DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
desemparat A 612 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb desemparat Freqüència total:  612 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i quan una sobirana il·luminació us fereix de sobte, esdeveniu orfe, desemparat silenci. Més gran que la meva mare, les meves ales cobreixen i inclouen
passat com en una tempestat i en el centre de tot estava ella, més sola i desemparada que un petit infant a qui, de sobte una desgràcia inesperada hagués
se n'havia anat, a penes es commogué. Mila es sentí només una mica més desemparada. Ja molt de matí el padrí havia començat a rondar la casa, esperant que
ara llancen tot d'esgarips ploraners, de lamentacions lúgubres i desemparades, una d'elles s'atansa als homes encadenats i tracta d'obrir una de les
meus germans. Tu i jo, que n'aniríem de lluny! Ara, tot sol, em trobo desemparat i el coratge se m'afebleix... ¿No podríem fer una aliança tu i jo?
Però... què hi ha, senyora Rosa? Rosa. Hi ha que ella se sent desemparada, vet-ho aquí! Se n'és anada a plorar, Víctor. En l'estat que ella es
les aigües que li passava la pentinadora, i amb una mantellineta tímida i desemparada com un hospici. Amb don Manuel, la tia Paulina parlava de coses del seu
un castell on l'amor resta encisada: —pobra amor desemparada, qui tengués ales d'aucell! Qualque jorn es sent un cant
del de matí pausadament la condueixen fins al seient desemparat i allà la deixen tot el dia, tan si bofega el sol
xicot, del seu Pere! I ho pensa davant l'aflicció de la Verge dels Desemparats de l'escaparata. Li sembla que emprèn una tasca justa i noble. El seu
ser. Estima-la tant com puguis, que bé ho mereix aquella dolça criatura desemparada —continua el sacerdot, amb una gran força d'home,— però no has de dur el
l'efecte com si no hagués aconseguit res; com si es sentís tota buida i desemparada vora el dolç somriure de la comunitat. Pensa que aquelles criatures que
i ximpleries en forma de genialitats. Tanmateix, el dolor d'una ment desemparada i d'un cor extremadament fràgil que topen amb la realitat no havia de
que a ell la tristesa l'ha aclaparat tot d'una, que es troba desconsolat, desemparat, se'l mirarien amb recel. Probablement replicarien que la mort del pare
la manera de rescabalar-te després d'haver viscut tants anys solitària i desemparada. En canvi, en mi, què els podia atreure? ¿Un home rude, amargat,
les de sempre: l'armari, el tocador, el llit on ha viscut terriblement desemparada... "Estàs sola. L'han enterrat. No és que arribi tard com algunes nits:
llàstima, per bé que mai de mi ningú no en tingui, desemparats com ara us veig. Desitjo fer aliança amb vosaltres, tan
jo tota sola, no volent convèncer-te: prefereixo morir desemparada que compel·lir-te a una acció funesta per al teu
li havien fet? Després de tants anys de treballar, s'havia quedat sola, desemparada, al carrer. —Res més? —murmurà encara, planyívola—. Res més? Em mirà
esquiu com ho és sempre. El vell arraconat en el compartiment arribaria desemparat a l'Er de baix o a l'Er de dalt, on trobaria la casa i l'establa.
El conte acabat, les figures s'esvanien tot d'una deixant mon imaginació desemparada. Jo les comparava a l'agitació de la flama damunt de les buscalles o als
per sempre més la imatge de l'oblit o d'una memòria per sempre més desemparada. Aquest sempre més i la mar al davant. Obeïa, doncs, a tal suggestió i
avall. I jo deia: —Els dòlmens, si més no, serveixen per a abrigar la gent desemparada. Entretant, la pluja formava uns prims reguerets. Els reguerets
el senyal de la creu. —Amén, així sigui!... Sant Pere es va quedar solet i desemparat pel mal principi de sa missió. "I és clar", rumiava, "és clar que
podria dir una criatura feta a la seva imatge i semblança quan aquesta desemparada criatura prega, blasfema, o tracta de demostrar que el seu creador
de la llengua— són l'exigència inexcusable d'En Cambó. Però elles soles, desemparades d'altres condicions de defensa, podrien restar —alguna experiència té
a qui els proporciona la seguretat, a qui els estalvia de sentir-se desemparats, és l'agraïment a qui els fa possible de continuar vivint amb una "bona
pany i clau i cadenes i baldons la porta. I tot el dolor del món queda desemparat a l'altra banda. Cor adormit, desperta't! Tots som germans. I els uns no
sol, ja post, en els celatges, amb tot el dolor i la misèria de l'home, desemparat davant les enemigues forces del món que no volen conèixer ni el bé ni el
lluna. Així que en Pelifet tingué la dona enterrada i es trobà sol i desemparadet a casa seva, aclucà els ulls, plegà les mans, avià les llagrimetes i
n'hi haurà prou. En un intent homicida d'apoderar-se d'un artesà baldat i desemparat que ell s'imaginava que li havia inferit alguna lleu ofensa, caigué dins
abans i el que es dirien després. Feia tant de temps que ell vivia sol, desemparat en la indiferent barreja, sempre canviada, de la gent de dispesa; feia
sabé donar raó. Llavors era jo el menesterós, i em vaig sentir trist i desemparat. El primer llustre d'amor Des del balcó de la meva cambra, obert sobre la
el dominava. Una amargor àrida li ressecava tota font de llàgrimes. Desemparat d'amor, traït, befat, tarat, empobrit, bandejat d'entre els homes ¿què li
nostre socors i ens escoltin com els contem les nostres coses. I el més desemparat, i el més feble i el més indefens és qui necessita més la companyia de
Dies que seguíem el mecanisme de la nostra vida amb aquella tristesa desemparada i tàcita que us produeix de vegades el menú invariable d'una casa de
infinita. A cada fanal que s'encenia us sentíeu més inexorablement desemparats. De cop, no sé qui, a l'altra part de casa va començar d'assajar-se
protesta, un fons de malevolença que emmatzina la sang dels pobres i els desamparats, i deforma el concepte del món i de la vida, i traspúa en el llenguatge,
completada. No cal adreçar-se als indrets més econòmicament i socialment desemparats, com Sicília o Andalusia, per trobar un percentatge elevat de persones
a córrer el risc d'innovacions, davant les quals se sent estèticament desemparat. Cada ària, cada duo, constitueix per al cantant el pas d'un examen, una
entre usurers, sants i santes, ànimes del purgatori, donzelles, minyons desemparats amb vocació religiosa i algun raquític senyor tresillista representant de
romànica situada al peu del camí, sostingudes només per tres pilans, desemparades de tot redós, tocaven soles. Per la plana, el furor de les ratxes
i la ciència, sempre que Catalunya neix o reneix, no queden mai desemparades ni soles, perquè quan la Constitució es forma i neix, floreix Ramon
de les vuit, altres a la missa major de les deu. La casa no podia quedar desemparada. Ja se sabia que la cuinera havia d'anar a la primera per tornar amb la
vella feta eixorca pel corc del temps. Jo sé bé prou on hi ha unes masies desemparades, de bell nom i gloriosa història, que han vingut a ésser estatge de
mallorquina, sobretot els d'aquestes contrades de migjorn, completament desemparades i fàcilment accessibles als assalts i sorpreses dels pirates i corsaris
del que ha passat. Interiorment, el seu pensament era un altre: I jo, desemparat com el qui més, he de tenir més dignitat que els altres i he de tornar a
La Caleta esdevindrà un rusc de treball en el qual uns homes fins ara desemparats de la sort, teïxiran amb paciència i constància llur avenir. Si fins avui
de la realitat dels sentits, arpegi d'esperances que en l'ànima del desemparat Bajalta deixondies un món d'anhels i d'ambicioses quimeres, acords de
donen més feina que profit. En aquesta zona d'atacs violents es troben desemparats i cauen com a mosques. La guerra de posicions que hom fa avui requereix

  Pàgina 1 (de 13) 50 següents »