Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

s'acumula un pòsit incalculable d'elements, que van des de la creença —o	descreença	— religiosa al seu estat físic, i des d'aquests factors plenament
do de Déu ha estat el de néixer en un medi cristià. Si, pujats en la	descreença	, un cop de la gràcia, una predicació, una lectura, ens han conduït a la
que posaven el cristianisme al seu servei, el seu esperit ha estat de	descreença	, d'irreligiositat, i la fallida que les va ensorrar, per inevitable
poder-ne acceptar cap, car no n'hi ha cap de tan plenament documentat. La	descreença	, conscient del valor definitiu d'aquest argument de fet, ha maldat per
comprensius i generosos, guardant, però, en el fons, la pròpia creença o	descreença	. I així resulta que, dins la península ibèrica, nosaltres, nacionalistes
de cadascuna de les principals heretgies s'acusaren mútuament de	descreença	, i el principi que membres de les diverses religions no s'hereten l'un a
perquè no era homenatge del cor, sinó ofrena de l'escarnidora	descreença	. I ¿quina altra cosa seràn les nostres paraules d'homenatge, quan no
relacions cognitives —atenció, sensació, memòria, imaginació, creença,	descreença	, etc....— pressuposen la coneixença. Cal defensar aquesta teoria contra
fullas. Gracias á las influencias cosmopolitas del nostre segle, á la	descreensa	general, á lo materialisme enervador y á la feixuga centralissació qu' en
ni condicions, servintli de sahó la cada dia major impunitat, la	descreensa	ó indiferentisme estúpit y criminal en materias religiosas y la
que amb malenconia l'any es recorda de son temps d'abril?	Descreença	Puc esperar-vos, dona, si calia, puc esperar
amarat d'humanisme, traspua aquesta debilitat del discurs racional, la	descreença	de l'autor davant la lògica del rei Joan I. En un moment del text es
de subtilesa. Aquest món manufacturat i artificial és un lloc de	descreença	i escepticisme. Rovira Belloso, en la seva anàlisi de la societat actual,
vegades, de la pròpia «independència» o unes altres d'una ben guanyada	descreença	. Més d'un, doncs, posaria Nietzsche com el precursor modern del menyspreu
cristià—, per l'estratègia de la imposició. En molts aspectes, doncs, la	descreença	del relat cristià ha estat prèvia a la posterior descreença dels
doncs, la descreença del relat cristià ha estat prèvia a la posterior	descreença	dels paradigmes moderns que ha significat, com veurem, el fenomen de la
i continuada per Heidegger, Horkheimer i Adorno menava, sens dubte, a la	descreença	dels meta-relats. Segons Lyotard, la liquidació del projecte modern
estat invalidat de principi en el decurs dels darrers cinquanta anys. La	descreença	en els relats il·lustrats prové del fet que la Il·lustració, en la seva
paraules» (ib.). ¿No és potser aquest el gran repte que des del món de la	descreença	ens és llançat: «Homes d'Església, retorneu-nos Jesucrist» (R. Garaudy)?
els fonaments promovent un apetit material que ens portarà a la	descreença	i la insolidaritat... —Bé, ells són uns tècnics de l'administració i de
«Quins temps aquests —ha repetit sovint en els sermons— d'errors i	descreença	, quina època aquesta en què les bruixes tenen més crèdit que la paraula
mostra, «Que el poble ja fa temps que ha caigut en el paganisme, en la	descreença	, si més no des de la nit infausta en què un grup d'homes desobeí la
gairebé en poeta, l'idealista tèrbol en pensador. Separar la fe de la	descreença	i, per altra part, de la superstició, crear una religió que, d'una banda,
Capritxos a la pèrdua de fe en aquesta capacitat i a la	descreença	sobre les seves bondats. Així sorgeixen els temes coneguts, la falsedat
la formació autodidacta, la inclinació a la beguda, l'acomplexament i la	descreença	religiosa, «l'han convertit en un personatge atractiu per als seus
potser perquè l'amor és l'antídot més eficaç contra l'escepticisme o la	descreença	. De tant en tant l'escomet el senyor Vilaplana. Sense notícies del vostre
Al Cafè de Plaça poques vegades es parla de política, i sol ser amb una	descreença	universal. Les passions corresponen a la vida privada, als diners, a
hi preservaven, ressonàncies que s'anaren perdent a causa del mal de la	descreença	. Amb tot, Francesc Ribalta, pintor barroc nat a Solsona, en deixà un
un fre a l'hora d'integrar-se en uns moviments que, si bé no exigien la	descreença	ni l'ateisme, partien, però, d'un agnosticisme militant i consideraven
voluntàriament que algú t'absolgués durant cinquanta minuts d'aquesta	descreença	. Com si volguessis concedir-te una treva, un defugir temporalment la