×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desencastar |
Freqüència total: 10 |
CTILC1 |
sobre ella, li tocà amb la manassa callosa el front, que cremava, li | desencastà | els cabells de la cara, i els seus ulls d'ocell s'entelaren. —Calla, | d'espolsar-li de sobre els borrallons que encara anaven caient, i de | desencastar | els trossos de glaç que tenia enganxats per la roba i per tot arreu. Lo | És inútil de voler establir comparacions. És per això que, de seguida, | desencastem | de la tanca, gratant el paper, el jove del pantalon blanc, bo i | —I jo no ho sóc, una intel·ligència cabdal —reprengué Joe quan va haver | desencastat | la seva mirada, per a tornar al seu bigoti.— I per a acabar, Pip, i | sola: dolça i pastosa, s'enganxava a les dents, al paladar; la llengua la | desencastava | a poc a poc i es convertia en una mena d'aixarop diví. Baixà l'escala | [(Entrant per l'esquerra i baixant els graons.)] Feu el favor! | Desencasteu | -vos una miqueta! [(Ells obeeixen somrient.)] Si entra algú!... | fácils d'exterminar llençant solzament pedruscalla de la que les pluges | desencastaven | . Passava grans estones imaginant-se un atac colectiu i formidable de tots | triada á gust d' ella; tallada segons lo figurí qu' ella | desencastava | de las ventallas y cosida per sas molsudetas mans, quina blancor | y brins d' or fí. Y, com l' ona arrosega les perles y petxines, | desencastar | semblava y endúrsen los estels; mes tot plegat, llansantlos com | la lletja faula, ja volien ser-hi a prop. És en va | desencastar | -los. 93 Entrelluco que allà al fons hi ha dos jans que |
|