×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desencantar |
Freqüència total: 88 |
CTILC1 |
per uns quants dias, y desde Ripoll, per cartas buscaré 'l medi de | desencantar | la, de curarla poch á poch. Tenintla al devant no ho sabría fer... Potser | nit al ras? Però passa l'estona, i és cas d'aprofitar tots els moments. | Desencantant | -me dels atractius suaus d'una migdiada a l'ombra, faig un adéu a la | la Nena, qui, coneixedora dels codis gràcies a l'auxili del peix, el | desencantarà | i l'alliberarà. 5. Entrar i sortir El punt de partida d'aquestes | de la joventut? Feia pietat, deia En Maragall, contemplar el pobre vell | desencantant | -se demanant ajuda al fill únic que tenia i no per poca cosa, sinó per | les festes fins que va ésser hora de prendre el tren. En Gaudí no es va | desencantar | fins que tornàvem cap a casa. Barrejant lleis de mecànica amb vides de | per una fal·lera d'amor. Aquí havia de jaure fins i a tant que vingués a | desencantar | -me Tristany de Leonís, el venturós amant d'Isolda la de les blanques | sempre que els necessitessin, els seus pares tornarien per besar-los i | desencantar | aquell món de somnis que posa una punta d'amargor i de misteri a les | —Anneta...!? —féu Artur, ingènuament, com si tingués el poder de | desencantar | la serpent. I tot el públic esclafí la gran riallada. —Silenci, silenci a | es tractava de "dobles de quatre emmagicades" i enviaren a cercar, per | desencantar | -les i tornar-les a la seva condició de monedes, una dona somnàmbula o | hauran de concorrer. Per les mateixes raons que En Valenti Almirall va | desencantar | -se de l' aplicació de les idees federalistes a les antigües regións de l' | ostensible ens fa sentir aversió per la virtut, la intenció de seduir | desencanta | l'amor, i la de convertir indisposa l'infidel. De vegades, la més | en els límits de l'home, així com d'altres, amb menys exigències, se'n | desencanten | en la subtilesa, l'elegància o l'afecció per la novetat. És cert | en resseguir a través de les venes el pessigolleig de la sang que's | desencantava | y tornava a circular lliurement. Y allà, ajocada en un marlet del sòl, | d'or l'hagués encegada. Però de repent la mateixa forsa del terror la | desencantà | , y sentint que li brollavan ales en els peus, d'una gran revolada | culminant de la pregària com és el Parenostre, pren un to de realisme | desencantat | : "a causa de les espines de les desavinences que solen néixer". I és | i, en arribar a casa, els trobà convertits en xinxons. S'havien | desencantat | . A Noves i Cabó creuen que els ossos i testos que cerquem pels megalits | l'excavació. Però la llàstima és que ell no té la nostra virtut i no sap | desencantar | -ho. Així ens ho contaren els seus veïns, en una segona visita per | del fons es vesteixen d'un ocre destenyit. Unes quantes veles lentes | desencanten | el paisatge, i els colors van diluint-se en uns tons d'aquarel·la | Un dia vindrà un príncep cavalcant sobre esquís, que amb el seu bes, | desencantarà | la Princesa i l'adornarà dels mil detalls que una dona utilitza per a | ens respondran angèliques falanxs. "L'acostament dels fronts no | desencanta | la puresa del meu adveniment": cast i fervent, mon | veuen acostar-se un gran senyor i se'l miren com un ocell estrany. I els | desencanta | que un senyor siga senzill i lleial amb el pobre, perquè tenen un sentit | que es van fer a miquetes en un esclat sorollós. Fou com el senyal per | desencantar | la monja blanca, que desaparegué. Joan Feliu es cregué en el deure | tirá un cop, que li 'n llevá una orella y de sopte ab gran estrépit fou | desencantat | tot lo palau y ab ell moltas de personas que allí eran encantadas. Las | no 'm volgué creure y es encantat al castell de irás y no hi veurás; pera | desencantar | lo, veshi, espera la mitja nit que se t' obri la porta, entra á dins y | diguia. Del dit al fet; la noya fregá los polsos del seu germá, quin va | desencantar | se, agafaren l' aucell y tots dos fugiren, quan per lo camí van trobarne | bastonet qu' ell no te 'l vegi 't salvarás y si volguesses també podrias | desencantar | me. Y diu ell: —Senyora, no solsament voldria, sino que obligat hi só | podran pendre mal ni 'ls podrá danyar cap bestia fera; y puig que vols | desencantar | me, vesten al cim del pich mes alt d' una montanya que veurás prop de la | li clavá 'l carboncle al mitg del cap que 'l deixá mort y 'l palau va | desencantar | se y ells dos se 'n maridaren y 'n foren per sempre mes felissos. Lo | encantada y qu' anés á la vella que li diria com ho tenia de fer pera | desencantar | la: y no veya á ningú, mes se n' hi va, y la vella no volia dir | á la tercera porta y que si podia matar un negre que hi habitava, tot se | desencantaria | . Lo jove que se n' hi va, truca á la porta y quan surt lo negre li pega | en lo palau, y que al arrencar la rosa per ella tan volguda lo havia | desencantat | , pera lo qual y en agrahiment de lo que per ell havia fet de deixar | de tots colors, que's posá á refilarne y ressonant tot lo bosch, se | desencantá | aquest, com també los germans de la noya, que no eran morts sino | mes temps lo benehit perfum de sa tendresa y virtuts, l' escarneixen y la | desencantan | ; y allavors se mor, com se mor una papallona á qui un esquitx de fanch | un gran trahut al carrer, y crits esglayats de la cambrera, vingueren a | desencantar | la. Deixà la llantia y eixí a la porta de la cambra. A la imperceptible | que donavan tant neguit y melancolia á 'n Francesch, renaix á la vida, | desencantat | per las duas fadas, la Teresa y la Mercé. La naturalesa s' espolsa sa | que no era altre cosa, pero axís com se varen encortar tambè 's varen | desencantar | . Desprès de haverse los dos mirat y contemplat llarch rato lo fadrinet | una altra, fins que arrive á havern'hi prou per poder | desencantar | la: son promès ho agrahirá, que es l' hereu de can | rey bagauda encantada allí visch jo, al valent que 'm | desencante | prometentli grans tresors, donarli vida més dolça | pensa Arnau. Però calla i se la mira. Més quan ella obre ls ulls, ell | desencanta | -s, la pren amb un braçat i se l'emporta. Quan surten a camp ras | vespres vola damunt el seu coll ple d'escates, cercant el príncep que la | desencanti | . —Jo la desencantaré —digué en Tià. —És cosa llarga i perillosa —digué el | el seu coll ple d'escates, cercant el príncep que la desencanti. —Jo la | desencantaré | —digué en Tià. —És cosa llarga i perillosa —digué el mestre—; hauràs de | a ressucitarla com aquell cavaller de la llegenda que torna al seu pays a | desencantar | la seva estimada. Rosalía Y això avuy no pot ser! L'època de les | qu' eran las sevas camaristas y que totas li regraciavan tant lo haverlas | desencantadas | . Lo noy quedá tot parat, se dirigí ab tota cortesia, com á cavallers | la victoria definitiva, ja que sols podia esser hereu del regne lo qui | desencantés | aquella princesa, y aixó sols podia ferho lo mes bo dels tres germans | contrarrestar la influencia de qui la havia tornada d' aquella manera, y | desencantar | se. Y l' aucell gros li digué qu' ell li duria, mes que tenia de dur molta | figurar si 'n passaria de tristesas ¡tan poch que li faltava pera esser | desencantada | y veures entre mitg de ferros! Per aixó demati y tarde plorava sa | los havian encantat apoderantse del reyalme. Que solzament los podia | desencantar | qui espatllés set parells de sabatas, sis de ferro y unas de fusta, | un vell que vivia allí al demunt seu y que sols ab sa mort podian | desencantar | se, mes qu' aixó era difícil per no dir impossible, donchs que per matarlo | tirá al bell mitg del front del vell y aquest quedá mort. Desseguida van | desencantar | se los palaus ahont vivian las noyas; lo bou, lo peix y la águila tornaren | com ho dich! Y ens dona tres dies de temps pera que busquèm la manera de | desencantar | el castell d' una vegada. Vol recobrar el tresor que hi guardaven els |
|