DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
descripció F 4479 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb descripció Freqüència total:  4479 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

no tinc cap idea clara, però els seus trets ultrapassen sens dubte tota descripció del que hi hagi arreu de més horrible. Amb ella i amb altres unions
en l'Antic Testament; aquella ciutat maleïda posada vora la ciutat, la descripció de la qual li havia causat sempre tant d'horror, que cada vegada n'havia
mental o imaginatiu. Ara bé: el procediment de la pornografia és la descripció, i aquesta descripció s'ha d'explanar en termes gràfics i colpidors. El
Ara bé: el procediment de la pornografia és la descripció, i aquesta descripció s'ha d'explanar en termes gràfics i colpidors. El drama —"literari"— de
aquesta comprensió —o incomprensió— còmica del sexe. I és: que la descripció de l'acte sexual, tant si es vol com si no es vol, comporta la reducció
de sordidesa on, des de sempre, havia estat relegat. Si les seves descripcions de tema sexual tenen un aire sòrdid, la sordidesa no prové del sexe en
Steer, al /London Mercury\, sobre la guerra espanyola. Admirable descripció d'un bombardeig al front de Madrid, dels ventalls bruns que s'eixamplen
per la de l'interessat. L'única cosa que ens preocupa és que la descripció física correspongui raonablement, perquè això no ho podem canviar. Per
angelical, de cosa d'un altre món. Difícilment es podria recollir en una descripció objectiva tota la màgia d'aquest país, i fins pictòricament no crec que
anomenà Nouvelle Cythère, i la fresca literatura del navegant evoca les descripcions que els antics, i que l'Ariosto i Cervantes —d'aquella manera tan viva i
senzilla i molt complicada al mateix temps, on, sota una forma pueril —la descripció d'un vestit—, vibràs, com a les faules de La Fontaine, tot un simbolisme
de l'objecte posseït. No pretenc, naturalment, que la meva sumària descripció de l'existència catalana sigui la més encertada. Menys encara la única.
un caràcter intel·lectual massa accentuat. Confirma, naturalment, aquesta descripció precipitada el fet innegable que poca gent com els catalans són enemics
de l'entusiasme sense objectiu aquest esverament i aquesta admiració. La descripció del bon tremp i de l'ànim serè que acompanyen el seny ens permet així
desfer l'equívoc, sempre a l'aguait, d'una irreparable diversitat. Les descripcions de la continuïtat, del seny i de la mesura implicaven ja l'existència de
els resultats del "fonctionnement réel de la pensée", sinó la descripció d'aquest "fonctionnement", és el que atreia el grup ortodox
("caballarium bene guarnitum", any 1114). Una fugaç descripció del que són cavallers "ben guarnits" la fa Ramon Berenguer I en atorgar
Una interessant referència de l'any 1008 fa una breu descripció d'una espasa amb ornaments daurats, amb beina o folre d'or, i les
esmentades tenen l'enorme avantatge de lliurar-nos, de tant en tant, descripcions de les peces, detalls sobre llurs característiques i interessants
o sia defenses del braç. 13. L'absència de l'elm en les descripcions i simbolisme de les armes que fa Ramon Llull en la cinquena part del
muntera" (cap. 104; III, pàg. 157). Aquesta descripció, cal completar-la amb l'escena esdevinguda a Bordeus, poc després, quan
mot designà el bastó dels pelegrins, sentit encara conservat, en la descripció que fa el cronista de les Vespres Sicilianes (1282), quan escriu
(1434), a la relació del Passo Honroso, trobem aquesta descripció: "los paramentos del cavallo eran de carmesí vellutado, colorado de
bèl·lica, els inventaris de la cambra de Jaume II ens en lliuren sumàries descripcions i ens acosten a la gran riquesa i bellesa d'algunes d'aquestes peces.
creu amb la fulla) i la funda, dita foure o beina. En la descripció de la coronació del rei Alfons (1328) escriu: "besà la
IV, pàg. 49). Pel que fa al bordó és interessant la descripció de les proeses de l'infant Alfons a la batalla de Lucocisterna
cum duobus anulis"). L'inventari de la cambra reial ofereix aquesta descripció d'un bordó petit: "Item, un bordonet poch, ab mànech de jaspi, ab
els anys 1375 i 1386, si bé és molt rica en l'esment i descripció de ginys artillers, fa escasses referències a l'armament defensiu i
111), ja que altres elements de l'armament corresponen a la descripció del nostre franciscà (bacinet, capmall, braceres, guantellets). La peça
llança, l'espasa, la daga o coltell, i l'atxa. Pere March fa una curiosa descripció de l'espasa: L'espaa de faysó ffort, aguda, taylan, és
Rambla de Catalunya de Barcelona. El 1889, en un breu article de descripció de la col·lecció Estruch, F. Barado afirmava, per primera vegada que jo
Joan signada el 1365, abans citada (§ 37), hi ha unes descripcions d'un fre i d'un parell d'esperons, que ens ajuden a
i dels béns de Joan Llull (Apèndix II, B) hi ha partides amb descripcions molt curioses d'arnesos de cavall. V. L'arnès blanc: defenses
de mitjan segle XV i el seu anònim autor és hàbil en la descripció de la lluita, encara que no dóna una gran varietat a les batalles
cobert de metall davant els cops de l'enemic. Una clara i ràpida descripció del que era un arnès blanc la dóna l'anònim /Traité du costume
text indica que el mot plates tingué vigència durant tot el segle. En la descripció del bell arnès milanès que transità per València figuren "hunes
e l'altra blava" (1468, 9 juliol), i al d'Alfons el Magnànim la descripció d'unes cuirasses que regalà al seu germà l'infant Joan: "unes
de l'espatlla fins als dits. Hem vist abans (§ 45) unes ràpides descripcions de l'arnès blanc complit, en les quals hem de suposar que hom reuneix
Passo Honroso (1434) el vairescut és atès molt sovint, i llur descripció permet de saber en quins punts era posada aquesta defensa: "el
més sovint a les lletres de batalla que tinc recollides. En fa la descripció més detallada Lope de Estúñiga (1434): "celladas sin baveras e sin
barreta escofada, ab son gorgal de tota boça" (147), ràpida descripció que correspon a una partida d'un dels documents dels arxius valencians:
i estocs en ús als dos primers decennis del segle XV. Com en les descripcions dels cavallers que signen lletres de batalla, l'empunyadura de l'espasa
e la guaspa per semblant mateix" (pàg. 148). Aquesta descripció és molt lluny d'ésser perfecta, car sembla que s'hi confonen elements de
un altre fet: entre els anys 1401 i 1439, en tretze descripcions d'armament és citada la daga; al seu lloc, entre 1447 i
per a batalla a peu". En les nostres lletres de batalla hi ha tres descripcions d'atxes que val la pena de considerar. Pere Maça (1424) divisa
que equival a 1.582 m. Joanot Martorell, molt destre en les descripcions de batalles amb atxes, ens fa veure, al /Tirant lo Blanch\, un
Guàrdia (fig. 229). Hem comentat només el començament de la descripció de l'atxa que fa Boffillo de Judice. Sencera és així: "la atxa haurà
total i de saber els noms de les diverses parts de l'arma. Una de les descripcions més acurades i inequívoques és la deguda a Joan de Monpalau (1437):
que la cuirassa és "sens rest", aquest mot no apareix en la descripció de la llança. Vegeu quatre casos amb rest a la cuirassa i rest a la
a altri". Ja hem tingut ocasió de comentar alguns punts d'aquesta descripció, que evidentment suposa, l'any 1434, un armament ja molt

  Pàgina 1 (de 90) 50 següents »