×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb desemparar |
Freqüència total: 218 |
CTILC1 |
| digues: com podries treure'm el que em treus ara? De què viuries? —Déu no | desempara | mai els qui fien en Ell. Els ocellets del camp no sembren, ni seguen, ni | | les seves follies. Per altra banda, Mila era tan bona! Tampoc ella no la | desempararia | ; d'això, Maria Àgueda n'estava segura, i ella sentia que l'estimava ja | | desmentida o defraudada pels fets de cada dia. Els "humanistes" no la | desemparen | ni la rectifiquen, però. Hi tenen fe, encara. Pensen que hi ha un mòdul | | Ve el combregar! Combreguen la vella Pigada! Ve el combregar! Les dones | desemparaven | les reunions, pujaven corrents als pisos i penjaven el llum a la | | no hagués succeït res; torna-hi a ser bon amic, Víctor; creu-me, no | desemparis | l'Ernestina! Víctor. Entre ella i jo, Merceneta, hi ha una | | marxista. Bloch l'anomenen els estranys, jo Sara: qui no la | desempara | ? Per segar roses una dalla us cal, Adolf, brètol total? Cercaré | | esporgar; les dames s'escanyaven de riure. La Marquesa de Lió, que no el | desamparava | , digué: —¡Ay, Miguel! Has estado saladísimo, saladísimo, | | I la pobra animeta, on era? Ah! quant de temps feia que m'havia | desemparat | abans d'aquella nit vergonyosa! Vaig travessar els espais despoblats dels | | i pels camps. Tenia un sol company: la idea del suïcidi, que no em | desemparava | mai. Quan sortia del col·legi aquest pensament ja m'esperava a la porta. | | tranquila y confiada; perque ta mare sabia que nosaltres no t' habiam de | desamparar | ! —Gracieta, —'m deya la Filomena ab los ulls plorosos y abrassantme ab | | de masover. Allavores, sense més ni més, va acudir al ganivet, que no | desemparava | mai, i va desembolicar els telills de seda. —Eh, que bonic? L'Aurora, que | | i ens va ensenyar amb un grapat de cascarines de vidre l'escaibre, que no | desemparava | mai. Parlava clar i net. Les paraules li eixien dels llavis com d'un | | un cingle prodigiós, poblat d'un reclam més i més decidit. La vista no | desempara | les roques roges que des de la profunditat del riu s'agrupen per edificar | | tot un sant Pere, ni el pensament! La fe, l'esperança i la caritat no el | desemparaven | mai, i així mateix portava el sarró abastat i proveït de les virtuts | | moros obtenien dels cristians una àrea de respecte i de llibertat, i no | desemparaven | la terra. Per molt de temps la població musulmana fou numèricament | | qui et pogués canviar per aquella nostra tan manyaga i assenyada! Mai no | desempara | del tot qui bé l'estima i ha de menester el seu confort i la seva ajuda i | | combatin, que'l motegin els negatius de sempre y de tot arreu, ell no | desampararà | may l'Omniavila de sos amors. Sostingut pels neutres y positivistes, | | inútilment calma y esperansa en la misericordia divina que no ha de | desamparar | als innoscents. Y'l garbuix que logren desfer a manotades, se torna a | | fins a l'últim moment, àdhuc quan ja tota la gràcia de Déu els ha | desemparats | . I no dic jo si vaig invocar-la fervorosament. I tot seguit vaig cobrar | | Àngel de ma guarda, dolça companyia: No em | desemparis | ni de nit ni de dia. Això, això. Ni de nit, ni de dia. Aquí | | volia agrair. Per què? Plorar, per qui? Resar, a qui? Al Déu que el | desemparava | , que el llançaria altre cop per l'anguniós camí inconegut? Als ulls de la | | el que diu. En efecte. La dòna per ço que és la que está més cridada a no | desamparar | la llar, és la que té més a ma i més bé que l'home, —puix tots | | la salzereda. Els oriols, després d'haver-se menjat les darreres figues, | desemparen | la figuera de l'illa i amb vol silenciós i ràpid van dret aquell pi que | | i del conill amb samfaina. Però, està vist que la Providència no | desempara | mai les bones persones, com ara jo. Tot d'una, en la calma de l'hora | | amagat pels volts de Vilademires pendria el comandament de les forces. | Desemparada | de tropes Barcelona i dispersats els batallons, de camí cap a l'Empordà, | | venia cap personatge de graduació fins a les onze, però no es podia pas | desemparar | . El que s'anomenava la companyia era situada en un corredor llarguíssim, | | a la finestreta, ara desemparada. Hi ha viatgers de finestreta, que no la | desemparen | mai. A través dels ferros del pont apareixen les llums dels pisos de la | | tràgicament— per inabastables. Els seus llavis, massa quiets sempre, | desemparaven | en excés la insistència del seu nas, únic motiu sensual de tota ella. Les | | les muntanyes desertes. El winchester de l'anglès mai no era | desemparat | . En Vicentó, com tots els tontos, es migrava per cridar-los l'atenció. | | alhora, baixaven molt més de pressa; els homes, com que no havien volgut | desemparar | els animals, eren ja molt avall i lluny de les dones, que xisclaven quan | | i sobre tot els turcs i els turcoples, li pregaren plorant que no els | desamparés | , que el tenien com un pare, com així l'anomenaven sempre; i ell confessa | | cap a la seva casa xicarrona, amb un cor ample com un portal. —Déu no ens | desempara | —anava dient.— No ho vol, que morim de fam, perquè sap que els meus | | quart per a començar el partit. La mica d'esperança que encara no volia | desemparar | -me vacil·lava i s'esllanguia per moments: aquella gent que passava en | | les nits. Si jo volgués, el caçaria com un conill —va dir l'Alfred, que no | desemparava | el seu fusell-metrallador. —Però no ho faràs. Fóra un gust que pagaríem | | fulla d'acer; el mànec ho era del bastó i l'espasa. En Palau no la | desemparava | mai i ben poques vegades exhibia la fulla. Se'n servia, usualment, com a | | en Solà? —Mira-te'l. —Va! Brandem la bandera!— No l'ha | desemparada | i hi porta una pila de forats. —Sembla la dels federals, noi!— | | que més em plauen. Ell el duia al fons de la seva maleta i mai no el | desemparava | . Els nois de la cuina, els xofers i els oficinistes donaven cada nit un | | d'ella tenia un nou abrivador... Fins que un dia no pogué aguantar més i, | desemparant | -ho tot, fugí amb l'altre. Van venir aquí, a Barcelona, per anar a Amèrica | | vida li esperava, quin desprestigi la rodejaria sempre més?... Ell no la | desempararia | pas, això no, pobre angelet de Déu; però era la mare, la mare, la que | | roncament, seguia rebolcant-se per terra, sense que l'Anneta, que no la | desemparava | , aconseguís subjectar-la, un home anà pel metge, un altre a la Casa de la | | quelcom de cert, si tingués paraula, fóra la Negrita, que no ha | desemparat | la casa ni el seu propietari, mentre ell és a dins. En recompensa a la | | avergonyiment de les cosines elegants. Ni asseguda entre els familiars no | desemparava | el sanatxo, perquè en un Barcelona s'han d'obrir molt els ulls. Hi era | | unes botes de caçador tartarinesques que li fan el caminar feixuc—. No | desempara | mai una pipa en forma de S. Els seus ullets negríssims tenen el | | temps. Les hi he posades jo; ell deixava fer, dòcil com un nen, sense | desemparar | el mussol. Els del menjador escopien cafè i es cargolaven de riure; no | | que diem proletariat: pobres d'economia perquè són pobres de cultura, | desemparats | per eixes civilisacions senyores que havem esmentat abans. Haureu oït, | | implorat la vostra assistència, reclamat el vostre auxili, hagi estat | desemperat | de Vós. Animat amb aquesta confiança, a Vós també acudo, oh Verge Mare de | | plenitut de la existencia, per això a Ell demanem la pau. Però Déu no ha | desamparat | al llinatge humà en les lluites que se engendren de les contrarietats | | , lamma sabacthani\? això és: "Déu meu, Déu meu, ¿per què m'haveu | desamparat | ?" I alguns dels qui estaven allí i el sentíen, deien: "Aquest crida a | | anys. Alguns dels qui l'havíem acompanyat en els temps florits, no el | desemparàrem | en la caiguda. Sabíem que l'obra del Diccionari era deficitària, | | la tradició. Quan Jesús anava pel món acompanyat de sant Pere, aquest no | desemparava | mai una guitarra, amb la qual s'acompanyava en cantar salms. Un dia de |
|