Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

camps infinits submergits en l'ampla nit del món, es sentia en una total	desemparança	. De tot allò que el bon vell li havia dit només una cosa persistia en la
que potser hauria estat capaç de dirigir la meva formació. En aquella	desemparança	em vaig fer el pensament que no havia nascut per a les lletres. Però això
és l'hivern el que et dóna aquella esgarrifança de tristesa, de soledat i	desemparança	que acora el més ardit quan la terra és mullada, quan saps que el sol és
Us asseguro que em portaré bé. Devia veure en mi un aire d'abandó, de	desemparança	. Jo havia dit les darreres paraules amb un accent humil, implorador.
Arnau tenia un obscur adonament de la seva brutalitat. Amb una certa	desemparança	, es palpà les butxaques amb dits vacil·lants fins que tocà un cigar a la
de la nostra vida on àdhuc en mig del perill, destaca de l'angoixa i la	desemparança	de la mort i s'apodera ràpidament de les hores guanyades, d'una manera
tant necessitaven ell i les dones afligides que es planyien de la seva	desemparança	. Ell que era l'alegria de la casa! Ara que s'havia desempallegat del
hem convertit en sinaí de nosaltres mateixos. És veritat, potser. En la	desemparança	que porta, però, una situació com aquesta, les cavitats de cadascú són
neta, ferma, poderosa, de bon tarannà, però. Explico: un cop a terra, la	desemparança	bonica d'abans tornà a entrar en un món brusc, esperonat, sense tendror,
en els meus, i els meus s'aixecaven envers aquells en la més gran	desemparança	. —Repareu —digué,— que la qüestió és de si us deixarem o bé us llevarem la
encara un poquet més endarrera per dar-me una impressió més gran de	desemparança	i de perill. —Em cercareu una llima —Em sacsejà una altra vegada enrera.—
de conreu en general. El dret català, i més en la lamentable situació de	desemparança	en què avui es troba, s'ha de sentir envigorit per la sincronia entre les
d'ànim de tants i tants desencoratjats per l'ambient de crisi i de	desemparança	, acovardits per les dificultats a vèncer, abatut el seu esperit i amb
aquests valors que són tan útils, contra els quals no té poder la	desemparança	, perquè es basen en la insignificança, ni el sofriment, perquè ells
tal de poder acomplir amb dignitat la seva feina. La falta de mitjans, la	desemparança	més negra eren uns esculls capaços d'empantanegar la vocació més
sentida per l'artista i d'altra part, la circumstància curiosa que la	desemparança	en què es troba el creador estètic a conseqüència de la referida manca
sentir-se abandonat de la mà de Déu i d'afrontar la mort en la més cruel	desemparança	. La fossa o abisme pregon era, doncs, com hem vist, un correlat objectiu
i de dolor, quan es tractava de cantar els sofriments de la Passió, de la	desemparança	de la Verge o el martiri dels Patrons. Tot aquest conjunt de
El vell senglar combat atiant els ullals dels gossos de la	desemparança	de la nit, al peu de l'arbre solitari, tan nu, d'aquest penjat
amb l'escombra un juli d'escaiença i llançar-lo, esbalandrat, a les	desemparances	del carrer. Sinó que a l'acte m'assereno i em faig: "Bah! ¿Una,
el substantiu "crim", un adjectiu que expressi la sensació de	desemparança	que sent; pensa en la paraula "absurd", però hi ha alguna cosa que li
que era mort i vaig cridar com una boja. Vaig tenir una rara sensació de	desemparança	. Possiblement, la manca de protecció que he sentit al costat d'en Joan
inferior, avergonyit, i assentí. Mentre intentava canviar l'expressió de	desemparança	per una d'intel·ligent complicitat, el cotxe negre ja havia voltat cantó.
quan ella parlés amb els senyors que visitàvem per fer cara de llàstima i	desemparança	. Vaig entendre, sense que ella me'n digués mai res, que jo havia
porta del quarto amb un sentiment d'impotència, de desolació, d'absoluta	desemparança	. Com si el món s'esmicolés davant dels meus ulls. Com si un desert immens
caiguda dels grans imperis, hi ha conegudes travesses pels deserts de la	desemparança	.» Jean Daniel va donar per superat Fukuyama i els seus somnis. I dirigí
tenir algun sentit no el volia rebentar amb un mutis que deixaria en la	desemparança	radiofònica dues de les cinc brigades que havien d'entrar al Pallars. En
a l'home que no hi ha altre legislador que ell mateix, i que és en la	desemparança	on decidirà sobre si mateix; i perquè mostrem que no és tornant sobre si
per dir-nos amb cruesa tota la soledat i la	desemparança	d'un naixement d'on encara pengem com d'uns
pertànyer a un poema d'amor: la intimitat del cos, la dependència que la	desemparança	té d'aquestes petites zones càlides de l'amor —el lloc de
però tal vegada l'ofendria una oferta que li podia deixar una sensació de	desemparança	. Ara una dotzena, i per ventura més endavant n'hi compraria més. Aquell
tan sols volia tenir-la abraçada i ella odiava aquella situació de	desemparança	. —Havia patit molt. Com que l'Àngel va fer-li més preguntes sobre
amb el silenci del pobre fidel, reduït a un ésser que alena i pateix. La	desemparança	absoluta calla, no té llengua, i això mateix s'esdevé, a l'altre cap de
sigui contra la soledat ("Temo sentir-me sol...", p. 31), la	desemparança	("Aquells ulls que buscaves...", p. 286), l'enyor ("El
el pare en el darrer instant. No havia notat mai una sensació de	desemparança	tan gran com en el moment en què Carol va donar-li la notícia, i això que
es veu abocada de nou a la desesperació, i la seva mirada es desplaça amb	desemparança	a través dels quadres abstractes de Malevic. Després, en un atac, arranca
sobreviscut a la inclemència d'una vida selvàtica o als rigors de la	desemparança	tancats entre quatre parets d'una cambra secreta sense gaires contactes
per aquest comentari, certament podem suposar que comptava amb la nostra	desemparança	—va comentar la Dúnia, irritada. —Si més no ara, però, no puc comptar-
final com aquest. Confiava massa en ell mateix, en el seu poder i en la	desemparança	de les seves víctimes. No s'ho acabava de creure, llavors. Va empal·lidir
i l'educació de l'Avdótia Romànovna l'havien deixat perplex, la seva	desemparança	l'havia excitat fora mesura. Això era més del que havia somiat i tot: era
Semiónovitx ha estat només per comentar-li la situació de misèria i	desemparança	de la seva parenta, la Katerina Ivànovna (al dinar d'exèquies de la qual
un cop ho va haver entès i percebut tot amb claredat, un sentiment de	desemparança	i ofensa li va encongir dolorosament el cor. Es va posar histèrica.
causa de tot plegat havia estat la seva situació infame, la misèria i la	desemparança	, i el desig d'assegurar-se les primeres passes en la seva carrera amb
Al dolor per la mort de la mare es va sumar el sentiment de soledat i	desemparança	quan dels amics només va assistir-hi Joan Prats, segons Cirici. Això no
abans ho intuïen, només i, de saber-ho, creix el temor i la	desemparança	. Navego el vol ingràvid del matí entre geranis,