Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

per uns quants dias, y desde Ripoll, per cartas buscaré 'l medi de	desencantar	la, de curarla poch á poch. Tenintla al devant no ho sabría fer... Potser
nit al ras? Però passa l'estona, i és cas d'aprofitar tots els moments.	Desencantant	-me dels atractius suaus d'una migdiada a l'ombra, faig un adéu a la
la Nena, qui, coneixedora dels codis gràcies a l'auxili del peix, el	desencantarà	i l'alliberarà. 5. Entrar i sortir El punt de partida d'aquestes
de la joventut? Feia pietat, deia En Maragall, contemplar el pobre vell	desencantant	-se demanant ajuda al fill únic que tenia i no per poca cosa, sinó per
les festes fins que va ésser hora de prendre el tren. En Gaudí no es va	desencantar	fins que tornàvem cap a casa. Barrejant lleis de mecànica amb vides de
per una fal·lera d'amor. Aquí havia de jaure fins i a tant que vingués a	desencantar	-me Tristany de Leonís, el venturós amant d'Isolda la de les blanques
sempre que els necessitessin, els seus pares tornarien per besar-los i	desencantar	aquell món de somnis que posa una punta d'amargor i de misteri a les
—Anneta...!? —féu Artur, ingènuament, com si tingués el poder de	desencantar	la serpent. I tot el públic esclafí la gran riallada. —Silenci, silenci a
es tractava de "dobles de quatre emmagicades" i enviaren a cercar, per	desencantar	-les i tornar-les a la seva condició de monedes, una dona somnàmbula o
hauran de concorrer. Per les mateixes raons que En Valenti Almirall va	desencantar	-se de l' aplicació de les idees federalistes a les antigües regións de l'
ostensible ens fa sentir aversió per la virtut, la intenció de seduir	desencanta	l'amor, i la de convertir indisposa l'infidel. De vegades, la més
en els límits de l'home, així com d'altres, amb menys exigències, se'n	desencanten	en la subtilesa, l'elegància o l'afecció per la novetat. És cert
en resseguir a través de les venes el pessigolleig de la sang que's	desencantava	y tornava a circular lliurement. Y allà, ajocada en un marlet del sòl,
d'or l'hagués encegada. Però de repent la mateixa forsa del terror la	desencantà	, y sentint que li brollavan ales en els peus, d'una gran revolada
culminant de la pregària com és el Parenostre, pren un to de realisme	desencantat	: "a causa de les espines de les desavinences que solen néixer". I és
i, en arribar a casa, els trobà convertits en xinxons. S'havien	desencantat	. A Noves i Cabó creuen que els ossos i testos que cerquem pels megalits
l'excavació. Però la llàstima és que ell no té la nostra virtut i no sap	desencantar	-ho. Així ens ho contaren els seus veïns, en una segona visita per
del fons es vesteixen d'un ocre destenyit. Unes quantes veles lentes	desencanten	el paisatge, i els colors van diluint-se en uns tons d'aquarel·la
Un dia vindrà un príncep cavalcant sobre esquís, que amb el seu bes,	desencantarà	la Princesa i l'adornarà dels mil detalls que una dona utilitza per a
ens respondran angèliques falanxs. "L'acostament dels fronts no	desencanta	la puresa del meu adveniment": cast i fervent, mon
veuen acostar-se un gran senyor i se'l miren com un ocell estrany. I els	desencanta	que un senyor siga senzill i lleial amb el pobre, perquè tenen un sentit
que es van fer a miquetes en un esclat sorollós. Fou com el senyal per	desencantar	la monja blanca, que desaparegué. Joan Feliu es cregué en el deure
tirá un cop, que li 'n llevá una orella y de sopte ab gran estrépit fou	desencantat	tot lo palau y ab ell moltas de personas que allí eran encantadas. Las
no 'm volgué creure y es encantat al castell de irás y no hi veurás; pera	desencantar	lo, veshi, espera la mitja nit que se t' obri la porta, entra á dins y
diguia. Del dit al fet; la noya fregá los polsos del seu germá, quin va	desencantar	se, agafaren l' aucell y tots dos fugiren, quan per lo camí van trobarne
bastonet qu' ell no te 'l vegi 't salvarás y si volguesses també podrias	desencantar	me. Y diu ell: —Senyora, no solsament voldria, sino que obligat hi só
podran pendre mal ni 'ls podrá danyar cap bestia fera; y puig que vols	desencantar	me, vesten al cim del pich mes alt d' una montanya que veurás prop de la
li clavá 'l carboncle al mitg del cap que 'l deixá mort y 'l palau va	desencantar	se y ells dos se 'n maridaren y 'n foren per sempre mes felissos. Lo
encantada y qu' anés á la vella que li diria com ho tenia de fer pera	desencantar	la: y no veya á ningú, mes se n' hi va, y la vella no volia dir
á la tercera porta y que si podia matar un negre que hi habitava, tot se	desencantaria	. Lo jove que se n' hi va, truca á la porta y quan surt lo negre li pega
en lo palau, y que al arrencar la rosa per ella tan volguda lo havia	desencantat	, pera lo qual y en agrahiment de lo que per ell havia fet de deixar
de tots colors, que's posá á refilarne y ressonant tot lo bosch, se	desencantá	aquest, com també los germans de la noya, que no eran morts sino
mes temps lo benehit perfum de sa tendresa y virtuts, l' escarneixen y la	desencantan	; y allavors se mor, com se mor una papallona á qui un esquitx de fanch
un gran trahut al carrer, y crits esglayats de la cambrera, vingueren a	desencantar	la. Deixà la llantia y eixí a la porta de la cambra. A la imperceptible
que donavan tant neguit y melancolia á 'n Francesch, renaix á la vida,	desencantat	per las duas fadas, la Teresa y la Mercé. La naturalesa s' espolsa sa
que no era altre cosa, pero axís com se varen encortar tambè 's varen	desencantar	. Desprès de haverse los dos mirat y contemplat llarch rato lo fadrinet
una altra, fins que arrive á havern'hi prou per poder	desencantar	la: son promès ho agrahirá, que es l' hereu de can
rey bagauda encantada allí visch jo, al valent que 'm	desencante	prometentli grans tresors, donarli vida més dolça
pensa Arnau. Però calla i se la mira. Més quan ella obre ls ulls, ell	desencanta	-s, la pren amb un braçat i se l'emporta. Quan surten a camp ras
vespres vola damunt el seu coll ple d'escates, cercant el príncep que la	desencanti	. —Jo la desencantaré —digué en Tià. —És cosa llarga i perillosa —digué el
el seu coll ple d'escates, cercant el príncep que la desencanti. —Jo la	desencantaré	—digué en Tià. —És cosa llarga i perillosa —digué el mestre—; hauràs de
a ressucitarla com aquell cavaller de la llegenda que torna al seu pays a	desencantar	la seva estimada. Rosalía Y això avuy no pot ser! L'època de les
qu' eran las sevas camaristas y que totas li regraciavan tant lo haverlas	desencantadas	. Lo noy quedá tot parat, se dirigí ab tota cortesia, com á cavallers
la victoria definitiva, ja que sols podia esser hereu del regne lo qui	desencantés	aquella princesa, y aixó sols podia ferho lo mes bo dels tres germans
contrarrestar la influencia de qui la havia tornada d' aquella manera, y	desencantar	se. Y l' aucell gros li digué qu' ell li duria, mes que tenia de dur molta
figurar si 'n passaria de tristesas ¡tan poch que li faltava pera esser	desencantada	y veures entre mitg de ferros! Per aixó demati y tarde plorava sa
los havian encantat apoderantse del reyalme. Que solzament los podia	desencantar	qui espatllés set parells de sabatas, sis de ferro y unas de fusta,
un vell que vivia allí al demunt seu y que sols ab sa mort podian	desencantar	se, mes qu' aixó era difícil per no dir impossible, donchs que per matarlo
tirá al bell mitg del front del vell y aquest quedá mort. Desseguida van	desencantar	se los palaus ahont vivian las noyas; lo bou, lo peix y la águila tornaren
com ho dich! Y ens dona tres dies de temps pera que busquèm la manera de	desencantar	el castell d' una vegada. Vol recobrar el tresor que hi guardaven els

Pàgina 1 (de 2)

50 següents