Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

no tinc cap idea clara, però els seus trets ultrapassen sens dubte tota	descripció	del que hi hagi arreu de més horrible. Amb ella i amb altres unions
en l'Antic Testament; aquella ciutat maleïda posada vora la ciutat, la	descripció	de la qual li havia causat sempre tant d'horror, que cada vegada n'havia
mental o imaginatiu. Ara bé: el procediment de la pornografia és la	descripció	, i aquesta descripció s'ha d'explanar en termes gràfics i colpidors. El
Ara bé: el procediment de la pornografia és la descripció, i aquesta	descripció	s'ha d'explanar en termes gràfics i colpidors. El drama —"literari"— de
aquesta comprensió —o incomprensió— còmica del sexe. I és: que la	descripció	de l'acte sexual, tant si es vol com si no es vol, comporta la reducció
de sordidesa on, des de sempre, havia estat relegat. Si les seves	descripcions	de tema sexual tenen un aire sòrdid, la sordidesa no prové del sexe en
Steer, al /London Mercury\, sobre la guerra espanyola. Admirable	descripció	d'un bombardeig al front de Madrid, dels ventalls bruns que s'eixamplen
per la de l'interessat. L'única cosa que ens preocupa és que la	descripció	física correspongui raonablement, perquè això no ho podem canviar. Per
angelical, de cosa d'un altre món. Difícilment es podria recollir en una	descripció	objectiva tota la màgia d'aquest país, i fins pictòricament no crec que
anomenà Nouvelle Cythère, i la fresca literatura del navegant evoca les	descripcions	que els antics, i que l'Ariosto i Cervantes —d'aquella manera tan viva i
senzilla i molt complicada al mateix temps, on, sota una forma pueril —la	descripció	d'un vestit—, vibràs, com a les faules de La Fontaine, tot un simbolisme
de l'objecte posseït. No pretenc, naturalment, que la meva sumària	descripció	de l'existència catalana sigui la més encertada. Menys encara la única.
un caràcter intel·lectual massa accentuat. Confirma, naturalment, aquesta	descripció	precipitada el fet innegable que poca gent com els catalans són enemics
de l'entusiasme sense objectiu aquest esverament i aquesta admiració. La	descripció	del bon tremp i de l'ànim serè que acompanyen el seny ens permet així
desfer l'equívoc, sempre a l'aguait, d'una irreparable diversitat. Les	descripcions	de la continuïtat, del seny i de la mesura implicaven ja l'existència de
els resultats del "fonctionnement réel de la pensée", sinó la	descripció	d'aquest "fonctionnement", és el que atreia el grup ortodox
("caballarium bene guarnitum", any 1114). Una fugaç	descripció	del que són cavallers "ben guarnits" la fa Ramon Berenguer I en atorgar
Una interessant referència de l'any 1008 fa una breu	descripció	d'una espasa amb ornaments daurats, amb beina o folre d'or, i les
esmentades tenen l'enorme avantatge de lliurar-nos, de tant en tant,	descripcions	de les peces, detalls sobre llurs característiques i interessants
o sia defenses del braç. 13. L'absència de l'elm en les	descripcions	i simbolisme de les armes que fa Ramon Llull en la cinquena part del
muntera" (cap. 104; III, pàg. 157). Aquesta	descripció	, cal completar-la amb l'escena esdevinguda a Bordeus, poc després, quan
mot designà el bastó dels pelegrins, sentit encara conservat, en la	descripció	que fa el cronista de les Vespres Sicilianes (1282), quan escriu
(1434), a la relació del Passo Honroso, trobem aquesta	descripció	: "los paramentos del cavallo eran de carmesí vellutado, colorado de
bèl·lica, els inventaris de la cambra de Jaume II ens en lliuren sumàries	descripcions	i ens acosten a la gran riquesa i bellesa d'algunes d'aquestes peces.
creu amb la fulla) i la funda, dita foure o beina. En la	descripció	de la coronació del rei Alfons (1328) escriu: "besà la
IV, pàg. 49). Pel que fa al bordó és interessant la	descripció	de les proeses de l'infant Alfons a la batalla de Lucocisterna
cum duobus anulis"). L'inventari de la cambra reial ofereix aquesta	descripció	d'un bordó petit: "Item, un bordonet poch, ab mànech de jaspi, ab
els anys 1375 i 1386, si bé és molt rica en l'esment i	descripció	de ginys artillers, fa escasses referències a l'armament defensiu i
111), ja que altres elements de l'armament corresponen a la	descripció	del nostre franciscà (bacinet, capmall, braceres, guantellets). La peça
llança, l'espasa, la daga o coltell, i l'atxa. Pere March fa una curiosa	descripció	de l'espasa: L'espaa de faysó ffort, aguda, taylan, és
Rambla de Catalunya de Barcelona. El 1889, en un breu article de	descripció	de la col·lecció Estruch, F. Barado afirmava, per primera vegada que jo
Joan signada el 1365, abans citada (§ 37), hi ha unes	descripcions	d'un fre i d'un parell d'esperons, que ens ajuden a
i dels béns de Joan Llull (Apèndix II, B) hi ha partides amb	descripcions	molt curioses d'arnesos de cavall. V. L'arnès blanc: defenses
de mitjan segle XV i el seu anònim autor és hàbil en la	descripció	de la lluita, encara que no dóna una gran varietat a les batalles
cobert de metall davant els cops de l'enemic. Una clara i ràpida	descripció	del que era un arnès blanc la dóna l'anònim /Traité du costume
text indica que el mot plates tingué vigència durant tot el segle. En la	descripció	del bell arnès milanès que transità per València figuren "hunes
e l'altra blava" (1468, 9 juliol), i al d'Alfons el Magnànim la	descripció	d'unes cuirasses que regalà al seu germà l'infant Joan: "unes
de l'espatlla fins als dits. Hem vist abans (§ 45) unes ràpides	descripcions	de l'arnès blanc complit, en les quals hem de suposar que hom reuneix
Passo Honroso (1434) el vairescut és atès molt sovint, i llur	descripció	permet de saber en quins punts era posada aquesta defensa: "el
més sovint a les lletres de batalla que tinc recollides. En fa la	descripció	més detallada Lope de Estúñiga (1434): "celladas sin baveras e sin
barreta escofada, ab son gorgal de tota boça" (147), ràpida	descripció	que correspon a una partida d'un dels documents dels arxius valencians:
i estocs en ús als dos primers decennis del segle XV. Com en les	descripcions	dels cavallers que signen lletres de batalla, l'empunyadura de l'espasa
e la guaspa per semblant mateix" (pàg. 148). Aquesta	descripció	és molt lluny d'ésser perfecta, car sembla que s'hi confonen elements de
un altre fet: entre els anys 1401 i 1439, en tretze	descripcions	d'armament és citada la daga; al seu lloc, entre 1447 i
per a batalla a peu". En les nostres lletres de batalla hi ha tres	descripcions	d'atxes que val la pena de considerar. Pere Maça (1424) divisa
que equival a 1.582 m. Joanot Martorell, molt destre en les	descripcions	de batalles amb atxes, ens fa veure, al /Tirant lo Blanch\, un
Guàrdia (fig. 229). Hem comentat només el començament de la	descripció	de l'atxa que fa Boffillo de Judice. Sencera és així: "la atxa haurà
total i de saber els noms de les diverses parts de l'arma. Una de les	descripcions	més acurades i inequívoques és la deguda a Joan de Monpalau (1437):
que la cuirassa és "sens rest", aquest mot no apareix en la	descripció	de la llança. Vegeu quatre casos amb rest a la cuirassa i rest a la
a altri". Ja hem tingut ocasió de comentar alguns punts d'aquesta	descripció	, que evidentment suposa, l'any 1434, un armament ja molt

Pàgina 1 (de 90)

50 següents