×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desencaminar |
Freqüència total: 41 |
CTILC1 |
unes referències més tèrboles, però les raons eren absolutament | desencaminades | ; la causa, més que res, d'aquestes referències, era sens dubte la mateixa | coses, per fer un cert efecte en els distrets, en els rebels o en els | desencaminats | pel dimoni, s'havien d'exagerar una mica. Els ulls humils i tendres de | de mi amb veritable ràbia. Deia que era intolerable que una certa gent | desencaminés | la joventut a escriure en català i que li fes perdre el temps escrivint | Ella no ha estat mai de mala mena. Sempre que el Vent, traïdor, no la | desencamina | , és clement i piadosa, i plany l'home i la seva misèria davant les | implicada en els apetits i en els actes amb la funció de judicar-los. | Desencaminaria | la meva actual meditació si m'entretenia a puntualitzar això que és el | del pintor, en Peius, que hauria estat un bon burgès si no l'arriben a | desencaminar | l'ofici i les reflexions sobre la pau de casa del marxant, deixava | que no es cansava de dir-li: Mira, Soledat, que aquest home et | desencaminarà | . Era ben clar que totes elles començaven a trobar excessives les | observat a la feina. Aquesta habilitat no embriagava pas l'artista, ni el | desencaminava | cap a la feina esbojarradament enllestida, ni cap a l'execució de tant se | sens dubte farà alguna cosa definitiva per impedir que el fill es " | desencamini | ". Si és un home que sent en consciència que no ha d'interferir el | ser imaginades, però en tant que les imaginem no les jutgem bé i tendim a | desencaminar | -nos. En darrera anàlisi no podem imaginar la connexió entre els dos | d'un jove lion, un duc de l'Imperi. Don Toni, que tengué força per | desencaminar | una al·lota de devuit anys, no n'havia tengut per fer-la tornar a l'Illa. | fermada tan estreta com un pugui. Tot això emmetzina el poble, tot això | desencamina | la multitud, tot això corromp la revolució en les mateixes fonts del | El transformisme o evolució es una hipotesi. Presa com un fet, ens | desencaminarà | , induint-nos a creure que sabem lo que realment no sabem; més, acceptada | per llur complicació, li es necessari, baix pena de no conèixer si s'ha | desencaminat | , li es necessari, dic, confrontar am la realitat el resultat de sos | de la infancia y de la juventut, la moralisació dels qui s'han dexat | desencaminar | pels vicis, la propagació de les salvadores creencies de Jesucrist en | de la vanagloria, aquestes dues tendencies humanes, tan vives y fácils de | desencaminar | se, ab la possessió de la riquesa s' encenan fora de mida, y ab lo diner | vida en un determinat sentit, ni excessos de vanitat o d'ambició dels que | desencaminen | la voluntat. Així, les energies que en altres homes resultarien sobreres | mesada! No, no t'ofenguis, noia, que no ho dic per criticar-te ni per | desencaminar | -te. Que al capdavall, de vegades et tinc enveja i tot... Té [(Li allarga | Se l'enganya amb llamins! Astals Tu el malmets i el | desencamines | . Tu sí, que l'enganyes, perquè li promets allò que mai no podrà | tard. Dispesera No ha vingut a dormir? Això és que vós l'heu | desencaminat | . Ambrosi Sí. Com que necessita caminadors, ha vingut perquè jo | aquellas tonterias? ¡Pero aixó si, ja quel malvat del seu home la habia | desencaminada | , no mereixia que li plantes com vá fer los cinch dits en la cara!: á un | sempre ab amor y caritat, y véncer en sí mateix las malas passions que | desencaminan | al home, fins déu ser una cosa santa. ¿Cóm pot ser donchs qu' entre duas | ¡Jamay! Vosté, mossen Pau, 'm demana una cosa impossible... ¿Vol que jo | desencamini | un defensor de la religiò? ¿Vol que jo proposi á un general que fomenti | feyna no se donen que lé de malgastar diners guanyats pels altres y de | desencaminar | les pobres animetes desemparades. Si te fas rich, y te'n faràs, serà | del dir de la gent. Joana Ah! Vet-aquí les idees que t'han | desencaminat | . La societat té una moral per jutjar la conducta dels individus que viuen | amb els pardals i a l'hora de cridar a la Fosca o a la Clapada per | desencaminar | -les d'un mal pas, em trobava amb el pensament en blanc. Eren les estones | l'he bramulat per comes i fondals i no espereu que me'n | desencamini | la llepolia d'un manat d'alfals." "Car jo mateixa si no fos | perque tot los es patria; ell ray, prou era bon minyó, si no l' haguessin | desencaminat | . —Pero ¿podrém sapiguer Tuyas qu' es aixó? —Res, qu' ahi van cambiar los | on el crit avançà cap a la plaça d'Armes, les nafres dels edificis morts | desencaminaven | la memòria. Els ossos del Llorenç de Veriu, el primer a cridar el nom de | la més abandonada, car el seu marit ja no l'estima, y té amics que'l | desencaminen | o algun enredo que'l distreu", etc., etc.. Si'l marit es aimant | freqüentacions dubtoses... L'han arrestada aquest matí... —Per què? —Ha | desencaminat | dos nois de setze anys... —Collons! —I la noia fumava opi quan l'han | les seves necessitats, ajudar-lo i corregir-lo quan el seu obrar és | desencaminat | o és contrari al bé personal. D'altra banda, els cristians, com a | forma tinguda en compte per Coromines, gallimó (i que el va | desencaminar | en la recerca etimològica), és resultat d'una metàtesi vocàlica on en tot | constitueixen un mapa de punts de la biografia de l'autor no és | desencaminat | anomenar dietari aquest llibre, encara que no tingui ni l'exhaustivitat | no ha volgut persones d'espiritualitat rica, sempre més susceptibles de | desencaminar | -se, ha volgut creients, fidels que complissin els preceptes i que | els valors republicans. Havia pescat mossèn Puig, no pas perquè volgués | desencaminar | un capellà. Havia manifestat el seu desig a l'Albert ignorant la seua | seu poble li sobrevingués desgràcia rere desgràcia, el poble no es va | desencaminar | en aquesta relació ni va dubtar del poder i la justícia de déu, sinó que | «Sé de molts monjos que, després de moltes fatigues, han caigut i s'han | desencaminat | en els seus pensaments a causa d'haver confiat en les pròpies obres i no | l'escola i tu us heu de dedicar a conrear l'excel·lència, a evitar que es | desencamini | qualsevol alumne susceptible d'arribar a ser premi Nobel. L'escola, | el seu home, taxista com el pare d'en Harry i tants russos exiliats, ni | desencaminar | el fill d'una amiga en una aventura fugissera. En conèixer l'Armance a | prejudicis multiseculars (Roca, 2007a, 2018; Ferrando, 2012). No anava | desencaminar | Rafael Roca (2001) quan va argumentar que la no politització del conreu |
|