×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb descurança |
Freqüència total: 83 |
CTILC1 |
cada cop m'ets més llunyana i estranya, gairebé una inconeguda. La teva | descurança | em desplau. Per què almenys no et pentines? Temo que enyores el món | Maragall, el poeta que amb la seva sensibilitat directa, i amb la seva | descurança | de la forma per tal de conservar "la paraula viva", havia trencat els | allò que deixaren, com aquells que llangueixen en el marciment i en la | descurança | . Afegeix-hi aquells que, no altrament que els que pateixen d'insomni, es | el pas de Tallafer. Al qual, a cada passa que avançava, més creixia la | descurança | , i més el menyspreu per aquella pagesalla, duta per una fembreta, que | la ploma, tota verda i una mica esborifada no pas per culpa de la meva | descurança | sinó per culpa del temps que fa que la tinc i, sobretot, perquè no la | en allò que pot fer, sinó solament en allò que fa. I expiem aquesta | descurança | essent aterrits per fenòmens que ens semblen nous, quan no són nous sinó | mal assentades damunt llurs bases i aixecades per llurs constructors amb | descurança | i fluixedat, que un terratrèmol ha consolidat sacsejant-les diverses | Menja-quan-n'ha i de Columbina que amb card se pentina, amb una heroica | descurança | de l'endemà i amb una impàvida confiança en Déu que quan dóna per | admirades. La revolta i la subversió, ajudades després per la | descurança | , varen escampar aquells tresors. Però com si la voluntat del pròcer que | a la parla catalana vulgar contemporània, deformada per llargs segles de | descurança | i d'apartament de tot conreu noble, la batejaren amb una denominació que | històrica i els assaigs personals. III. Llegat del geni La | descurança | creixent de Gaudí per les coses materials i les reduccions del seu | aquesta recomencés des de la fase on es trobava, plena d'impureses i de | descurances | si es vol, però sempre més autèntica i sobre tot més apta per a créixer | vida literària, gràcies al Renaixement, encara perdura una mica l'antiga | descurança | per la individualitat de l'escriptor en prosa i coexisteix l'orgull, o si | conegudes. Qui sap si l'autor també hi comptava! Arriba, però, a una tal | descurança | , que trobem un mateix text plagiat dues vegades. Avui la diferència | i no ser un llibre de literatura, tot i haver estat escrit amb completa | descurança | de les lleis de composició, de crítica i d'estil, resisteix com cap altre | si hom vol evitar les nombroses causes de contaminació que amb llur | descurança | poden originar. Les tropes, en campanya, han de preocupar-se sempre | tenia tot l'aspecte d'un correccional, car una pàtina d'humitat i de | descurança | ho entristia tot. L'aspecte de l'interior, mateix que el forà, us feia | tot príncep assenyat, en pendre la direcció d'un país, lluny de viure en | descurança | , ha de maldar per satisfer les més legítimes i sentides directrius dels | perquè sent el seu cos". Fàcilment passem d'un extrem a l'altre: de la | descurança | més rutinària i vulgar a l'agençament més refinat i impecable, com a | Dos extremismes: Els naturals a ultrança; Els excessivament curosos. | Descurança | i amanerament. Encert del natural i de l'estudi en la declamació | imperi de l'estudi: és l'extremisme dels excessivament curosos. | Descurança | i amanerament. Aquests són respectivament els resultats deplorables | el dels naturals a ultrança i el dels excessivament curosos. La | descurança | . El primer dels resultats susdits, és la tara dels que en la | sempre desagradables i prou sovint destorbadores; i amb aquesta | descurança | l'orador naturalment poc destre comprometerà la causa mateixa que defensa | volgudament fa coexistir amb les seves qualitats positives i que són la | descurança | de l'estil, una premiositat que s'adiu a meravella amb els diàlegs però | unes llibertats perilloses, col·loquis incauts, gestos lleugers, | descurança | de la modèstia, reiterats obsequis i certes hilaritats, que porten de | del vers la hi demana. Podríem assenyalar sobre altres textos, mostres de | descurança | sintàctica, algunes de les quals insistides en reiterades esmenes, com | de la norma com a "errors" aleatoris deguts a la "ignorància", la " | descurança | " o la "deixadesa". Labov posa en relleu aquesta equiparació incorrecta | són reserves que es feien a Ingres i que avui encara compartim. Les | descurances | de forma i de dibuix, les violències i els retorçaments i un cert mal | què hem de fer per a evitar tots els inconvenients que la imprevisió i la | descurança | ens podrien dur. En un mot, prendrem les mesures oportunes per a | a un espectacle molt o poc assajat abans de l'estrena, ni a la cura o la | descurança | que un director hagi pogut tenir dels factors tècnics en preparar-lo, | fonètiques d'un dialecte com el central, juntament amb la | descurança | dels usos preposicionals que evidencia la nostra normativa sintàctica, | l'enyor social, literari i lingüístic dels primers, ni tampoc la | descurança | literària i lingüística dels segons. Eren, ja ho he dit, joves | fa una visita de compliment a la pintora Mutermilch. La troba vestint amb | descurança | un gipó atrotinat i buidant a fora al carrer un gibrell d'aigua bruta. | nosaltres. Era un militar avesat i és clar que el seu retard no seria per | descurança | . ¿Què es proposava? ¿Deixar a les autoritats civils la responsabilitat | perill que comporta l'ús d'una arma? Quan hom deixarà de manejar-la amb | descurança | ? Quan es sabrà veure al fons del negre canó, sotjadora i sempre a punt, | haurien pogut portar perjudicis als altres. Per a les coses d'ell era la | descurança | mateixa, i fàcilment es deixava anar a fer certs actes sense pensar-los: | en tractava alguns, i hi tenia amistat. No cal dir on arribava aquesta | descurança | quan es tractava del seu agençament personal: es comprava les corbates | del gran estudi. Era molt agradable aquell raconet íntim, salvat de la | descurança | , on l'artista rebia les amistats. El gran estudi pertanyia a l'artista | del seu art i d'uns mobles del temps de l'antigor que se salvaven de la | descurança | en aquell racó on el mestre rebia amb afecte aquells que l'anaven a | en trenetes, amb unes bagues al cim del cap, en la qual, malgrat la seva | descurança | , hom endevinava l'època a què pertanyia. "Bona troballa", em diu el | i polsosa, esperava algun benfactor que l'alliberés de la pols i la | descurança | , de l'ambient miseriós al qual l'atzar l'havia llençada en oposició a la | I em donà el vestidet. De retorn a casa, jo alliberava la nina de la | descurança | . I vestia una nina meva que anava despullada amb aquell vestidet de | ratolí que ha entrat a la caixa pel forat, en aquell moble abandonat a la | descurança | , rosegat pel corc. La persecució despietada no té aturador; hom obre la | que aprofita, nimbat d'una centrífuga perruca, la | descurança | vil del perruquer, i un tern, assats balder, per la | de primavera? ¿Amenaça un oblit universal la tendra | descurança | d'aquests dies? D'entre els dits de la brisa més alada, | humides i salobres, com desdenyat amant que, en una | descurança | , besés, agosarat, la vora del vestit que sa | els cabells esvalotats, el nas llarg i tafanejador. Vestia amb una | descurança | especial, incompletament, com si en el transcurs de l'operació de | fou un fet a partir d'aquells anys i entre les causes no n'és la menor la | descurança | , el dring antiquat de tot el sistema, la manca de vocació expansiva. Jo | humits i les bigues corcades pel refrec d'un temps de | descurança | — era el desig furtiu dels nostres anys en zel. Avui, | àrabs a Síria, i, si no assoliren de fer-ho també a Jerusalem, no fou per | descurança | , sinó perquè ajornaren l'objectiu per a més endavant. Llavors, Aleix |
|