DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
descurança F 70 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb descurança Freqüència total:  70 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

cada cop m'ets més llunyana i estranya, gairebé una inconeguda. La teva descurança em desplau. Per què almenys no et pentines? Temo que enyores el món
Maragall, el poeta que amb la seva sensibilitat directa, i amb la seva descurança de la forma per tal de conservar "la paraula viva", havia trencat els
allò que deixaren, com aquells que llangueixen en el marciment i en la descurança. Afegeix-hi aquells que, no altrament que els que pateixen d'insomni, es
el pas de Tallafer. Al qual, a cada passa que avançava, més creixia la descurança, i més el menyspreu per aquella pagesalla, duta per una fembreta, que
la ploma, tota verda i una mica esborifada no pas per culpa de la meva descurança sinó per culpa del temps que fa que la tinc i, sobretot, perquè no la
en allò que pot fer, sinó solament en allò que fa. I expiem aquesta descurança essent aterrits per fenòmens que ens semblen nous, quan no són nous sinó
mal assentades damunt llurs bases i aixecades per llurs constructors amb descurança i fluixedat, que un terratrèmol ha consolidat sacsejant-les diverses
Menja-quan-n'ha i de Columbina que amb card se pentina, amb una heroica descurança de l'endemà i amb una impàvida confiança en Déu que quan dóna per
admirades. La revolta i la subversió, ajudades després per la descurança, varen escampar aquells tresors. Però com si la voluntat del pròcer que
a la parla catalana vulgar contemporània, deformada per llargs segles de descurança i d'apartament de tot conreu noble, la batejaren amb una denominació que
històrica i els assaigs personals. III. Llegat del geni La descurança creixent de Gaudí per les coses materials i les reduccions del seu
aquesta recomencés des de la fase on es trobava, plena d'impureses i de descurances si es vol, però sempre més autèntica i sobre tot més apta per a créixer
vida literària, gràcies al Renaixement, encara perdura una mica l'antiga descurança per la individualitat de l'escriptor en prosa i coexisteix l'orgull, o si
conegudes. Qui sap si l'autor també hi comptava! Arriba, però, a una tal descurança, que trobem un mateix text plagiat dues vegades. Avui la diferència
i no ser un llibre de literatura, tot i haver estat escrit amb completa descurança de les lleis de composició, de crítica i d'estil, resisteix com cap altre
si hom vol evitar les nombroses causes de contaminació que amb llur descurança poden originar. Les tropes, en campanya, han de preocupar-se sempre
tenia tot l'aspecte d'un correccional, car una pàtina d'humitat i de descurança ho entristia tot. L'aspecte de l'interior, mateix que el forà, us feia
tot príncep assenyat, en pendre la direcció d'un país, lluny de viure en descurança, ha de maldar per satisfer les més legítimes i sentides directrius dels
perquè sent el seu cos". Fàcilment passem d'un extrem a l'altre: de la descurança més rutinària i vulgar a l'agençament més refinat i impecable, com a
Dos extremismes: Els naturals a ultrança; Els excessivament curosos. Descurança i amanerament. Encert del natural i de l'estudi en la declamació
imperi de l'estudi: és l'extremisme dels excessivament curosos. Descurança i amanerament. Aquests són respectivament els resultats deplorables
el dels naturals a ultrança i el dels excessivament curosos. La descurança. El primer dels resultats susdits, és la tara dels que en la
sempre desagradables i prou sovint destorbadores; i amb aquesta descurança l'orador naturalment poc destre comprometerà la causa mateixa que defensa
volgudament fa coexistir amb les seves qualitats positives i que són la descurança de l'estil, una premiositat que s'adiu a meravella amb els diàlegs però
unes llibertats perilloses, col·loquis incauts, gestos lleugers, descurança de la modèstia, reiterats obsequis i certes hilaritats, que porten de
del vers la hi demana. Podríem assenyalar sobre altres textos, mostres de descurança sintàctica, algunes de les quals insistides en reiterades esmenes, com
de la norma com a "errors" aleatoris deguts a la "ignorància", la "descurança" o la "deixadesa". Labov posa en relleu aquesta equiparació incorrecta
són reserves que es feien a Ingres i que avui encara compartim. Les descurances de forma i de dibuix, les violències i els retorçaments i un cert mal
què hem de fer per a evitar tots els inconvenients que la imprevisió i la descurança ens podrien dur. En un mot, prendrem les mesures oportunes per a
a un espectacle molt o poc assajat abans de l'estrena, ni a la cura o la descurança que un director hagi pogut tenir dels factors tècnics en preparar-lo,
fonètiques d'un dialecte com el central, juntament amb la descurança dels usos preposicionals que evidencia la nostra normativa sintàctica,
l'enyor social, literari i lingüístic dels primers, ni tampoc la descurança literària i lingüística dels segons. Eren, ja ho he dit, joves
fa una visita de compliment a la pintora Mutermilch. La troba vestint amb descurança un gipó atrotinat i buidant a fora al carrer un gibrell d'aigua bruta.
nosaltres. Era un militar avesat i és clar que el seu retard no seria per descurança. ¿Què es proposava? ¿Deixar a les autoritats civils la responsabilitat
perill que comporta l'ús d'una arma? Quan hom deixarà de manejar-la amb descurança? Quan es sabrà veure al fons del negre canó, sotjadora i sempre a punt,
haurien pogut portar perjudicis als altres. Per a les coses d'ell era la descurança mateixa, i fàcilment es deixava anar a fer certs actes sense pensar-los:
en tractava alguns, i hi tenia amistat. No cal dir on arribava aquesta descurança quan es tractava del seu agençament personal: es comprava les corbates
del gran estudi. Era molt agradable aquell raconet íntim, salvat de la descurança, on l'artista rebia les amistats. El gran estudi pertanyia a l'artista
del seu art i d'uns mobles del temps de l'antigor que se salvaven de la descurança en aquell racó on el mestre rebia amb afecte aquells que l'anaven a
en trenetes, amb unes bagues al cim del cap, en la qual, malgrat la seva descurança, hom endevinava l'època a què pertanyia. "Bona troballa", em diu el
i polsosa, esperava algun benfactor que l'alliberés de la pols i la descurança, de l'ambient miseriós al qual l'atzar l'havia llençada en oposició a la
I em donà el vestidet. De retorn a casa, jo alliberava la nina de la descurança. I vestia una nina meva que anava despullada amb aquell vestidet de
ratolí que ha entrat a la caixa pel forat, en aquell moble abandonat a la descurança, rosegat pel corc. La persecució despietada no té aturador; hom obre la
que aprofita, nimbat d'una centrífuga perruca, la descurança vil del perruquer, i un tern, assats balder, per la
de primavera? ¿Amenaça un oblit universal la tendra descurança d'aquests dies? D'entre els dits de la brisa més alada,
humides i salobres, com desdenyat amant que, en una descurança, besés, agosarat, la vora del vestit que sa
els cabells esvalotats, el nas llarg i tafanejador. Vestia amb una descurança especial, incompletament, com si en el transcurs de l'operació de
fou un fet a partir d'aquells anys i entre les causes no n'és la menor la descurança, el dring antiquat de tot el sistema, la manca de vocació expansiva. Jo
humits i les bigues corcades pel refrec d'un temps de descurança— era el desig furtiu dels nostres anys en zel. Avui,
àrabs a Síria, i, si no assoliren de fer-ho també a Jerusalem, no fou per descurança, sinó perquè ajornaren l'objectiu per a més endavant. Llavors, Aleix

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »