Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

digues: com podries treure'm el que em treus ara? De què viuries? —Déu no	desempara	mai els qui fien en Ell. Els ocellets del camp no sembren, ni seguen, ni
les seves follies. Per altra banda, Mila era tan bona! Tampoc ella no la	desempararia	; d'això, Maria Àgueda n'estava segura, i ella sentia que l'estimava ja
desmentida o defraudada pels fets de cada dia. Els "humanistes" no la	desemparen	ni la rectifiquen, però. Hi tenen fe, encara. Pensen que hi ha un mòdul
Ve el combregar! Combreguen la vella Pigada! Ve el combregar! Les dones	desemparaven	les reunions, pujaven corrents als pisos i penjaven el llum a la
no hagués succeït res; torna-hi a ser bon amic, Víctor; creu-me, no	desemparis	l'Ernestina! Víctor. Entre ella i jo, Merceneta, hi ha una
marxista. Bloch l'anomenen els estranys, jo Sara: qui no la	desempara	? Per segar roses una dalla us cal, Adolf, brètol total? Cercaré
esporgar; les dames s'escanyaven de riure. La Marquesa de Lió, que no el	desamparava	, digué: —¡Ay, Miguel! Has estado saladísimo, saladísimo,
I la pobra animeta, on era? Ah! quant de temps feia que m'havia	desemparat	abans d'aquella nit vergonyosa! Vaig travessar els espais despoblats dels
i pels camps. Tenia un sol company: la idea del suïcidi, que no em	desemparava	mai. Quan sortia del col·legi aquest pensament ja m'esperava a la porta.
tranquila y confiada; perque ta mare sabia que nosaltres no t' habiam de	desamparar	! —Gracieta, —'m deya la Filomena ab los ulls plorosos y abrassantme ab
de masover. Allavores, sense més ni més, va acudir al ganivet, que no	desemparava	mai, i va desembolicar els telills de seda. —Eh, que bonic? L'Aurora, que
i ens va ensenyar amb un grapat de cascarines de vidre l'escaibre, que no	desemparava	mai. Parlava clar i net. Les paraules li eixien dels llavis com d'un
un cingle prodigiós, poblat d'un reclam més i més decidit. La vista no	desempara	les roques roges que des de la profunditat del riu s'agrupen per edificar
tot un sant Pere, ni el pensament! La fe, l'esperança i la caritat no el	desemparaven	mai, i així mateix portava el sarró abastat i proveït de les virtuts
moros obtenien dels cristians una àrea de respecte i de llibertat, i no	desemparaven	la terra. Per molt de temps la població musulmana fou numèricament
qui et pogués canviar per aquella nostra tan manyaga i assenyada! Mai no	desempara	del tot qui bé l'estima i ha de menester el seu confort i la seva ajuda i
combatin, que'l motegin els negatius de sempre y de tot arreu, ell no	desampararà	may l'Omniavila de sos amors. Sostingut pels neutres y positivistes,
inútilment calma y esperansa en la misericordia divina que no ha de	desamparar	als innoscents. Y'l garbuix que logren desfer a manotades, se torna a
fins a l'últim moment, àdhuc quan ja tota la gràcia de Déu els ha	desemparats	. I no dic jo si vaig invocar-la fervorosament. I tot seguit vaig cobrar
Àngel de ma guarda, dolça companyia: No em	desemparis	ni de nit ni de dia. Això, això. Ni de nit, ni de dia. Aquí
volia agrair. Per què? Plorar, per qui? Resar, a qui? Al Déu que el	desemparava	, que el llançaria altre cop per l'anguniós camí inconegut? Als ulls de la
el que diu. En efecte. La dòna per ço que és la que está més cridada a no	desamparar	la llar, és la que té més a ma i més bé que l'home, —puix tots
la salzereda. Els oriols, després d'haver-se menjat les darreres figues,	desemparen	la figuera de l'illa i amb vol silenciós i ràpid van dret aquell pi que
i del conill amb samfaina. Però, està vist que la Providència no	desempara	mai les bones persones, com ara jo. Tot d'una, en la calma de l'hora
amagat pels volts de Vilademires pendria el comandament de les forces.	Desemparada	de tropes Barcelona i dispersats els batallons, de camí cap a l'Empordà,
venia cap personatge de graduació fins a les onze, però no es podia pas	desemparar	. El que s'anomenava la companyia era situada en un corredor llarguíssim,
a la finestreta, ara desemparada. Hi ha viatgers de finestreta, que no la	desemparen	mai. A través dels ferros del pont apareixen les llums dels pisos de la
tràgicament— per inabastables. Els seus llavis, massa quiets sempre,	desemparaven	en excés la insistència del seu nas, únic motiu sensual de tota ella. Les
les muntanyes desertes. El winchester de l'anglès mai no era	desemparat	. En Vicentó, com tots els tontos, es migrava per cridar-los l'atenció.
alhora, baixaven molt més de pressa; els homes, com que no havien volgut	desemparar	els animals, eren ja molt avall i lluny de les dones, que xisclaven quan
i sobre tot els turcs i els turcoples, li pregaren plorant que no els	desamparés	, que el tenien com un pare, com així l'anomenaven sempre; i ell confessa
cap a la seva casa xicarrona, amb un cor ample com un portal. —Déu no ens	desempara	—anava dient.— No ho vol, que morim de fam, perquè sap que els meus
quart per a començar el partit. La mica d'esperança que encara no volia	desemparar	-me vacil·lava i s'esllanguia per moments: aquella gent que passava en
les nits. Si jo volgués, el caçaria com un conill —va dir l'Alfred, que no	desemparava	el seu fusell-metrallador. —Però no ho faràs. Fóra un gust que pagaríem
fulla d'acer; el mànec ho era del bastó i l'espasa. En Palau no la	desemparava	mai i ben poques vegades exhibia la fulla. Se'n servia, usualment, com a
en Solà? —Mira-te'l. —Va! Brandem la bandera!— No l'ha	desemparada	i hi porta una pila de forats. —Sembla la dels federals, noi!—
que més em plauen. Ell el duia al fons de la seva maleta i mai no el	desemparava	. Els nois de la cuina, els xofers i els oficinistes donaven cada nit un
d'ella tenia un nou abrivador... Fins que un dia no pogué aguantar més i,	desemparant	-ho tot, fugí amb l'altre. Van venir aquí, a Barcelona, per anar a Amèrica
vida li esperava, quin desprestigi la rodejaria sempre més?... Ell no la	desempararia	pas, això no, pobre angelet de Déu; però era la mare, la mare, la que
roncament, seguia rebolcant-se per terra, sense que l'Anneta, que no la	desemparava	, aconseguís subjectar-la, un home anà pel metge, un altre a la Casa de la
quelcom de cert, si tingués paraula, fóra la Negrita, que no ha	desemparat	la casa ni el seu propietari, mentre ell és a dins. En recompensa a la
avergonyiment de les cosines elegants. Ni asseguda entre els familiars no	desemparava	el sanatxo, perquè en un Barcelona s'han d'obrir molt els ulls. Hi era
unes botes de caçador tartarinesques que li fan el caminar feixuc—. No	desempara	mai una pipa en forma de S. Els seus ullets negríssims tenen el
temps. Les hi he posades jo; ell deixava fer, dòcil com un nen, sense	desemparar	el mussol. Els del menjador escopien cafè i es cargolaven de riure; no
que diem proletariat: pobres d'economia perquè són pobres de cultura,	desemparats	per eixes civilisacions senyores que havem esmentat abans. Haureu oït,
implorat la vostra assistència, reclamat el vostre auxili, hagi estat	desemperat	de Vós. Animat amb aquesta confiança, a Vós també acudo, oh Verge Mare de
plenitut de la existencia, per això a Ell demanem la pau. Però Déu no ha	desamparat	al llinatge humà en les lluites que se engendren de les contrarietats
, lamma sabacthani\? això és: "Déu meu, Déu meu, ¿per què m'haveu	desamparat	?" I alguns dels qui estaven allí i el sentíen, deien: "Aquest crida a
anys. Alguns dels qui l'havíem acompanyat en els temps florits, no el	desemparàrem	en la caiguda. Sabíem que l'obra del Diccionari era deficitària,
la tradició. Quan Jesús anava pel món acompanyat de sant Pere, aquest no	desemparava	mai una guitarra, amb la qual s'acompanyava en cantar salms. Un dia de

Pàgina 1 (de 5)

50 següents