Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

badalls i recuperant, contra el nostre descuit i la nostra involuntària	descortesia	, el nom de pila, inseparable del de família, la senyora Magdalena Blasi.
La pobre mare morí, i an aquell corral de batalla, an aquell arxiu de	descortesia	, an aquell Waterlóo conjugal, an aquells encants sicilians, el pare
per romansos. Ferit per la grosseria i posant-se el barret, amb expressa	descortesia	, replicà Claudi: —Si la seva mare és morta... la meva missió ja és
se a fer el que ell hauria hagut de fer? Més que no pas plànyer-se de la	descortesia	dels homes, el que les dones haurien de fer és mostrar-los el camí de la
entre nosaltres, que el fet de no respondre una carta és una prova de	descortesia	i de mala educació tan gran com el de no contestar una pregunta feta
que li diguem amb tot afecte: Déu n'hi do? Fóra un acte d'imponderable	descortesia	si, després d'haver combregat, no diguéssim cap paraula d'amor i
però que tingués suc i bruc. Aquests comentaris poden semblar la	descortesia	de l'invitat. No els férem, però, en el moment que podien influir:
però no he pogut renunciar-lo davant de la temença d'incórrer en	descortesia	. És per això que he cercat un tema que el pugui desenrotllar amb força
va entendre que refusar-se a una petició així seria en primer lloc d'una	descortesia	elemental, i en segon lloc d'una completa manca de sentit patriòtic, ja
la seva proposició, els signants de la primera no prendrien com una	descortesia	que abans fos ell qui parlés. Alejandro Lerroux es va adherir a les
ell los troban los gossus. Lo llensar, sia l' que sia, Revela	descortesia	. Ni alabes molt lo menjar Ni may lo deus menysprear. De menjar
de nostres novelistes ab ses delicadeses femenines y sería un pecat de	descortesía	y una verdadera injusticia no celebrar aquí ab tots els honors
indiferents al devant de ella, y per mes que evitaren paraulas y fins	descortesias	ab los presos, no deixavan per aixó de ríurer mes de una vegada al sentir
fets de cavallería. Perqué estava en aquell temps lo mòn plé de engany y	descortesía	y de malaventura, y de cruels barons que mòlt á llurs feudaters y
curiosos dispostos á guaytar ficsament, á xiuxiuhejar entr' ells sense	descortesía	y, per tant, ab llibertat complerta. No hi ha valgut el matinejar. La
d'aquell parent tan solícit, qui baxà l'escala contrariat per la	descortesía	del oncle, però encara més de veure que no'l podía heretar. Passa axò, y
inqualificable. No obstant això, la qualifica: deshonestedat,	descortesia	, grolleria, i altres termes semblants li arriben a De Brosses en una
va fer el meu amic— I quan em trigaran a donar-me el visat, si no és	descortesia	demanar-ho? —No es pot dir mai. Primer cal enviar la documentació a
digueren: parlar d'un cementiri?, vol dir? Vaig insistir i, per evitar la	descortesia	, vaig retolar la meva conferència en suec, de manera que no sortís la
? —Si dic que sí, és una tremenda pedanteria, i si dic que no, és una	descortesia	. Bé, ho accepto com una generositat del Pere. Tanmateix, jo n'estic molt
tinc aspecte d'imbècil? —Al contrari, senyor. ¿Pensareu que és una	descortesia	, potser, si us pregunto, al meu torn, si sou un filantrop? —Ja hi tornem
cosa que em plau d'allò més de saber, malgrat que hàgiu tingut la	descortesia	de dir-me captaire. De nou em va esguardar amb sorpresa. —Crec —va dir—
trobat el suposat cadàver fent una cervesa al Cafè de la Granota. La	descortesia	del malalt, ¿com havia gosat refer-se sense permís d'una embòlia mortal,
abstingui's pel que més vulgui de cometre la gravíssima (i càndida)	descortesia	de demanar-los que s'identifiquin. Se sentirien ofesos; es pensarien, amb
que ens oferien? Dir que no hauria estat no només una bogeria sinó una	descortesia	que els amos no es mereixien i els masovers no es podien permetre. ¡Els
tot el que pot per donar una benvinguda especial als convidats, i és una	descortesia	no acceptar-la. L'hospitalitat és fonamental en la cultura àrab. Durant
què respondre'm, la dona. Aleshores, havent-se adonat de la seua anterior	descortesia	—tan innocent com inconscient—, em demanà disculpes. Per traure-la del
va molestar n'Antònia Malcontenta, que s'ho va prendre com una darrera	descortesia	de la seva víctima. En Fullaní era insuportable fins i tot després
es pretén, una doctrina per una altra. Mai és necessària, evidentment, la	descortesia	o l'argumentació 'ad hominem'». «La confiança social en la justícia és un
i tota la nostra il·lusió es va fondre en topar-nos amb la fredor i	descortesia	dels seus habitants. Havíem llegit que no els agradaven els turistes ni