Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Sí que és estrany. [(Badalla estentòriament i es	desempereseix	de braços.)] Me'n vaig a fer la llista per demà. És una llista magra,
ignora la presència de l'home. És filla de l'aigua i res no la pot	desemperesir	. Res no la distreu de son univers elemental. S'està, doncs, ajaçada amb
bastó autèntic de crossa, a hores d'ara desemvernissat i sense virolla;	desemperesit	de la passivitat de la fusta treballada, arbre viu altra vegada com les
de Buldeo. ¡I... jo ja em vaig tornant tan mandrós com són ells! Es	desemperesí	i lliscà altre cop fins a la cabana. Així que s'enfilava a la finestra
Arribada a Oxton. 11 octubre Decididament, el costum de	desemperesir	-se és ben difós en aquest país. Estudiants i estudiantes (àdhuc amb els
tumultuoses. Les portes de les tendes anaven obrint-se, i els companys es	desemperesien	. August s'alçà, entrà a la seva tenda i aplegà les flassades i els
d'elles. S'obren en ventall a la meva dreta, s'estiren i s'arronsen com	desemperesint	-se i tornant-se a emperesir; es mouen quan estic quiet i s'aquieten quan
segles de subjecció i pels narcòtics de la tirania, semblava que es	desemperesia	i recobrava, a poc a poc, el domini de si mateixa. Estàvem en un període
no tingué una corrua dòcil sinó que trobà una voluntat creadora que es	desemperesí	tan sols dins el seu encant amb una gimnàstica de sensibilitat que
potent: caimà o cocodril. Pacífic, lent, sense dinàmica de lluites.	Desemperesint	-se a un sol d'estiu etern. Veent fondre en els dies, núvols i núvols,
l'estiba: Igual els carros; desvetllen el cor. I la ciutat es	desemperesia	. Ara sentia una mica d'amor: Goig de llevar-me matí
són plens de llocs. Un carro havia acampat als afores de Lleida i ara es	desemperesia	i emprenia el caminal cap a València. Dintre del trastot de rodes
a l'augment linial no hi hauria massa diferències. Em vaig alçar i,	desemperesint	-me li vaig dir—: Que tinga un bon dia, senyora. —Igualment, company.
a Les Charmettes, dormia al costat dels fogons; quan el va veure, es va	desemperesir	, s'hi va acostar i roncant i donant voltes als seus peus amb la cua
Una intensa vida social... ¡I com ets, de presumtuós! (De sobte, es	desempereseix	i es posa dempeus, amb languidesa). Bé... Crec que comença a ser hora
la porta. Lebrun s'arrepapa al seu seient i es	desempereseix	.) Casa de la família Batellier, a París Maig de
se'n va. Brecht afirma amb el cap. S'alça del llit. Es	desempereseix	. Comença a posar-se la roba que es va traure abans. I deixa sol el
marginada, perquè en aquell camp no hi tenia cap habilitat. En Dill es va	desemperesir	, va badallar i va dir, en un fals to indiferent: —¿Què us sembla si anem
Walter Cunningham? —li vaig demanar. L'Atticus es va aixecar, es va	desemperesir	i va fer un badall. Encara no era l'hora d'anar-nos-en a dormir nosaltres
a Núria. Quedem de telefonar-nos. Baixa i estira els braços cap amunt,	desemperesint	-se. Està feliç d'haver-se deslliurat de la redacció. 8 Vaig
del despertador interromp el son del Cesc. Estira el braç dret com qui es	desempereseix	i palpeja amb els dits balbs per la part posterior del rellotge fins que
el card i nosaltres. Camí de la Garnatxa Xàfecs de primavera, com	desemperesiu	aquestes vinyes de pàmpols encara tendres que
Encara en tenim prou —el Llargo va estirar els braços cap als costats,	desemperesint	-se, badallant—. Me'n vaig a dormir. —Espera. —M'has de contar
massa part d'elles. No aconseguia ajuntar forces. Mentre se li anaven	desemperesint	els músculs, els sentits se li desentumien. Començava a percebre amb una
amagat en un racó d'aquella cambra enorme. Quan va obrir els ulls, es va	desemperesir	i va guaitar al pati, el sol lluïa amb força al cel ras de Sueca. De
Mossèn Sebastià, ert de fred i cansat de fingir, s'incorporà, es va	desemperesir	sense miraments i va badallar, abans d'anunciar que es retirava a llegir
el pit, com sempre que esperava ordres. Andreu va estirar els braços per	desemperesir	-se, encara que no es va llevar la peresa de damunt en tot el dia. Va
reescriviren. Un món que era un llibre immens i viu. C es va alçar, es	desemperesí	estirant braços i esquena, buscà Aureli, que havia avançat vora cinc
causar una mala impressió als malparits dels encarregats. Així, doncs, es	desemperesí	, respirà a fons i es vestí sense perdre un segon amb els primers texans i
el dels primers rajos de sol envestint dreturers un cos que comença a	desemperesir	-se (i els ulls del qual «encara són calents com llits/on ha dormit el