Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

elements interiors de la frase); Flaubert sembla desinteressar-se'n; no	descura	les tasques pròpies de la narració; aquestes tasques, però, visiblement,
dominava la valor literària, que mai, en els poemes citats, no ha estat	descurada	. En canvi, l'intent literari transcendeix i impera sobre tot altre en la
amagatalls eficacíssims, on guardar documents i objectes de valor, i no	descurava	les disposicions convenients per a vigilar i defensar les portes
nom, per tal de donar a comprendre bé qui n'era el propietari. I mai no	descurava	d'anotar al peu del colofó del llibre la data en què n'havia fet
ja obtinguts i lliura batalles parcials per eixamplar noves millores, no	descura	mai en la seva propaganda de presentar als ulls del proletariat que tot
etc., existent o construït expressament. Abans d'iniciar la dispersió no	descurem	, sobretot, de fer la protecció a casa nostra. Vidres, portes, terrat,
del camp. © 14. L'educació física tampoc no ha estat	descurada	. Heus aquí un pati de joc modern d'una gran escola d'iniciativa privada,
i francesos una superioritat decidida sobre la nostra producció, i no	descurant	de portar a prop seu mestres i directors intel·ligents d'aquelles
fent parada davant del vestíbul. Mort l'Evarist Arnús, els seus hereus	descuraren	el Teatre Líric, i s'accentuà la seva decadència i, després d'haver-lo
amb la seva muller, qui devia plànyer-se que, entre una cosa i l'altra,	descurava	el manteniment del caliu familiar, mentre no creixia gens el bossot dels
emergint d'una serpentina magnètica. No vull dir amb això que hagi de	descurar	-se l'ensenyament del Braille, perquè el Braille és i serà sempre
món, i amb fruits indubtables de perfecció. El que interessa és que no es	descuri	la perfecció cristiana de la família, per tal que cada matrimoni sigui
contractes amb "assentistes" i oficials comissionats els ripollesos no	descuraven	la fabricació destinada a negociants i a particulars. Precisament els era
a la importància secundària de les faccions, ningú no es pensi que cal	descurar	-ne l'estudi, car des del moment que, en comparació del gest, diem que
una importància veritable en elles mateixes, i fóra una aberració	descurar	conscientment l'estudi d'una cosa verament important en ella mateixa amb
o que fan anar els seus fills a escoles herètiques o impies; i en general	descuren	tot el que ateny a la vida religiosa dels seus fills. B)
que ens havia de predicar l'amor del Pare i la seva providència, que no	descura	ni un cabell del nostre cap, ni els ocells, que valen tan poca cosa, ni
i acudirà alhora als mitjans naturals i sobrenaturals de què disposa. No	descurarà	, sobretot, aquelles normes ascètiques que són garantides per
sense ell. El cos és instrument de l'ànima. I quin és l'artista que,	descurant	la seva art, mati el temps tenint cura de les eines? Deixar-se absorbir
temporals i l'aferrar-se tenaç al propi criteri, a la pròpia voluntat; el	descurar	per complet els moviments interiors i refusar oir Déu, que interiorment
així ens deixem emportar per l'embriaguesa de la nostra missió i que	descurem	de considerar les posicions concretes en què la humanitat es troba
en una sèrie de pràctiques ascètiques, entre les quals sant Benet no	descura	la dimensió corporal (vv 11, 12, 35-38) ni el
en la dimensió individual del pecat i de la reconciliació, es	descurin	altres dimensions, que també són reals, actives i valuoses. No volem pas
amb els educadors, els sacerdots, els economistes i els sociòlegs que han	descurat	d'iniciar-se en una coneixença general de l'home abans de limitar-se al
intel·lectual i muscular dels infants, però totes aquestes ciències han	descurat	l'estudi de la consciència en la totalitat dels seus aspectes mentre
requereix el sentit ampli del terme. El que em sembla, tanmateix, haver	descurat	és que, com jo les presente, aquestes no són dues alternatives genuïnes.
sols que a costa de fer-lo massa sever. Un altra dificultat que he	descurat	en el meu intent original de formular el principi de verificació és que
en evidència el principi de verificació com un criteri de significat, no	descure	el fet que el mot "significat" és comunament usat en varietat de
per exemple, cridar la seua atenció sobre certs fets que suposa que ha	descurat	; com ja ho he assenyalat, crec que molt del que passa en una discussió
pròpia enciclopèdia, i incloure així proposicions que altrament s'haurien	descurat	. I, a més de permetre'ns fer la llista completa de la pròpia informació,
preocupació dels filòsofs pel "problema de la veritat" mostra que l'han	descurada	. Llur excusa és que les referències a la veritat tenen lloc generalment
de la psicologia o sociologia. I en el cas que algú pense que estem	descurant	l'existència de la casuística, cal assenyalar que la casuística no és una
categories com la necessitat i la contingència, l'essència i el fenomen,	descuren	i descuiden l'elaboració precisa, delicada, dels conceptes, àdhuc
més avançats ajudant els altres, joves o vells, i segurament que no el	descuraran	si han de conrear-lo sota l'imperi d'un menester social vital, i la
ja era aquesta obra seriosa i objectiva, és a dir científica, hom no	descurà	l'aspecte engatjat de servei a la comunitat catalano-parlant, com ho
de la matemàtica ha estat sempre fonamental i, tan bon punt l'han	descurada	, s'han enfonsat. Hom podria dir que aquesta particularitat de la
la sensibilitat d'aquell moment, en aquelles condicions històriques, i	descuraven	altres insinuacions que, per exemple, un Doms, molts anys més tard, havia
en cap nota que no sigui la justa perquè, en crear l'obra, mai no han	descurat	la tècnica i han pensat sempre en l'intèrpret que haurà de donar-la al
el seu vertader significat. Els encarregats de realitzar-ne anaren	descurant	el seu sentit gràfic fins a convertir-lo en un mer segell decoratiu. A
en els avenços de la ciència internacional en tots els camps; sense	descurar	el de l'espai immesurable. Tot poble ha de tractar de posar-se en
mètode, i el més assequible a tothom, per a millorar la parla. No es pot	descurar	la llengua pròpia i cal fer per manera de parlar-la i escriure-la al més
integral. Desgraciadament, el caire social acostuma de ser especialment	descurat	. Avui, fins i tot l'aspecte, secundari sens dubte, relatiu a les bones
jurats, per causes diverses, més o menys acceptades per la consuetud,	descuraven	el seu ofici. Això féu que un consell del 1522 determinés que
a embellir la indumentària femenina, que els nostres documents més aviat	descuren	d'anotar. Encara, al segle passat, les dones de casa es dedicaven a
s'empra el burí d'una manera desmesurada, gairebé diríem obsessivament,	descurant	fins i tot la seguretat pròpia; creiem que cal refusar aquesta pràctica
preocupaven tants d'assumptes espirituals que, degut a ells, havia anat	descurant	l'administració de la hisenda fins al punt d'arruïnar-se. No transigia,
els permetien desxifrar els més inaccessibles moviments psicològics, van	descurar	una mica la qüestió del robar. Potser és perquè el robar es limita a una
la societat. En la mesura en què aquests robatoris (pas a l'acció)	descuren	un instant la realitat i la societat i donen lloc a diversos desplaers o
traslladen el domicili a la capital, amb la particularitat que no	descuren	els negocis vilatans, i no és fins a l'hora que els gremis emprenen la
no bevia, es passava tot el dia en silenci, sense ganes de moure's,	descurant	el ramat, sense tocar la flauta i, sobretot, intrigat per l'efecte que li

Pàgina 1 (de 3)

50 següents