×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb descortès |
Freqüència total: 40 |
CTILC1 |
bé atributs de l'infant. Hom ha observat que la major part dels noms són | descortesos | envers el pare de l'infant o fins i tot envers la seva mare, que n'és, | desagradar, desaprovar, desaprofitar, desamar; desigual, deslleial, | descortès | , deshonest, desatent, desavinent, desagradable, desapercebut, desagraït; | a la seva sensibilitat refinada i trobin aquest poble endarrerit, | descortès | , sense coneixements, i des de les cases de luxe a les modestes cases i | tants i, cosa pitjor, rebut una pila de negatives més o menys seques o | descorteses | . Un ou ferrat no era gran cosa per a restaurar les energies perdudes, | y en el camp de batalla 't demostraré lo mal que has fet en ser tan | descortés | , y dependrás que per gran que ú siga de ningú deu fer desprèci". | En el primer cas, és probable que hom sigui considerat groller, | descortès | , socialment maldestre o poc educat. (Per més injustificats que puguin ser | tractar amb el client o els industrials o els operaris, ni la imposició | descortesa | d'uns rampells còmicament genials; digne orgull professional és només la | mirada, que només li havia dit les paraules necessàries per no semblar | descortès | . Però un dia, al cap de poc temps de la primera comunió de la Maria, li | Qu' en tot lloch mal mirát es Lo qui s' mostra | descortés | . Per adquirir do de gents Es lo primer ser atents. En | pocas limosnas, evitaba tota conversa ab los del mon, sens esser per aixó | descortés | ni grosser. Lo sèu port era modest y humil y la sua conversació amable y | ?— preguntem." "—Jo sempre en tinc. I bones tardes. No em feu ésser | descortès | . No és moment de fer declaracions." "—El viatge?" "—Excel·lent! No | humorístichs. El /Missatjer\ 'ns torna 'l saludo dient que fou | descortés | el que nosaltres l'hi varem fer. Diu 'l refran, "dient las veritats..." | (s'arronsa d'espatlles).] Bé, doncs, senyor M...., no voldria ser | descortès | [(amb ironia)], però, ¿ens podríeu explicar per què teniu la clau de totes | ? ¿A la cort aragonesa no hi há ni un sol cavaller? ¡Calléu! ¡Deixéu, | descortesos | , que s' humilli aquí una dama, y al véurer qu' en vá s' exclama no vos | en dany de madona Praxedes, tot quant aquells mentidors cavallers y | descortesos | d' ella li contaren. Y quedá tan trist que feya condol de mirarlo, y de | y falsos que aixi mateix se mostravan oprimidors dels débils com | descortesos | ab las damas. Ni havia qui guardás la tregua de Dèu, ni qui defensás las | fet un tort a vós mateix; un mot, si us plau. Miranda Perquè tan | descortès | parla el meu pare? Aquest és el tercer de tots els homes que jo he vist | que es pot dir que eren totes. Era un desequilibri injust, fins i tot | descortès | , que, però, els assidus —en un gest que venia a situar les bones formes a | cadira cap a les visites.) Higgins.— Que he estat | descortès | ? No era la meva intenció. (Va cap al finestral del mig i, donant | M'encanta! Sra. López: (Amb un gest de braços | descortès | .) El detesto! Gertrude: M'encanta. És | massa agosarat en l'exercici del meu deure, és l'afecte el que em fa ser | descortès | . Hamlet Això no ho he acabat d'entendre. ¿Vols tocar | és el focus del malestar d'Ulisses i que transcendeix la referència | descortesa | al desmillorament de la fidel Penèlope i la protesta gens convincent | callar perquè no vaig saber trobar les paraules per dir això sense ser | descortès | , de manera que vaig continuar el joc. Canonici era com el fil d'Ariadna | Li somriu per animar-la, espera que passin prou minuts per no semblar | descortès | , li fa un petó al front i li diu que se'n torna cap a casa, que ha | dir-li a una altra que creu que s'equivoca, tot això sense ser considerat | descortès | o presumptuós. Tenim el dret, de diverses maneres, d'obrar d'acord amb la | biografia, un gest que vaig tallar amb una brusquedat més nerviosa que | descortès | tot dient-li: "De totes maneres, segur que ens han passat tantes coses | la reina Victòria d'Anglaterra va declarar el maquillatge " | descortès | ": els homes van deixar de maquillar-se i les dones utilitzaven només un | banc on n'Aroa llegia el llibre que va regalar-li. Com que no volia ser | descortès | , s'esforçava a simular atenció envers les paraules de l'home, mentre | d'aquestes objeccions no eren fàcils de plantejar si no volia semblar | descortès | o cagadubtes, de manera que vaig atacar el tema des d'un altre flanc: | desgana, desordre) i adjectivals qualificatives ( | descortès | , deshonest). Per als casos en què s'obté un verb com | infanta—, prou que us entenc, però si un home té aquesta tendència a ser | descortès | , ¿què ha de fer una donzella quan tothom es rigui del seu cavaller? Més | de les persones de bons sentiments i s'hi estableix de manera ferma. Els | descortesos | només coneixen l'amor de l'ase, que s'enamora de tot el que li posen al | la seva abstracció. —Bé... —va dubtar Ibrahim—. Ens acusa d'haver estat | descorteses | , perquè no hem baixat dels cavalls durant les oracions. —No deu dir només | ¿No ho trobeu prou pretext per a la descortesia, si dieu que he estat | descortesa | ? Igualment, se m'ha provocat d'altres maneres, ho sabeu perfectament. Si | reaccionat amb moltes ganes de mantenir la relació i, sense cap mostra | descortesa | d'afecte ni cap actitud estranya, en una qüestió que només els afectava a | se li va fer estranya l'acritud explícita, impertinent, irritant i | descortesa | d'en Porfiri. —Doncs si la cosa és seriosa, company, llavors... Tens raó | traslladat... i, en anar-se'n, doncs ha renyit amb tothom... Ha estat | descortès | i tot... És un nano rampellut, no res més. Hi teníem esperances posades i | motiu que la noia es desencisa de la relació. A part dels comportaments | descortesos | , a Caterina no li agrada que Ramon es dediqui al mercat negre: pateix | arribi més ràpidament. He respost segons els termes convinguts, que seria | descortès | exposar les meves obres en un altre lloc que el pavelló especial que el | si vós no us cobriu. Senyor Jourdain M'estimo més ser | descortès | que importú. Dorant Soc deutor vostre, com sabeu. |
|