Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

exemplars d'aqueixa mena de senyor, infal·lible en tota tertúlia, que,	desdenyós	, "es refugia en els clàssics"? En un altre pla, encara que amb el
teu marbre absolut, noble i antic jo com ell. Temple mutilat,	desdenyós	de les altres columnes que en el fons del teu salt, sota
imaginació, parlava de pretendents passats, pintant-se sempre festejada,	desdenyosa	i majestàtica, la baronessa callava. I ni tan sols podia llegir-se
necessita valer-se de la dissimulació, somriu amb una naturalitat tan	desdenyosa	, que convenceria qualsevol, mentre no fos una dona. —Per a mi, si en Pere
sense matisos, limitat. El menyspreu s'equilibrà amb una compassió	desdenyosa	per la tasca mísera a què es lliurava la seva cunyada. Laura creia que la
No ho mereixíem de tu justament! De Barcelona havies de ser! La invectiva	desdenyosa	aviva tot d'una la vigoria de la muller de Tomàs. Protesta amb exaltació
Jo m'alçava; ell em feia una pregunta difícil; jo mantenia un silenci	desdenyós	. /Se ha lucido el poeta\, deia ell. /Siéntese el poeta. A
cada dia més amorosa i apassionada amb mi, cada dia més esquerpa i	desdenyosa	amb l'apotecari. Aquest ens odiava. Patia. Perdia progressivament el
un dit i que no em servia per a res, ni per a empenyorar-lo. I somrient	desdenyós	el vaig llençar al mar. Va semblar-me que així renunciava a tota
i grandeses, sense constància per a aprendre un ofici o una carrera,	desdenyosos	de les petites realitats per gust de l'ideal, de l'heroic i del sublim, i
ardors i falagueries de vell enamorat sembla que ella responia amb una	desdenyosa	fredor. L'amo, tot i el seu cabell gris i cinquanta anys damunt les
val això? pregunta al mosso, posant en la paraula això un accent	desdenyós	, menyspreatiu. —/Attendez, s'il vous plaît\. —No pot ser car,
ho córrer, és cosa meva. Per què em necessiteu, a mi? El to era agre,	desdenyós	. Cosme tornà a la seva lectura. —Em sap greu, Cosme... —Està bé, no
mai més no el tastarà qui el negligeixi i en sigui	desdenyós	; ans, al contrari, serà endurit el dur, i el cec encara
i es dirigiren al suprem encontre, menyspreant la fugida, i	desdenyosos	de qualsevulla retirada indigna: quan el gran Fill de
blau verd, el seu rostre grassó i jovenívol, la seva expressió fina i	desdenyosa	i, per damunt de tot, les seves mans aristocràtiques de dits
de l'aire, esmaperduts." Les estrelles es multiplicaven. Ferotges,	desdenyoses	, dures, sense cap mena de pietat per als homes. No parlàrem més. Tots dos
platxería de l'agulló que m'havía clavat, i mostrar-se característicament	desdenyós	dels aplaudiments públics que l'èxit de la seva enginyositat li hauría
jòc. Qualsevol estat d'indignació m'hauría afectat menys que el silenci	desdenyós	i la calma sarcàstica que acolliren aquesta descoberta. "Mr·
nodridors als fills de l'home. Quan la muntanya n'hagué esment, somrigué	desdenyosa	. Una sola esberla dels seus penyategars era prou per colgar els atrevits
altiva de personeta superior, se reia sempre, amb una mitja rialleta	desdenyosa	, dels nens esparracats i descompostos, negres com una pega i descalços
per aturarla en sèch. Inútil. Ella's tombà a mirarme y, ab un cert somrís	desdenyós	que tot just li apuntà sota les amoratades aletes del nas, va exclamar ab
per cert que la seva, com la d'en Gal, en Sànchez se quedava tan inflat y	desdenyós	davant d'aquest, com podría ferho l'home més universalment ilustre y
i flotants. Serenes i tranquil·les, miren amb ulls encuriosits, mig	desdenyosos	, l'espectacle mundà, el sol i únic recó de l'Oceania francesa imitador de
amb tu? No, noi; no pas per ara. La noia va dir això amb un plec	desdenyós	als llavis; al mateix temps, amb una pressió ferma i continuada al canell
en l'aspror del llenguatge, sinó en el tò i el geste i l'aire d'esquivesa	desdenyosa	, més ingrat que la paraula. Quan el sentiment afirmatiu de la propia
estant, i a entornar-se'n a casa seva, amb aquell aire impassible i	desdenyós	d'Àguila resplendent. XIX El fet de matar la primera
pintura, un dels més importants, un dels pocs a qui els pintors, sempre	desdenyosos	amb els literats, es veuen obligats a reconèixer que fa en les seves
sentí ofès per aquella voluptuosa fragància, expressà en veu alta el seu	desdenyós	menyspreu: "—Quins homes! Fumar tabac de senyoretes!..." L'al·lusió féu
, ni enlloc, —responc jo amb fermesa. —Que no...? —cridà el Dimoni tot	desdenyós	.— Que en té de pa a l'ull! No el feia tan ruc. —Això de
volgué retenir-lo endebades i petonejar-lo, fins que d'una revolada	desdenyosa	se li escapà dels braços. En tota la tarda no es pogué trencar el glaç de
Déu, ni envers els pobres. L'home disbauxat, el voltat de flonjors és	desdenyós	, dur, cruel. Farà grans bocades d'amor a la humanitat, però la humanitat
ballades de la Plaça! —Sí, sí, vés dient! —li fa el gat, tot	desdenyós	.— I tu creus que les ratetes han estat tan totxes de deixar-se enganyar
rondalles. —Em contes coses que no m'agraden, Cavallet —fa el noi, tot	desdenyós	.— Tu no em coneixes gaire. No pensis que ara vagi pel món a guerrejar i
si té la dissort de tocar les banyes d'algun caragol, el caragol s'amaga	desdenyós	bo i omplint-lo d'un glop de bombolles. I pensa: —No m'hi amoïnaré pas
imaginació, parlava de pretendents passats, pintant-se sempre festetjada,	desdenyosa	i majestàtica, la baronessa callava. I ni tan sols podia llegir-se
el grandàs de la colla l'ha apercebut: —Què vols, ara tu... —ha fet tot	desdenyós	. "El més petit de tots" no ha contestat, però se'l mirava amb esguard
els ulls cap a mi. Li'n faig el repte. L'altre, esforçant-se a somriure	desdenyós	, sense aconseguir, però, de recollir el nerviós treball de la seva boca
casa inconeguda, vociferant: —Estel·la!— a la intenció d'una senyoreta	desdenyosa	ni visible ni responedora, i sentint que era una paorosa llibertat de
mai que pugui tenir el seu orgull? —Orgull! —vaig repetir, amb un èmfasi	desdenyós	. —Oh, n'hi ha moltes de menes —digué Biddy mirant-me ardidament i
aquesta època de les "masses" que anuncià el filòsof castellà amb gest	desdenyós	i potser espaordit. Però no temem la predicció, ni la creiem
pensament ni la veu que el despreciava, ni els ulls blaus que el miraven	desdenyosos	... I els dies se'ls passava amoïnat i pensatiu, i les nits de clar en
que li cridessin la lleva. Gerd se'l mirà de cap a peus, amb una rialleta	desdenyosa	als llavis, i veié que el mosso, que es disposava a prendre un aire
la veureu caiguda amb el major defalliment, primer sota la protecció	desdenyosa	de Filip, i després sota el domini d'Alexandre i dels seus successors,
llançà entre ganyotes les darreres glopades de fum de la pipa. Respongué,	desdenyós	: —Dones!... dones del dimoni. I, ella... ¿com la trobes? —Ja
al pa: —No veniu a estudi? —els pregunta. En Pep se'l mira amb posat	desdenyós	. —Fem campana! —consent a respondre-li. —És que don Jesús farà
l'Hipòlit, molt eixut. Ella el va correspondre amb un gest d'espatlles	desdenyós	. Es recollí els plecs del vestit, blanc, sembrat de llunes rosades, per
perquè porto vestit nou. I se'n va sense més ni més, amb una ganyota	desdenyosa	. La Menuda queda derrotada, amb l'amarguesa de les mentides inútils, que
amb vostè, si vostè no ho és amb mi? La mirada burleta i	desdenyosa	s'havia convertit en un esclat de llum humida i trèmula —un raig de lluna
moda, havien d'aparentar un aire de fatiga, una displicència lleugerament	desdenyosa	, havien de tenir un color pàl·lid i unes maneres tedioses. Els ulls

Pàgina 1 (de 4)

50 següents