ràfegues
i verdes que llepa l'aigua, fumant cigarrets i enjegant facècies	descordades	. Elles s'hi acostaren, la petita recitant una estrofa a la mar, la segona
Sentiu quina harmonia més original? És una harmonia diatònica, abrupta i	descordada	; a voltes xiroia i follívola i a voltes tràgica i depriment. D'antuvi,
també ajudaré els teus pares i el teu infant... El seu uniforme està mig	descordat	, encara. La cartera és fàcil de trobar. Dubto, però, d'obrir-la. A
Martí, en cos de mànigues, amb el coll de la camisa esbatanat, portava	descordats	els botons alts dels pantalons. —Conxita, he fet una altra cançó.
i vaig haver de constatar amb consternació que em rebia amb les sabates	descordades	, les pales caigudes, els pantalons a dins de les sabates. Unes sabates de
volt. N'hi havia força que anaven sense corbata. Amb el coll de la camisa	descordat	. D'altres, més tibats, s'havien mudat de blau, de negre. Sense corbata
i en Victorià, menys que els altres. La seva fantasia, una mica	descordada	, li havia fet imaginar un lloc més romàntic, unes ruïnes que fessin
de certa edat, home movediç i... cal dir-ho tot, distret... Els portava	descordats	... [(Rialleta.)] /Enric\. —Extraordinari!
de gatzara. De Dictadura, diríem, de l'Humor. Les serenates eren tan	descordades	, tan estridents, que els veïns del Born fugien de casa seva per no
les seves facècies amb un gran deseiximent i en una prosa barroca i	descordada	, que negligeix les regles de composició de la novel·la i s'entreté, quan
(castellano)" predisposa el lector a trobar-se davant d'una farsa	descordada	. Així és en efecte. L'autor es val d'una anècdota elemental per posar en
en els mítings dels quals solia perorar amb una corbata roja, l'armilla	descordada	i passejant-se amunt i avall de l'escenari amb les mans ficades a les
gest vivaç i felí. Minyons de cos flexible amb borceguins rossos, armilla	descordada	per sota de la qual brillava el serrell de la faixa vermella,
amenaçaven de girar-li el paraigua i molt sovint el peu, dintre la sabata	descordada	, sentia la fredor del degotall de les barnilles en el retaló. Quan Aspriu
els pelets lo mateix que els grius de fred, i el coll de la camisa, bo i	descordat	, em molestava com un dogal. El Doctor Carandell em guaità de cua d'ull,

Pàgina 1 (de 5)

50 següents